L’AJUNTAMENT DE MATARÓ DEMOSTRA LA SEVA INUTILITAT I INCOMPETÈNCIA EN LA CONOVOCATÒRIA D’UN CONCURS ARTÍSTIC PER A LA CREACIÓ D’UN MEMORIAL FEMINISTA

 

El passat divendres i en les converses al voltant de la inauguració de l’exposició a ca l’Antiga, va sortir la notícia , desconeguda per a tots, de que l’Ajuntament de Mataró havia convocat un concurs per al disseny i execució d’una proposta artística de caràcter escultural a l’espai públic com a memorial feminista contra la violència de gènere.

L’idea, absolutament correcte , sorprenia a priori en la conversa, quan  es veia que constava la data del 12 de Maig com a data final per al lliurament del projecte, - és a dir, tan sols quinze dies-, i explicava que l’obra guanyadora estaria situada a la plaça de les Tereses amb l’objectiu que sigui un projecte escultural de reflexió, de dol i d’esperança que combini llibertat creativa amb un fort missatge de resiliència i força comunitària.  Entre les propostes presentades el jurat valorarà, entre d’altres, l’ús de materials sostenibles i la representació de la diversitat d’identitats i experiències de gènere. Adjuntava que el cost del projecte és de 45.000 € dels quals 40.500 € són per la proposta guanyadora i 4.500€ per a les propostes finalistes.

Pel general sorprenia a tothom el silenci general en el món artístic de l’existència de la  proposta,- cap dels artistes presents en tenia la més mínima idea-,i sorprèn encara més quan ens hem deturat en la proposta pública del mateix concurs explicitat en el PLEC DE BASES REGULADORES DEL CONCURS D’IDEES PER A LA SELECCIÓ D’UNA PROPOSTA PER A LA REALITZACIÓ D’UN PROJECTE ARTÍSTIC ESCULTÒRIC A L’ESPAI PÚBLIC COM A MEMORIAL FEMINISTA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.

Així,  tracten el concurs d’idees escultòriques de la mateixa manera que si es tractes del concurs d’autobusos urbans o de l’asfalt dels més importants carrers de la ciutat. El concurs s’allunya absolutament del fet artístic ja que existeix una fase prèvia en la que es valora la presència en altres actes públics similars, el que  elimina qualsevol artista novell o qualsevol artista que estigui fora dels àmbits de concursos públics.

En la fase 2 que correspon al primer esbós de la idea, es valoraran 7 punts diferents , que cap d’ells és artístic, i passaran a la Fase 3 de concurs les persones o equips candidats que obtinguin la major puntuació en funció dels criteris descrits anteriorment, amb un màxim de 3 finalistes. 

La fase final del concurs és purament tècnica i no entra en cap moment en la valoració artística que sols obté en relació tangencial amb l’art  30 punts per la valoració i la coherència amb els valors del Memorial Feminista, així com la capacitat de la proposta per transmetre un missatge significatiu de reflexió, dol, esperança i resiliència.  Puntuació que s’arrodoneix amb altres valors absolutament tangencials amb el món de l’art i de la comunicació.

Per acabar d’arrodonir-ho tot, el jurat estarà conformat per :

Presidenta

- Sra. Marta Moya Molina, Regidora de Diversitat Ciutadana i Igualtat: Polítiques de gènere, feminismes i LGTBI+.

Vice-presidenta

- Sra. Margarita Riera Bordas, membre del Teixit de Dones de Mataró

Secretari/a (que actuarà amb veu però sense vot)

- Sra. Anna Molist Bordàs, jurista de l’Àrea de Serveis a la Ciutadania (algú de compres?) ( no s’estranyin, així consta en el document oficial públic)

Vocals:

 Sr. Lluís Gibert i Fortuny, Cap d’Àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Mataró o persona en qui delegui

- Sra. Mariona Gallifa i Rosanas, Cap de Secció de Paisatge i Patrimoni, de l’Àrea de Desenvolupament Urbà i Econòmic de l’Ajuntament de Mataró

- Sra. Gisel Noè Rodríguez, Cap d’Acció Cultural de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, responsable del projecte i centre d’art M l A l C (Mataró Art Contemporani)

- Sra. Ester Merino Tarafa, Cap d’Àrea de Serveis a la Ciutadania de l’Ajuntament de Mataró

- Sra. Clara A. Rodríguez, Directora de Polítiques d’Igualtat d’Oportunitats de l’Àrea de Serveis a la Ciutadania, de l’Ajuntament de Mataró

- Sra. Montserrat Balaguer Bruguera, Cap del Servei d’Igualtat i Diversitat Ciutadana de l’Ajuntament de Mataró

- Sra. Isabel Bermúdez Moreno, tècnica del Servei d’Igualtat i Diversitat Ciutadana de l’Ajuntament deMataró

- Sra. Pilar Zarza Pérez, membre de la Vocalia de Dones de Rocafonda, i membre de Dones Reporteres i Teixit de Dones, de Mataró.

- Sra. Ana García García, membre de la Vocalia de Dones de Pla d’en Boet de Mataró.

Un jurat de 12 membres, amb un sol home que alhora és l'únic que pot ser substituit i que com poden veure és d’alta qualificació en el que pertoca als coneixements artístics , amb un valoració pels mateixos proper al zero absolut, en un tema com aquest, excepte en un parell de casos.

Vist tot el vist i les condicions infames de temps en que s’ha presentat el concurs  (quinze dies hàbils, fins el 12 de maig ) , fàcil és pensar que tot és un poti poti manegat amb una obra guanyadora ja predestinada que servirà per lluir i donar nom a un amiguet a qui se li deu un favor, o de qui se’n espera un.

De nou l’Ajuntament mataroní es cobreix de glòria amb aquest trampós concurs, potser per intentar rentar-se la cara en relació a l’única escultura pública que ha col·locat a la ciutat que no és altre que la infame obra dedicada a les víctimes del Covid, obra absolutament indigne i que no respón en absolut al nivell de l’autor que la realitzà, en Pere Casanovas.

Estaria bé que s’expliquessin clarament les raons del concurs i de les seves bases que responen més a uns criteris de concurs industrial que no pas a les d’un d’artístic ja que això és el d’una escultura pública, alhora que es fes raonament de la falta de coneixements artístics que tenen la quasi absoluta majoria de membres del jurat del concurs .

Tindrem alguna resposta oficial a les nostres preguntes?. Ja sabem que no, però  la gent de l’art que ens tenen oblidats i menystinguts, no callarem davant les constants injustícies que realitza el consistori actual en l’apartat artístic i cultural.

 

Enllaços a seguir :

https://www.mataro.cat/ca/actualitat/noticies/2025/mataro-convoca-un-concurs-per-a-la-creacio-d2019una-escultura-contra-la-violencia-de-genere

En aquesta plana cliqueu l’enllaç que es troba al final de la plana (bases completes) i en la plana que surt cliqueu sobre el PDF Proposta de Bases i allà trobareu tota la documentació.

No en treure res de profit però us fareu un fart de riure amb la demostració de la manca de respecte  cultural, per la realització d’un concurs d’aquets tipus.

DEL GEST AL TRAÇ. CA L’ANTIGA

 

Ca L’Antiga segueix amb el seu seguit d’exposicions al voltant del gest i el traç. Si el primer capítol va se “el gest pur” i el darrer serà ”el traç pur”, lògic és que l’entremig agafi el nom de “Del gest al traç”. Uns títols  que més s’assemblen a un desig que no a una realitat, ja que per el vist, les obres presentades podrien estar en qualsevol exposició  d’aquest trident , o millor dir-li triumvirat,  que ocupa aquest espai de Ca l’Antiga en aquest temps primaveral.

I és així ja que el cicle nomenat “Del gest al traç”  és en realitat un trajecte eteri en el que hi cap tot, des d’un art proper a la figuració fins  a l’abstracció, si no  la més pura, si aquella en la que domina aquest “gest” o “traç” del que parla el títol , per gestar la realitat del treball  de l’autor. I ho diem així ja que en aquestes exposicions més que l’idea etèria dels mateixos el que domina és el treball , sempre d’alta qualitat, dels autors que hi son presents.

Hi d’entre ells hi ha dos artistes que sobresurten. Per un costat Josep Mª Codina, que ocupa bona part de la sala inferior i que ens demostra amb una varietat formal absoluta, una realitat conceptual i creativa monolítica.

Segueix Codina mostrant les seves costures interiors en aquest despullament que fa ja anys practica i que ara sembla haver deixat definitivament la zona de foscor, per cercar de manera tan intuïtiva com brillant, unes zones de serenor que com deia Bernat Puigdollers en la seva exposició de Ca l’Arenas , son la constatació de la consolidació i maduració d’un llenguatge. Un llenguatge que està en la seva primera fase  i que estem convençuts esclatarà ben aviat amb tota la força interior que sempre mostra Codina en la seva història pictòrica.

L’altre artista a destacar és Miquel Arnau. Sempre he cregut que és un dels millors artistes del Maresme, i alhora és dels més desconeguts. Però cada vegada que ofereix el seu bon fer al públic en general, ens sorprèn amb una variació més de l’amplitud de la seva mirada. Avui ens ofereix la seva mirada , com ha fet tantes vegades, en els verals maresmencs de la zona on habita. Però la seva mirada va molt més enllà de la viva figuració natural, la depassa i la trasllada a uns paisatges viscuts on s’estableix un diàleg fluid entre la realitat real i la interior, i en aquest diàleg apareix l’art com dominador absolut generant espaís de diàleg i de contradicció. Una nova lliçó pictòrica de Miquel Arnau, un dels millors artistes del Maresme, i alhora dels més desconeguts.

Al seu costat Paulí Josa segueix mostrant la seva habilitat compositiva en el seu diàleg entre l’abstracció i la realitat. Entén l’artsita que ambdós conceptes poden concomitar  perfectament i juga amb la il·lusió visual que trasllada la seva imatge al nostre pensament. Ho fa amb pulcritud i l’elegància estètica habitual en el seu treball.

Carme Riera presentà un seguit d’obres , formalment realitzades amb tinta xinesa com element pictòric bàsic en les que juga a l’aparent contradicció entre l’ànima i els elements formals que conformen la nostra vida habitual.  Amb traç hàbil i decidit executa les formes que aplegaran l’esperit de les formes amb les que mostrant el seu pensament interior , ens vol mostrar el camí a seguir.Com diu el filòsof Rafael Argullol, “ l’obra de Carme Riera no ho és pel fet de ser finalitat acabada, tancada, sinó que, com en un procés d’alquímia, forma un il·limitat cercle de materialitzacions”. Unes materialitzacions que dialoguen amb el visitant en la recerca d’una vibrant comunicació.

Al seu costat , de manera puntual i forçament comunicativa, podem gaudir  de planxes de  Richard  Sanders , una brillantíssima Maite Marin que ens sorprèn amb la seva dúctil qualitat, un seguit de magistrals planxes de Joan Barbarà, al costat d’uns treballs d’alta qualitat Chancho, Ràfols Casamada i de  Riera i Aragó , treballs no impresos i que mitjançant les planxes originals ens permet imaginar-nos el resultat final, amb l’afegitó voluntari del cromatisme que empraríem cadascun de nosaltres en la seva realització final.

Tot per confegir una mescla difícil en la seva disparitat i globalitat però que resulta exitosa per el resultat final  , que ens demostra que quasi sempre si empres bon material i vas de la mà dels grans mestres el resultat final per menys lligam que puguis establir en el total, serà el d’una agradabilíssima exposició que paga molt la pena visitar.

No us la perdeu.

 

Del Gest al Traç.

Ca l’Antiga.  Teià

Del 25 d’abril al 18 de maig de 2025

 

MÉS ENLLÀ DEL TRAÇ.- RICARD OPISSO

 

Si no vaig errat, per allà l’any 2009 , el Museu de Llavaneres inicià amb les exposicions dedicades a Subirachs i Eduard Comabella, una petita col·lecció de mostres que anaven acompanyades d’un acurat i petit catàleg dedicat a autors importants de l’entorn o del país. Uns catàlegs que dona gust repassar i que demostren la gran tasca duta a terme per el Museu.

Avui ha arribat l’hora de fer una mirada al treball del gran artista que fou Ricard Opisso amb gran relació amb la nostra comarca ja que el seu fill Alfred, també gran artista, va viure a Mataró per raons de casament, el que comportà que el seu pare tingués una ample relació amb la ciutat i comarca.

Sota el títol de “Més enllà del traç” avui el Museu de Llavaneres ens presenta una visió  del gran artista  presentant una variada i eclèctica obra de Ricard Opisso, provinent en la seva totalitat de la pròpia família, el que dona un biaix personal a la mostra però que alhora la deixa coixa de qualitat ja que amb l’excepció de les pintures, poc habituals en les seves exposicions , la resta no deixa de ser un poti poti variat i dispers que sens dubte agradarà a una majoria dels visitants, però que decebrà  a tot aquell coneixedor del seu bon fer.

Cal doncs destacar en primer lloc l’obra “Dia de Platja”, que respon a una mirada fresca i costumista . Tractada conceptualment com un dibuix, Opisso demostra la seva habilitat compositiva amb uns colors plans i coordinadament compensats , aconseguint una obra costumista perfectament equilibrada digne del gran artista que era. Fet que repeteix en les altres pintures presentades  entre les que cal destacar al pintura “Xocolata calenta” oli de caire costumista. Igualment cal destacar els quatre olis dedicats a la “Cacera”, i no per la seva qualitat pictòrica si no per l’experiència que significà fer uns olis del que clarament eren uns esbossos dibuixats del tema, com clarament es remarca per el nombre de participants i per l’estructura general de les obres, llunyanes a les habituals de l’artista i del moment.

En l’apartat del dibuix, els mateixos estan distribuïts sota el temes “Barcelona Moderna. Art i Societat”, “Il·lustració i humor” i  “Apunts de vida”. En ells hi trobem un variat mostroari del bon fer de l’artista amb l’excel·lent “Vistes des de la bastida de la Sagrada Família” una obra de grandíssima qualitat, a bon segur de quan treballava d’ajudant de Gaudí en la construcció del temple  en el que , segons explicava ell mateix, el seu cos havia estat model escultòric d’algun àngel que està esculpit en el temple.

També cal remarcar el dibuix de Manolo Hugué I Alexandre Rivera , en el seu estil més habitual i conegut, o el de Mir i els seus amics , al costat del de Pere Romeu en tàndem. I com no, l’excel·lent dibuix “Fira” , única peça de multituds que tant bé treballava i en al que assolí un mestratge que encara conserva.

Finalment la bona llista d’obres de l’aparat “Apunts de vida” ens mostra la gran qualitat compositiva dels seus treballs, resolts amb gran habilitat i qualitat, tant en el sentit de conjunt com en l’individual, ja que amb pocs traços clarament marcats establia la dinàmica de l’acció alhora que potenciava els detalls remarcables dels seus protagonistes.

Segons l’explicat fàcil és entendre de que ens trobem davant d’una gran exposició però la realitat no és aquesta. És una exposició sens cap mena de dubtes , absolutament correcte. I l’hauríem de qualificar així si la veiéssim en una galeria d’art amb obres destinades a la venda, però és de baix to quan es tracta d’una exposició en un Museu amb el nivell habitual com és el de Llavaneres. La limitació familiar com a únic fornidor de la mostra ha estat un error, ja que hauria estat millor per al museu i per el record de l’autor, la col·laboració d’altres col·leccionistes.

Però malgrat això , que ens dol a qui estimem a Opisso i gaudim de els seves obres, cal recomanar la seva vista per fer present i no oblidar a un dels grans artistes  del nostre país, i que gràcies al seu fill, tingué una ample relació amb la nostra comarca.

 

“Més enllà del traç” Ricard Opisso

Museu Arxiu de Llavaneres. Can Caralt.

Del 4 d’abril al 4 de Maig de 2025

 

LA LLIÇÓ CREATIVA DE JAUME VALLVERDÚ AL MUSEU DEL CÀNTIR.

 

 Jaume Vallverdú ha dedicat la seva vida a l’ensenyament de l’art i la passió que hi ha dedicat des del seu lloc de responsabilitat a la Facultat de Belles Arts l’hi ha impedit confegir una carrera artística, en el sentit que hom l’entén habitualment, però en canvi el seu bon fer en l’ensenyament ha estat un element fonamental en el desenvolupament creatiu de molts alumnes, ara ja artistes.

Acabada ja la seva tasca docent, i després d’un currículum expositiu no molt variat i ample, ara es presenta amb tot, en una dinàmica explosió de creació que sorprèn a l’espectador que el desconeix i a on mostra la seva altíssima qualitat tant en l’aspecte formal com en el creatiu, pròpiament dit, ensenyant a tothom uns vímets esplèndids capaços de generar unes obres de gran qualitat amb un idioma personal que assoleix la seducció de l’espectador que es pregunta quins son els significats dels mil i un detalls que composen les seves peces.

Ara, Vallverdú crida al món els seus nous objectius, amb ganes de ser escoltat. Conrea així l’expressió d’un vitalisme eteri, en el que sota torres i conjunts arquitectònics, solament imaginables en un mon d’idees i somnis , confegeix el seu univers particular i màgic, ple d’estructures curulles de finestres / orificis , signes cabalístics i mil i un detalls que ens conviden a la descoberta del secret.

Així va confegint la seva ciutat mental, desenvolupada de manera creativament màgica i espiritual , en la que hi conviuen les dones, bruixes i deesses que regnen en el seu esperit  interior, compartit ara amb nosaltres mitjançant aquesta mostra.

Una mostra complexa que a vegades sembla contradictòria , realitzada amb el domini tècnic d’un gran especialista i en la que l’autor desgrana les seves vivències espacialment aquelles que l’hi ha estat més seductores , tant en el plaer com en l’interrogant de la causa i el dubte que li ha generat.

I aquesta contradicció que sent l’espectador es deguda a que les múltiples senyals que genera Vallverdú en el seu exterior formal, amaguen la gran raó espiritual que plana en el seu treball i es diposita silenciosa en les seves obres.

Sota la protecció de les religions monoteistes , que regnen en el món d’edificis i formes que ens ofereix l’autor, Vallverdú  genera uns espais plens de signes , finestres, senyes i paraules que descriuen la seva interioritat , que ara esclata en qualitat i perfecció tècnica per mostrar la seva veritat més nua i alhora, l’única real.

Tot això, en una exposició d’altíssima qualitat que precisa d’una mirada detinguda i  lenta , amb lectura en el seu idioma propi, per descobrir i gaudir de la seva brillant ànima d’artista.

Exposició d’obligada i lenta visita.

Felicitats.

 

“ Dones, Bruixes i Deesses” de Jaume Vallverdú

Museu del Càntir. Argentona

Del 4 d’abril a l,11 de maig de 2025

"DONES, BRUIXES I DEESSES". EXPOSICIÓ DE VALLVERDÚ. MUSEU DEL CÀNTIR.

 

Escrit de la presentació per el catàleg de l’exposició  “Dones, bruixes i deesses “ de l’artista Vallverdú, a celebrar al Museu del Càntir d’Argentona  a partir del proper divendres 4 d’abril i fins l’11 de maig.

"Només estic amb mi quan estic sol

Silenci : violí,

Mar, tornaveu, bressol...

Només quan estic sol estic amb mi”.

                                                            A la soledat

                                                            Màrius Torres

 

Miro per l’ample finestral que Jaume Vallverdú té en el seu estudi de Concabella, al pla de Sió a la comarca de la Sagarra, i veig sota el dia boirós, les verdes extensions que esperen la primavera per esclatar amb força vital. A dintre en canvi no hi ha hivernació si no una explosió absoluta d’art que ens mostra a un nou artista , ben llunyà al que vaig conèixer anys abans, quan la seva ànima començava a obrir-se després d’una crisi personal que l’havia portat a un art encercladament claustrofòbic.

Ara, Vallverdú , crida al món els seus nous objectius, amb ganes de ser escoltat. Conrea així, l’expressió d’un vitalisme eteri, en el que sota torres i conjunts arquitectònics, solament imaginables en un mon d’idees i somnis, confegeix el seu univers particular i màgic, ple d’estructures curulles de finestres/orificis, signes cabalístics i mil i un detalls que ens conviden a la descoberta del secret.

Així va confegint la seva ciutat mental desenvolupada de manera creativament màgica i espiritual, en la que hi conviuen les dones , bruixes, i deesses, que regnen  en el seu esperit interior compartit ara amb nosaltres mitjançant aquesta mostra.

Vallverdú només està sol quan està amb ell. Ara amb aquesta màgica exposició ens permet compartir com mai,  la seva brillant ànima d’artista.

Pere Pascual. Crític d’art.

El Maresme, març de 2025