ROGER ESTRANY. SORTIR DE LA LÍNIA

Realitzar la mateixa professió , afecció  o activitat creativa que algun membre de la teva família que n’ha obtingut reconeixement públic de la mateixa és tasca feixuga .Ho és ja que la comparança és obligada i implica l’obligació de fer quelcom per diferenciar-se i establir personalitat pròpia. Una tasca que no és baladí i és enormement complexa . I ho dic per experiència pròpia.

Davant d’aques ts fet les postures es multipliquen i justament en aquests dies hem pogut veure’n a Mataró dues de ben diferents , tant que quasi es troben a les antípodes. Per un costat Ivan Jordà reivindica la figura artística del seu pare i la fidelitat als seus principis creatius i titula la seva exposició com “ADN” . Per l’altre Roger Estrany  fuig del pes de l’herència familiar i presenta a l’espai capgròs una exposició de nom “Sortir de la línia” com deixant ben clar el seu desig de fugir del pes creatiu de la nissaga familiar establerta per la linealitat del seu oncle Santi Estrany ( per ell tiet Tayo), de l’avi Rafael Estrany, al que no va conèixer, i també del seu pare Jordi que encara que era arquitecte havia fet també els seus “pinitos” artístics com es pot veure en l’exposició actual que es presenta en el pis superior de Ca l’Arenas.

Roger Estrany , de professió músic, ha decidit deixar per un temps les notes musicals per aprofundir en la seva altre vesant creativa que n’és la plàstica , essent aquesta la seva primera exposició “seriosa” en la que ens demostra el seu fer. Un fer dispers i variat tal i com correspon a un artista jove , ja que l’hem d’entendre com a tal ja que la seva aposta creativa és recent i està en aquell camí evolutiu a partir d’unes beceroles que s’entenen encara properes.

Així ens trobem davant l’oferta d’un ample ventall de mirades estructurades essencialment en la figura i realitzades en una diversitat estilística que va des d’un cert racionalisme estructural de raons pseudo geomètriques fins a altres de caire expressionista que sens dubte son el millor del presentat.

Unes obres que marquen uns fonaments però que alhora precisen d’una més intensa capacitat comunicativa. Per un cantó és obvi l’existència d’unes mancances tècniques fruit de la inexperiència , un fet que incideix en el resultat final del presentat , però potser el concepte general rau en la necessitat de que el propi artista defineixi quin és el camí que pretén desenvolupar.

I diem això ja que la dispersió és massa intensa i d’ella es resenteix , i molt , el conjunt. Al costat d’obres fluixes n’apareixen d’altres , com la que encapçala aquest post on existeix un gruix de virtuts que permeten albirar un futur positiu.

Un futur que està en mans del creador. Ell ha de decidir de tots els camins presentats quin és el de la seva veritat. Per la nostra part , com ja hem dit, el mateix  està clar , ara cal esperar la coincidència . 

I mentre, observar els detalls positius puntuals de cada obra , que hi son , per esperar i desitjar que el cognom Estrany segueixi essent ben viu en el món artístic mataroní.