EL MEU MÓN ...

Aquest és el nom del blog d’en Josep Mª Spà, del que fa un temps soc devot. Em vaig acostar a ell de la mà del consell de l’Oriol Burgada , autor d’un altre blog de lectura obligada , i he establert una certa empatia amb la seva lectura.
De cert que el conec ben poc. Una trobada quinzenal a TVM , mentre ell prepara el 24 Hores i un s’acosta per fer l’Espai d’Art, algun que altre comentari esportiu i poc més, però he quedat enganxat a les seves reflexions.

Serà per què ambdós pertanyem a les nissagues apotecaries amb més pedigree de Mataró (Spà i Pascual) i que no s’enfadin els Fité?. Serà pel coneixement amb alguns familiars amb qui he compartit estudis i altres fets ( amb especial record per en Titín ) ?. Serà per la simpatia que sempre m’ha donat el seu pare, el viu retrat de Franco allà pels 50?. O per ser de l’Espanyol com la meva filla, i jo ser un blaugrana descafeïnat ja que em van batejar a l’Església de Sarrià.

Sigui com sigui no puc negar l’enveja que em provoquen els seus comentaris. Per l’encert, per l’habilitat, per la qualitat i pel sentiment. Ell ha sabut contemplar el blog com un veritable element personal en el que abocar , sense por , les sensacions més íntimes. Un , en canvi, segueix essent poruc en despullar-se, i prefereix més llençar la pedra ,- encara que sense amagar la mà -, o simplement esdevenir voyeur de les intimitats dels demés.

Sigui com sigui, que no em descuido cap dia de passar pel seu món, un fet que us aconsello amb tota sinceritat.