tag:blogger.com,1999:blog-160021152024-03-18T09:29:45.415+01:00transport públicEm dic Pere Pascual. Visc a Mataró. Tinc 72 anys, estic casat i tinc 3 fills i dos nets. Estic jubilat després de treballar tota la meva vida en el camp de les anàlisi clíniques en la sanitat privada. Soc també en "PIC" i he estat durant més de quaranta cinc temporades exercint la crítica d'art en els mitjans periodístics de la ciutat. Intento aquí fer públics els meus pensaments d'allò que m'envolta, veig i sento.pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.comBlogger2402125tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-72290462233264903622024-03-17T12:56:00.004+01:002024-03-18T09:29:12.315+01:00ESTANCES. MÒNICA VILERT.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUp4zzmuTs36nDh-uIAdLxsUlEzj8-92k_uiB7QCVZ52GLJrpUt6Itz8XjNw2qZrjQg8SQJz8ZKEfzVKyZLKXe_TQo_uPB0xSTKuq0gQX6_zsTxISxBmZhw4_iTwpJh-lsEvSMW0CG5RMZpXTOzbBpL9IFtAg6_E3KJsUIWc9ja6ud-_byA_3V/s3009/mv3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3009" data-original-width="2595" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUp4zzmuTs36nDh-uIAdLxsUlEzj8-92k_uiB7QCVZ52GLJrpUt6Itz8XjNw2qZrjQg8SQJz8ZKEfzVKyZLKXe_TQo_uPB0xSTKuq0gQX6_zsTxISxBmZhw4_iTwpJh-lsEvSMW0CG5RMZpXTOzbBpL9IFtAg6_E3KJsUIWc9ja6ud-_byA_3V/w345-h400/mv3.jpg" width="345" /></a></div><br /> <p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Fa tan sols quatre mesos que <span style="color: red; font-size: large;"><b>Mònica Vilert</b></span> ens feia gaudir
intensament del seu fer amb la magnífica exposició que celebrava al Museu de
Llavaneres, quan de nou se’ns fa present amb la seva mostra<span style="color: red;"><b> “Estances” a La Destil·leria</b></span>,
donant un tomb més a al seva capacitat creativa que sembla afanyada en
mostrar-se públicament després dels llargs períodes de silenci que ha mantingut
aquesta magnifica artista.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Porta per nom “Estances” i l’autora descriu en l’opuscle per
el públic<span style="mso-spacerun: yes;"> , </span>que per a ella<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“l’estança és un lloc que protegeix, que et
recull. Allà on et sents bé, el lloc conegut. Un espai creat propi, personal i
que convida”, acabant-los de definir com uns espais que els considera
emocionals, llocs d’arrelament i consol.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhFTFjcpVDCyAA_aVrYeByXJn0Io1QpxMUThZQBj8WNR52BcQYDmzRX7OCdokXM446IIfsOWpK5H9DqpZCP_7-3n0XTMV3Xd1OusIqCrrlVTsJ-9hlX1lpzeuLLwqhNzSlDzWfMT2QKpGhHjhNLu5CB8HNUheKdx9-JPmIQB7E2FgtJCAp9_VH/s4032/mv5.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhFTFjcpVDCyAA_aVrYeByXJn0Io1QpxMUThZQBj8WNR52BcQYDmzRX7OCdokXM446IIfsOWpK5H9DqpZCP_7-3n0XTMV3Xd1OusIqCrrlVTsJ-9hlX1lpzeuLLwqhNzSlDzWfMT2QKpGhHjhNLu5CB8HNUheKdx9-JPmIQB7E2FgtJCAp9_VH/w400-h300/mv5.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTq2l_KqTZ4E99fmfXuw3NV9fugr7ET-sd3O3lZGsssBPg3vZQL3A0h86zT-dTTAvT_DzM6610WzKDsI2TP4M9sArRhAS6C3YHhqgJRI1wQ3fJExveKh4OmmYyR3OBReHItg06tT62KdcPOy0fXxeSspWG-rJP86LBydv9VOnPwketfqEKo4Rx/s4032/mv2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTq2l_KqTZ4E99fmfXuw3NV9fugr7ET-sd3O3lZGsssBPg3vZQL3A0h86zT-dTTAvT_DzM6610WzKDsI2TP4M9sArRhAS6C3YHhqgJRI1wQ3fJExveKh4OmmYyR3OBReHItg06tT62KdcPOy0fXxeSspWG-rJP86LBydv9VOnPwketfqEKo4Rx/w400-h300/mv2.jpg" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Fa molt de temps que <span style="color: red;">Susana Portell</span> deia de Vilert que el
seu caminar artístic era “<i> resseguir el temps, teixir nous camins per a
un paisatge sempre canviant. La seva pintura ens parla de com atrapem i deixem
anar el temps, de com vivim el silenci, reflexiona sobre les infinites
possibilitats que tenim de construir un paisatge, cada dia diferent”.<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Avui repassant mentalment la seva exposició m’han vingut el
record d’aquelles frases per que crec que encaixen a la perfecció amb l’exposició
que ocupa els espais de La Destileria. En els que de nou Vilert inicia
plàsticament un diàleg amb si mateixa , presentant unes poques pintures i uns
quants objectes escultòrics , convertint a la galeria en el reducte del seu mon interior
que fa públic a l’espectador per que intenti esbrinar la seva personalitat i
les intimitats més personals que desenvolupa mitjançant una suavitat que genera
una força immensa que ens arriba a tots en la seva contemplació.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWt0g6vUP1os0cd0EZ4l7qjJHmiygdTWv_rh9SGkas6nVFtdiMSbJpr53WQ8TMdz52VzcZakePAb7QY-Xbheu4EW0nFZhoid49fDcRs9sVDK4JYJsar3kx-z2pQ-qBT3oVInknlgr3JQugr-bVU6x_Gs4oeUvTcXLprwMgRi8Idsgx9Yp__DWY/s2945/mv8.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2203" data-original-width="2945" height="478" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWt0g6vUP1os0cd0EZ4l7qjJHmiygdTWv_rh9SGkas6nVFtdiMSbJpr53WQ8TMdz52VzcZakePAb7QY-Xbheu4EW0nFZhoid49fDcRs9sVDK4JYJsar3kx-z2pQ-qBT3oVInknlgr3JQugr-bVU6x_Gs4oeUvTcXLprwMgRi8Idsgx9Yp__DWY/w640-h478/mv8.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Al menjador de casa tinc penjat una obra de Vilert que em va
regalar la meva dona quan vaig complir 40 anys. En fa doncs ja 32. Al mirar-la la
veig com l’inici d’un llarg camí que té , de moment, la darrera parada en
aquesta exposició. Les formes han canviat lleugerament i el to també, però segueixen curulles de la riquesa plena de sensibilitat que l’artista va deixant anar en
cada obra, concepte i/o pinzellada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">I al seu costat tenim objectes, geometries, equilibris que
adormen els volums, per que ens arribin més purs i personals, generant
místiques interiors que podem o no compartir, però que produeixen equilibris benestants
malgrat que en ells mateixos entenguem el neguit de la recerca i la necessitat
de la connexió exterior amb l’espectador.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJqEFqq20mhfx2v_V_4Eti6LSR4qrkLpLkljgqDQPoqSYTpqvhRf29P5Gsw-pOWbyrwTcjbpwrR6FdL1f6KQBd7dgtMxBDW2t1oqMXEmPMBjkGzD6xOKAy_wYA3oa-Nd57qCvAHHsbaJlMMTVfkNlRB38XWYswtyvUda2-f4z64ldC_Sf98RCo/s4032/mv7.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="4032" height="342" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJqEFqq20mhfx2v_V_4Eti6LSR4qrkLpLkljgqDQPoqSYTpqvhRf29P5Gsw-pOWbyrwTcjbpwrR6FdL1f6KQBd7dgtMxBDW2t1oqMXEmPMBjkGzD6xOKAy_wYA3oa-Nd57qCvAHHsbaJlMMTVfkNlRB38XWYswtyvUda2-f4z64ldC_Sf98RCo/w640-h342/mv7.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV6x4Y-IGuAKKEmOPAILOac1r-rLtXZYz48WbIPB5iBhKQfrPkzHssPfVRK_h63tfuhnlzJz4kKZWZ8MjjJ87CbKBMX7piQuaUqQmJWvGA575T9hPXMFeTdoLkBG20FiUqLMPQT0__4g5lrfMLpIvURJYFIm2bbNhZCuVsy6R-4VkFZRg5FDB8/s4032/mv6.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2405" data-original-width="4032" height="382" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV6x4Y-IGuAKKEmOPAILOac1r-rLtXZYz48WbIPB5iBhKQfrPkzHssPfVRK_h63tfuhnlzJz4kKZWZ8MjjJ87CbKBMX7piQuaUqQmJWvGA575T9hPXMFeTdoLkBG20FiUqLMPQT0__4g5lrfMLpIvURJYFIm2bbNhZCuVsy6R-4VkFZRg5FDB8/w640-h382/mv6.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Amb tot això Mònica Vilert crea una exposició que genera la
imatge del seu mon interior que fa avinent als espectadors, Però ho fa donant
petites pistes per que sigui l’espectador el que gaudint-los en la seva bellesa
i principalment intentant fent-los seus , arrodoneixi la comunicació ,
aconseguint una exposició plaent en el visual i enormement enriquidora en l’espiritual
, que la converteix en un absolut plaer la seva visita.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEhDnAasv0pa8GGex1jrywS4JZ4okd0ZvzD-fucbOi89ALs03GzfIxkipiz481rC9o1Go_Qis_AVOaJO0ZWgNEm1LnJ3luZz7eyYdgv5JAuPw_5kisxKmy1tRM1tS1WUItLtIHx7pFPSmD-GyTCG9vTss7lBDij2zb8hYAJqzxPRWowxL00Jlo/s4032/mv4.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEhDnAasv0pa8GGex1jrywS4JZ4okd0ZvzD-fucbOi89ALs03GzfIxkipiz481rC9o1Go_Qis_AVOaJO0ZWgNEm1LnJ3luZz7eyYdgv5JAuPw_5kisxKmy1tRM1tS1WUItLtIHx7pFPSmD-GyTCG9vTss7lBDij2zb8hYAJqzxPRWowxL00Jlo/w640-h480/mv4.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Una exposició d’obligadíssima visita que referma a Mònica
Vilert com una de les gran artistes plàstiques de les que gaudim a la ciutat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Felicitats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="font-family: verdana;">“Estances” Mònica Vilert<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="font-family: verdana;">La Destil·leria. Mataró<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="font-family: verdana;">Del 9 de marc al 9 d’abril de 2024</span></i><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-82515597939064576082024-03-15T00:02:00.001+01:002024-03-15T00:02:14.588+01:00“JARDÍ, ESPAI IMAGINARI”. CARME GAROLERA<p><span style="font-family: verdana;"> </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiJ-iDPywCOAPT6ZkDCqeuPwR2tW6qHS9PSKShdTB7ZO8pj00XanCje8hoBqVFZdDjbJAat9kCksYMx5O4mmeRuKII7rxBoctQtalGeZzJ7XptquWQo0uJGPnOoGGI_-OMXuSHixKZUnS2sq03Lf8sgKUTzSnCF6EFJzIuEsD-G-_cJFEd1aCA/s2562/garolera6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2562" data-original-width="1960" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiJ-iDPywCOAPT6ZkDCqeuPwR2tW6qHS9PSKShdTB7ZO8pj00XanCje8hoBqVFZdDjbJAat9kCksYMx5O4mmeRuKII7rxBoctQtalGeZzJ7XptquWQo0uJGPnOoGGI_-OMXuSHixKZUnS2sq03Lf8sgKUTzSnCF6EFJzIuEsD-G-_cJFEd1aCA/w306-h400/garolera6.jpg" width="306" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p><span style="font-family: verdana;"><br />
</span><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Son poques les vegades en una temporada que a un li agradaria
deixar en blanc la crítica<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i sols
indicar el consell de l’obligatorietat de la visita a una exposició. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">En aquests moments hi ha dues exposicions a la comarca que
ho mereixen amplament tant per la qualitat de l’obra presentada com per que la
mateixa representa perfectament l’ideari artístic de l’autor i correspon a l’evolució
del seu art d’ençà el seus començaments. Es tracta de les exposicions de Mònica
Vilert a la Destil·leria i la de <b><span style="color: red; font-size: large;">Carme Garolera a can Caralt de Llavaneres</span></b> , que
ocuparà el comentari d’avui. Un comentari del que paga la pena resumir-lo de
bell antuvi amb un “D’obligada i molt recomanable visita”.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG3p0aOYENJk-IAG5AJSodwKl4lKbCC1VtokH18ILJf_VQEtITf8gyJasXqg_xmJYJOID9yrCQokm4vNme12BaaAwITHsnWfmN4xEO1rskXPT4ei-ZkLIl3JM-U8n-_o7wSOu3JCKBqq0HmJbfi2BlVv3qNW0gRTL1gxDyCO8Jl0dwVhyGJJIg/s3687/garolera4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3687" data-original-width="1683" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG3p0aOYENJk-IAG5AJSodwKl4lKbCC1VtokH18ILJf_VQEtITf8gyJasXqg_xmJYJOID9yrCQokm4vNme12BaaAwITHsnWfmN4xEO1rskXPT4ei-ZkLIl3JM-U8n-_o7wSOu3JCKBqq0HmJbfi2BlVv3qNW0gRTL1gxDyCO8Jl0dwVhyGJJIg/w292-h640/garolera4.jpg" width="292" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Avui Carme Garolera presenta l’exposició </span><b style="font-family: verdana;"><span style="color: red; font-size: medium;">“Jardí, espai
imaginari”</span></b><span style="font-family: verdana;"> a Can Caralt de Llavaneres, en la que amb tan sols una dotzena d’obres,
l’artista segueix aprofundint , i perfeccionant en el possible, aquella idea
que ja vàrem veure en la seva mostra “Tropismes” que realitzara a Aparelladors
fa uns anys i de la que en vàrem tenir clar apunt a Tempus Fugit amb obres que
ara podrem tornar a gaudir en l’exposició de la Col·lecció Bassat que s’inaugura
aquest divendres.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUG43sXqH5aRzwBt4_k5fTwkgkrEXY62ebO6VVcdA_rzq-h1LEiFVTnkmggwxPxPmNpsqntHh6c_9A-KDHqR4dE3wjyCR89J_wc7hCJpDOAi3sN6S5BYymryqvmRDP8EEFLdZRf089StDA3HbFf7NtRJUqpvBB9AFWCX531yNt8BoUQuDTBtR2/s2783/garolera2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2555" data-original-width="2783" height="588" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUG43sXqH5aRzwBt4_k5fTwkgkrEXY62ebO6VVcdA_rzq-h1LEiFVTnkmggwxPxPmNpsqntHh6c_9A-KDHqR4dE3wjyCR89J_wc7hCJpDOAi3sN6S5BYymryqvmRDP8EEFLdZRf089StDA3HbFf7NtRJUqpvBB9AFWCX531yNt8BoUQuDTBtR2/w640-h588/garolera2.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Per un llavors el treball de gran vitalitat i potència, s’establia
en una figuració subjacent que estructurava trames gràfiques i gestuals que ens
seduïen com les arrels profundes que expressava en el seus treballs.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Avui en canvi, el plantejament evolucionat del seu
tractament floral m’ha portat anys enrere, estic parlant al menys de fa més de
vint anys, quan va exposar a “Quatre” un gran espai expositiu que es trobava al
final de Petritxol. La potència formal i tècnica d’aquelles flors que ens va
oferir, ara han esclatat difuminades, concentrades en l’ànima i obviada la
forma, en aquesta estimulant i molt qualitativa exposició de Llavaneres. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwEHbNbIT4qb9B1y-1qaeCifqUViuht9brRtOILV2YooxY2M2Ty8ZZWAZOQJ_zs5fRtxEXDrU5e05NSXxH821n5uuXksANJ3ay1r4qG8cQQYnUX2gXrACYU5TjZE664uIl4FU-zavqJVwju7itloy3lxbjpMWLFivCKO7wVb1kpWGJE5pD8022/s2261/garolera3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2261" data-original-width="2223" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwEHbNbIT4qb9B1y-1qaeCifqUViuht9brRtOILV2YooxY2M2Ty8ZZWAZOQJ_zs5fRtxEXDrU5e05NSXxH821n5uuXksANJ3ay1r4qG8cQQYnUX2gXrACYU5TjZE664uIl4FU-zavqJVwju7itloy3lxbjpMWLFivCKO7wVb1kpWGJE5pD8022/w630-h640/garolera3.jpg" width="630" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Garolera encara que amb unes arrels figuratives que no acaba
, ni vol acabar, d’oblidar, ens ofereix uns jardins plens de meravelloses
plantes i flors úniques, que serveixen a l’autora per expressar la vida i les passions
que tots sentim. mitjançant un marc abstractiu en el que deposita apunts de
realitat de forma generalment floral.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPvKZzXcPfzPyA4XhflXd-BWpAWUIOgKoMH572KIPE3zvZTMtfbfk95nJifG1_NDCMNQF61qpnHzVv2AZvQMakTm3E_7UTlqI-LaHQBdDgwSlbKQYBBv7g6EpZsFR1aT_Xuz97ePWEieTonRV1OSBwBlJQibeF4aKH1Wqtb1NBr0m1UDMXoOsQ/s4032/garolera%201.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1635" data-original-width="4032" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPvKZzXcPfzPyA4XhflXd-BWpAWUIOgKoMH572KIPE3zvZTMtfbfk95nJifG1_NDCMNQF61qpnHzVv2AZvQMakTm3E_7UTlqI-LaHQBdDgwSlbKQYBBv7g6EpZsFR1aT_Xuz97ePWEieTonRV1OSBwBlJQibeF4aKH1Wqtb1NBr0m1UDMXoOsQ/w640-h260/garolera%201.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Amb una tècnica exquisida , us recomano que us fixeu en
detalls de cada peça, Garolera estableix un microcosmos comunicatiu en el que
vesa per arreu la seva sensibilitat interior , convertida en art, per que l’espectador
conjugui amb ella el seu mon passional personal i aconsegueixin així assolir la
plenitud comunicativa.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdKnvhd663hnEntS3i4aFEHllhkgp-iKf3Ll3SrKq8HvxPwpRY9bdGJS47GOY8foLRr8R2K9CDK3I5OSX4Q7Q-zFoX16X-4IaH7sRFu1w-HHDWXyAebS4DYkDEqO79ds2VdT_tpBCtvco2wGGg32zYYmJTZ341AopCVAJ_2ptescGrcdK5muKz/s3024/garolera5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2914" data-original-width="3024" height="616" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdKnvhd663hnEntS3i4aFEHllhkgp-iKf3Ll3SrKq8HvxPwpRY9bdGJS47GOY8foLRr8R2K9CDK3I5OSX4Q7Q-zFoX16X-4IaH7sRFu1w-HHDWXyAebS4DYkDEqO79ds2VdT_tpBCtvco2wGGg32zYYmJTZ341AopCVAJ_2ptescGrcdK5muKz/w640-h616/garolera5.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqY6hQGOglG2tvYNKm0AarMN_Ut_BC8FwgFpwK77dOIwdZ_AN7se66U8x5eDppqgK2SboDaQMU5tH506Hq5K4RgtIbJokWfUoAaTN8CxeQa8rkO9d_o7IadBeD2lpW-HzNRnwjJThrREDhtpd067l5NevJOFq0OpycBuIyk4-k4ghQSVveRuaz/s2910/garolera7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2656" data-original-width="2910" height="584" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqY6hQGOglG2tvYNKm0AarMN_Ut_BC8FwgFpwK77dOIwdZ_AN7se66U8x5eDppqgK2SboDaQMU5tH506Hq5K4RgtIbJokWfUoAaTN8CxeQa8rkO9d_o7IadBeD2lpW-HzNRnwjJThrREDhtpd067l5NevJOFq0OpycBuIyk4-k4ghQSVveRuaz/w640-h584/garolera7.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZJ6UEf0OQPdSUQupK7zatpe2kD84V-7dB8mR6wTWsMaHFV3JEGq6X_QSH3Gg_0cCg9MqLxhmK24BNvJ36BeEBStGPuPh5aUDZeEDNl9eIlNeUEgJ-dCuQShQg16HMHwrWtqoKOmJzzF0VA4nHIJr7dH91chDsotLwHj9rvVH6-MaKVsCMzk6p/s2799/garolera8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2799" data-original-width="2773" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZJ6UEf0OQPdSUQupK7zatpe2kD84V-7dB8mR6wTWsMaHFV3JEGq6X_QSH3Gg_0cCg9MqLxhmK24BNvJ36BeEBStGPuPh5aUDZeEDNl9eIlNeUEgJ-dCuQShQg16HMHwrWtqoKOmJzzF0VA4nHIJr7dH91chDsotLwHj9rvVH6-MaKVsCMzk6p/w634-h640/garolera8.jpg" width="634" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Una plenitud que serà agosaradament plaent , amb un serenor
plàcida malgrat la brillantor del color i el gestualisme de les obres que converteixen
la mostra en un vibrant poema personal<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>com aquell de <b><span style="color: red;">Joan Margarit</span></b> que m’ha vingut al cap en visionar la mostra,
i que diu:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><i><span style="font-family: verdana;">Perseguint la bellesa estaràs
sol<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><i><span style="font-family: verdana;">Perquè en trobar-la , s’esvaneix
i deixa<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><i><span style="font-family: verdana;">La seva pols de papallona als
dits.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><i><span style="font-family: verdana;">I tornaràs a percaçar l’esclat<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><i><span style="font-family: verdana;">Que saps dins teu, talment el
llamp<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><i><span style="font-family: verdana;">Que en un instant et mostra,<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><i><span style="font-family: verdana;">Fins al llunyà horitzó, la
realitat.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br />
Felicitats Carme per aquesta magnífica exposició .<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><i>“Jardí, espai imaginari” . Carme Garorela<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><i>Museu Arxiu de S.A. Llavaneres<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><i>Del 8 de març al 7 d’abril de 2024</i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-38185932067821847472024-03-11T23:13:00.005+01:002024-03-11T23:13:28.639+01:00TRANSITANT PER LES EMOCIONS. ÀNGELA BARTOLI<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7VLAeMruZasw8WM9d000fRtKBhqUEEsXiDWHqU9owXnJvhRVkcUR8bNDQx4LhI34jCOx2vjWNyZBJBnezyKfYsGFmt5YeDdISPQGD1HP6MOF4h8cRidm4_q6v8l0-TOkk46YX0UnPnmWpXz5mYpTFa3Ftd7fc6gLzjIBcppPpQ0iBIspWcvqz/s2818/ABA1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2818" data-original-width="2233" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7VLAeMruZasw8WM9d000fRtKBhqUEEsXiDWHqU9owXnJvhRVkcUR8bNDQx4LhI34jCOx2vjWNyZBJBnezyKfYsGFmt5YeDdISPQGD1HP6MOF4h8cRidm4_q6v8l0-TOkk46YX0UnPnmWpXz5mYpTFa3Ftd7fc6gLzjIBcppPpQ0iBIspWcvqz/w318-h400/ABA1.jpg" width="318" /></a></div><br /><p></p><br />
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Un dels elements fonamentals per el que això escriu, al
respecte de gestar mentalment la crítica d’una exposició, és el primer concepte
visual que adquireix de la mateixa en observar el global de l’exposat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">He de dir que la <span style="color: red; font-size: medium;">sala </span></span><span style="font-family: verdana;"><span style="color: red; font-size: medium;">d’Aparelladors</span> </span><span style="font-family: verdana;">és magnífica per obtenir
una mirada profunda i adequada en aquest primer cop de vista.</span><span style="font-family: verdana; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-family: verdana;">Abans d’entrar ja et permet veure part del
que trobaràs en l’exposició, visió global que accentues tan sols anar baixant
les escales de la sala, des d’on es permet una visió més particular de l’exposat
que et dona idea del global de la mostra, idea que es perfilarà en anar passejant
contemplant les obres exposades. I cal dir, que l’examen personalitzat de les obres
exposades, rarament capgira el pensament obtingut en aquesta primera mirada.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgUEcp_bBDo0kFXiIEkZDb36S-pKpDg0aiUfc42E25fsZwwK7ikYduG2wWtc-XttaVqZbk79d-TL4B-gjfdreDTuGJH9UXAJ8yNuS9M9N_EbC0bL3e1mmWDBzhprAd4k27VEnHaPQc13hyphenhyphenlTFP1v3ZoZlMGDigl7mpUBi7bcFTL05Zx2DGOGfq/s2671/ABA2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1638" data-original-width="2671" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgUEcp_bBDo0kFXiIEkZDb36S-pKpDg0aiUfc42E25fsZwwK7ikYduG2wWtc-XttaVqZbk79d-TL4B-gjfdreDTuGJH9UXAJ8yNuS9M9N_EbC0bL3e1mmWDBzhprAd4k27VEnHaPQc13hyphenhyphenlTFP1v3ZoZlMGDigl7mpUBi7bcFTL05Zx2DGOGfq/w400-h245/ABA2.jpg" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">I és així, ja que la mirada global, i més amb l’excel·lent
perspectiva que s’ofereix<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a Aparelladors,
et permet analitzar detalls externs, molt importants en una exposició, com per
ex. si hi ha excés d’obres, si la situació de les mateixes és correcte, alhora
que et dona pas en aquesta mirada general a intuir de manera clara el valor
general de l’exposició.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNcwq_Lc4cBwRXGV1_9y-tW9z3zRM0lWu1kokIUYkYhRoEy76ovYPHG1-szDpxDz0L12VRjobxuPxdXY_dHrHTV_ZcEKBDm_GTFj0R2apruMCOyRAoVa3Ei8bztGy73AJYsanhbLt96Kpc1VJuEGbyPiLDInGsXgaI9AcPKlfJwv1BIEjGTr2l/s3924/ABA3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2457" data-original-width="3924" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNcwq_Lc4cBwRXGV1_9y-tW9z3zRM0lWu1kokIUYkYhRoEy76ovYPHG1-szDpxDz0L12VRjobxuPxdXY_dHrHTV_ZcEKBDm_GTFj0R2apruMCOyRAoVa3Ei8bztGy73AJYsanhbLt96Kpc1VJuEGbyPiLDInGsXgaI9AcPKlfJwv1BIEjGTr2l/w400-h250/ABA3.jpg" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Situant-nos en el cas que ens ocupa, el de l’exposició d’<span style="font-size: large;"><span style="color: red;">Àn</span></span></span><span style="color: red; font-family: verdana; font-size: x-large;">gela Bartoli</span><span style="font-family: verdana; font-size: large;">,</span><span style="font-family: verdana;"> tant la mirada externa, com la general</span><span style="font-family: verdana; mso-spacerun: yes;">
</span><span style="font-family: verdana;">presagiaven la tempesta que esclata en passejar-se davant l’obra
exposada, que si bé tècnicament està correctament desenvolupada,</span><span style="font-family: verdana; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-family: verdana;">en el moment en que intentes escatar
qualsevol emoció, raonament lògic o simplement</span><span style="font-family: verdana; mso-spacerun: yes;">
</span><span style="font-family: verdana;">un concepte general de bellesa , et trobes en el més gran dels deserts,
ja que el que presenta l’autora , en la més gran dispar diversitat, no és un pensament
creatiu personal i si en canvi la plàstica realitat d’una creadora a qui una
certa habilitat tècnica li ha permès pintar obre actualitzades d’aquelles
quadres de cérvols i masies que ocupaven les sales de molts pisos i que eren
regalades per la casa de mobles en adquirir el mobiliari del menjador o el pis.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOSKQCNSGIJ82txXj0Z6sA5y1bCLJAOMw-_Sib-_oYOIBECsDorIArgK7_5mGnWu6SNv4djPHp1IGOFrRrdLw7GjvadX5sN7LU3V8Wt13rufUAmhpO0Uta9gV_cCHpCHZbudeKwDr5fueyZ_4DQLSZAEA9_GwVyi4J49mvwLMbPmuSLKbn7TaM/s2451/ABA6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1866" data-original-width="2451" height="488" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOSKQCNSGIJ82txXj0Z6sA5y1bCLJAOMw-_Sib-_oYOIBECsDorIArgK7_5mGnWu6SNv4djPHp1IGOFrRrdLw7GjvadX5sN7LU3V8Wt13rufUAmhpO0Uta9gV_cCHpCHZbudeKwDr5fueyZ_4DQLSZAEA9_GwVyi4J49mvwLMbPmuSLKbn7TaM/w640-h488/ABA6.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Les obres exposades intenten expressar un sentiment de teòrica
bellesa i a més, no amb una línia constant que expressi al menys el pensament
de l’autor, sinó a través de la diversitat constant , com si l’autora creies
que amb alguna d’elles pot enganxar a l’espectador incaut.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Si afegim que la falsa modernitat que volen mostrar les
obres exposades és fronterera amb el ridícul, que el joc cromàtic és simple,
artificiós i conceptualment decadent i que la inconsistència plàstica del
presentat és absoluta, hem de convenir<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>que l’exposició<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’aquest mes d’Àngela
Bartolí és de les pitjors<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>exposades a Aparelladors,
una sala que darrerament està perdent a marxes forçades el bon nivell que havia
adquirit en el decurs de la seva història.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV5biBqI932gZ9JUhwe2htMV7_dzROYH7MwPgw_76ITD0x7iVkfYP1ll1nT8d-q1pbqpHAkEdVafO7Zg-EokH7S0SCpxVfbq_yXjtW5ZASIUMOXHZZHDBQUQ7vsBhHEpzcMXfNevY4bKELKaKeSslBIlBDrRAJc9t50-1g5GynPCIXe0hbg-rk/s3904/ABA5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2178" data-original-width="3904" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV5biBqI932gZ9JUhwe2htMV7_dzROYH7MwPgw_76ITD0x7iVkfYP1ll1nT8d-q1pbqpHAkEdVafO7Zg-EokH7S0SCpxVfbq_yXjtW5ZASIUMOXHZZHDBQUQ7vsBhHEpzcMXfNevY4bKELKaKeSslBIlBDrRAJc9t50-1g5GynPCIXe0hbg-rk/w640-h358/ABA5.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">I això és el més preocupant ja que juntament amb la Destil·leria
son els únics espais expositius lliures que queden a la ciutat. No sé com seran
les properes exposicions. Però cal fer examen ràpid dels plantejaments expositius
per que Mataró no pot perdre la qualitat assolida pe aquest espai en el decurs
dels seus anys de vida. Convençuts estem que sortiran d’aquest atzucac i de nou
Aparelladors serà la sala de qualitat artística a la que ens tenia ben
acostumats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><i>Transitant per les emocions. Àngela Bartoli<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><i>Sala del Col·legi d’Arquitectes Tècnics<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><i>Del 8 de març al 7 d’abril de 2024 </i></span><o:p></o:p></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-69641631221959709192024-03-07T23:27:00.003+01:002024-03-07T23:32:56.453+01:00EXPOSICIÓ MONOGRÀFICA DE MANEL CAMPAÑA.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2Oh4D0CIWvkZJdvPctaNDAQycdNUMNK1Td-38W3ivsuDhSQSLLeM3Cdf5HIfdkasNe44z2OUwv8fx12F0qBkkbcZ948ffLHriwNM-756kan4EHV87jRzuTTSClSaI27ThBF2Kqqb4LZAXLG8LfVOprqH64P8jy3q-8JTPYg6Z8V2giEBuMvI_/s3007/cam1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3007" data-original-width="2353" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2Oh4D0CIWvkZJdvPctaNDAQycdNUMNK1Td-38W3ivsuDhSQSLLeM3Cdf5HIfdkasNe44z2OUwv8fx12F0qBkkbcZ948ffLHriwNM-756kan4EHV87jRzuTTSClSaI27ThBF2Kqqb4LZAXLG8LfVOprqH64P8jy3q-8JTPYg6Z8V2giEBuMvI_/w313-h400/cam1.jpg" width="313" /></a></div><br /><p><br />
</p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Hi ha exposicions que el crític té ganes d’anar a veure. A
vegades és per que sap abastament que l’exposició l’omplirà i en altres per que
desitja veure el camí del creador, tot esperant que aquest sigui en positiu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Just això és el que m’ha passat amb l’exposició de <b><span style="color: red; font-size: large;">Manel C</span></b></span><span style="font-family: verdana;"><b><span style="color: red; font-size: large;">ampaña</span></b></span><span style="font-family: verdana;"> que està exposant a<b><span style="font-size: medium;"> <span style="color: red;">la Cúpula</span></span></b>. Raons personals em varen impedir acudir a la
inauguració el que em va permetre una visita més pausada i alhora més intensa
del que presentava en aquesta ocasió, en la que és la seva tercera exposició
mataronina, després d’haver exposat a l’espai capgròs i a la sala d’Aparelladors.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYxuGuBjXSc0OemfVxy6lkqQpnLQbI_8beUSjA-3TmE2aoTrJ3bbk5t76HG5bTl_gVdUCqJWyc40a1FulNJtEbyB6e7u3jfqWuPF6rtwE3S3ZATjHz1BjnzPkOEd0RCBLWH-cEp-V2AUiPXgYjKYvYvzFWS61UJLCu7rWVMfVCFYjgNmAEi5b-/s2778/cam4.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2778" data-original-width="2192" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYxuGuBjXSc0OemfVxy6lkqQpnLQbI_8beUSjA-3TmE2aoTrJ3bbk5t76HG5bTl_gVdUCqJWyc40a1FulNJtEbyB6e7u3jfqWuPF6rtwE3S3ZATjHz1BjnzPkOEd0RCBLWH-cEp-V2AUiPXgYjKYvYvzFWS61UJLCu7rWVMfVCFYjgNmAEi5b-/w504-h640/cam4.jpg" width="504" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">He de dir que anava a visitar l’exposició esperançat de
trobar-me amb una exposició que superés els seus fiascos anteriors, per que crec
que el seu esforç i el seu treball mereixia ja una exposició més personal i demostrativa
del seu bon fer, però lamentablement he de dir que el resultat de la mateixa ha
estat absolutament decebedor tant de fons com de formes ja que aquesta exposició
no supera en res a les anteriors.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2lMBKQ0kiKqJRrgTE40zYIVqSnu09VIm4wnVigl0XDrgPI_8luB7MpGS8TpUIM-tOvDWq96JFETDO5dQEhxOdXMBBCzbI4irF71EmUEbcReXPsBg1005Fev24eU8hCOu9Lour3kqkHIx_4MbTQbs722itYsCniVrB3O-caEEzaB5oQ_j-Xh-P/s2645/cam6.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2645" data-original-width="1596" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2lMBKQ0kiKqJRrgTE40zYIVqSnu09VIm4wnVigl0XDrgPI_8luB7MpGS8TpUIM-tOvDWq96JFETDO5dQEhxOdXMBBCzbI4irF71EmUEbcReXPsBg1005Fev24eU8hCOu9Lour3kqkHIx_4MbTQbs722itYsCniVrB3O-caEEzaB5oQ_j-Xh-P/w386-h640/cam6.jpg" width="386" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">La meva primera sorpresa estava ja en el títol “d’exposició
monogràfica”. Una exposició monogràfica serà aquella en la que s’aborda un <a style="mso-comment-date: 20240307T1906; mso-comment-reference: PP_1;">tema</a><span class="MsoCommentReference"><span style="font-size: 8pt; line-height: 150%;"><span style="mso-special-character: comment;"> </span></span></span>
específic des d’una o més perspectives possibles. Una forma d’exposició més
habitual en un concepte col·lectiu o històric que no pas en l’individual d’un
pintor amb poca trajectòria, i evidentment l’exposició de Campaña <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no en té res de monogràfica.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">La segona sorpresa està en que l’obra del cartell i la que
presideix el catàleg, és una obra de caire abstractiu el que podria i hauria d’indicar
un canvi en l’estructura pictòrica de l’artista , però en canvi l’exposició<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>segueix en el seu figurativisme habitual amb
pocs indicis que impliquin un canvi conceptual en la seva pintura. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ87yEE7ZIFlobxvB9orvaFvlgn1__MykigXc_PSrzR5w6GI_ufduPoJ7PvAQj96Glx78OPmzY2xQ727zJWXJyaKHzEewV8TdPp1yMY72ycoKI8zGah9toacJqZXySJQ5Y_oTPBdK02qPHUzA305LnT8veLcZLyVtWw9YHGdE9gArVff2gD-lx/s3321/cam2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3321" data-original-width="2587" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ87yEE7ZIFlobxvB9orvaFvlgn1__MykigXc_PSrzR5w6GI_ufduPoJ7PvAQj96Glx78OPmzY2xQ727zJWXJyaKHzEewV8TdPp1yMY72ycoKI8zGah9toacJqZXySJQ5Y_oTPBdK02qPHUzA305LnT8veLcZLyVtWw9YHGdE9gArVff2gD-lx/w498-h640/cam2.jpg" width="498" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">I en tercer lloc la sorpresa està en el desideràtum del
presentat que no deixa de ser un poti poti divers i accentuat com si l’autor hagués
convertit ,per desconeixement , el monogràfic que deia en el catàleg en una
retrospectiva històrica d’allò que ha anat fent en la seva carrera. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Si no és així no es pot entendre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la coexistència d’obres antigues amb obres de
caire floral, alguna de to iniciàtic , alguna altre obra de línia abstractiva i
amb tant sols un parell d’obres que ens poden indicar el seu tarannà artístic i
el seu aspecte creatiu actual, de modus i manera que sols son salvables el
parell d’obres que inicien l’exposició i que mostren en les primers imatges d’aquest
escrit.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbKnW_ChUQS15OT9bghzpvyypS5oaNCGEZZBarkJ-ZI3dzAZugN4NempAakX_4Nmeypv6V5muomF6pFYiHwgRKF5G7cQLSPKR7l3Ja0jNqaTXYR78y8xNX7fBqkBT910sM3PplAoG8NpmB80pt8D-7wzcNAxlBJdh7l6XpTgXDVKTQq2d5gKrg/s3866/cam3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1327" data-original-width="3866" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbKnW_ChUQS15OT9bghzpvyypS5oaNCGEZZBarkJ-ZI3dzAZugN4NempAakX_4Nmeypv6V5muomF6pFYiHwgRKF5G7cQLSPKR7l3Ja0jNqaTXYR78y8xNX7fBqkBT910sM3PplAoG8NpmB80pt8D-7wzcNAxlBJdh7l6XpTgXDVKTQq2d5gKrg/w640-h220/cam3.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Exposició que caldrà oblidar, per que jo segueixo pensant
que Campaña té alguna cosa a dir en el mon de creadors de l’art local, però que
evidentment ha errat del tot amb aquesta mostra impresentable . <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">És doncs moment de fer tàbula rasa, replantejar pensaments i
establir una línia de partida, la que l’autor cregui més convenient, i seguir
en ella progressant, i oblidar-se d’altres aventures<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que en res l’ajuden en el seu creixement
plàstic.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><i>Manel Campaña. Exposició monogràfica<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><i>La Cúpula Art Gallery<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="font-family: verdana;">Del 2 de març al 3 d’Abrl de 2024</span>.</i></p><br /><p></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-54115182678887203602024-03-04T23:14:00.004+01:002024-03-04T23:15:58.294+01:00FUGINT DE QUÈ I CAP A ON ?. RAMON LLINÉS<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoZNHrjPsYq4gVuUyqlZl7ByATy0h7mVWqWzIJ97VZygZNn_h7dtbnGkx8sX7-0MIGDtFOjJpEVU4t5NhZlYIoReQP5RDdtlO3jTQ1qIcKWHt1_YU8sirz5C2uqHY0ewVDIvvtIsY_lGZ3MyAG-9XOexGplbfSJVQI5jcW6aaAIfb7454rACSa/s4032/llines1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2815" data-original-width="4032" height="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoZNHrjPsYq4gVuUyqlZl7ByATy0h7mVWqWzIJ97VZygZNn_h7dtbnGkx8sX7-0MIGDtFOjJpEVU4t5NhZlYIoReQP5RDdtlO3jTQ1qIcKWHt1_YU8sirz5C2uqHY0ewVDIvvtIsY_lGZ3MyAG-9XOexGplbfSJVQI5jcW6aaAIfb7454rACSa/w400-h279/llines1.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><br />
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><o:p> </o:p><span style="font-family: verdana;">“Una pastera plena de persones </span><span style="font-family: verdana; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-family: verdana;"><span>és una pregunta: de que fugen, cap on es
pensen que van? I, quanta gent hi ha pogut pujar a una pastera”. Amb aquestes
frases acaba<b> </b></span><span style="color: red;"><b>Ramon LLinés</b></span><span><b> </b>la presentació del catàleg de l’exposició <span style="color: red;">“Fugint de
què i cap a on?” </span>, una sèrie de gravats</span></span><span style="font-family: verdana; mso-spacerun: yes;">
</span><span style="font-family: verdana;">realitzats en una reflexió total envers el sempre difícil i complex mon
de les persones , que com ell mateix diu son unes persones que no eren pas
refugiats, escapaven de la tragèdia.</span></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiElhcTcUe2K27TYig8eTEjZhH76w11KFhNbgHd_HxftjTmTgRa7r9o9JNg94P2SnAR33XFzlUMdJt-87-gB0FNbvt-xYe8DBGnVCB8rIhd6TPil4cmaOpdc4VBzKX_c23EczBi5_BHePtIYl-885tm7uiRatYWHZ6TZBeOv58tmDtXZbWiSGPW/s3532/llines4.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2354" data-original-width="3532" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiElhcTcUe2K27TYig8eTEjZhH76w11KFhNbgHd_HxftjTmTgRa7r9o9JNg94P2SnAR33XFzlUMdJt-87-gB0FNbvt-xYe8DBGnVCB8rIhd6TPil4cmaOpdc4VBzKX_c23EczBi5_BHePtIYl-885tm7uiRatYWHZ6TZBeOv58tmDtXZbWiSGPW/w400-h266/llines4.jpg" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: verdana;">Amb aquest plantejament per endavant, queda clar que l’aposta
de Llinés és una aposta arriscada i ho és en l’esperit però també ne la forma
en que es presentada. Avui Ramon Llinés </span><span style="font-family: verdana; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-family: verdana;">presenta la seva mirada en un seguit de
gravats en diverses tècniques que conformen un tot complex per la diversitat de
formes d’expressió, de grafies</span><span style="font-family: verdana; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-family: verdana;">i molt
especialment per el pas del temps en al realització de les mateixes.</span></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1rSQqGoGgfAasmil2L1sGIexAdScntKj1bj-tH2FhT5tpupE6-jIiknyDoRWPcGiZcuRaD45FjF9slaOpnhrn0CvSp981EBM51-gaNy6Lu6NsLQArdRDXOrHP0IfOS1Z3FZLvP_a6XUViTSQzOKNUlLI-yAi3kzfE2EDKNz0O0xw8BfVPPJ7K/s4032/llines%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2118" data-original-width="4032" height="336" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1rSQqGoGgfAasmil2L1sGIexAdScntKj1bj-tH2FhT5tpupE6-jIiknyDoRWPcGiZcuRaD45FjF9slaOpnhrn0CvSp981EBM51-gaNy6Lu6NsLQArdRDXOrHP0IfOS1Z3FZLvP_a6XUViTSQzOKNUlLI-yAi3kzfE2EDKNz0O0xw8BfVPPJ7K/w640-h336/llines%202.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Son doncs diverses lectures<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>d’un problema complex en la realitat i en la forma plàstica de fer-lo
adient als espectadors. Llinés treballa de manera acurada i pensada per cada
cas del que ell en veu una manera plàstica d’expressar-ho, però la dispersitat
en el temps i en l’aprofundiment per part de l’artista en el problema,
converteix la mostra en una dispersió difícil de concretar en el conjunt, que
essent tot ell de qualitat, no esdevé homogeni, ja que s’observen de manera
clara les diferències pensants , de treball i d’acabat, de les diferents obres
en el pas del temps.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqTJfBoRi7jSEyGxQDckn0yQYIfQh1X3cSAWF5-JZQ6LIvjjxgV1O8PE8qT-yXIf9QmeyuXWs5GLxphP-7ltDdke_q4-pdwjMn2XzepSeL0vLYPXGY1baG5BvxsEXm946fDfjhePm3_KIiEZqe0pxMJILDdYKVknvc027w5ClgQ0UMDrXdzXOp/s3589/llines6.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3589" data-original-width="2628" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqTJfBoRi7jSEyGxQDckn0yQYIfQh1X3cSAWF5-JZQ6LIvjjxgV1O8PE8qT-yXIf9QmeyuXWs5GLxphP-7ltDdke_q4-pdwjMn2XzepSeL0vLYPXGY1baG5BvxsEXm946fDfjhePm3_KIiEZqe0pxMJILDdYKVknvc027w5ClgQ0UMDrXdzXOp/w468-h640/llines6.jpg" width="468" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">No vol dir això que la mostra no pagui la pena. La mostra és
valorable per la intenció i per l’acurat treball de l’autor que aconsegueix
unes pobres intenses, acurades i amb potència reflexiva abundant, el que si cal
dir que la intencionalitat social de la mostra guanyaria amb una unicitat de
treball o una diversitat com l’actual, més clarament delimitada en la pluralitat.</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkS4IgU-pDWc3V5DapfGwwi-gDVUg42wT8QIOp-mejnJC2Ip0PAUPGLcxt9_DH7OF0b1cy03NZaJTEeRKpHEaas9Q0zWfzY9PnSyOibXuYlIzwAlZNSAv_haZiS901UO-10k5vbM-x7CLegA84kGcvL-MNxgRp2Qj79G5wCPVIkn95xKM5WSsx/s2715/llin%C3%A9s%205.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"></a></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilXR-HVVWvaypV4P4XQqofChvIFOoIqfPZ3JpeIEc_rvlAjLJZx3pBB4LkO5t1zjHW79vjuQSa3P_ijXF4cxFmu63Gf8HyqTWAJUJjz3FgE9soRrxmugFNUzUrrQ72JNLDa-8Yn8VcuJOt_1po6WjsbcpeVDrCIp1LSSKYRp-GlCxpMCpJeHgo/s2715/llin%C3%A9s%205.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2715" data-original-width="2172" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilXR-HVVWvaypV4P4XQqofChvIFOoIqfPZ3JpeIEc_rvlAjLJZx3pBB4LkO5t1zjHW79vjuQSa3P_ijXF4cxFmu63Gf8HyqTWAJUJjz3FgE9soRrxmugFNUzUrrQ72JNLDa-8Yn8VcuJOt_1po6WjsbcpeVDrCIp1LSSKYRp-GlCxpMCpJeHgo/w512-h640/llin%C3%A9s%205.jpg" width="512" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Mostra d’interès per la seva lectura íntima, realitzada amb
tota cura i que malgrat la dispersitat del global, manté les suficients virtuts
com per poder aconsellar la seva visita.</span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 248.15pt;"><i><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Fugint de què i cap a on?. <span style="mso-tab-count: 1;"> </span><o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Gravats de Ramon Llinés<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Museu del Càntir <o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">De l’1 de març al 7 d’abril de 2024</span><o:p></o:p></i></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-3419670666520697432024-02-27T12:31:00.005+01:002024-02-27T12:32:46.645+01:00LLISTAT D’EXPOSICIONS 1977.<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiozcwKVlQpwABSAKrjGMKAvwcQZXUa4jtd0kHjTOAyanT91bM77RTze9xsG06LH0WSYHK3lerYZgfCuc-vU_n4fjeYowgh8hNKVvWGp13Z5G6eQJ_oL0AoX-TIVUQ2GPKZC2xohz5sCzEJjRn4xDSJSghUbOaGVRleihqFXbxCJYkNmPbfYyKE/s1744/784.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1744" data-original-width="1243" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiozcwKVlQpwABSAKrjGMKAvwcQZXUa4jtd0kHjTOAyanT91bM77RTze9xsG06LH0WSYHK3lerYZgfCuc-vU_n4fjeYowgh8hNKVvWGp13Z5G6eQJ_oL0AoX-TIVUQ2GPKZC2xohz5sCzEJjRn4xDSJSghUbOaGVRleihqFXbxCJYkNmPbfYyKE/w285-h400/784.jpg" width="285" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><b><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></b><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Quasi un centenar d'exposicions vàren<b> </b>omplir les sales de Matró i rodlies en aquest any,. Aquí teniu el llistat</span></p><p class="MsoNormal"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="color: red;"><br /></span></span></b></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Anticus :</b> Planes Campdepadrós.- F.Domingo.-
Torrabadell.- L. Gómez.- Col·lectiva de Pasqua.- Fresquet.- Carme Aymar.- E.
Mitjà.- Toledo(pintura con la boca).- Col·lectiva d’estiu.-Gubern C.-
Cortiella.-Planas Campdeadrós.- F. Oliver.- Goula.-<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Banc Mercantil de Manresa:</b> De Vargas.- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Gravats de Pablo Serrano.-Disseny d’interiors
(A.Calafell i altres).- F.Garcia Estragués.- Salvador Soler i deixebles.- Jaume
León (naïf).- Guinovart.- Col·lectiva ( G.Calabia/ M.Roca / T.Filbà /L.Valentín
/ J.M. Jubany / S. Pujol).- Alcoy.-Oliver.- A. Opisso.-Josepa Viñets.- De
Vargas.- M. Cusachs.- M. Cuyàs.-<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Biblioteca Popular / Caixa Laietana:</b> Sinol.- Grup de
socis R.Cercle Artístic (S.Estrany i altres).- A.Casals.- Gravats homenatge als
100 anys del C .Excursionista de Catalunya.- Joan Grau.- F. Magrans/M. Planas
(ceràmica).- E. López.- Perecoll.- Pintura Ràpida.- Altaba.- Subirachs.-
Col·lectiva Sant Lluc.- Cent any de nus en l’art.- <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>C.A:Layetania : </b>Novellas.<b>- </b>Tur.- Alonso.- Aubo.-
Traité.-Maite.- Parés.-Saborit<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Club Nàutic: </b>Doris Malfeito.- Ismael.- Tapissos
(R.Barandese / M.J.Serrano / M.Martí).- Col·lectiva dels Arts /De Torres /Cuyàs
/Jaume Arenas /Puiggalí /Esquerra).- Homenatge dels artistes de Mataró a Jaume
Arenas.- Lloc de Reila ( suggerisme).- Rondón.-<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Fuset:</b> Teresa Boix.-Pomés.- Marrugat.- Cent anys de
pintura catalana.- Pintura d’Olot.-Col·lectiva de Nadal.-Lluis J. Safont.-<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>L’abast</b>.- Col·lectiva.-M.Ortega.- El ventall.-
Paumarch / Foni.- Jesus Moncada.- Obra gràfica 24 artistes contemporanis.-Atesania
Popular.- Tres propuestas estéticas (Martinova/ Salas / Resano).- P.Viada / M.A.Tejada
/A. Llovera.-<b><o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Museu Municipal:</b> Casaubon.- J.c. Panyó i Figaró.-
Col·lectiva (F.Payret /M.C.Oliveras / E.Puig).- Col·lectiva ( 4 joves autores:
Agulló/ Planas/ Anglada/ Sellarés).- Sanjurjo ( il·lustraciones). Artistas
actuales de Austria.- J.Martínez Simón.- D.Salvadó.- José Manuel / Terri.-<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Studium 48: </b>Col·lectiva.- Conxa Sellers / Carme
Garolera.- M.Muñoz Abril (Homenaje a Cehegín).-<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Tertre: </b>Aurora Gassó.- Canes.- Viada.- M.Cusachs.-
Cohen-Fuse Uclés.- Alcoy.- Artur Palomer “Pal”.- Bordón.- Opisso.- Calonge
(escultures) / Solà (pintures).- Ramon Casas- Peña.- Casademont.- Tharrats.-Estudi
Tres x tres.-<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>V&A:</b> Rodolfo Tur.-Joan Bassa.- </span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[endif]--><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-5333487675585331552024-02-20T18:00:00.002+01:002024-02-20T18:05:07.919+01:00EL MARESME PINTAT. FUNDACIÓ ILURO<p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7uPei2ACN57i6cM4faOrFWqsVF6xp3ZoF-NkYI0aWcIlHr7k2HC9XgXRbkdwxJZNbNn_YcENOLGwzhYVxWBETz3NLt-UxMglVKabXbwfbW_jGcq7Lks3Yox402UVqFLXrQvsr34o9YGDukS7DoyTScyIDnp8sj5UHOpQl7ZLVIkWyky_lIv8Y/s2903/laietana20.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2281" data-original-width="2903" height="314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7uPei2ACN57i6cM4faOrFWqsVF6xp3ZoF-NkYI0aWcIlHr7k2HC9XgXRbkdwxJZNbNn_YcENOLGwzhYVxWBETz3NLt-UxMglVKabXbwfbW_jGcq7Lks3Yox402UVqFLXrQvsr34o9YGDukS7DoyTScyIDnp8sj5UHOpQl7ZLVIkWyky_lIv8Y/w400-h314/laietana20.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra d'Albert Alís</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">La<b><span style="color: red;"> Fundació Iluro</span></b> ens presenta fins el 12
de Maig, l’exposició <b><i><span style="color: red; font-size: medium;">“El Maresme Pintat”</span></i></b> una exposició
comissariada per <span style="color: red;">Manel Trenchs Mola</span> que “vol mostrar de forma
panoràmica com s’ha representat el Maresme i cadascun dels seus municipis, així
com la seva diversitat, a través del propi fons d’art de la Fundació, però
també, amb el fons de diferents museus i institucions catalanes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Així doncs, aquesta mostra concentra obres de diferents
museus i institucions d’arreu del país com el Museu d’Art de Girona, el Museu
de l’Empordà, el Museu Abelló, la Diputació de Barcelona, el Museu de
l’Estampació de Premià de Mar, el Museu de Mataró, l’Arxiu Comarcal del
Maresme, entre d’altres. Aquestes obres es posen en diàleg amb la col·lecció
pròpia de la Fundació a través d’un discurs reflexiu i contemplatiu de la
comarca”.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYahLYKk1JqExDCOLmBYuj6SeMCRrg3b0e5mOmADAtxV0JdD2tXOOZMibAW0-4fy-kd6MkdRaN8tAKNmvhK3sHxeKvohbeiLdGz3Rqmdehu0T8djoyfeduJ9VUUcgtJiVzSx9ej5Ymy-a_Cajp6SMIP0oTnxDxSLlP8xB3sCUrT4rYARdIRMZg/s2848/laietana3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2220" data-original-width="2848" height="311" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYahLYKk1JqExDCOLmBYuj6SeMCRrg3b0e5mOmADAtxV0JdD2tXOOZMibAW0-4fy-kd6MkdRaN8tAKNmvhK3sHxeKvohbeiLdGz3Rqmdehu0T8djoyfeduJ9VUUcgtJiVzSx9ej5Ymy-a_Cajp6SMIP0oTnxDxSLlP8xB3sCUrT4rYARdIRMZg/w400-h311/laietana3.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra d'A. deP. Boix</td></tr></tbody></table><span style="font-family: verdana;">Aquestes frases que encapçalen el nostre escrit pertanyen a
la pròpia fundació i son les que empra per publicitar la seva mostra, i davant
d’elles i de la mostra, ens produeixen una profunda reflexió produïda
per la mateixa que és ambigua i alhora contradictòria.</span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_pSicpzgIPnJbQrAgl8Q18yT1rRVt_FazwJJK9o-DATDep1rssWXQke8S-aGPYQbdlwOK9Mh3k1FP2SOCc33l-L7EjDhUgKW6p2f4qBBoKPc0tIIoeYAZ_wGmUocTYafGu837CUWrsHSN4zMzVIq-AeUn7AoGd9FqvR6YDfL-9iWHOwhUByf3/s3832/laietana7.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2318" data-original-width="3832" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_pSicpzgIPnJbQrAgl8Q18yT1rRVt_FazwJJK9o-DATDep1rssWXQke8S-aGPYQbdlwOK9Mh3k1FP2SOCc33l-L7EjDhUgKW6p2f4qBBoKPc0tIIoeYAZ_wGmUocTYafGu837CUWrsHSN4zMzVIq-AeUn7AoGd9FqvR6YDfL-9iWHOwhUByf3/w400-h243/laietana7.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dibuixos de Lola Anglada</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">És per a mi obvi , un valor molt limitat de l’exposició. Ho
és per la gran repetició d’obres que han estat exposades tant en les exposicions
de la pròpia Fundació en ensenyar la seva col·lecció, com <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en el cas de les exposicions per a mi <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>comissariades <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fa ben poc temps a Ca l’Antiga de Teià en
relació al Maresme, espai a on van ser exposades una part important de les
obres que avui repeteixen espai a l’Ateneu.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn_eJWvrSEpkvmu5vLDb78puB-BH_ccaRGHPAUU93HPUD0NZCtDUFfptLGLojCC5c9wZ2VgR5Z01b7s3qfYD7JFtqteRibY2pvZCDWIjUepOIbesAJ0Oko9Ux8NWERUwpsTSIGriPqp3r9xxjYn3QKzPxOzfDJBVabaVR8IYdiqmv43wAQbxz_/s2356/laietana18.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1701" data-original-width="2356" height="462" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn_eJWvrSEpkvmu5vLDb78puB-BH_ccaRGHPAUU93HPUD0NZCtDUFfptLGLojCC5c9wZ2VgR5Z01b7s3qfYD7JFtqteRibY2pvZCDWIjUepOIbesAJ0Oko9Ux8NWERUwpsTSIGriPqp3r9xxjYn3QKzPxOzfDJBVabaVR8IYdiqmv43wAQbxz_/w640-h462/laietana18.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra d' A. Opisso</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">I ho és també per que el conjunt general de la mostra<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>baix en conjugar un conjunt expositiu més o menys
valorable, amb una sèrie d’anècdotes d’arxiu que queden totalment deslligades
del conjunt alhora de que per si mateixes no tenen el valor afegit suficient
com per honorar més a la mostra, el que converteix el total en un poti poti poc
i mal explicat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_PCPJvsGtTzjiirRupLVjdgoOcW9cJXaIqPhgc0Vg5IvigYEesbjYxk5ciPSZfLCBxCgBWeghAB3jIoskDvCBrhqxHdHYXj6cp-2OeRw8GoIvwGDtdLTxdUt6ZLnQrvhfAWZxJh5qsOWqaAUZNWjSX-gpUEnBCESyPMbOUJEAguZrVFq-1ISV/s2594/laietana14.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2147" data-original-width="2594" height="530" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_PCPJvsGtTzjiirRupLVjdgoOcW9cJXaIqPhgc0Vg5IvigYEesbjYxk5ciPSZfLCBxCgBWeghAB3jIoskDvCBrhqxHdHYXj6cp-2OeRw8GoIvwGDtdLTxdUt6ZLnQrvhfAWZxJh5qsOWqaAUZNWjSX-gpUEnBCESyPMbOUJEAguZrVFq-1ISV/w640-h530/laietana14.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra de Jordi Arenas<br /><br /></td></tr></tbody></table><span style="font-family: verdana;"><br />I per a mi queda clar que el valor afegit que individualment
presenten les obres de<span style="color: red;"> <b>Emilia de Torres, Jaume i Jordi Arenas, Albert Alís,
Jordi Torrent, Antoni Boix , Amadeu Casals, Fèlix Albajes, Alfred Opisso , Ramón
Martí Alsina , Pere M. Viada, Joan Torras Bachs, Gerard Rosés, Ramon Muns,
Camps Ribera, Miquel Villà, Simó Bussom , Lola Anglada, Marta Rovira
i Manuel Cuyàs </b></span>que per a mi son les mes destacables del conjunt, no tenen
pes suficient per ser presentades com punts individuals i no globals d’una
visió de l’art del Maresme.<o:p></o:p></span><p></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0UV1reStwIrW-vHk-ZZt8xY9V3ZPiQFLfxwW-35T9h-c1wl_pbYRfceJtD_9YkWrcQDGqoRzbEOSJ8BQNtooxPJTjE5VZIknSKBNU98srX-wzunnnNks4dAydKoquHcFCQKFCoNrkES10g5IxLnzT2TbJjcyI-bmLR6mXVe_3xiZc07OJYVKD/s3431/laietana19.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3431" data-original-width="2594" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0UV1reStwIrW-vHk-ZZt8xY9V3ZPiQFLfxwW-35T9h-c1wl_pbYRfceJtD_9YkWrcQDGqoRzbEOSJ8BQNtooxPJTjE5VZIknSKBNU98srX-wzunnnNks4dAydKoquHcFCQKFCoNrkES10g5IxLnzT2TbJjcyI-bmLR6mXVe_3xiZc07OJYVKD/w485-h640/laietana19.jpg" width="485" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra de P.M. Viada</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Com queda clar que el pes de les absències , especialment en
el que pertoca a artistes vius, amb obres a la propia Fundació i altres indrets
col·laboradors de l’exposició, i que han estat exposats en altres ocasions, queden
ara remarcats per el seu pes, tot em dona la sensació d’una exposició dirigida
per un afeccionat que ha triat sota el pes del seu gust i no la realitzada per
una Fundació amb pes específic en la història de l’art local. Però coneixedor
del responsable de la mostra i sabedor dels seus coneixements , la lectura del
poti poti total en que s’ha convertit l’exposició em provoca un desori
intel·lectual important.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRZe7Jfz8Kq_mdmahpf4jrwxQWml6eif02AixbBLByOU81EpzS3qMrrIMEUzMTEsnVhtHGP0D0uW8nnQHcHMTJ25s2Axhd3WEotredHdO0ig_Ql8u2LkLTEXT_gVNIkvrV88tWQ7RNULXIH40gy2supyVUB0449tYP883yB03jO-HdJPZ5WRoK/s3090/laietana8.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2611" data-original-width="3090" height="540" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRZe7Jfz8Kq_mdmahpf4jrwxQWml6eif02AixbBLByOU81EpzS3qMrrIMEUzMTEsnVhtHGP0D0uW8nnQHcHMTJ25s2Axhd3WEotredHdO0ig_Ql8u2LkLTEXT_gVNIkvrV88tWQ7RNULXIH40gy2supyVUB0449tYP883yB03jO-HdJPZ5WRoK/w640-h540/laietana8.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">obra d'E. de Torres</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Desori que augmenta quan parlo amb gent , intel·lectualment
preparada encara que desconeixedora de la realitat i la història de l’art local
i comarcal, que m’expliquen el molt que els ha plagut l’exposició i remarquen
la necessitat de que mostres d’aquest tipus es repeteixin, per conèixer millor
l’art de la comarca i els seus espais més remarcables.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlT30x73SBmBjPFAv1s4po33YEwLh9nv2hYiwAji_8fFDKuHCCiAf4SF-oTs7vuS0oBe5-PtIJ89w2X9-WTc0Xri-pV1m6ILqFxvlfWl3IM3Pz3lkqlGen-1-3nq2poZv41lIj30Seja0Cmvy6q-zQRpM6bZiTUHlfOalbCPhuOnoV5szE4cpd/s2538/laietana1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2538" data-original-width="2046" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlT30x73SBmBjPFAv1s4po33YEwLh9nv2hYiwAji_8fFDKuHCCiAf4SF-oTs7vuS0oBe5-PtIJ89w2X9-WTc0Xri-pV1m6ILqFxvlfWl3IM3Pz3lkqlGen-1-3nq2poZv41lIj30Seja0Cmvy6q-zQRpM6bZiTUHlfOalbCPhuOnoV5szE4cpd/w516-h640/laietana1.jpg" width="516" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra de Carme Rovira</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Com que crec que no vaig errat en les meves impressions, a
bon segur per la meva experiència de l’art comarcal en el que m’he mogut durant
cinquanta anys, però alhora no voldria que una crítica negativa provoqués una mala
mirada a l’exposició, deixarem en empat la cosa i direm que ens trobem davant d’una
col·lecció d’autors del Maresme, en una ample majoria ja desapareguts , que ens
ofereixen una mirada de l’art del segle passat, alguns amb evident encert i maestria,
alhora que lamentem que l’exposició no hagi servit per oferir una mirada més
oberta , tant de l’art com de la comarca, deturant-se més en un passat conegut
que no pas cercant altres mirades més interessants i a bon segur encisadores.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi4EQM4ZvHLiUEam6y4CP0D7KE0i_F0cpQo4N0dIRsKBw2DQsGRN9iob-mNn5iuCsPLoHsKjKx87ty088wp2hXSslMYDnYdaqMsFYCbpLa36AHoxhnOIbzB-pTkMasnkX2va_znOqLhv0FenmXmdVYYwveTjUZB9wI2szOe2P5OAy4eWmgqmuk/s3261/laietana17.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2342" data-original-width="3261" height="460" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi4EQM4ZvHLiUEam6y4CP0D7KE0i_F0cpQo4N0dIRsKBw2DQsGRN9iob-mNn5iuCsPLoHsKjKx87ty088wp2hXSslMYDnYdaqMsFYCbpLa36AHoxhnOIbzB-pTkMasnkX2va_znOqLhv0FenmXmdVYYwveTjUZB9wI2szOe2P5OAy4eWmgqmuk/w640-h460/laietana17.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra de J. Torrent</td></tr></tbody></table><span style="font-family: verdana;"><br /><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Amb tot això deixem a l’espectador per que sigui ell qui
delimiti la mostra, apostant per un costat o l’altre de les opinions, però això
sí aconsellant una mirada clara i diàfana per aquells noms més coneguts que son
els que donen empenta a una exposició<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de
la que no perdríem res si no s’ hagués dut a terme.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><i> <span style="font-family: verdana;">El Maresme pintat.</span></i><p></p><p><i><span style="font-family: verdana;">Del 8 de febrer al 12 de maig</span></i></p><p><i><span style="font-family: verdana;">Ateneu Fundació Iluro. Mataró</span></i></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-73840730103999920862024-02-19T17:18:00.001+01:002024-02-19T17:18:12.415+01:00RECULL HISTÒRIC DE L'ART A MATARÓ . ANY 1977. ( IV)<p><span style="font-family: verdana;"> En el que pertoca a les exposicions de caire col·lectiu
també van ser tan valuoses com interesants.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">El <b><span style="color: red;">Museu</span></b> ens oferí una interesant mostra d<b><span style="color: red;">’Artistes
austríacs actuals</span></b><span style="color: red;">.</span> Una mirada peculiar al desconegut art d’aquest país
centre europeu amb alguna que altre interesant sorpresa en un global conceptual
ben diferent a l’habitual del nostre país.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">La <b><span style="color: red;">sala Fuset</span></b> ens presentava la seva segona cara , la
més oculta d’antiquari i col·leccionista, amb dues exposicions més que bones. amb títols tan suggestius com <span style="color: red;">“<b>100 anys de
Pintura catalana</b>” </span>o<span style="color: red;"> “<b>Pintura de l’escola d’Olot</b>”. </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">No essent menys, <b><span style="color: red;">l’Abast</span></b> oferí una acurada selecció
d’obra gràfica en l’exposició <b><span style="color: red;">“ Gravats de 24 artistes contemporanis”</span></b> .
I finalment la sala de la <b><span style="color: red;">Caixa Laietana</span></b> presentà la multitudinària exposició
amb presència d’artistes de tots els estils i tendències amb un cert pedigrí de
país a <b>“<span style="color: red;">Gravats homenatge al 100 anys
de la Unió excursionista de Catalunya</span></b></span><span style="font-family: verdana;"><span style="color: red;"> </span></span><b style="font-family: verdana;"><span style="color: red;">“</span> </b><span style="font-family: verdana;">i acabava l’any amb una molt
millorable exposició de títol confós com era </span><span style="font-family: verdana;"> </span><b style="font-family: verdana;"><span style="color: red;">“100 anys de nus en l’art”</span></b><span style="font-family: verdana;"> quan bona
part no eren “nusos” (obra d’art protagonitzada per una figura despullada) i sí
obres amb nusos ( com element complementari), el que evidentment no és el
mateix.</span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">A 1977 també es celebrà el <b><span style="color: red;">Concurs de Pintura Ràpida</span></b>
que amb el canvi d’orientació de la sala de la Caixa Laietana finiquitava aquí
la seva trajectòria. El jurat <span style="color: red;">E: </span><b><span style="color: red;">Alcoy, R. Buscà, T. Mayol, J. Mach i M.
Cusachs</span> </b> va atorgar al triomf a Pau
Rodríguez ( que repetia) i Alícia Serra. El d’artista jove va ser per a J.M.
Puig Ovejero. I el premi d’artista local va tenir com a guanyador a Jordi
Cuyàs i com segon classificat a Rosa Codina-Esteve. Per ambdós un fet curiós en el seu currículum
professional vist el desenvolupament de la seva carrera artística.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">La <b><span style="color: red;">U.R. Laru</span></b> reincidia en la convocatòria de concurs
de ràpida , repetint jurat amb el canvi de Jordi Arenas per J. Torrent. El
guanyador va ser J.M: Jubany, i el premi local va ser per Rosa Codina
Esteve.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Igualment es va intentar realitzar una fira de Dibuix a
l’entorn de la Fira. El desastre va ser total. L’organitzador ( cultura
municipal) es va oblidar de reservar stand i muntar infraestructura. I quan es
van presentar els artistes amb desig de participar no havia res preparat.
S’improvisà una solució d’emergència però el desgavell ho va matar tot. Mai més
es va intentar fer quelcom igual.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Però queda clar que la col·lectiva mataronina per
excel·lència és la de <b><span style="color: red;">Sant Lluc</span>.</b> Vist el nombre de participants
l’organització va repetir localització a la sala de la Caixa Laietana. Però la nova
direcció, gens defensora de la mostra, la va relegar en el temps fins finals de
novembre. 70 autors ompliren amb 125 obres la convocatòria, en una edició que
mantenia la importància de les absències ( en aquesta ni hi participà Jordi
Arenas, un dels fundadors) i en la que al respecte de l’edició anterior hi havia
25 novetats i 24 absències. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">El nivell qualitatiu de la col·lectiva va ser mig, destacant
les obres de<b> <span style="color: red;">Jaume Arenas, Teresa Boix, Cusachs, S.Estrany, J. Novellas i
Emília de Torres</span></b>, al costat d’alguns joves que comencen a despuntar.
L’exposició va servir per fer homenatge a <b><span style="color: red;">Tayo Mayol</span></b> que es jubilava de
la seva tasca de direcció de la sala d’exposicions de la Biblioteca Popular.<b><o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">La crítica de l’exposició
a <span style="color: red;">“<b>Página de Arte</b>”</span> del Crónica de Mataró, va ser amb qualificació
numèrica , artista per artista, el que va provocar un gran rebombori, amb
l’esclat final d’una carta al director de l’artista </span><b style="font-family: verdana;"><span style="color: red;">Guerau Calabi</span></b><span style="font-family: verdana;"><span style="color: red;"><b>a</b>
</span>peculiar artista polifacètic del moment, que es movia practicant encàustica. Artista
amb ínfules de ser superior per els premis guanyats en una trama de concursos
internacionals molt obscurs que va voler implantar al Maresme, sortosament
sense èxit.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Reflexionava l’autor que si ell que era reconegut
internacionalment i estava a l’alçada dels més grans i reconeguts artistes com
podia demostrar documentalment (sic), estava igualat en puntuació amb 24
artistes i el superaven 13, això volia dir que Mataró era equiparable
artísticament parlant amb les grans ciutats que dominaven el mercat artístic del món. Curiós silogisme evidenciat en la falsedat per la lògica i en
el que ell pertoca per el pas del temps
i el nivell i fama assolida<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"> Crítica que també
adquiria rellevància ja que els <span style="color: red;"><b>premis Pic</b> </span>es materialitzaven en un
trofeu , un “pic” ,realitzat per <span style="color: red;"><b>Terri</b> </span>. Els premis es van lliurar el 3
de desembre a la galeria <b><span style="color: red;">Tertre</span></b> , en un acte social i culturalment ben
lluït, amb una més que nombrosa concurrència.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Ell seu palmarès va ser: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Millor exposició: <b><span style="color: red;">Manuel Cusachs</span></b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Millor exposició d’artista local: <b><span style="color: red;">Eduard Alcoy</span><o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Millor exposició d’artista jove: <b><span style="color: red;">Teresa Boix</span></b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Millor galeria d’art : <b><span style="color: red;">Tertre</span><o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Millor exposició d’arts no pictòriques: <b><span style="color: red;">Perecoll</span><o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Premi extraordinari per a una carrera artística: <b><span style="color: red;">Jaume
Arenas</span></b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Premi extraordinari per a la millor i continuada tasca en
pro de l’art: <b><span style="color: red;">Claudi “Tayo” Mayol<o:p></o:p></span></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><span style="color: red; font-family: verdana;"> </span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Una crítica que eixamplava la seva activitat ocupant-se de la
informació artística a <b><span style="color: red;">Radio Mataró</span></b> que s’inaugurava el 15 de desembre.
Des del primer dia en els serveis informatius s’informava de l’agenda
d’exposicions i de qualsevol notícia que generés l’art o els artistes
mataronins. Va ser a la primavera del 78
quan l’art tingué espai específic en la programació amb <b><span style="color: red;">“Ismes, revista
d’art”</span>,</b> que va arribar a ser el
programà més longeu dedicat a la informació artística de tot l’estat. Programa
que vaig tenir el plaer i honor de dirigir i presentar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Entre altres fets a destacar encara que sigui sols com
apunts:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><b><span style="color: red;">Terri</span> </b>va ser nomenat mataroní de l’any<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">El cartell de Fires va seguir essent dissenyat per <b><span style="color: red;">Joan
Safont</span></b> , mentre que el de Santes corria a càrrec del mateix <span style="color: red;"><b>Safont i de
Montse Ferrer</b>.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">En el decurs de l’any dimitia el Sr. J. Herrero Ponent
(regidor) de Cultura i era substituït per el Sr. <b><span style="color: red;">Carles Muns Estrada</span><o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><span style="font-family: verdana;"> </span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">En el camp patrimonial les notícies varen ser escasses i en
general negatives. I això que començava bé l’any ja que en el ple del mes de
gener s’aprovava la confecció d’un <b><span style="color: red;">catàleg de totes les edificacions que per
el seu valor arqueològic, històric o artístic</span></b> mereixessin especial
consideració. En ell hi estava treballant ja la Secció Arqueològica del Museu
de Mataró.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Però a finals d’any arribava la noticia de la negativa de la
Direcció General d’Arquitectura d’incloure en el pressupost de l’any vinent de
les quantitats adients per els treballs de consolidació i conservació de les
restes arqueològiques de <span style="color: red;"><b>Torre Llauder</b>.</span>la xifra pressupostada per la
consolidació del mur era de 46 milions de pessetes que corresponien com a
compensació per la realització del Polígon Espartero ( ara Pla d’en Boet). La
recentment formada comissió de partits polítics va debatre el tema i va considerar
que de cap de les maners es podia abandonar aquets patrimoni de tant valor
immaterial i històric de la ciutat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">No eren millors les notícies que arribaven del Museu de
Mataró. En començar setembre, <span style="color: red;">Santiago Estrany</span> , responsable d’exposicions es
queixava amargament de que malgrat que en els comptes municipals existia la
quantitat pressupostada d’un milió de
pessetes per el Museu Municipal, havent passat ja bona part de l’exercici no
havia arribat ni un ral a l’estament cultural i que no disposaven de quantitat
alguna ni per tasques tan elementals com neteja i conservació. Una queixa que
repetia a final d’any , amb amenaça de dimissió, degut a que la buidor seguia
dominant a la caixa i no podien disposar ni de la més mínima calefacció per
falta de fondos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Tot això succeïa quan des del mes d’Abril s’havia
regularitzat la situació del patronat del Museu que definitivament estava
format per <span style="color: red;"><b>S.Estrany, J.Llovet,
N.Majó, R.Manent, E. Martí Coll, J.Rectoret, M. Reniu; S. Soler Vicens i A.
Fábregas</b>, </span>i com a membre d’honor <b style="color: red;">Marià
Ribas</b>. Si amb aquest llistat de prohoms el Museu estava en la més absoluta
misèria, fàcil és dictaminar la poca importància que en aquells moments tenia la
institució en la vida artística i cultural de la ciutat. Res de nou a ulls
d’ara mateix. <o:p></o:p></span></p>
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana;">A la tardor era presentat
el “<b><i><span style="color: red;">Manifiesto sobre el patrimonio històrico, artístico y arqueológico de
Mataró</span></i></b>”, un interessant document que establia les bases de la realitat
patrimonial de la ciutat.</span></span><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-26087588933596077622024-02-14T23:26:00.002+01:002024-02-15T11:36:36.227+01:00MARISCAL PROTAGONISTA DEL CÀNTIR D, ARGENTONA 2024<p> </p><br />
<p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0j9CKsyhCROBWkBCT7_DqxJtmee-4wRaicKuTl2XFkCGcIF3ikkjEu3tgjrH40MOVvpweF_YYD2CzpxXc19ytouIqukrICYSKeMLlE-jO4pZZfEA-m9uafiAKSBzqKtxYSmBBw8qSUQTUOFDzSdO_sf2Y_g1M5qZ4zMzlqzJ_CG8vXrBKo7Na/s4032/mariscal.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0j9CKsyhCROBWkBCT7_DqxJtmee-4wRaicKuTl2XFkCGcIF3ikkjEu3tgjrH40MOVvpweF_YYD2CzpxXc19ytouIqukrICYSKeMLlE-jO4pZZfEA-m9uafiAKSBzqKtxYSmBBw8qSUQTUOFDzSdO_sf2Y_g1M5qZ4zMzlqzJ_CG8vXrBKo7Na/w300-h400/mariscal.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mariscal admirant ls càntirs de Picasso al museu del Càntir.</td></tr></tbody></table><o:p> </o:p><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquest migdia, el dissenyador i artista Javier Mariscal ha realitzat una
ample visita al Museu del Càntir acompanyat per membres del seu patronat ,amb el
director Oriol Calvo i el regidor de Cultura de l’Ajuntament Sr, Quim Capdevila
al front, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i ha decidit acceptar la
proposta per <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ser el dissenyador del
Càntir d’Argentona 2024, amb el que s’assolirà la 74 edició de la festa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Javier Mariscal ha quedat<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>admirat i bocabadat per la riquesa del Museu, la bellesa de les seves
peces i ha demostrat el seu interès per que la seva obra no sols sigui digne de
la importància de la col·lecció de la Festa i del Museu , sinó que ha deixat
ben clar que farà tot el possible per que l seu càntir sigui “important” i
alhora esdevingui <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>punt de crida per a la
festa i per a la col·lecció.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Comença doncs<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de
manera activa la festa del càntir 2024 en la que s’assoleix la gens menyspreable
xifra de 74 edicions i de la que esperem seguir oferint-vos les notícies dels
esdeveniments que en ells hi concorreran .<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">De moment , i per començar, l’excel·lent notícia de que
Mariscal sigui el dissenyador el càntir d’enguany.</span><o:p></o:p></p><br /><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-62916776071120481552024-02-11T18:49:00.002+01:002024-02-13T19:24:17.042+01:00ELS CAMINS D’UNA FORMA. GOLLY RECTORET<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCBTPvd41nKFqgL7gyYeAS5L1BgKRYg8XatIzc-mycvn5y5mNpHvSZ07iiuEDtU_v30zx3cMeDQC3PSqpPCKPXOZwL_8tE_TRWzAjnu_qnnhk6AhQT1oTEKXGgWEAo7-Tq0oRPHZXauxY4ZWaqqR7xOF861hDtI_O2ngl0JRWRrYrnoU1y0QFv/s4032/G3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCBTPvd41nKFqgL7gyYeAS5L1BgKRYg8XatIzc-mycvn5y5mNpHvSZ07iiuEDtU_v30zx3cMeDQC3PSqpPCKPXOZwL_8tE_TRWzAjnu_qnnhk6AhQT1oTEKXGgWEAo7-Tq0oRPHZXauxY4ZWaqqR7xOF861hDtI_O2ngl0JRWRrYrnoU1y0QFv/w300-h400/G3.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><span>D</span><span style="font-family: verdana;">esprés de la col·lectiva de Nadal retorna a l’activitat
expositiva la <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Destil·leria i ho fa presentant<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la mostra de ceràmica de Golly Rectoret, autora
mataronina que malgrat la seva afecció a aquesta tècnica, mai havia realitzat
una mostra individual.</span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Encara que aquesta és la seva primera exposició, no podem
pas considerar a Rectoret om una artista nova o debutant, ja que és molta la
seva experiència creativa, encara que sols hagi estat present en mostres
col·lectives. És per això que aquesta és una exposició diferent<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja que es tracta d’una artista debutant que
ne realitat no debuta.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcMZIEOUWmt3qD-fgZI7Czp1ug9D6AulvvaSUmfZozdi63nIZKCV6kX6K8gznzGq3EAInq9758myjpes82_G9-sUB1eRb8GA12kpQTV74E7TKqteQw-gJIJ9otLHqtr-OSyMkL_Y5wS2ljmAE3i0TIGb59jarJAcy2acdqlWTAEmp2mT11GB-a/s4032/G1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2893" data-original-width="4032" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcMZIEOUWmt3qD-fgZI7Czp1ug9D6AulvvaSUmfZozdi63nIZKCV6kX6K8gznzGq3EAInq9758myjpes82_G9-sUB1eRb8GA12kpQTV74E7TKqteQw-gJIJ9otLHqtr-OSyMkL_Y5wS2ljmAE3i0TIGb59jarJAcy2acdqlWTAEmp2mT11GB-a/w400-h288/G1.jpg" width="400" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">I tota l’experiència prèvia se li nota , i molt, tant en l’aspecte
individual dels seus treball, com en la part expositiva, pròpiament dita, que
està resolta amb habilitat i un alt gust expositiu.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfBotjusBI35giwqkvJ7FqSpoREOksqGyY3x3zjAr8zlfKRwCwIxs_K1-_cJQj8S_ry-o7gPRdweGbhREpmDGPbxc9JwQIo6L6zI-V5rJDS8amV8SBvhID4qrhWlGXrkXXYX05dICtjNFg9a3x6LTab1xfwFCR2w-Sq-PwH54kCGuIyz7WtXCK/s3403/G6.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3403" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfBotjusBI35giwqkvJ7FqSpoREOksqGyY3x3zjAr8zlfKRwCwIxs_K1-_cJQj8S_ry-o7gPRdweGbhREpmDGPbxc9JwQIo6L6zI-V5rJDS8amV8SBvhID4qrhWlGXrkXXYX05dICtjNFg9a3x6LTab1xfwFCR2w-Sq-PwH54kCGuIyz7WtXCK/w568-h640/G6.jpg" width="568" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En el treball que ara presenta l’autora, existeixen dues
parts ben diferenciades. Per un costat ens trobem amb el seguit de treballs
protagonitzats per un “esser”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que esdevé
humanoide<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en el seguit de conjunts que
composa, en els que confegeix una història imaginada<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la que n’és protagonista. Uns treballs destrament
creats i treballats amb destresa i elegància que criden l’atenció de l’espectador
que de manera natural<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es sent representat
per les seves “vivències.”. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’altre part son peces més individualitzades en que el
protagonisme esdevé en diversos objectes i/o amb treballs que semblen previs a
la confecció general de la decisió d’atorgar protagonisme a la baula capaç de generar
tot l’enrenou.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid4Z4GvY04zI_MAB0SP4u1tquPEoBa725WtfPvT7g5TGia6LfFdGCTIL9b4eepMNb7r2c93krxhgeX3iHUPfr4XhroThtyq1e0SJe7r_LRAA66SSowgmwC5HSqI6Dr7NuXtYZ9c8-5uqUc8kvOh7pUrEe9h4DDe2U6LTTxY7lkaYjFr2wBR246/s2815/G7.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2815" data-original-width="2736" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid4Z4GvY04zI_MAB0SP4u1tquPEoBa725WtfPvT7g5TGia6LfFdGCTIL9b4eepMNb7r2c93krxhgeX3iHUPfr4XhroThtyq1e0SJe7r_LRAA66SSowgmwC5HSqI6Dr7NuXtYZ9c8-5uqUc8kvOh7pUrEe9h4DDe2U6LTTxY7lkaYjFr2wBR246/w622-h640/G7.jpg" width="622" /></a></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p>Si a més hi afegim l’elegància en la presentació, l’acurat
dels treballs i l’atracció que generen, haurem de convenir que ens trobem davant
una interessant mostra capaç de generar un diàleg visual enter un ideari
plàstic i la mirada individual de l’espectador quan el rep. Un diàleg efectiu
entre artista i espectador que surt satisfet d’allò que veu i que alhora el
captiva , entrant a la perfecció en el sentit veritable que ha de mantenir
sempre l’art.<o:p></o:p></span><p></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSEQdG0N2lNK-F3ZqyvOX5vgp8akk0ht66BG4IB75nRXzI1pV5j-6zgUrGqfNFu7c-w31bDLtOI5Hja_IE6a56SDQ-x-CA2-Lgsrg1MGU5QEVsSKCfDGAp-cJvKHllAn2LaicGMHAqwqmNZ40v9xeppguEYtN8wHxZOkTCv7YF0yvX6jBbIqpo/s4032/G2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2502" data-original-width="4032" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSEQdG0N2lNK-F3ZqyvOX5vgp8akk0ht66BG4IB75nRXzI1pV5j-6zgUrGqfNFu7c-w31bDLtOI5Hja_IE6a56SDQ-x-CA2-Lgsrg1MGU5QEVsSKCfDGAp-cJvKHllAn2LaicGMHAqwqmNZ40v9xeppguEYtN8wHxZOkTCv7YF0yvX6jBbIqpo/w640-h398/G2.jpg" width="640" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Una interessant exposició que sense assolir el nivell d’excel·lència,
captiva a l’espectador i aconsegueix plenament la comunicació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 176.95pt;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aconsellem la seva visita.<span style="mso-tab-count: 1;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 176.95pt;"><o:p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> <br /></span></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 176.95pt;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><i>Els camins d’una forma. Golly
Rectoret<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 176.95pt;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><i>Del 3 de febrer al 5 de març de
2024<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 176.95pt;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: verdana;"><i>La Destil·leria. Mataró</i></span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-size: medium;"> </span></o:p></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-35801160849734617362024-02-05T18:45:00.005+01:002024-02-05T18:45:48.602+01:00DIRÉ DE L’ESPASA I DE L’AIGUA. RAFAEL ROMERO<p> </p><p class="MsoNormal"><o:p><br /></o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSAhSBIOp-58fm3IiYjnk5Klf-LvNbLzz8-Uk7lOrEru3wxfIjJkinU35_dkB0Jd9t7jLEMw5HZ39RN2jWXuTlLi6MSOJ2pK998h7azTh1_OgvGsJXYLJQeNcCsMtoPVX5UGKSP-Vs5RyByeRS1DMBfMaksvRrMbmIdpqbSxCvE44Eb_VM4ZiV/s758/Rafa%20Romero.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="758" data-original-width="633" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSAhSBIOp-58fm3IiYjnk5Klf-LvNbLzz8-Uk7lOrEru3wxfIjJkinU35_dkB0Jd9t7jLEMw5HZ39RN2jWXuTlLi6MSOJ2pK998h7azTh1_OgvGsJXYLJQeNcCsMtoPVX5UGKSP-Vs5RyByeRS1DMBfMaksvRrMbmIdpqbSxCvE44Eb_VM4ZiV/w334-h400/Rafa%20Romero.jpg" width="334" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">El <span style="color: red; font-size: medium;">Museu de Llavaneres</span> comença l’any , tot presentant el treball
del badaloní, afincat al Garraf , <b><span style="color: red; font-size: large;">Rafael Romero</span></b>. Un autor que en els darrers
deu anys i en la seva febril activitat expositiva, ha presentat el seu fer en
la majoria d’espais expositius de la nostre comarca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Ara, després d’unes experiències a la Xina, Romero es
retroba amb la comarca amb una exposició a Llavaneres on de nou s’expressa <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la seva
passió desfermada per un art i una estètica, personal i inconfusible, amb la
que de manera compulsiva treballa generant en un idioma, igualment personal i
inconfusible , un diàleg pictòric abassegador que complau a espectadors i
crítica.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglDMbFs1rnkR4quo7qhr8a5e2X50XtEfcBm65d33lHbKS02fp0cPE1CV8jUNFaHAka5vFKqRV5QFMA5pqZZ89zZKfg_TuLixzWmkJz-6IvYH54d5Aeq5GySk8Mx3h1XWdHLWul7I-hEJt6obsdaBQuUPVoEbS0K-WPF79DeqnX1WSNEg4ZIFM-/s3795/rr3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3795" data-original-width="3024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglDMbFs1rnkR4quo7qhr8a5e2X50XtEfcBm65d33lHbKS02fp0cPE1CV8jUNFaHAka5vFKqRV5QFMA5pqZZ89zZKfg_TuLixzWmkJz-6IvYH54d5Aeq5GySk8Mx3h1XWdHLWul7I-hEJt6obsdaBQuUPVoEbS0K-WPF79DeqnX1WSNEg4ZIFM-/w319-h400/rr3.jpg" width="319" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Rafel Romero és un explicador d’històries absolut. En el
mateix catàleg explicita amb negreta, la seva filosofia vital: “Donada la
fragilitat de la vida, no vull perdre el temps” i defensa <i>la seva creativitat
disbauxada </i>que, segons ell, “S’hauria d’entendre com el propi impuls vital
del meu ésser i per tant com una fenomenologia no diferenciada de respirar, d’existir”.<i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i>I potser aquí, rau el meu petit desacord,
amb el seu tarannà creatiu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Per a mi, l’art no és pas la capacitat creativa, si no com
deia Picasso . “art és la mentida que ens ajuda a veure la veritat”. Jo he
cregut fermament amb Rafel Romero per que amb la seva “mentida” plàstica crec
que m’ajudava i ajudava al públic a veure la veritat. Però ara amb el pas del
temps, veig a un artista a qui li falta anàlisi , que se sent obcecat amb l’obligació
, gestada per ell mateix, d’una creació constant i permanent i per tant cau en
la disbauxa per manca de límits . Un afirmació que per a mi es fa ben evident
amb aquesta exposició a Llavaneres.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5DhyphenhyphenCirEFKYaE0SpR9nrPjdRfEjCWS9haCx4I45BnqqMCR4SPQA-jZcTCCs3iauuITdvkFogEcKFgDjFUGqy19qArb9AQb7l_-0W_xcIGFPZd96FjxviGmUowtAk6Rr4Msu6WHV53mwSOZFseDGDR1zB2UNYoq2BVZrd2tKDhyC7jCi43_Nvc/s3877/rr2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2481" data-original-width="3877" height="410" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5DhyphenhyphenCirEFKYaE0SpR9nrPjdRfEjCWS9haCx4I45BnqqMCR4SPQA-jZcTCCs3iauuITdvkFogEcKFgDjFUGqy19qArb9AQb7l_-0W_xcIGFPZd96FjxviGmUowtAk6Rr4Msu6WHV53mwSOZFseDGDR1zB2UNYoq2BVZrd2tKDhyC7jCi43_Nvc/w640-h410/rr2.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Si ens passegem per la mateixa ens podem trobar amb una obra
magistral, com ho és el políptic de nadadors ,just al damunt d'aquestes paraules, una obra perfecte de tècnica i
intencionalitat, i al seu costat un parell d’obres més com la central , o la
que mostra un petit batibull de peixos. Però que en canvi queden desdibuixats per
unes obres contradictòries en un conjunt excessiu, i que alhora en ser variat ,
produeix una dispersió desconcertant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">I és en aquesta petita disbauxa on s’estableix la discòrdia.
Diu Romero que no vol pedre el temps, quan ho fa amb el seu auto mimetisme, amb
la seva repetició constant amb petits variacions cromàtiques , d’obres que
ara veiem a Llavaneres i que ja hem vist en altres exposicions, i que constantment
veiem tant a les xarxes com en la corrua interminable d’exposicions que realitza i a
la que hauria de posar fre d’una vegada.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnIIZYYKlMmviutxUoDWqx3BqiRT7CPGQNYdhVPfqM-_AvLPesKopZ-r4ltEMqMH6mKd1_asz9Zf80Uqlp2HAACeFU2HvtGCtrh4CYV6wkWhzRMdV3iMY33QYLHskdVDR6ezj5bzQiXEeqUdkUf6dw95HkOUWBNWB7_wuaVTmtZkvG3YJA4lhj/s3075/rr4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3075" data-original-width="2662" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnIIZYYKlMmviutxUoDWqx3BqiRT7CPGQNYdhVPfqM-_AvLPesKopZ-r4ltEMqMH6mKd1_asz9Zf80Uqlp2HAACeFU2HvtGCtrh4CYV6wkWhzRMdV3iMY33QYLHskdVDR6ezj5bzQiXEeqUdkUf6dw95HkOUWBNWB7_wuaVTmtZkvG3YJA4lhj/w554-h640/rr4.jpg" width="554" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Romero és un gran artista i alhora és un excel·lent pintor i
crec sincerament que hauria de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fer un
reset per descobrir la seva veritat, que vist ara amb el pas del temps, crec
que està més propera a aquelles dinàmiques obres que ens seduiren tant fa uns
anys, que no pas en aquest batibull d’exposicions com aquesta de Llavaneres. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Una exposició que seduirà als nous vinguts, però que ens
deixarà un pòsit de dejà vu, a aquells que el coneixem<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i que sincerament pensem que en l’art no val “la
creativitat disbauxada” i si en canvi val i cal, la mirada pausada, la reflexió
interior, el saber cercar el que i el
per què, i el buscar la millor manera d’expressar-ho. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7Cp-JmGlzC3P1H2gyDI-cN_PyUkRRyl_3CJnQS3SUvCUoXZ-YNeRVqX2rdJ9dHqeQyuZOJy8FLNS9aXpE_-VOvO-01ohhvVecYXvlttg3OT9sUSaUYLJMaOza2kZ0UYB6O0GzwPBQ7yOAcqQsLmTwgl2KXQ1RURAQr8GRSrZkxhLQUW3qBM73/s4032/rr5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2253" data-original-width="4032" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7Cp-JmGlzC3P1H2gyDI-cN_PyUkRRyl_3CJnQS3SUvCUoXZ-YNeRVqX2rdJ9dHqeQyuZOJy8FLNS9aXpE_-VOvO-01ohhvVecYXvlttg3OT9sUSaUYLJMaOza2kZ0UYB6O0GzwPBQ7yOAcqQsLmTwgl2KXQ1RURAQr8GRSrZkxhLQUW3qBM73/w640-h358/rr5.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">En el catàleg de la mostra , no en l’exposició, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hi ha una peça magnífica. És la d’un vaixell
porta contenidors. Una veritable peça digne d’un gran Museu que desconec si va
ser feta en un tres i no res o va ser producte d’una ample reflexió. Però queda
clar que si un és capaç de fer obres espectaculars com aquella, no pot exposar
algunes obres de les que podem veure a Llavaneres.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I cal entendre que una exposició és un
capítol <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la vida creativa d’un autor,
i per tant cal que tingui nexes d’unió i no sigui dispers amb obres de tota
mena i tot sentit. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Una exposició , aquesta de Rafael Romero a Llavaneres, que m’ha
portat , com diverses vegades en la trajectòria comú amb l’autor, a unes frases
de la filosofa <span style="color: red;">Marina Garcés</span>, que diu: <i>“Si no podem començar mai de zero, la
vida acull múltiples començaments. Si la història no té cap veritat amagada ,
ni apunta a cap sentit últim, podem narrar tantes històries com vulguem i des
de tots els punts de vista possibles. Si del que passa en sabem tant poc,
apropar-se a la veritat és aprendre que, per més que parlem, mai arribarem a
dir-ho tot. Enmig del no res, som les històries que ens expliquem”.<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAGayFwwX_BBJ60D9SR87rYqP_Wv0_QR4oUjXarjUK7dqWjTSBqWLWnmzDrNuZRLufjl3K0YFeKlI_uBTMr-02bRW6oRydd76SArNgDsiSMvMOWCjaYDc_wvKBIxWhBBJpUstLifNR9zNZ2gPD-9mlVbqsP8rc0CWchFfK0sLok-WCMxyH11Y0/s4032/rr1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2084" data-original-width="4032" height="330" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAGayFwwX_BBJ60D9SR87rYqP_Wv0_QR4oUjXarjUK7dqWjTSBqWLWnmzDrNuZRLufjl3K0YFeKlI_uBTMr-02bRW6oRydd76SArNgDsiSMvMOWCjaYDc_wvKBIxWhBBJpUstLifNR9zNZ2gPD-9mlVbqsP8rc0CWchFfK0sLok-WCMxyH11Y0/w640-h330/rr1.jpg" width="640" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br /><i><br /></i></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Esperant que Rafael Romero es refermi en la seva veritat, se
l’expliqui a si mateix i ens la faci evident amb les seves obres, esperem gaudir-lo en plenitud a la propera cita, en un parell de mesos a la sala mataronina d’Aparelladors.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Mentre, visitar la seva exposició a Llavaneres, no deixa de
ser una bona tria. Gaudireu d’una mostra dispersa , però feta mb la desfermada
passió d’un artista, Rafael Romero, que amb el seu capgirell artístic personal,
es capaç sempre de generar bones obres d’art, el que no ha de significar,
generar sempre una bona exposició.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="font-family: verdana;">“Diré de l’espasa i de l’aigua”. Rafael Romero<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="font-family: verdana;">Museu Arxiu de Llavaneres <o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="font-family: verdana;">Del 2 de febrer al 3 de març de 2024. <o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><br /></p><br /><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-23403059202213639642024-01-31T14:16:00.000+01:002024-01-31T14:16:01.116+01:00BOSC. ERNEST BORRÀS I BERTA JULIBERT.<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA3qrEySOeSyuj0ECHTV3GPKDjI0KvKOiKyaBmPxQNutpTq0wF40CP5mVser1BuI-Fepc9YaiSvXaHqud3FY-fV1NLGX96ZB1-nWZFpvMH5SF4WSSg0tiXs3uvQ8hhOcByH05Kpn7vojvDLEjI6MLKfQfF84K2zZY0CI3QIhu9mEn7bI7RcnjC/s3413/PXL_20240126_175222528.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3413" data-original-width="3024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA3qrEySOeSyuj0ECHTV3GPKDjI0KvKOiKyaBmPxQNutpTq0wF40CP5mVser1BuI-Fepc9YaiSvXaHqud3FY-fV1NLGX96ZB1-nWZFpvMH5SF4WSSg0tiXs3uvQ8hhOcByH05Kpn7vojvDLEjI6MLKfQfF84K2zZY0CI3QIhu9mEn7bI7RcnjC/w355-h400/PXL_20240126_175222528.jpg" width="355" /></a></div><br /><p></p><br />
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Per començar el nou any, l’Associació Sant Lluc ha volgut presentar
en la seva sala oficial d’Aparelladors , l’obre d’<b><span style="color: red; font-size: large;">Ernest Borràs i Berta
Julibert</span></b>, dos “curiosos” i peculiars artistes<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>que de fa molts anys han treballat l’art en la seva masia de Dosrius. De
fet , un d’ells, l’Ernest, ens deixà ja fa un parell d’anys , però ara ha estat
el moment per part de la Sant Lluc de fer públic el seu fet artístic al públic
en general, encara que fos conegut per alguns des de fa ja un bon grapat d’anys.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTLVikhtVXN7oUS0MNM-RZZNbC7SJkXu9yhQfPX04iAsEBbbaoo6AEvZO4PYao_bv3owyEz34Htypum12xkLAZHMjZzUAjl5sPjlV1EB-7ybSgjLsYqY12Jc-q0YQX7ShXD_lpzx-VmSpO37kePtrk0tQNu-33Mpymoec2PnmSUVNtsQe6rUIL/s2762/PXL_20240126_175255891~2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1595" data-original-width="2762" height="231" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTLVikhtVXN7oUS0MNM-RZZNbC7SJkXu9yhQfPX04iAsEBbbaoo6AEvZO4PYao_bv3owyEz34Htypum12xkLAZHMjZzUAjl5sPjlV1EB-7ybSgjLsYqY12Jc-q0YQX7ShXD_lpzx-VmSpO37kePtrk0tQNu-33Mpymoec2PnmSUVNtsQe6rUIL/w400-h231/PXL_20240126_175255891~2.jpg" width="400" /></a></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Un va conèixer a l’Ernest Borràs , fa més quaranta anys ,
quan ens trobàvem a mitjans delsvuitanta. Va ser a <b><span style="color: red;">l’Aixernador</span></b>, aquell enlluernador
far d’art i cultura que dominava la vida cultural d’Argentona i de rebot de tot
el Maresme. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzVVlTvFVZecCrMfHeYXDWBaSS653T_HlTCZiuKoeF3iIg_66BDgLRrOdZzoe7kNBaW_pQFvsDwCPD9Q0k2lfuzhutJKnSQHSDVccrtqejy4DhqZ_x_Kkzqf3k0xcxShqZk92I7fLRUb5uxk4A-WMWDUfGdvPt-MVuk4vJfxCfsxdGNlp6RHpt/s3526/PXL_20240126_183039875.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3526" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzVVlTvFVZecCrMfHeYXDWBaSS653T_HlTCZiuKoeF3iIg_66BDgLRrOdZzoe7kNBaW_pQFvsDwCPD9Q0k2lfuzhutJKnSQHSDVccrtqejy4DhqZ_x_Kkzqf3k0xcxShqZk92I7fLRUb5uxk4A-WMWDUfGdvPt-MVuk4vJfxCfsxdGNlp6RHpt/w548-h640/PXL_20240126_183039875.jpg" width="548" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Per aquells temps, recentment aparegut a la comarca després
de la seva llarga estada a les Canàries, l’Ernest presentava una obra complexa
a cavall del cartró que el manegava de forma especial<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>jugant amb els seus acanalats per aconseguir
unes peces rotundes en la realitat, però que esdevenien en el contacte amb l’espectador
en humils i sensibles generadores de vents i flaires captivadors que seduïen en
la mirada i en la gran qualitat artística que mostraven. Al seu costat apareixien
les seves obres escultòriques <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que
esdevenien blocs petris d’aquells treballs anteriors fets amb amorosos acartonats.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtJsAFKPJW7tbunAMlOTf7xVPHSTHKcmqpuu-W2Dm-g0eavTCnr7c-oYGPpWz_6F8l-5KFdZGa1PkIMbQT8fVhGABz6SeBiulSXRMoSS-en3YGGNtMhp7-cppMUXgfH_LT3J3AakzcqibNWB7fTcDM6BWctCI4aYnvHzRa6615eWopdhB5gYlh/s4032/PXL_20240126_175238831.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtJsAFKPJW7tbunAMlOTf7xVPHSTHKcmqpuu-W2Dm-g0eavTCnr7c-oYGPpWz_6F8l-5KFdZGa1PkIMbQT8fVhGABz6SeBiulSXRMoSS-en3YGGNtMhp7-cppMUXgfH_LT3J3AakzcqibNWB7fTcDM6BWctCI4aYnvHzRa6615eWopdhB5gYlh/w640-h480/PXL_20240126_175238831.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Unes obres rotundes que diluïen amorosament una poètica
peculiar i quasi oriental que seduïa a primer cop de vista i enamorava en el seu
aprofundiment, tot en un conjunt que enamorava a qualsevol visitant i cridava l’atenció
dels crítics més exigents com el cas d’<span style="color: red;">Olga Picazo</span> que li presentà una
espectacular exposició que realitzà a la sala de Cajamadrid a la pça Catalunya de
Barcelona en l’any 1988.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5dzCwphdeQWdPXzJplhAL-pPof2msqmOE49YehIjf9odchR5xNdYBjF9RDRFB22ZG3EHIn2KTKfcVO0TMJBQIvaZbQAWU4Gtfjg7aGSui8-hKBFy9sqSuDpZ2t5PstlGYT20D7zWWj1acNyHYCKzuefpcc6PaPHVvYC7w6xTtVyEqZLJNxEsF/s4032/PXL_20240126_175337757.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2546" data-original-width="4032" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5dzCwphdeQWdPXzJplhAL-pPof2msqmOE49YehIjf9odchR5xNdYBjF9RDRFB22ZG3EHIn2KTKfcVO0TMJBQIvaZbQAWU4Gtfjg7aGSui8-hKBFy9sqSuDpZ2t5PstlGYT20D7zWWj1acNyHYCKzuefpcc6PaPHVvYC7w6xTtVyEqZLJNxEsF/w400-h253/PXL_20240126_175337757.jpg" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">D’ella deia la crítica: “</span><i style="font-family: verdana;">El següent pas, més enllà de l’acte
d’esculpir, esdevé construir, armar, disposar... tot un seguit de volums, que
amb records llunyans d’una realitat fugissera, consoliden formes totèmiques i
antropomòrfiques que oscil·len en la definició d’una abstracció orgànica que no
aconsegueix deixar de banda, un cert formalisme geometritzant.”.</i></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_9LpX-Wb1UgVLLA-YD12ghCbxmMb6FMY3BXckkvJzF77KsIcU5e6jEu5KsN8fdtScKYZLdQBIk8_snSYIqTGnZGyrv0M6xl-uGVikrOATqvh-uksbqo4FMZop-0VIo0QOVDJ7s5Blk_gnoleHxFmQw6ktfIRLZsNW-zasKF37d-Itj5iGYx75/s3738/PXL_20240126_185626472.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3738" data-original-width="3024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_9LpX-Wb1UgVLLA-YD12ghCbxmMb6FMY3BXckkvJzF77KsIcU5e6jEu5KsN8fdtScKYZLdQBIk8_snSYIqTGnZGyrv0M6xl-uGVikrOATqvh-uksbqo4FMZop-0VIo0QOVDJ7s5Blk_gnoleHxFmQw6ktfIRLZsNW-zasKF37d-Itj5iGYx75/w324-h400/PXL_20240126_185626472.jpg" width="324" /></a></div><br /><i style="font-family: verdana;"><br /></i><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Avui, en aquesta massa escassa exposició d’Aparelladors , m’ha
costat trobar a l’Ernest oriental ple d’equilibri com per exemple amb el càntir
tallat linealment i convertit en un petit llac d’aigua , en el conjunts de
càntirs que s’exposen a la casa gòtica d’Argentona, que era la meva darrera
visió del seu quefer i m’he trobat amb altres matisos , <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>des de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la gegantina peça metàl·lica, semblant a altres
d’aquell moment, fins a figures antropomòrfiques<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que denoten la seva saviesa tècnica i
creativa. I als eu costat les obres de la seva companya de sempre fent-li
costat també en l’artístic.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVEhGQz9a4rkRa20So23uAuYDrmc97EG_oiQMn-xXxQlXmNYtL3VgIC7NWODhRRV7AJDOeaZZiQhJGiv03Gc1O97asDFoX2CGSY2eVLbx9ABRMWHvcyo4LF8f4FywReceM80d4N6Cyy-K4zJadhlifE8utVN9M4sHNxIs2byC0zVnfHQes9uPW/s4032/PXL_20240126_185650404.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVEhGQz9a4rkRa20So23uAuYDrmc97EG_oiQMn-xXxQlXmNYtL3VgIC7NWODhRRV7AJDOeaZZiQhJGiv03Gc1O97asDFoX2CGSY2eVLbx9ABRMWHvcyo4LF8f4FywReceM80d4N6Cyy-K4zJadhlifE8utVN9M4sHNxIs2byC0zVnfHQes9uPW/w300-h400/PXL_20240126_185650404.jpg" width="300" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Tot en una dolça exposició que té gust a poc, i ho dic ja
que Borràs i Julivert eren dos absoluts desconeguts en el mon de la creació maresmenca,
per més que les seves obres escultòriques pels boscos de Dosrius poguessin ser
conegudes per vilatans i excursionistes varis. Per això crec que la selecció ha
estat petita per conèixer de primera mà el seu fer Si tantes vegades ens hem
queixat d’aglomeració expositiva , avui ens queda el regust a poc que compensa
amb la justicia de la recuperació d’aquests artistes, especialment en el cas d’Ernest
Borràs, que han passat massa desapercebuts en la vida creativa de la comarca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Ara, encara que a bon segur sigui massa tard, és de justícia
al menys fer visita a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’exposició per <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>copsar i gaudir de l’art personal d’aquests dos
grans creadors.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><i>Bosc. Ernest Borràs I berta Julivert<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><i>Aparelladors. Mataró<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><i>Del 26 de gener al 25 de febrer de 2024</i></span><o:p></o:p></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-349374791651058152024-01-29T19:09:00.004+01:002024-01-29T19:13:28.086+01:00REUCLL HISTÒRIC DE L'ART A MATARÓ. ANY 1977 (III)<p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1tvgmKJbOJ74HBpGNLKTsTFb9af58Q-RtSzpArr3KKUX8QgyHwqvdBIRE4sz6djt6X0Pxko-jkxmF6QaXzXCzRlgvfGgY2TvmQrv4fwQMOdX3f9SMrpavPo0UH3EaYwr9VLaTWxiji_3HZI7kjEWtndJLiCXjOyjK40mtVkNP_bJz0d7vS2JH/s1209/Teresa%20Boix.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1209" data-original-width="756" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1tvgmKJbOJ74HBpGNLKTsTFb9af58Q-RtSzpArr3KKUX8QgyHwqvdBIRE4sz6djt6X0Pxko-jkxmF6QaXzXCzRlgvfGgY2TvmQrv4fwQMOdX3f9SMrpavPo0UH3EaYwr9VLaTWxiji_3HZI7kjEWtndJLiCXjOyjK40mtVkNP_bJz0d7vS2JH/w250-h400/Teresa%20Boix.jpg" width="250" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra de teresa Boix</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: verdana;">A la </span><b style="font-family: verdana;"><span style="color: red;">sala Fuset, Teresa Boix</span></b><span style="font-family: verdana;"> realitzava la seva
primera exposició individual després dels sempre positius comentaris que rebia
en cada aparició com la que la considerava com la gran revelació de l’anterior
Sant Lluc. L’exposició va respondre a les expectatives previstes</span><span style="font-family: verdana;"> </span><span style="font-family: verdana;">i va ser un èxit total.</span><span style="font-family: verdana;"> </span><i style="font-family: verdana;">“Boix es una
autora de rico mundo interior...Su introspección da como fruto unas obras
pensadas, meditadas, matemáticamente realizadas, però que pese a la frialdad
temàtica y técnica, alcanzan meced al especial
carácter en su realización, un ambiente de perfecta comunicación....Estamos
convencidos de que en cinco años Teresa Boix, de seguir en este camino,serà uno
de los autoras cotizadas de nuestra ciudad”.</i></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Lamentablement el nostre desig profètic no es va complir, i
en molts pocs anys va desaparèixer de la vida activa de l’art local<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i mai més n’hem sabut res d’ella. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span style="color: red;">Pere M. Viada</span></b> sorprenia a tothom amb una gran
exposició a <b>Tertre</b>. D’ell dèiem <i>“Posee una riqueza de mundo interior
absolutamente asombrosa. Sus oníricas visiones cuajadas de monstruosos seres de
formas sugerentes y cromatismos impensados se plasman adecuadamente en sus
dibuixos acuarelados que hoy nos presenta. Difícil és realitzar una explicación
literaria a su obra, porque la misma es absolutamente visual”</i>. Però el
crític es preguntava <i>“Será este el estertor del guerrero o es la
realidad<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de una regeneración artística”.
</i>Una pregunta, com tantes de les que es poden fer al respecte de l’art i el
personatge <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Viada, i que va quedar
sense resposta definida.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFQtk7I_BXkza2fv0zkV9jpzntNVDaHnx8ADdoi3-urK6lrWdVcaNr0F7u9uGqFvAyDx4bnkmSZfIBXmQDPfJVUKHX-913DjhIymwR-Py1ytDEHcqwIZslV-syK4MdKxaqTqOE2rGznfVEtzqFhaZ-q7eD3KEHhe0Bguo4K7WB2TWMZG3Ur2DM/s3127/P1040084.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3127" data-original-width="2099" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFQtk7I_BXkza2fv0zkV9jpzntNVDaHnx8ADdoi3-urK6lrWdVcaNr0F7u9uGqFvAyDx4bnkmSZfIBXmQDPfJVUKHX-913DjhIymwR-Py1ytDEHcqwIZslV-syK4MdKxaqTqOE2rGznfVEtzqFhaZ-q7eD3KEHhe0Bguo4K7WB2TWMZG3Ur2DM/s320/P1040084.JPG" width="215" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span style="color: red;">M.Cusachs</span></b> bocabadava al personal amb una gegantina
exposició a <b><span style="color: red;">Tertre</span></b> amb 80 obres entre escultures i dibuixos. <i>“En
Cusachs se reunen<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>coherentemente estos
dos aspectos del lenguaje plástico, aparentemente irreconciliables com son, la
intención expresiva y la voluntat abstracta de forma. Dicho de otra manera , lo
emotivo y lo conceptual”...”Cusachs nos demuestra en esta exposición que no
tiene nada a envidiar atodos los pequeños “monstruos” de la escultura de
nuestro país.<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMoYMQQ8aLb0R6PZOxWfPM9FRNY4G2R4sL393x5NxquOLMSmYo2dBc-cGaA0AlwDftRIfqiDuE2imYPGnN9FMMubzqWtcYmfTt9CETt0y9TYQAC2N9SqGym5H2NkwiO0ceavEaBXyB1EOBixmPtWbcXo02hsA9BC_LofPvOJx3GKHfMjnWyeWz/s3398/ALCOY1.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3398" data-original-width="2294" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMoYMQQ8aLb0R6PZOxWfPM9FRNY4G2R4sL393x5NxquOLMSmYo2dBc-cGaA0AlwDftRIfqiDuE2imYPGnN9FMMubzqWtcYmfTt9CETt0y9TYQAC2N9SqGym5H2NkwiO0ceavEaBXyB1EOBixmPtWbcXo02hsA9BC_LofPvOJx3GKHfMjnWyeWz/w432-h640/ALCOY1.JPG" width="432" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /><i><br /></i></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span style="color: red;">Eduard Alcoy</span></b> s’afegia a la llista d’artistes
mataronins que volien deixar petja en aquell any, i ho feia a <b><span style="color: red;">Tertre</span></b>, <i>más
alcoiano que nunca</i>, segons la crítica amb una exposició en la que tocava
tots els pals del seu art ( pintura, pastel, litografia, dibuix, escultura i
joia) . <i>“Vale la pena detenerse exhaustivamente ante cada obra, penetrar en
ellas y concentrase en todos y cada uno de sus detalles”<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b style="color: red;">Alfred Opisso </b>presentava una ample retrospectiva a <b><span style="color: red;">Tertre</span></b>
, ocupant el període 1920-1977, el que permetia a afeccionats i seguidors
l’evolució del seu caminar, amb mirades intenses a les escenes i temàtiques per
ell preferides, encara que alhora sorprenia presentant per primera vegada la
seva cara oculta, aquella més juganera i
simbolista, que els mataronins no varen poder conèixer amb més amplitud fins el
2009 amb la gran exposició de record que es celebrà a la sala de la plaça Sta
Anna de la <b> </b>Caixa Laietana<b>.</b></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe9ud6UGG489QwN9pDmLvFlPB1T4GNLP-DzVZ2FK3LoEzNxO9HKcyOsWXBSgwOhyphenhyphenxfMUGbQv0ZehRlx6VVMLCxZR6WeuBeuaZk2xbunUpcfFVtRmoWP9t3XIZfb-LWJn9EycJvVmpjcTdYSywMsnF8R8Ki6jg_2upE3RHgh-TnWzVmB9R5vLSE/s1759/773.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1759" data-original-width="1248" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe9ud6UGG489QwN9pDmLvFlPB1T4GNLP-DzVZ2FK3LoEzNxO9HKcyOsWXBSgwOhyphenhyphenxfMUGbQv0ZehRlx6VVMLCxZR6WeuBeuaZk2xbunUpcfFVtRmoWP9t3XIZfb-LWJn9EycJvVmpjcTdYSywMsnF8R8Ki6jg_2upE3RHgh-TnWzVmB9R5vLSE/w454-h640/773.jpg" width="454" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /><b><br /></b></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">No volia ser menys <b><span style="color: red;">Perecoll</span></b> , que debutava
individualment a la seva ciutat a la <b><span style="color: red;">sala de la Biblioteca Popular,</span></b>
marcant camí i modernitat amb detalls com per ex. la de la novetat de posar
títol específic a una exposició individual. En aquest cas <i>“<b>Pintures per a un
temps de foscor</b>”.</i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La reflexió que fèiem en relació a la seva obra, observem
ara que segueix amb tota vigència. El que ens demostra que encara que amb el
temps s’hagi produït una lògica evolució visual, Perecoll s’ha mantingut fidel
als eixos que el van fer artista. <i>“ Para comprender la obra de Perecoll se
debe assimilar de modo total que nos hallamos únicamente ante un escultor, un
escultor que se complementa con una realización compleja como és la de la
joyeria, o con una pintura totalmente volumètrica que puede chocar al espectador
si solo es observada bajo el punto tradicional de la bidimensionalidad però que
alcanza todo su valor en la fàcil entelequia de catapultarla a una
tridimensionalidad que resta latente y evidente en su realización”<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9VK3z4A9Hqn1n-kMFspNF0N0OMvt2unv_rkhTISfQ3GsnCiXjDT0l2Gexza-CsZrAKoKRBOMF4SQTwMCrdcIm1KByeJUdmO2c26x0Smho_uq57yePBC1YJhBvgaRkEX89VWGnOmrdxmrMX1sihMiho_7Rr3R0CzBs9SY2rBIjlFNT2m5d8s9h/s2726/P1040079.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2726" data-original-width="1824" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9VK3z4A9Hqn1n-kMFspNF0N0OMvt2unv_rkhTISfQ3GsnCiXjDT0l2Gexza-CsZrAKoKRBOMF4SQTwMCrdcIm1KByeJUdmO2c26x0Smho_uq57yePBC1YJhBvgaRkEX89VWGnOmrdxmrMX1sihMiho_7Rr3R0CzBs9SY2rBIjlFNT2m5d8s9h/w428-h640/P1040079.JPG" width="428" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /><i><br /></i></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">També debutava <b><span style="color: red;">Pal</span> </b>i ho feia a <b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></b>amb una exposició que presentava certes
incògnites. <i>“ Nosotros confiamos en Pal pero ahora el que debe confiar en si
mismo es el propio autor. Para ello debe realitzar un profundo replanteamiento
de su realidad artística. Debe romper con viejas ataduras y realizarse en su
propio yo. Solo desde esta </i>profunda autoreflexión puede surgir un artista
que no puede perderse<i> porque posee en su interior los sufientes ases como
para ganar esta partida consigo mismo”.<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">També a <b>Tertre</b> presentava els seus dibuixos <b><span style="color: red;">Casas-Peña</span></b>.
Ho feia en tornar del servei militar i la crítica considerava l’exposició com
un divertimento, un tornar a escalfar motors per recuperar la màxima potencia.
Però els resultats dels següents anys no van ser els esperats i com en el cas
de Teresa Boix<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la seva trajectòria es va
diluir<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i mica en mica es va fer fonedís
encara que mai ha abandonat la pràctica de l’art, aquets ha estat per a gaudi
personal i no públic.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuV08TsRkN__FlF4ZoUUffaD25YEvTo0By0iLn5uXGSjhO_LVEvzUgO-90Ha_P3cNVELfCMKdTw3UV7IO0P2wnyAIZHUwwRyD4u2UNoc04znPU3sk3rDY4xKJ3K5j3vvP7OT-Cw5WfehELVdAqsLvCugfiqEa5w6wcXW53p-sMTHjKTDtwhGyq/s1997/782.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1997" data-original-width="829" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuV08TsRkN__FlF4ZoUUffaD25YEvTo0By0iLn5uXGSjhO_LVEvzUgO-90Ha_P3cNVELfCMKdTw3UV7IO0P2wnyAIZHUwwRyD4u2UNoc04znPU3sk3rDY4xKJ3K5j3vvP7OT-Cw5WfehELVdAqsLvCugfiqEa5w6wcXW53p-sMTHjKTDtwhGyq/w266-h640/782.jpg" width="266" /></a></div><b style="font-family: verdana; font-size: large;"><span style="color: red;">David Salvadó</span></b><span style="font-family: verdana; font-size: large;">, també volia deixar ben clara la seva
aposta creativa i ensenyar les cartes del seu progrés. Al </span><b style="font-family: verdana; font-size: large;"><span style="color: red;">Museu</span></b><span style="font-family: verdana; font-size: large;">
sorprenia delectant-nos amb la seva experiència abstracta que marcava maneres. </span><i style="font-family: verdana; font-size: large;">“El
resultado es que no hace una pintura mimètica como tantos otros, hace la
pintura “necesaria” que debe hacer de acorde con sus planteamientos plásticos
actuales. Le gusta investigar con la materia y con los materiales y en su
andadura coincide con..., que no es lo mismo que imitar a ..., como les pasa a
muchos”.</i><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">I com cloenda d’aquest nodrit conjunt de valuoses
exposicions d’artistes locals, <b>Tertre</b> tancava any amb el debut a Mataró
de<b> “<span style="color: red;">Estudi tres x tres” </span>, </b>curiosa experiència artística en la que els
vèrtexs del triangle eren : un reconegut artista que participava amb un dibuix
original; la materialització d’aquets dibuix en una joia amb materials nobles
i/o preciosos, materialització realitzada per l’artista i joier<span style="color: red;"> <b>Perecoll</b></span>;
i l’autentificació certificada de originalitat i tirada única de la peça
resultant. Per tant el comprador al adquirir una joia, no industrial y sí
d’artista, obtenia també el dibuix original realitzat per l’artista<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i el corresponent document notarial.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Durant aquell anys Estudi tres x tres havia realitzat
diverses exposicions per Espanya i l’estranger i acabava de signar amb
l’empresa Geoge Jennsen per expandir-se als EEUU amb obra de <b><span style="color: red;">Medina Campeny</span></b>.
A Tertre presentaren obra <b><span style="color: red;">d’Alcoy, Andivero, Cuixart, Tharrats , Subirachs,
Serrano, Cohén Fusé, Garcia Vilella</span></b> i el mateix <b><span style="color: red;">Perecoll</span></b> amb un èxit
aclaparador<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i amb presència d’importants
visitants entre els que cal destacar el Director del Museu d‘Art Modern de
París.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij3fboJ-L85m025VlG1MG26aW2CDF93fmXJ_vF_2htqcEyTR8YOtAeNTUKnNqBh_MBfIwy0cT-K4m_LAyc6l_OpIioC2oc5Mex-_isDn-S941dBpC-5VCqcBN0DgXwTe0G6YZ4EO2wbj2nYvE8VpI5q3k1m7tMhOPUVSHq4SGB8-jFeaN7apLC/s1837/joan%20grau.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1837" data-original-width="1408" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij3fboJ-L85m025VlG1MG26aW2CDF93fmXJ_vF_2htqcEyTR8YOtAeNTUKnNqBh_MBfIwy0cT-K4m_LAyc6l_OpIioC2oc5Mex-_isDn-S941dBpC-5VCqcBN0DgXwTe0G6YZ4EO2wbj2nYvE8VpI5q3k1m7tMhOPUVSHq4SGB8-jFeaN7apLC/w490-h640/joan%20grau.jpg" width="490" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">I al costat d’aquestes gran exposicions cal remarcar també
la de <b><span style="color: red;">Joan Grau </span></b>a la <b>Biblioteca Popular</b> després d’uns quants anys
d’absència i com comiat professional. L’argentoní Grau va ser el dominador
absolut del paisatge comercial a Mataró i comarca en les dècades dels 50 i 60.
Amb una pintura fluida i no exempta de qualitat havia reconvertit la pintura
d’Olot redirigint-la vers els paisatges del Maresme i Vallés, en els que
rieres, bosquets , alzinars , pallers i<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>cases de pagès n’eren protagonistes, i bona part de les obres de les
seves exposicions es venien el primer dia. Seguint l’estela de Martí Alsina<b> </b>,
Grau va ser capaç de conrear un paisatge propi , camp en el que no tenia
rival.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Superat el seu concepte artístics
per la natural evolució del paisatge, la seva exposició va ser un adeu però
alhora lliçó i record de l’art que havia imperat a la comarca en les dues
darreres dècades.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">També cal remarcar les exposicions de <b><span style="color: red;">Sixte Albertí</span></b>,
el pintor mataroní dels jardins d’Aranjuez realitzada a Argentona i els èxits
de <b><span style="color: red;">Ricard Jordà</span> </b>al Brasil, especialment amb l’exposició que realitzà a
la <b>Universitat de Itú</b> ( Sao Paulo). <b><span style="color: red;">Roser Vinardell</span></b></span><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><span style="color: red;"> </span>, </span><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: verdana;">l’única artista mataronina habitual de les sales co</span><span style="font-family: verdana;">mercials de Catalunya , exposà amb
bon èxit a la </span><b style="font-family: verdana;">galeria Meifrén</b><span style="font-family: verdana;"> de Barcelona.</span></span></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-63348877392614216422024-01-24T16:56:00.002+01:002024-01-25T16:45:12.537+01:00RECULL HISTÒRIC DE L'ART A MATARO .- 1977 (II)<p><span style="font-size: medium;"> </span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Si
bé aquesta exposició d’homenatge a Jaume Arenas va ser la que en una lectura en
clau mataronina , més crida l’atenció de totes les de l’any, en una mirada més
estrictament artística varen ser varies i variades les exposicions interesants
que varen aplegar-se en les sales mataronines en aquell any 1977.Un any ben
parell en qualitat i nombre d’exposicions ( en els llindars del centenar) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que l’anterior però en el que hi va haver un
important esclat de qualitat en el gruix dels artistes mataronins.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En el que pertoca a sales d’exposicions apareixen alguns
canvis significatius. En el darrer trimestre de l’any va fer-se fonedissa la
galeria <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b><span style="color: red;">V&A</span>,</b> (reconvertida en
pub musical) i també tancava les seves portes<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><b> </b></span><span style="font-size: medium;"><b style="font-family: verdana;"><span style="color: red;">St</span></b><b style="font-family: verdana;"><span style="color: red;">udium 48</span> </b><span style="font-family: verdana;">després d’una davallada important del seu flux
expositiu.</span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhML5txJA6qDIX_F9eAlM1PIRE5vFc8M-oGx2Q3-2RTGkL87h-ZJPHbQEAnOGPB6MvoTpkncNLrbRH5E8Elmnf55oe6bKyMEwjYV7nkYPUrHqR6r3bpG7IC2RQn6n8UefVQ2vvE-lyqt77atX5Ucal1hanLZsWupG20qm4xCRNoJ1AMyVJtiUOo/s1735/L,ABAST.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1735" data-original-width="1231" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhML5txJA6qDIX_F9eAlM1PIRE5vFc8M-oGx2Q3-2RTGkL87h-ZJPHbQEAnOGPB6MvoTpkncNLrbRH5E8Elmnf55oe6bKyMEwjYV7nkYPUrHqR6r3bpG7IC2RQn6n8UefVQ2vvE-lyqt77atX5Ucal1hanLZsWupG20qm4xCRNoJ1AMyVJtiUOo/w284-h400/L,ABAST.jpg" width="284" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Logotip de l'Abast</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"></span></div><span style="font-size: medium;"><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En contraposició apareixia <b><span style="color: red;">L’Abast</span></b> , una galeria que
volia implantar el sistema prou arrelat a Europa de galeria cooperativista.
Sistema en el que els clients alhora<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>son
socis, pagant una quota mensual variable i preestablerta,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el que els hi permet adquirir i endur-se
qualsevol obra exposada <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en cobrir
mitjançant aquest fons avançat un determinat percentatge del preu en que està
valorada l’obra escollida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La galeria que es trobava al carrer Sant Bru 6, era ample en
dimensions i disposava d’una planta baixa i una altre soterrada el que permetia
una duplicitat d’exposicions. Inaugurada el 14 d’abril, aniversari de la
República, en una clara declaració d’intencions, estava destinada<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a la nova generació progressista apareguda
amb la democràcia, i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>àvida de consum
cultural, sempre que fos en unes condicions econòmiques avantatjoses. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’Abast estava dirigit mancomunadament per el grup fundador,
encara que en l’artístic qui portava la veu cantant era <b><span style="color: red;">Ricard Jordà</span></b>,
mentre que gerencialment era<span style="color: red;"> <b>Costa Albareda</b></span>, president de la barcelonina
associació d’amics de la Unesco, qui regia la galeria.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’Abast va tenir un paper important en la difusió de l’art
entre el nucli cultural més jove i<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>progressista , mentre que Tertre estava més destinat a un concepte més
burgés i de nivell adquisitiu més alt, fins i tot amb una certa possibilitat de
l’art com inversió de futur.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’Abast va portar a Mataró alguns noms, en aquells moments
en els inicis de la seva carrera, però que amb el temps han assolit un nivell
professional més que notable, com son els casos <b>d’<span style="color: red;">Alzamora, Pasqualotto,
Vergés o Pladevall.</span><o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Igualment certes galeries varen tenir canvis en la seva
organització, que en tots els casos van ser favorables a la seva activitat
expositiva. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: verdana;">Així el Banc Mercantil de Manresa establia dos espais
diferenciats d’exposicions. El primer en el que podríem considerar hall de
l’oficina bancaria i en el que en horari d’exposició concomitant amb el del
negoci bancari, exposava obres d’artistes d més anomenada en un plantejament inversor
de l’art. Així s’exposaren litografies de <b><span style="color: red;">Pablo Serrano</span></b> relacionats amb
els poemes de <i>“Ecos y extasis “ de San Juan de la Cruz.</i> O obra gràfica
a</span><span style="font-family: verdana;">mb algun original de <b><span style="color: red;">Guinovart</span></b>, o els mataronins <b><span style="color: red;">Alcoy, A.Opisso o
M.Cusachs</span>. </b></span><span style="font-family: verdana;">Mantenia per l’altre costat la seva sala en el primer pis de
l’edifici destinat a la cara més comercial, amb especial dedicació als artistes
locals i comarcals i en horari de galeria comercial.</span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Reorganitzat el Museu Municipal i amb l’apartat expositiu
dirigit per <b><span style="color: red;">Santi Estrany</span></b>, aquest marca un camí tridericcional amb exposicions
itinerants provinents d’institucions públiques o privades , exposicions de
caire històric i exposicions d’autors encara en moments iniciàtics però amb una
clara solvència creativa. Un camí dificultós però salvat amb èxit gràcies a la
solvència de la direcció.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Finalment la sala de la <b><span style="color: red;">Biblioteca Popular de la Caixa d’estalvis
Laietana</span></b> fa un tomb absolut a la seva línia habitual, començant per canviar
el seu nom que passa de sala d’exposicions de la Biblioteca Popular a sala
d’exposicions de Caixa Laietana. La jubilació de <b><span style="color: red;">Claudi “Tayo” Mayol</span></b> que
exercia la doble tasca de director de la biblioteca i la sala d’exposicions
provoca un canvi radical, amb l’entrada , amb dedicació exclusiva a la sala
d’exposicions, de <b><span style="color: red;">Josep Rodri</span></b>, home de la casa amb inquietuds culturals,
encara que no plàstiques.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aquesta
substitució provoca alhora un gir contundent en la línia expositiva, que
abandona la seva línia de pintura catalana tradicional de caire conservador,
amb predomini del paisatgisme i la figuració, per un art de línia més actual i
d’avançada, amb artistes de més reconeguda vàlua.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: verdana;">I a més a més, en un tomb absolut que provocà moltes
reaccions, l’espai expositiu deixa de ser semi-gratuït ( l’artista “pagava” la
seva exposició amb el regal d’una obra ) i es passava a cobrar una comissió
del<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>20% de les vendes realitzades. Un
fet de dubtosa legalitat ja que la sala d’exposicions formava part de l’obra
social de l’entitat, és a dir de la despesa a la que estava obligada per llei
segons pressupost i beneficis de la mateixa. L’excusa era que aquells diners
servirien per adquisició d’obres d’art per el fons de l’entitat, fet que
clarament s’incomplí com ha quedat palès amb la visualització del fons en les
exposicions que del mateix ha fet la <b><span style="color: red;">Fundació Iluro</span></b> , propietària del
mateix, després de la desaparició de l’entitat creditícia, engolida per <span style="color: red;">B</span></span><b style="font-family: verdana;"><span style="color: red;">ankia</span>.</b><span style="font-family: verdana;"> Un fons buit de veritable contingut i amb escasses obres de valor.</span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrLEO67iwyPctTy8icF-ZWeU90BPLtXnSneGaruoIOFV106tAU2a1zbnT9jnooYYsibE-MjLSWWYlZm_lgL-4kQlf_PyIQkldnjWet62K_sYtfsKhhQyaDGBORv9kyGWxIrYTmM_AwI3g5bid69xGy_0Yj4kMtlIvnHuut0odIiEUrd_dGCeCd/s2338/780.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1654" data-original-width="2338" height="452" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrLEO67iwyPctTy8icF-ZWeU90BPLtXnSneGaruoIOFV106tAU2a1zbnT9jnooYYsibE-MjLSWWYlZm_lgL-4kQlf_PyIQkldnjWet62K_sYtfsKhhQyaDGBORv9kyGWxIrYTmM_AwI3g5bid69xGy_0Yj4kMtlIvnHuut0odIiEUrd_dGCeCd/w640-h452/780.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Catàleg expo de Subirachs</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"></span></div><span style="font-size: medium;"><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En aquest any 1977, de les exposicions d’artistes forans,
cal destacar per damunt de tot la de<span style="color: red;"> <b>Subirachs</b></span>, celebrada a la sala
d’exposicions de la <b>Caixa Laietana</b>, essent la mostra extraordinària del
Dia de l’Estalvi. Subirachs tenia ganes de realitzar una exposició potent a
Mataró, ciutat en la que havia nascut la seva mare , i a fe que ho va
aconseguir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Amb 16 escultures, algunes de bones dimensions, i un bon
nombre de gravats, dibuixos i litografies va composar una acurada exposició
plenament demostrativa del seu bon moment creatiu i de la que PIC II digué a
Crónica de Mataró (5 Nov):” <i>Una calidad de la que</i> <i>hoy tenemos una
buena muestra con 16 esculturas , algunes bien recientes, que a través de un
cartesianismo arquitectónico convierten la frialdad de dos circunstancias
(material y realización matemàtica) en una calidad de vivència de una
profundidad y belleza como pocas veces podriamos haber admirado” ““En cuanto a
su obra gràfica es preciso admirarla en el proceso de su tridimensionalidad
latente, en una obra que parece aquietada a la espera del soplo de vida que a
través de la escultura le darà el propio artista”.<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquesta exposició va tenir l’afegitó d’una serigrafia de l’artista
en homenatge a Campeny, peça en la que es descobrí un auto plagi de l’autor ja
que uns anys abans havà presentat un treball quasi mimètic al que presentà a
Mataró amb l’única diferència del moviment pendular escenificat en la mateixa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">També i com a cloenda es celebrà una conferència realitzada
per el propi autor. La premsa local lamentava l’absència majoritària dels
artistes locals, que podien comptar-se amb els dits d’una mà, és a dir,
exactament com passa ara mateix.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFqpZEiFMSbdt5VXEtkN7Tb1BBlX-pP7NIS3jEj2hMpkbJ5y46VJ3EFPzlGy_8iH7yuYRMpslfvqaNaNioI9Pn5-BtjcgiXmYpAhukaHOWPPaEFqrXfuq0FxbN4D4aQOcsG3K-KQi0JIt0ZCLYmt7Ir9ex2MaH3II3snY_lq7AmbNZ7_ktA-xB/s1754/771-casaubon.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1754" data-original-width="827" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFqpZEiFMSbdt5VXEtkN7Tb1BBlX-pP7NIS3jEj2hMpkbJ5y46VJ3EFPzlGy_8iH7yuYRMpslfvqaNaNioI9Pn5-BtjcgiXmYpAhukaHOWPPaEFqrXfuq0FxbN4D4aQOcsG3K-KQi0JIt0ZCLYmt7Ir9ex2MaH3II3snY_lq7AmbNZ7_ktA-xB/w302-h640/771-casaubon.jpg" width="302" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Igualment excel·lent va ser la mostra de <b><span style="color: red;">Pasqual Casaubon</span></b>,
al Museu. L’escultor d’Ulldecona gestà amb la pedra del seu territori nadiu
unes escultures de gran intensitat i bellesa que va merèixer per part de la
crítica aquesta opinió <i>“Unas obres que presentan en su fuero íntimo una
plasticidad envolvente.....Desde sus obras más figurativas como la excelente
cabeza de torero hasta las más abstractas ,en una línea de plástica evolución, todas
dan tono y color a una exposición a visitar ineludiblemente”.<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><i><o:p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></o:p></i></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf_AoHgk2Ju3z3lkaV4twtAQk6-X8OMpveQF_e0VO8DDYrkIbekoDQEfTyIx7Sv9O3p9fhvDHCfMA6UmKXGnvgGSCdrmQj1GVLWC1H3pVEedxqNJOiGp0JHmfavCOvILRbyhUiT3BWWj22o7QmYTRR-EcOELN57jruLFHQDHe745XmBtH9gwrn/s1752/778.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1752" data-original-width="805" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf_AoHgk2Ju3z3lkaV4twtAQk6-X8OMpveQF_e0VO8DDYrkIbekoDQEfTyIx7Sv9O3p9fhvDHCfMA6UmKXGnvgGSCdrmQj1GVLWC1H3pVEedxqNJOiGp0JHmfavCOvILRbyhUiT3BWWj22o7QmYTRR-EcOELN57jruLFHQDHe745XmBtH9gwrn/w294-h640/778.jpg" width="294" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><i><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></i><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Exposició també important fou la de <b><span style="color: red;">Sanjurjo</span></b>, una
mostra itinerant de <b>l’<span style="color: red;">Editora Nacional i la Direcció General el Patrimoni
Artístic</span></b>, amb <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’obra original que
serví per a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les il·lustracions del <span style="color: red;"><b>“Romancero
Asturiano”</b> </span>que havia editat l’organisme oficial i que s’exposà al <b>Museu</b>.
Obra de gran qualitat en una abstracció acadèmica ben adient a la seva tasca
il·lustradora . Una exposició tan sorprenent com brillant i que va tenir un
ample recorregut per diferents Museus de l’estat i que a Mataró va passar força
desapercebuda.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifDsiwH1JnzDQ2-ApOH3dCs-zbDc1O_gYt3IBwONV06zM-nLPKm9LUVvxsUuMDLWCnKYYsms-tI1zomvZLyW0Y1ZyCQfhOQCLBgR2pZLP9MaQ7BtZ6floevSSc_GZKij7S79CWB7Mx3QY7CnsqlISQ47O8jlWTNuLlHoLNT435YJ_5ImeH1Rij/s3086/P1040086.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3086" data-original-width="2347" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifDsiwH1JnzDQ2-ApOH3dCs-zbDc1O_gYt3IBwONV06zM-nLPKm9LUVvxsUuMDLWCnKYYsms-tI1zomvZLyW0Y1ZyCQfhOQCLBgR2pZLP9MaQ7BtZ6floevSSc_GZKij7S79CWB7Mx3QY7CnsqlISQ47O8jlWTNuLlHoLNT435YJ_5ImeH1Rij/w486-h640/P1040086.JPG" width="486" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">serigrafia de l'expo de Cohen Fusé</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Ben remarcable va ser el treball d’un jove <b><span style="color: red;">Cohen Fusé</span></b>
que presentà a <span style="color: red;"><b>Tertre</b> </span>una obra de caire simbolista, estructurada en una
base dibuixada de clara estilística neo renaixentista a la que oposa en la
contradicció, una mirada moderna mitjançant col·lages i tècniques mixtes, el
que conforma un conjunt en aparença dispers i de lectura quasi surrealista però
d’un eficiència visual fora de mides. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbGpCjCS1eIWAAjWmSD8vnX7a56KWt-h68nNlEjNjBsNmyEUyKhm7hyphenhyphenqaaD0yiCiBDbFJt-E4MOqnsmdSgamP3dEiDXO8a8zW0_f4SdYP7UYet9nc0Hff9lhRV6EAkbFhDAtt-FA1ESTJgmF1Jpivo-Q_NDiq6sAmkwt2SGhP1y9FWNR07UKvW/s3335/THARRATS.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2185" data-original-width="3335" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbGpCjCS1eIWAAjWmSD8vnX7a56KWt-h68nNlEjNjBsNmyEUyKhm7hyphenhyphenqaaD0yiCiBDbFJt-E4MOqnsmdSgamP3dEiDXO8a8zW0_f4SdYP7UYet9nc0Hff9lhRV6EAkbFhDAtt-FA1ESTJgmF1Jpivo-Q_NDiq6sAmkwt2SGhP1y9FWNR07UKvW/w640-h420/THARRATS.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra de Tharrats</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">També cal destacar la nova presència de <b><span style="color: red;">Tharrats</span> </b>després
del gran èxit obtingut un parell de temporades abans. En aquesta ocasió amb una
mostra més variada en l’entorn del seu món personal. En ella l’autor mostrava
amb claredat l’estat àlgid de la seva maduresa creativa. </span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><o:p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSkz-PxtVJXw1vGVhWWOCpHBC7WEeXyZGIq9BC1PENF32y-3wzPlux3xbsv9BQrxj4RmgY78QV8s7of2jhaPtpCJNb8DMzmV1WllpI6fK68d8-K10pbkprj4Ru1IeHL23NjRFFCRU3FJhbOGd7phpTlqkGBau09XtXSYUHdPAKMfn04s3NOL5C/s1744/775%20PANYO%20I%20FIGARO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1744" data-original-width="827" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSkz-PxtVJXw1vGVhWWOCpHBC7WEeXyZGIq9BC1PENF32y-3wzPlux3xbsv9BQrxj4RmgY78QV8s7of2jhaPtpCJNb8DMzmV1WllpI6fK68d8-K10pbkprj4Ru1IeHL23NjRFFCRU3FJhbOGd7phpTlqkGBau09XtXSYUHdPAKMfn04s3NOL5C/w304-h640/775%20PANYO%20I%20FIGARO.jpg" width="304" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portada del catàleg de l'expo de Panyó</td></tr></tbody></table><br /></o:p></span></p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">
<p class="MsoNormal">Però varen ser de nou els artistes locals els grans
triomfadors de la temporada , en un esclat continuat de bones exposicions i
conseqüentment de bon art que feia saltar pels aires , l’adormit , conservador
i adotzenat art que dominava a la ciutat.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Curiosament la més interessant exposició d’artista local fou
la de <b><span style="color: red;">Joan Carles Panyó i Figaró</span></b> , un dels pocs artistes mataronins que
es pot considerar com figura artística històrica de primera línia i que era i segueixi
essent avui mateix un absolut desconegut a la ciutat en la que va néixer, en la
que ni tan sols té el petit honor d’un carrer al seu nom.<br />
Panyó i Figaró naixia a Mataró el 1755, just l’any en que moria VIladomat, i va
morir a Olot el 1840.L’Enciclopèdia catalana resumeix així la seva vida i trajectòria:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><i>Deixeble dels Tremulles i de <span style="color: red;"><b>l’Escola de Nobles Arts
de Barcelona</b>.</span> Treballà de daurador, a Berga, i exercí de professor de
dibuix, al seminari de Girona. El 1783 fou nomenat director de l’Escola de
Dibuix d’Olot, i el 1790, de la que hom inaugurà a Girona. Fou protegit pel
bisbe Tomàs de Lorenzana. Anà a Barcelona i a Reus, on pintà dues teles de
grans proporcions destinades al santuari de la Misericòrdia. El 1802 es
reincorporà a l’Escola de Dibuix olotina. Pintor i decorador amb disposicions
per a l’arquitectura, fou un dels millors representants del neoclassicisme a
Catalunya. Té una obra extensa però poc coneguda. A Olot col·laborà amb
l’escultor Ramon Amadeu. Decorà esglésies i cases pairals. A més d’Olot
dissenyà i realitzà treballs per a Girona, Vallfogona, Segueró i Colomers,
entre altres llocs.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal">D’aquest important currículum cal fer esment del fet de ser
el veritable creador de <b>l<span style="color: red;">’escola d’Olot</span></b> que conjuntament amb la de
Girona , que ell també fundà, son el fonament de l’escola pictòrica catalana dominadora
fins l’arribada de les avantguardes i que en la vesant més comercial i menys
qualitativa ha perdurat fins fa ben poc.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">El <b><span style="color: red;">Museu de Mataró</span></b> presentà d’ell una exposició de
caire històric, com feia anys que no produïa, en la que mitjançant obres
arribades de Museus d’Olot, Barcelona i altres de pròpies i de col·leccionistes
va oferir als mataronins, tot descobrint-lo, la imatge d’un gran artista. Una
exposició que hauria d’actualitzar-se actualment ja que , fora dels arts
ferits, no crec que siguin molts els mataronins que coneguin la trajectòria i
el bon fer d’aquest convilatà il·lustre.<o:p></o:p></p><br /></span><p></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-63451404262160116882024-01-20T01:09:00.003+01:002024-01-20T01:11:23.616+01:00ANCESTRES. EMILI ARMENGOL. MUSEU MONJO<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOqGt4_6chTlcN-v5GthDeglMV0uuOD0Z1JImReBWKF1IWs3LiNRtkJblJ2Yc8t-E7-sCXFFBh8jDy1U2FwWvfArP-iOIzqRhzHhyKQwYQDuHbVOYA_VkWLJvBzINFBCmOcnjyRopssXiq6ZKdne7p6-_yb4T0v2h1H1ay9ZekCCK3lxcKf7Ye/s4032/ARMENGOL1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOqGt4_6chTlcN-v5GthDeglMV0uuOD0Z1JImReBWKF1IWs3LiNRtkJblJ2Yc8t-E7-sCXFFBh8jDy1U2FwWvfArP-iOIzqRhzHhyKQwYQDuHbVOYA_VkWLJvBzINFBCmOcnjyRopssXiq6ZKdne7p6-_yb4T0v2h1H1ay9ZekCCK3lxcKf7Ye/w400-h300/ARMENGOL1.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><br />
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size: medium;">El </span><span style="color: red; font-size: large;"><b>Museu Monjo</b></span> <span style="font-size: large; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-size: medium;">inicia
l’any amb força presentant l’exposició </span><span style="color: red;"><b><span style="font-size: medium;">“Ancestres” d’</span><span style="font-size: large;">Emili Armengol</span></b></span><span style="font-size: medium;">, un nom que
malgrat la seva ampla qualitat clarament mostrada durant la seva dilatada
carrera (la seva primera exposició és de 1968) , no ha acabat de cuallar entre
els espectadors i els amants de l’art , malgrat el gran nombre d’exposicions efectuades
per arreu , així com la presència d’obra seva entre les grans escultures
públiques de per tot el país. I com no malgrat el seu ample reconeixement ja que ha
merescut la creu de Sant Jordi i és Cavaller de l’Ordre de l’Art i les Lletres,
del Ministri de Cultura francès i, entre d’altres distincions.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmJBFiGDLzwxLSbKv_BIjEBqvgv6DcjyS_8cpsYTV4bShHTcUiGJjbxXKEn8oKLi5dcWX0lrvKUhT2e9_pCmTMbqhBwhYa-2CAQtgINLwR_F2PaTigdVcWznYjUsbzcQojekKQL9AjhC0H1oXyexa5YKsfUeVVR-5OR-97bb752HSNxx9aqvQU/s3599/ARMENGOL2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="3599" height="336" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmJBFiGDLzwxLSbKv_BIjEBqvgv6DcjyS_8cpsYTV4bShHTcUiGJjbxXKEn8oKLi5dcWX0lrvKUhT2e9_pCmTMbqhBwhYa-2CAQtgINLwR_F2PaTigdVcWznYjUsbzcQojekKQL9AjhC0H1oXyexa5YKsfUeVVR-5OR-97bb752HSNxx9aqvQU/w400-h336/ARMENGOL2.jpg" width="400" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Ara, el Museu Monjo ens sorprèn amb una excel·lent exposició
en la que presenta una trentena de peixos , acompanyats per la figura d’una
sirena en l’exposició de títol “Ancestres” <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que llueix enormement en aquest brillant
començament d’any del museu de Vilassar que retorna amb força a un lloc
capdavanter de l’activitat artística de la comarca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Emili Armengol és un veterà escultor , nascut a Barcelona el
1943, d’arrels vilassarenques , que ha
volgut tornar als espais familiars tot presentant una magnífica exposició de
caire marí<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en la que converteix l’espai expositiu
del Monjo en un mar en el que llueixen una trentena de peixos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>escultòrics que treballats amb una dolça
passió, serveixen un alegre festeig entre l’autor, la població i el mar que la
limita i que quasi per sempre ha estat viscut per <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la població, fis i tot afegint-lo al toponímic
que l’identifica.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfYeke-wjrnkf1oYhBpleKCK_o8WnqsdG92az6Z8dEmfUhL_m9hdeaI7UE9mb4-ejYVXfhS1gMWf-xSU8hSD9Mwbv9ZlPf7vauIAXkE2_ghHJgLT_iZrf1ppxxp2SOK9UCy4wJO2mkGdMEceol4l_qiBjPA5U6d8HuovbX0i6hQBi6dNhcQ8o8/s3746/ARMENGOL3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="3746" height="516" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfYeke-wjrnkf1oYhBpleKCK_o8WnqsdG92az6Z8dEmfUhL_m9hdeaI7UE9mb4-ejYVXfhS1gMWf-xSU8hSD9Mwbv9ZlPf7vauIAXkE2_ghHJgLT_iZrf1ppxxp2SOK9UCy4wJO2mkGdMEceol4l_qiBjPA5U6d8HuovbX0i6hQBi6dNhcQ8o8/w640-h516/ARMENGOL3.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Deixant de costat el mimetisme amb el que plasma l’autor als
seus protagonistes, fruit segons ell ha remarca en algun entrevista, del coneixement
que en va tenir, mentre navegava de petit amb el seu pare, crec que el més
remarcable està<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en la plasmació<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>formal i tècnica que varia clarament segons
el “peix” retratat, com sí coneixedor de la seva psicologia en volgués fer un
retrat viscut i intel·ligent. I un , que de peixos i de mar en sap ben poc,
diria que encerta plenament.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’exposició a més està perfectament muntada i il·luminada,
confegint una seria d’illots en els que el grup de figures de peixos semblen
viure-hi amb tranquil·litat, permetent a l’espectador la visió clara de totes
les obres <o:p></o:p></span><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">presentades amb el que permet una lectura artística i personal clara
i diàfana, alhora que ens permet veure la gran qualitat tècnica de la que disposa
l’artista.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj02Dx_GoDUgbRXLzTJB6gr28yWPSblu0beHw_gpMsT3ECR1MHn7KLYClxF_Q4xka9aQP0Co36dgeAxJgXlR0u9DMqMgkhdFnwxkBcU6ENEtva-xIWSCCXGVI3Ve7jr6O6bOT6nfbm_og6gE6VXWZ1ZroDfsV8IplsmStcGER_nvLDhraFhTZ7J/s4032/ARMENGOL4.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj02Dx_GoDUgbRXLzTJB6gr28yWPSblu0beHw_gpMsT3ECR1MHn7KLYClxF_Q4xka9aQP0Co36dgeAxJgXlR0u9DMqMgkhdFnwxkBcU6ENEtva-xIWSCCXGVI3Ve7jr6O6bOT6nfbm_og6gE6VXWZ1ZroDfsV8IplsmStcGER_nvLDhraFhTZ7J/w640-h480/ARMENGOL4.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Una qualitat tècnica ala que crec que en aquets cas s’hi ha
d’afegir el plaer humà que ha aconseguit l’autor. Un pensa que en el fons
aquest peixos han sigut la vàlvula d’escapament de l’artista quan es trobava
feixuc en la seva feina personal. Llavors aquesta creació del seguit de peixos,
uns espectaculars bibelots, esdevinguts obres de gran qualitat, servien de
relax plaent, en el feixuc món de la creació professional, i més encara<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quan es trobava immers en altres treballs més
complexos i a bon segur menys satisfactoris.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf2YR9Hhq_TrLLfGXH9i22V2PBjEchV_Fhsjsw5KHPoQcM7uRHAKKGKx3fCR67vFhrY6QUYMjTxwfrZe42j3uQRYZOsogUajf9ivtNXyr_dSFDy6NzgGPXCBYwJzvs0tzp4bjMjaL4J6LKG3XOUViEA-qWvLJ5L_wP1rb_FQbNRqKEBK796V1U/s4032/ARMENGOL5.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf2YR9Hhq_TrLLfGXH9i22V2PBjEchV_Fhsjsw5KHPoQcM7uRHAKKGKx3fCR67vFhrY6QUYMjTxwfrZe42j3uQRYZOsogUajf9ivtNXyr_dSFDy6NzgGPXCBYwJzvs0tzp4bjMjaL4J6LKG3XOUViEA-qWvLJ5L_wP1rb_FQbNRqKEBK796V1U/w640-h480/ARMENGOL5.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Amb tot això, crec que ens trobem amb l'obra de caire més
intimista de l’autor que és de fàcil, còmoda i plaent lectura per l’espectador
que comparteix plenament el dúctil plaer de l’artista amb el mar comú d’horitzó
, i amb una representació artística de gran qualitat i bellesa, cosa que s’ha
de remarcar com es mereix.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Per tant no ens costa res recomanar aquesta exposició del
Monjo, en la que l’art comunica amb l’ànima marinera que quasi tots els que
vivim per la costa sentim clarament en el nostre interior.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtBgHq7tCrL2nXQV5DdjntFf_-bD2xdpCf0dfmWJfZn8clBPQodblGOttBI98qjZyidAifkwf-kFlqJ6QYdEsO1Rb-Qeq9saU8wGQWcgmKUouPXUkA9RFX2h5ffYJ7Nl2PptXbEseS_VfRR5c5d63yfcaS8oWkhN_vzbmHDBaKBL-KNut_e6KB/s4032/ARMENGOL6.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtBgHq7tCrL2nXQV5DdjntFf_-bD2xdpCf0dfmWJfZn8clBPQodblGOttBI98qjZyidAifkwf-kFlqJ6QYdEsO1Rb-Qeq9saU8wGQWcgmKUouPXUkA9RFX2h5ffYJ7Nl2PptXbEseS_VfRR5c5d63yfcaS8oWkhN_vzbmHDBaKBL-KNut_e6KB/w640-h480/ARMENGOL6.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Feu-ne visita en el segur plaer de i’establiment d’una
comunicació artística que servirà per sadollar <span style="mso-spacerun: yes;"> asserenant </span>elsvostre esprit i la vostra ànima.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Felicitats<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><i>Ancestres. Emili Armengol<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><i>Museu Monjo. Vilassar de Mar.<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><i><span style="font-size: medium;">Del 14 de gener al 25 de febrer de 2024 </span><o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana;"><i> </i></span></o:p></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-19518294621584490892024-01-17T13:25:00.001+01:002024-01-17T13:28:19.506+01:00LA REALITAT DES D’UNA MIRADA CONTEMPORANIA<p> </p>
<p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2eQ_8B8NfMLKT26d-QdNbuNLR-SI0Z7FN9ZaiwvfFzuR0U_zoH3FquNuxZ0ZvXCO-UmLkaHRsEVlIeo00clR7zSU-p6TymOfi3uPv0z06vU6W7qEwc1XzW_MmYD7ML3BFdNqtINg6QDhFtBzcLlgL97siUIYjIpaUDAVJCL8bpIPtp3VYQ3uj/s2994/santilari%201.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2994" data-original-width="2994" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2eQ_8B8NfMLKT26d-QdNbuNLR-SI0Z7FN9ZaiwvfFzuR0U_zoH3FquNuxZ0ZvXCO-UmLkaHRsEVlIeo00clR7zSU-p6TymOfi3uPv0z06vU6W7qEwc1XzW_MmYD7ML3BFdNqtINg6QDhFtBzcLlgL97siUIYjIpaUDAVJCL8bpIPtp3VYQ3uj/w400-h400/santilari%201.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><o:p> </o:p><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size: medium;"><span>Des del passat cap de setmana, la sala d’exposicions del
</span><b><span style="color: red;">Museu del Càntir d’Argentona </span></b><span>acull l’espectacular exposició dels </span><span style="color: red;"><b>G</b></span><span style="color: red;"><b>ermans Santilari
</b></span><span><span style="color: red;"><b>“La realitat des d’una mirada contemporània”,</b></span> en la que ens presenten </span><span> </span><span>un parell de dotzenes de natures mortes, totes
elles dibuixos, menys un parell d’olis, en la que demostren no tan sols el </span><span> </span><span>seu aclaparador mestratge</span><span> </span><span>tècnic, ans també demostren a qui visiti l’exposició, l’actual moment de l’art, en el que cohabiten perfectament</span><span> </span></span><span style="font-size: medium;">la mirada més agosarada així com la mirada
interior envers un passat que en les seves mans es renova i esdevé actual.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeo0oWMCgTiTYyPlrOgCwDrQZnfhP-1yMfjoAyPjT9HywBjsODxDDBvf_zY6xWg74HuhHttWphyphenhyphenBP_UKGyNCbNjhbnhUlBIfLfNccNe-aJ740jVe69DOFRcbp_FvIb6UmgY4uKO4Oj3Qq8pr0qfmcQBIlMUHkIKxkkg7XmMTTeWNnPcBIGbHVG/s4032/santilar5.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2390" data-original-width="4032" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeo0oWMCgTiTYyPlrOgCwDrQZnfhP-1yMfjoAyPjT9HywBjsODxDDBvf_zY6xWg74HuhHttWphyphenhyphenBP_UKGyNCbNjhbnhUlBIfLfNccNe-aJ740jVe69DOFRcbp_FvIb6UmgY4uKO4Oj3Qq8pr0qfmcQBIlMUHkIKxkkg7XmMTTeWNnPcBIGbHVG/w400-h238/santilar5.jpg" width="400" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Passejar-se aquests dies per la sala del Museu del
Càntir<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sembla passejar-se per les sales de
qualsevol Museu habitual, en l’espai que tenen destinat a les obres dels segles
XVII i XVIII. I és així ja que els germans Santilari deixen bocabadat a l’espectador
presentant unes obres perfectes en el seu realisme màxim, al que no podem
qualificar híper realisme ja que la disposició, composició i elements no és
natural i sí estudiada al màxim per la saviesa mental dels creadors.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkIVVj-OUi1Y3EUmWhqIa6F5JWSYCn_35KTV7ialBIDOooWyORbUShwciOkn8jgrhZzOaNV7g2vcUWbww29XVhonRFs6wdc1nyLYzPSenFERtsEO3WBrUjScsGo3t7MYHfEmtEwszKY8wRaMBlShEVGHnDJd_IDL-ctEwIayxPsIx5UReJQQwH/s3452/santilari2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="3452" height="560" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkIVVj-OUi1Y3EUmWhqIa6F5JWSYCn_35KTV7ialBIDOooWyORbUShwciOkn8jgrhZzOaNV7g2vcUWbww29XVhonRFs6wdc1nyLYzPSenFERtsEO3WBrUjScsGo3t7MYHfEmtEwszKY8wRaMBlShEVGHnDJd_IDL-ctEwIayxPsIx5UReJQQwH/w640-h560/santilari2.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Els germans Santilari de nou es mimetitzen i comparteixen
forma i espai, per presentar una conjunt compacte de natures mortes realitzades
en forma de perfecte concert en el que l’espectador queda enganxat de manera
ineludible , no tan sols per la perfecció tècnica que demostren en totes i
cadascuna de les obres presentades, ans també per la saviesa de la concepció
estructural de les mateixes que converteixen el que podríem considerar uns
bodegons naturals, en uns treballs tècnicament perfectes i que alhora trenquen
la teòrica fredor de la seva expressió, per convertir-se en unes obres que
obliguen a la subtil captació de la imatge representada i en la que amb cura i
detall hi podem descobrir elements que ens porten a l’avui i ens deslliuren d’aquest
aroma, dolç aroma això sí, a passat, que destil·len les obres presentades.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx_YtOIoxfP6VbN8ERh-N8EneHJhf5PkElNZXNH0Xvmxdr1HAkzD1D0AuywGVMrpcLlGyZDR0uW46IaETHuWKM7ltJ_pUk3-GMfGPSzLWMOncOBzm8110PPK1sBRMYuC-cauLKsSm08hpHF6EDcidcE8YB24wwno_UsdJQ-h_fTIR7XgK-N-Js/s3287/santilari4.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3287" data-original-width="2905" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx_YtOIoxfP6VbN8ERh-N8EneHJhf5PkElNZXNH0Xvmxdr1HAkzD1D0AuywGVMrpcLlGyZDR0uW46IaETHuWKM7ltJ_pUk3-GMfGPSzLWMOncOBzm8110PPK1sBRMYuC-cauLKsSm08hpHF6EDcidcE8YB24wwno_UsdJQ-h_fTIR7XgK-N-Js/w566-h640/santilari4.jpg" width="566" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Com dic en el catàleg de presentació<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“defugint de la dialèctica entre la realitat
exacta i la realitat poètica, els germans Santilari ens ofereixen <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una realitat entre real i imaginaria en la que
tots ens trobem còmodes, especialment per la seva saviesa en la destresa de l’ofici
de pintar i la seva capacitat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de transmetre
les emocions.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilV_ldN4NTdDHlOcyQAx51rh9sRTvqPNjvAMLDOyQXLR_29YehigRBH8Uvpv47kd5S8QOiHanvKlC8XmPibEPd1umMesHWm2hBz_Kp4XPf9wqyj8xHNzzp4FOh0bqnTIJm4nVf4WxB7p6JHOYrG7Vus17P7zx2d6fFahFNWKP1L3fU6wtw5COk/s4032/santilari6.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2199" data-original-width="4032" height="350" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilV_ldN4NTdDHlOcyQAx51rh9sRTvqPNjvAMLDOyQXLR_29YehigRBH8Uvpv47kd5S8QOiHanvKlC8XmPibEPd1umMesHWm2hBz_Kp4XPf9wqyj8xHNzzp4FOh0bqnTIJm4nVf4WxB7p6JHOYrG7Vus17P7zx2d6fFahFNWKP1L3fU6wtw5COk/w640-h350/santilari6.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Així ens enfrontem a una moderníssima exposició d’art plenament
actual, confegit amb elements i ordre que corresponen a altres temps,
demostrant-nos que avui per avui, l’estil, la manera d’expressar les emocions
dels creadors no és element fonamental i que la seva definició d'Art com <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>procés o com <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el producte deliberat de l'organització dels
elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions, ens permet
acceptar i gaudir plenament de la veritable lliçó artística, en el tècnic i el
conceptual, d’uns artistes que mostren i demostren la seva altíssima qualitat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Exposició d’obligada i més que recomanada visita, en la que
cal temps per copsar detalls i temps per gaudir-la<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Felicitats a <o:p></o:p></span><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Josep i a Pere Santilari, autors de tan
magnífica exposició</span><span style="font-family: verdana; font-size: large;">.</span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">PS.- Si penseu visitar-la en un cap de setmana aconsello fer
ullada a l’obertura del Museu ja que degut a la baixa de treballadors, durant
un temps hi ha caps de setmana que el Museu roman tancat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><i>“La realitat des mirada contemporània” Josep i Pere Santilari<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><i>Museu del Càntir. Argentona<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><i>Del 12 de gener al 25 de febrer de 2024</i></span><o:p></o:p></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-6599405310666647472024-01-15T12:21:00.002+01:002024-01-17T10:19:18.940+01:00LA MODERNITAT DEL REALISME CLÀSSIC DELS GERMANS SANTILARI<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><o:p> </o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWxe-m3eNMUfUYkyUoJGSdy_CLe9OCO-OLHIKVdmdmS5tnqLezfGhvV2cz7rHB22IDMxPtjdEgC0LIG98n48OQTacFG92pge8zBctROs_qFSfKBDFiMdhIRtsltGfU4AyyDQ2Z08XihhyEVfIH3oZ6DL9vLPl5rK5GaEh9EwQCfXbaRY2aKYzR/s1350/419051832_10233460217307902_2364514311852816435_n.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1350" data-original-width="1080" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWxe-m3eNMUfUYkyUoJGSdy_CLe9OCO-OLHIKVdmdmS5tnqLezfGhvV2cz7rHB22IDMxPtjdEgC0LIG98n48OQTacFG92pge8zBctROs_qFSfKBDFiMdhIRtsltGfU4AyyDQ2Z08XihhyEVfIH3oZ6DL9vLPl5rK5GaEh9EwQCfXbaRY2aKYzR/w320-h400/419051832_10233460217307902_2364514311852816435_n.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquest cap de setmana s’ha
inaugurat al</span><span style="font-family: verdana; font-size: large;"> <span style="color: red;"><b>Museu del Càntir</b></span> </span><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">una excel·lent exposició</span><span style="font-family: verdana; font-size: large;"> </span><span style="font-family: verdana; font-size: large;"> </span><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size: medium;">dels </span><span style="color: red; font-size: large;"><b>Germans Josep i Pere Santilari</b></span><span style="font-size: medium;">. La
direcció del Museu em va encarregar un escrit de presentació per el catàleg, que
després per dificultats burocràtiques municipals, lamentablement no s’ha pogut
realitzar.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Però ja que estava fet he pensat
que un post d’aquets blog era el lloc ideal per fer-lo públic per el que aquí
us el deixo per que serveixi d’entremès a la crítica que penjarem demà i
serveixi de preludi a la més que aconsellable visita a l’exposició.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquí el teniu<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><o:p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span style="color: red;">“<i>Res s’assembla menys al real,
que la realitat mateixa</i>”. </span></b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><o:p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquesta és una<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>frase que vaig llegir fa temps i de la que no
recordo l’autor , que em va frapar enormement i que he guardat sempre a la
memòria. Ara em retorna plenament a l’hora de presentar l’exposició del germans
Santilari que amb la col·laboració de la galeria Artur Ramon ens ofereixen
l’excel·lència del seu bon fer a la sala del Museu del Càntir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Josep i Pere Santilari<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>, bessons<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>nascuts a Badalona el 1959, son llicenciats en Belles Arts (1981) i des
de sempre han apostat per una pintura essencialment realista. Un realisme
fronterer quan no plenament integrat a l’hiper realisme, encara que en les
seves obres no existeixi, al meu entendre, l’eliminació de l’emoció , element
essencial en aquest tipus de pintura.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">És per això que haurem de
considerar-los autors realistes, situant-los<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>com dos pintors clàssics que incideixen en la realitat des d'una mirada
actual i contemporània. Clàssics pel tractament de la llum, dels colors i de la
composició però actuals per la contemporaneïtat de la realitat que
reflecteixen.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Avui, en aquesta exposició, els
autors s’enfronten a renovar, recuperant-la, la pintura del segle d’or, a
través d’un seguit d’obres realitzades al modus i manera del concepte artístic
dominant en el que s’ha considerat el mateix, però vistes i concebudes per uns
artistes<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i uns conceptes , absolutament
actuals. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Son una vintena d’obres , quasi
totes dibuixos, que ens ofereixen la seva mirada<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sobre el tema conegut com a bodegó o natura
morta, oferint-nos així la contraposició de la mirada actual d’un tema clàssic,
però que als nostres ulls, semblen<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com
si es tractés, per un trompe l’oeil inevitable, com si estiguéssim<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>admirant obres de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Zurbarán, Meléndez o Sánchez Cotán o de
qualsevol dels mestres d’aquells temps que omplen els principals museus.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">A l’enfrontar-nos com a visitants
d’aquests dibuixos que no semblen correspondre a l’avui i si semblen una mirada
al passat, ens domina la història i se’ns escapen elements actuals en algunes
obres, que fonen el miratge, però aquí , a bon segur, està<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l‘esquer dels artistes, que coneixent les
seves intencions i captant anticipadament les nostres respostes, ens
redescobreixen la tremenda eficàcia de la realitat nua. Amb unes imatges que no
només es veuen, es palpen i la seva qualitat tàctil es suma al precís de la
seva aparença, com explicava Xavier Tusell en un article que realitzà a
començaments d’aquest segle.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><i>“De fet, tota pintura figurativa
és una representació d’una realitat, la que escull l’artista, però no deixa de
ser alhora una ficció. Partim d’una realitat tangible, les coses que veiem, i
decidim crear una obra que és una realitat figurada: la manera d’ajuntar els
elements que conformen el quadre, la distància entre ells, la il·luminació, són
els nostres materials “ </i>deia<i> </i>Pere Santilari, al que afegia “<i>tota
pintura figurativa és una representació </i>(…) i <i>alhora una
ficció”. </i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><i><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">“La nostra pintura està feta en
funció dels grisos, i el dibuix també; l’únic que el dibuix permet a aquest
fons negre, és que sigui un negre total. Però el negre que diem segurament no
és un negre equivalent al del tub. Llavors, continua tant la pintura com el
dibuix dins de la perspectiva aèria, de colors molt purs aquí, però que quan
se’n van s’agrisa tot. Amb el fons negre és com si hi hagués una llum que ve de
dins”.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquestes paraules de Josep
Santilari conjuntades amb les que diu el seu germà Pere , serveixen per
entendre la filosofia pictòrica personal dels autors que queda perfectament
demostrada amb aquesta exposició<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que conjuga
a la perfecció l’art més actual amb la mirada a aquell art , al que qualifiquem
de clàssic i que en el fons és la raó i la causa evolutiva del mateix, i en el
que defugint de la dialèctica entre la realitat exacte i la realitat poètica,
els germans Santilari ens ofereixen una realitat entre real i imaginaria, en la
que tots ens trobem còmodes, especialment per la seva saviesa en la destresa de
l’ofici de pintar i la seva capacitat de transmetre les emocions.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Per més voltes que els experts
donin a les causes i raons del seu fer, l’important està en la resposta de
l’espectador que tant aquí com allà, queda corprès per la perfecció tècnica,
alhora que seduït absolutament per el flaire de comunió artística i personal
entre les obres , l’espectador, i els pensaments que sorgeixen en ambdós, que
superen en molt a les reflexions que poden provocar altres estils i tendències.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Gaudiu doncs d’aquesta estranya en
el temps, exposició de bodegons i natures mortes, d’una exposició d’Art que
respon a la perfecció a la seva definició primigènia, la de l’art<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com el procés o el producte deliberat de
l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les
emocions.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Uns plaers i unes emocions que com
en poques ocasions podreu gaudir amb tanta intensitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><o:p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Pere Pascual, crític d’Art<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Desembre de 2023 </span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><o:p> </o:p></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-5129529721593444872024-01-12T13:45:00.003+01:002024-01-12T16:50:35.518+01:00RECULL HISTÒRIC DE L'ART MATARONÍ. 1977 <p><b> <span style="color: red; font-size: large;">HOMENATGE A JAUME ARENAS</span></b></p><p><span style="color: red; font-size: large;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="color: red; line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana;"><b></b></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: red; line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYYDPbvwNP1mXXWyV2lw7zszhrQEKjYCi9HUX9r4280Bxa2xn9FURJiyncTsUzLVuGM54NsV2jTUGXVYJTgoA77m94cNtpMGhj6LVPMnHwPRJbRpXxj5abRHPCE0UHRDehkT1yPBFGYF5BkenmEVY5-wqma-KNrY9YxA1Jv9aVWCQIQi3gF4ws/s620/jaume%20arenas%201.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="620" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYYDPbvwNP1mXXWyV2lw7zszhrQEKjYCi9HUX9r4280Bxa2xn9FURJiyncTsUzLVuGM54NsV2jTUGXVYJTgoA77m94cNtpMGhj6LVPMnHwPRJbRpXxj5abRHPCE0UHRDehkT1yPBFGYF5BkenmEVY5-wqma-KNrY9YxA1Jv9aVWCQIQi3gF4ws/w400-h266/jaume%20arenas%201.jpeg" width="400" /></a></b></span></span></div><span style="color: red; line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana;"><b><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></b></span></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El 9 de juliol de 1977 s’inaugurava a la sala d’exposicions
del Club Nàutic ,que ell mateix dirigia, una exposició homenatge a <b><span style="color: red;">Jaume
Arenas</span></b> en el 50 aniversari de la seva relació amb la pintura. Un homenatge
ben curiós ja que estava promogut per els seus propis companys , encapçalats
per l’artista i activista cultural <b><span style="color: red;">Terri</span> </b>i el crític d’art i íntim amic
de l’artista, <b><span style="color: red;">Pere Pascual Clopés PIC</span></b>. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Un homenatge insòlit en un món tan egocèntric com el de
l’art i més encara en l’ambient tancat d’una ciutat provinciana com Mataró. Un
homenatge en el que hi varen prendre part el més granat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de l’art mataroní confegint una esplèndida
exposició i en el que a més, cada artista va realitzar una obra de forma
expressa que en forma de llibret conjunt es lliurà a l’artista homenatjat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia1Mw-utiiZJ2YHuaaZgOsI4uSgoEhueDm2RFs-7lcFKBlsS5AFSg0jOHAC3JUV5vvBOgh_dVOejX5R28wNkuPXt5PXnJTDFuXLq9FLr55nPl4nzss9L4UXcCKUm0_aR_oZZ4W0rouJWiGqtYjHiZeagX4L5awEcHbqHqSaT8-vlCKbCln3rnt/s960/jaume%20arenas%202.webp" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="775" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia1Mw-utiiZJ2YHuaaZgOsI4uSgoEhueDm2RFs-7lcFKBlsS5AFSg0jOHAC3JUV5vvBOgh_dVOejX5R28wNkuPXt5PXnJTDFuXLq9FLr55nPl4nzss9L4UXcCKUm0_aR_oZZ4W0rouJWiGqtYjHiZeagX4L5awEcHbqHqSaT8-vlCKbCln3rnt/w516-h640/jaume%20arenas%202.webp" width="516" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Retrat del Ferm</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’excusa de l’homenatge era en certa manera pueril (50 anys
de contacte amb la pintura, quan l’artista encara no havia arribat a la
seixantena), i principalment estava en el desig d’oferir escalf i ànims a
l’autor que acabava de patir una greu operació per a tal d’intentar eliminar el
càncer que patia i que el va portar a la mort uns anys més tard. Però per
pueril que fos la raó, en el fons apareixia una justícia implícita de
reconèixer el paper com artista i mestre que Jaume Arenas havia realitzat en la
cultura artística mataronina.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En <span style="color: red;">Jaume Arenas</span> (1918) era el germà gran d’en <span style="color: red;">Jordi Arenas</span>
(1920) fills del matrimoni Josep Arenas Fraginals i Maria Clavell Masuet,
família benestant de Mataró. Enderiats per l’art van començar , encara de calça
curta, l’aprenentatge artístic de la mà de<b> <span style="color: red;">Ramon Ribas</span> </b>(pare de Marià
Ribas) i <b><span style="color: red;">Marcos Zaragoza</span></b>. continuant a posteriori a l’Escola d’Arts i
Oficis amb el <span style="color: red;"><b>Sr.Bas</b> i <b>Rafael Estrany</b></span>.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJonRaG7nVviLhDM4OqLif337RpDwcF-DxuFMyxBSeMBj6AVGTW3OkimORJ3-0v2Ay6Iaujvb4cQrrzUNhT_SEKMZed26CGSC8hNoh8RepD8G1I8YpMOStatXAMr8AizRIjcN5qrc_QKmHzvTBX7u9U3nNUwGERPlKHfBQczQBhvFguMjN6thR/s1415/jaume%20arenas%2027.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1415" data-original-width="926" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJonRaG7nVviLhDM4OqLif337RpDwcF-DxuFMyxBSeMBj6AVGTW3OkimORJ3-0v2Ay6Iaujvb4cQrrzUNhT_SEKMZed26CGSC8hNoh8RepD8G1I8YpMOStatXAMr8AizRIjcN5qrc_QKmHzvTBX7u9U3nNUwGERPlKHfBQczQBhvFguMjN6thR/w418-h640/jaume%20arenas%2027.jpg" width="418" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Zíngara fumant. Aquarel·la de Jaume Arenas</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La davallada social que comportà a la família els temps
convulsos de la Guerra Civil i la postguerra, portà als germans a dedicar-se a
l’art , essent professors<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de <b><span style="color: red;">l’escola
d’Arts i Oficis</span></b> i donant classes particulars a la seva pròpia acadèmia ,
situada en l’edifici de la part posterior del pati de la seva casa familiar
(ara ca l’Arenas, centre d’art) del carrer Argentona. La desaparició de
l’escola oficial, els converteix en el focus formatiu de l’art a la ciutat,
especialment al que pertoca a Jordi, i es pot dir que son excepció els artistes
mataronins que havent depassat la cinquantena, no van passar per els seus
tallers d’aprenentatge.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Malgrat un cert paral·lelisme vital, els germans Arenas no
deixen de ser la cara i la creu. Jaume, extravertit, dinàmic, esportista,
enderiat per la mar, passional, es llença a una creació que respon exactament
al seu ser. Les seves obres son una explosió de rauxa encara que al damunt
d’uns fonaments tècnics plenament arrelats.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO4tVtoDaVYgWCFYQwaC8k2zpQvf2OLO9daZshFFMuq-vTjr5y3pjyhCT9kxw-oEFFU6d0BWxkFFAOY4-7Qlvs55PBRKO7sAUz8vgatRb5KXXslLB_LWivs6QVTbRoIAOUgcA0B41_cMQmOz7FTLur04-XKHOGIcYInpbhoZt37wiVWxXrsXjR/s3895/JAUME%20ARENAS.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2417" data-original-width="3895" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO4tVtoDaVYgWCFYQwaC8k2zpQvf2OLO9daZshFFMuq-vTjr5y3pjyhCT9kxw-oEFFU6d0BWxkFFAOY4-7Qlvs55PBRKO7sAUz8vgatRb5KXXslLB_LWivs6QVTbRoIAOUgcA0B41_cMQmOz7FTLur04-XKHOGIcYInpbhoZt37wiVWxXrsXjR/w640-h398/JAUME%20ARENAS.JPG" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Jordi en canvi és callat , introvertit, més místic, amant de
la música clàssica,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>practica una pintura
plena de seny, rígida en els conceptes acadèmics que el porten per camins de la
formalitat més estricte.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En resum Jaume és el prototip de l’artista<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en el sentit de l’art com a creació
comunicativa d’emocions <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i Jordi en canvi
és el gran i perfecte pintor, en el sentir de l’art <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ben fet , en l’admiració de la perfecció. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Artista vs pintor. Rauxa vs seny. I entre
l’artista i el pintor Mataró , ciutat amb una burgesia adormida es rendeix a
l’ofici (Jordi) i menystén la creació (Jaume)<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>al que sols acudeixen quan volen donar-se ínfules de modernitat i d’estar
al dia. Un fet que un entén en aquells moments però que és absolutament
inexplicable que segueixi vigent en ple segle XXI. </span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrtYgvmd5DdnhRS9a8jsRhZ4IeA8O7S7KHBAs22pX4SgcuKXHSlvJp6mM8o2pOClpqkKArTi031f2zK96wGc_k_mY93hZUGugkiK3j6AaLlXcKxd4g0otvxW5iXX6uRIztjFj21SsuEinWpotVEZKrQKw4vncW5WMn6YILHsEv0yyJdk4fxDEs/s930/jaume%20arenas%2025.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="754" data-original-width="930" height="518" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrtYgvmd5DdnhRS9a8jsRhZ4IeA8O7S7KHBAs22pX4SgcuKXHSlvJp6mM8o2pOClpqkKArTi031f2zK96wGc_k_mY93hZUGugkiK3j6AaLlXcKxd4g0otvxW5iXX6uRIztjFj21SsuEinWpotVEZKrQKw4vncW5WMn6YILHsEv0yyJdk4fxDEs/w640-h518/jaume%20arenas%2025.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Terri i Pere Pascual PIC, a l'homentage a Jaume Arenas al Naútic</td></tr></tbody></table><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="color: red;">PIC</span> dedica Tota la <span style="color: red;">“Página de Arte”</span> del Crònica de Mataró
del 9 de juliol a glosar la seva figura tot dient <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>entre d’altres coses: <i>“Pintar como goce y
como necesidad espiritual. Y pintar para que unos ,muy pocos, entidendan este
mensaje . Esta es a mi entender la razón de ser de su pintura ,de ese
tratamiento que da a la acuarela y que lo ha convertido en lo más puro, en lo
más idealizado, hasta llegar en un proceso de evolución hacia la síntesis, desde
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>su época “mar i cels” donde ya es
pràcticament impossible concretar más.<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La gracia espiritual de nuestro artista ha sido en todo
momento no ser uno más. Pintar como pintan todos, esto està al alcance de
cualquiera. Sumergirse en la vulgaridad no es cosa difícil. Pero engendrar cada
tema en función de la idea plàstica, rompiendo moldes y logrando una obra
completamente definida, eso ya no està más que al Servicio de unos pocos.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><i>Eugeni d’Ors decia que unicamente los que sienten el arte
por si mismo, son capaces de darse a si mismos para que los demàs lo
comprendran y lo estimen. Este es el caso de Jaume Arenas. Todo <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>su currículum vitae està encerrado en un sola
palabra “ARTE”. Cuatro letras mayusculas.”</i><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPPEBZgweY2It0uA4NQH_aYTvqlhu3nlbjUnEJ3oB2-NXqW302Bka8OivGor-PJt2pHpqU8cHe6Rzbod1vxyJBj1eFdpbvZdB4AAxgJ_Vsl9phtJGDOl6Nz-PeV_f2tOS9ZWM25eCPZGVzOjcy8NWmYCXoTrWqLnKGmhNiEz1E87aPmZfOTzd-/s620/jaume%20arenas%2023.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="620" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPPEBZgweY2It0uA4NQH_aYTvqlhu3nlbjUnEJ3oB2-NXqW302Bka8OivGor-PJt2pHpqU8cHe6Rzbod1vxyJBj1eFdpbvZdB4AAxgJ_Vsl9phtJGDOl6Nz-PeV_f2tOS9ZWM25eCPZGVzOjcy8NWmYCXoTrWqLnKGmhNiEz1E87aPmZfOTzd-/w640-h426/jaume%20arenas%2023.jpeg" width="640" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /><i><br /></i></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Jaume Arenas va realitzar sols una vintena d’exposicions, un
risc al a que era força reticent. Va tenir forces propostes per exposar a
Madrid, alguna en sales importats, que va refusar no sols per aquest mena de
pànic escenogràfic que tenia, ans també per una raó que no molta gent coneix,
com ho era <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’animadversió que tenia
l’artista envers la capital, ciutat que mai va voler trepitjar ni tan sols per
visitar El Prado.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Amic íntim del meu pare , per a mi Jaume Arenas era un més
de la família. Ell i la seva barca van ser el mal son de la meva edat infantil
i els seus comentaris motiu de neguit en la meva etapa inicial com a crític.
Quan apareixia la crítica setmanal al diari de Mataró,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en Jaume la fotocopiava, subratllava amb
retolador fluorescent verd<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les seves
discrepàncies, feia els pertinents comentaris al marge i me l’enviava per
correu.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Un parell de dies després a
l’hora de sopar hi havia la trucada telefònica per discutir el concepte,
l’adjectiu, la valoració general. Vaig estar temptat d’enviar-lo a dida moltes
vegades. No ho vaig fer mai. I ara en perspectiva puc dir que vaig aprendre
molt d’aquelles llargues converses que en el fons eren la demostració de la
gran estima que em tenia i del seu amor immens a l’art que ocupava, de forma
compartida i equilibrada amb el mar, tots els minuts de la seva vida.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNKeekVRWj0Q_YI_HwQfbzPq0RR0T_HapPjx8oNDM1pc8mVRiS6-urZZVDVymy2MBNyxjzPVfcmRmzQxznbueRt0RrB0cQM6Yk9eOkYk9rOy7LHR8mchXv5eCbYntf_wswow-pOazzXFVnnSgHdpnqbrCIH8fUzmNmq__l-tR_6VPyWfkH3ptZ/s620/jaume%20arenas%2024.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="620" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNKeekVRWj0Q_YI_HwQfbzPq0RR0T_HapPjx8oNDM1pc8mVRiS6-urZZVDVymy2MBNyxjzPVfcmRmzQxznbueRt0RrB0cQM6Yk9eOkYk9rOy7LHR8mchXv5eCbYntf_wswow-pOazzXFVnnSgHdpnqbrCIH8fUzmNmq__l-tR_6VPyWfkH3ptZ/w640-h426/jaume%20arenas%2024.jpeg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Uns anys després d’aquest homenatge i de realitzar una gran
exposició antològica a la sala de la<span style="color: red;"> </span><b><span style="color: red;">Biblioteca Popular de la Caixa</span> <span style="color: red;">Laietana</span></b>(1979),
moria a conseqüència de la malaltia que patia(1983).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El mateix 1983 a la galeria <b><span style="color: red;">Tertre</span></b> es realitzà un
homenatge conjunt de l’art mataroní a la seva figura<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i a la del crític <b><span style="color: red;">Pere Pascual Clopés PIC</span> </b>que
també havia mort al setembre de 1982. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’any 2018 al <b><span style="color: red;">Centre d’Art Germans Arenas</span></b> es realitzà
una exposició en motiu de celebrar el centenari del seu naixement. El que
hauria d’haver estat un record i una exaltació a la seva memòria i al seu art
es va convertir en<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una exposició que
semblava comissariada per el seu pitjor enemic. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Fonamentada en el fet folklòric de la seva escultura de Les
Santes ensorrades a la costa mataronina, l’important va ser l’espectacle de la
seva recuperació i restauració, mentre que es deixava de costat tot el seu
llegat artístic, amb una selecció pobre, mal triada i molt poc representativa;
amb una presentació indigne d’un museu i sí de ser denunciada en el jutjat de
guàrdia per el maltracta rebut per les seves aiguades , exposades sense
emmarcar i en fundes de plàstic el que comportava un perill de conservació
alhora que impedia la seva correcte visió.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAtb9g_45Btb3H8wKkEVbMpCX-2OAPr-wQcbOKIlAbr0-TXfNVhNiyBAEU1-QDyxNyo5LBiqIleprIR69_iMRQ_VId42BxaeAeHwHznl5UqGUZEwwz9USY7H2flu16PuyC-eKcw8jPTGkhhaUE1QR5gf9Db2cPlv3hETPqz00jMOfZsSDr8tdq/s1798/jaume%20arenas%2030.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1798" data-original-width="966" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAtb9g_45Btb3H8wKkEVbMpCX-2OAPr-wQcbOKIlAbr0-TXfNVhNiyBAEU1-QDyxNyo5LBiqIleprIR69_iMRQ_VId42BxaeAeHwHznl5UqGUZEwwz9USY7H2flu16PuyC-eKcw8jPTGkhhaUE1QR5gf9Db2cPlv3hETPqz00jMOfZsSDr8tdq/w344-h640/jaume%20arenas%2030.jpg" width="344" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Si a això hi afegim un catàleg vergonyós que no ens permet
esbrinar</span><span style="font-family: verdana; font-size: large; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-family: verdana; font-size: large;">la seva història personal i
molt menys entendre la seva raó artística, haurem de convenir que aquell
senzill i particular homenatge de l’any 1977 va ser el veritable homenatge de
l’art mataroní i en correspondència de la ciutat a Jaume Arenas , un dels
“grans” en la història de la ciutat i que amb el seu fer, trencant
l’academicisme imperant, va ajudar a obrir la porta a la modernitat,</span><span style="font-family: verdana; font-size: large; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-family: verdana; font-size: large;">en estranya conjunció coetània amb </span><b style="font-family: verdana; font-size: large;"><span style="color: red;">Alcoy i
Rovira Brull</span></b><span style="font-family: verdana; font-size: large;">, a la pobre, trista i avorrida ciutat que era Mataró allà els
anys seixanta.</span><p></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-66205205050403076492024-01-09T17:21:00.000+01:002024-01-09T17:21:08.490+01:00RECULL HISTÒRIC DE L'ART MATARONÍ. . 1976. LLISTAT D'EXPOSICIONS<p> </p><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Just un centenar d’exposicions es varen realitzar en
aquest any. De tota mena, tipus i principalment , qualitat. Aquí teniu el
llistat.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span style="color: red;">Anticus</span>: </b>M. Brunet<b>.- </b>Francesc Domingo.-
Torrabadell.- J.Olivé.- Font Sellabona.- Fradera Riu.-Jaume Rodés.-
Col·lectiva.-Pausas.- Ayneto,. N:Bielsa.- F:Oliver.- Col·lectiva Nadal.- Goula<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span style="color: red;">Banc mercantil de Manresa</span>: </b>E.Comabella.- Jordi
Serrat.- V. Escolar (arrels decoratives).- De Barberá.- Dominguez.-
Col·lectiva.- Jaume Fadó / Carme Fadó ( metalls i ceràmiques).-Xifreu.- Germans
Mataró ( composicions amb fils).-E.Aguilar.-Falguera.-L.Fernández.-
Batllaura.-Uribe Robert i F.Saiz ( esmalts).- M:Lizana.- Xifreu (art japonès).-
Masaneda.-Ceres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span style="color: red;">Biblioteca Popular</span></b>: Guerau Calabia.- Román Francés.-
Enric Aromí (fotografia). Amador.- Vergonyós.-R. Casas Peña.- Teresa Sancho /
Joaquín Chavarria ( ceràmiques).-Puche.- Concurs Pintura Ràpida.- Pacheco.-
Subhasta Pro-patronat subnormals.- J:Hernández Pijuan.- Col·lectiva sant Lluc<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span style="color: red;">Fuset</span>:</b> Munné.- Ceràmica catalana i valenciana.-<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span style="color: red;">C.A.Layetania</span>.-</b> M. Cusachs.- M.Cuyàs.-
J.L.Rabassa.-G.Calabia.-A.Vila ( fotografies).J.Rich.- J:Serrat<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span style="color: red;">Club Nàutic</span></b>: Tió Dalmau (art popular).- T.Safont Tria
i J.Vilarrupla.- Terri.- Rodés Rosés.- Jordi Arenas.- Eric H. Barth.- 7
artistes galeria Madrid.- J.L. Barcelona.- Capella.- F.Ros.- Gudrun Conrad.-<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span style="color: red;">Museu Municipal</span> </b>: Jesús Reyes ( dibuixos). Homenatge
a Joan Miró.-Per Matar-ho ( accions conceptuals Jordi Benito, Fina Miralles,
F.García Sevilla)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span style="color: red;">Studium 48</span>: </b>Joan Finet.- F. Ventura.- E.de Torres.-
Guerau Calabia.- Viada.- Jordi Cuyàs.- Col·lectiva.-J.Cata.-J.Pardo.-Arqués.-
Palou de Comasema.-C:Bassols.- Col·lectiva de Nadal.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span style="color: red;">Tertre</span></b> : Concha Ibáñez.- Cardona Torrandell.- M.A.
Raventós (tapissos i gravats) . Rovira Brull.- Jordà.-Col·lectiva.- López
Chico(fotografies).- Gil Mateo.- Garcia Estragués.- Col·lectiva d’estiu.
Novellas.- Grupo Qince ( gravats de José Hernández, Canogar, Lucio Muñoz,
Saura....).- Guinovart.- Itunin.- Novellas ( apunts i pastells)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span style="color: red;">V&A</span></b> : Pintura India.- Verdalet (Dibuixos)</span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-38207222310933692202024-01-07T22:17:00.002+01:002024-01-07T22:19:28.790+01:00A DIEGO GUIRAO IN MEMORIAM.<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNwujidywNqi83uDwyz1o6L5cdl_dV37iqFkXqYCnBb34R46IS9hZuYB7xFUfx2NHB-U8BdyEUx-vHe-6QnOZ3nmiDfR4XK2ZlF4fknUKLw-3ykej8aP3Ecv-oPtAOmcjoZpa6cUYRxcidLHKmePB1NpeWAcAUMqTfQR1C7wA51PFQCAAVSF97/s2381/diego%20guirao%2050.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2381" data-original-width="1857" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNwujidywNqi83uDwyz1o6L5cdl_dV37iqFkXqYCnBb34R46IS9hZuYB7xFUfx2NHB-U8BdyEUx-vHe-6QnOZ3nmiDfR4XK2ZlF4fknUKLw-3ykej8aP3Ecv-oPtAOmcjoZpa6cUYRxcidLHKmePB1NpeWAcAUMqTfQR1C7wA51PFQCAAVSF97/w313-h400/diego%20guirao%2050.jpg" width="313" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size: medium;">El passat dijous 4 de gener em vaig despertar amb la sorpressiva
notícia de la mort de </span><b><span style="color: red; font-size: large;">Diego Guirao</span></b><span style="font-size: medium;">, l’artista mataroní resident a Barcelona.
Vaig quedar absolutament trasbalsat. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El dia de la vigília de Nadal ens havíem felicitat i
desitjat el millor per el nou any. Feia tan sols un mes que ell mateix m’havia
comunicat havia de retardar els tràmits a fer per l’exposició al Museu del Càntir,
que l’hi havíem aconseguit, degut a que l’hi havien detectat un càncer de pulmó,
però els dos estàvem esperançats en el tractament que havia de començar just per
Nadal. Ara veiem que ja era tard i que la malaltia guanyava una vegada més i
ens deixava sense en Diego i conseqüentment sense el seu magnífic treball
artístic. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaGcjIImnbRREC8MbgLLLCaCtkftsnR_Zpk5WdlYiweiGak-zvBC3YNOWjNWVKTMQXNJynT2LiGadqddWLCVGMjFrOguDtnQrxxtAHRleT8OtxMJ_oSKv8_W6EJTuX8HXV_D1yFeKKhTXUoW3b0xz0XGNNMldb0OQOI5lx7Mxa1KbH8gMAQYG9/s2338/diego%20guirao.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1654" data-original-width="2338" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaGcjIImnbRREC8MbgLLLCaCtkftsnR_Zpk5WdlYiweiGak-zvBC3YNOWjNWVKTMQXNJynT2LiGadqddWLCVGMjFrOguDtnQrxxtAHRleT8OtxMJ_oSKv8_W6EJTuX8HXV_D1yFeKKhTXUoW3b0xz0XGNNMldb0OQOI5lx7Mxa1KbH8gMAQYG9/w400-h283/diego%20guirao.jpg" width="400" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Vaig conèixer a Diego Guirao, cinc anys més petit que jo, amb
les seves primeres experiències <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb el
grup de Pau Mañé. Cal destacar la seva presència tant a<span style="color: red;"> “10 propostes”</span> al Museu
de Mataró (Novembre 1980)<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com a la carpeta
/llibre <span style="color: red;">“Propostes”</span> que dirigida per J.M. Calleja ,es publicà a l’Aixernador d’Argentona
el 1984 i en la que compartia espai amb Casas Peña, Comabella, Cuyàs, Domènec, Carme
Garolera, Mata Reniu, Jaume Simon i altres artistes.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Per aquells anys en Diego havia estudiat a l’escola d’estudis
Artístics de l’Hospitalet i a la Facultat de Belles Arts de Tenerife, el que li
donà un fonament important als seus principis bàsics, tant en l’apartat tècnic
com en el conceptual.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWUM1YC5ivT2zoGxrZ9hKTh_WXXuR5AoxsGr3Up_-K9ljWghruxZfWVPIWaRaf5u-WeYuBoIfUxHqpAfW0XpFxNznmK88D8i3FIh1_tktCvcwBKzlD-eVGKKnYaWhjW2AHWTxd6wQjr4CWfy2XXuCqSOyukMgrp2MdDao1znq1hywFN9SGUbEK/s2291/diego%20Guirao2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2291" data-original-width="1559" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWUM1YC5ivT2zoGxrZ9hKTh_WXXuR5AoxsGr3Up_-K9ljWghruxZfWVPIWaRaf5u-WeYuBoIfUxHqpAfW0XpFxNznmK88D8i3FIh1_tktCvcwBKzlD-eVGKKnYaWhjW2AHWTxd6wQjr4CWfy2XXuCqSOyukMgrp2MdDao1znq1hywFN9SGUbEK/w436-h640/diego%20Guirao2.jpg" width="436" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Va començar la seva activitat expositiva que essent pausada,
el permetia que cada una de les seves presències públiques presentés un acurat
equilibri entre el pòsit sedimentari del seu fer i les noves propostes que
anava treballant. Començà amb una exposició a la Subex a Barcelona (1979)i
continuà a Palermo, Roma , Nova York, Madrid i Zurich, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per tornar a Barcelona on s’afincà
definitivament.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">A Mataró va tornar amb una exposició a l’Ateneu el 2009 amb
l’exposició “Asismetrias Telúricas. Anatomia Urbanas” una exposició que va ser
clau per a que el volum es convertís en l’eix del seu treball, deixant a la
pintura com a complement emocional del mateix.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrv0BH1siHgBisiAw-amLSRoDJz5yDPZTE2RG9Gf3iGV3RxT0loTtNJAuKedsSqsUskM59CRGf1W6710MeuslE-P52hZHOoVTTgP06J71HRR-e1oYW2CHoCBxXd5UgJQFjqznhyzrYZefSTy5jg3TmnMtk3GtB-3ypdXtguAKwYdZ37uiFnvGD/s1185/dg101.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="917" data-original-width="1185" height="496" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrv0BH1siHgBisiAw-amLSRoDJz5yDPZTE2RG9Gf3iGV3RxT0loTtNJAuKedsSqsUskM59CRGf1W6710MeuslE-P52hZHOoVTTgP06J71HRR-e1oYW2CHoCBxXd5UgJQFjqznhyzrYZefSTy5jg3TmnMtk3GtB-3ypdXtguAKwYdZ37uiFnvGD/w640-h496/dg101.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Amb aquests preludis vaig decidir convidar-lo a prendre part
a “Tempus Fugit” l’exposició que es celebrà a la Nau Gaudí i en la que vint-i-quatre
artistes mataronins presentaven obra actual i de feia al menys vint-i quatre
anys. La seva presència va ser una gran sorpresa ja que la majoria de visitants
res sabia del seu bon fer i menys encara de que fos un artista mataroní. La seva
obra pictòrica impactant en la forma i el color el convertí en la gran sorpresa
de la mostra.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSBkYUoLxymPaGMbC9yCKYnOSibtd97HGJvkb4Rrro6R5ltR0dHoanMqfwEACn_nV7ONqXLfE-xZE-eYopDBsA5wvJAY4PhHCYLOHq258lYo64XdQY1Nun6jnxzjay6Yn34Nw6KhW70JzKORbJHPofMcrF4TKscoNYzSi8xFU-nW7r0-e-lIBa/s1454/dg102.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1454" data-original-width="1069" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSBkYUoLxymPaGMbC9yCKYnOSibtd97HGJvkb4Rrro6R5ltR0dHoanMqfwEACn_nV7ONqXLfE-xZE-eYopDBsA5wvJAY4PhHCYLOHq258lYo64XdQY1Nun6jnxzjay6Yn34Nw6KhW70JzKORbJHPofMcrF4TKscoNYzSi8xFU-nW7r0-e-lIBa/w470-h640/dg102.jpg" width="470" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En el catàleg dèiem d’ell:
“Algunes obres fan que en dipositar-hi la mirada s’estableixi un estranya
seducció. Son treballs personals i per tant aliens a la comunicació directe,
però en l’encontre, en l’encreuament de mirades, apareix <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el neguit de voler capbussar-nos-hi<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per trobar el missatge amagat que sembla que
ens volen oferir.”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquella exposició va produir un retrobament entre ell i jo
de modus i manera que periòdicament ens veiem i compartíem la seva constant i
excel·lent evolució en els treballs escultòrics que s’havien convertit en la
seva obsessió creativa. Des del seu taller de Gràcia van aparèixer en la
magnífica exposició celebrada el 2018 a la galeria H2O i que esclataran del tot
en la magnífica exposició “Estranys habitatges” que en el passat mes de maig
ens oferia al Museu Arxiu de Llavaneres i que un va tenir el plaer, el goig i l’honor
de presentar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix2fyDgMc2wklWB4xLrOroA1eOjA0grEQl-AIKvooNeUFAIHYtR8nBcJ9_8vGyKAJS8itq770PVFNVtSrY39PGsI5vO9xOTKNfYzo2sHOzO0XaMLuSoaacPSSDNlIpZJ4lrnZG0d1PO_t7EgtHyd4CzNWPoJ_NCh_7EWDTabWVK-GVrK725JdK/s640/guirao202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="360" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix2fyDgMc2wklWB4xLrOroA1eOjA0grEQl-AIKvooNeUFAIHYtR8nBcJ9_8vGyKAJS8itq770PVFNVtSrY39PGsI5vO9xOTKNfYzo2sHOzO0XaMLuSoaacPSSDNlIpZJ4lrnZG0d1PO_t7EgtHyd4CzNWPoJ_NCh_7EWDTabWVK-GVrK725JdK/w360-h640/guirao202.jpg" width="360" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Amb un treball de depurada tècnica i alt impacte
comunicatiu, seguia en Diego en un moment àlgid de creació i comunicant-se
perfectament amb un públic que si bé de primeres no acabava de comprendre els
eu treball , queda encerclat en el mateix i els seduia per les seves formes, i
per la ductilitat creativa, tal i com havia fet a Ca l’Antiga on la seva, va
ser una de les estrelles de la gran cloenda de l’art maresmenc.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Ara la creació s’ha esgotat i sols ens resta la tristor per
la seva desaparició i l’enyor per el seu fer i la seva trajectòria. I encara
que l’Ajuntament mataroní amb la seva habitual línia de mensyteniment amb l’art
i els artistes locals, ha estat incapaç de realitzar el més mínim condol públic,
volem en nom de l’art de Mataró i dels seus artistes, expressar el nostre dolor
i la immensa tristor que ens ha produït la teva desaparició, Diego.Obres com la
teva son les que ens donen força per seguir lluitant per l’art i els artistes
de casa nostra. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKmJ1qZShpP-MsiH8nD69ew5WGGYovRBhxljk_pj9g02gwwXTvTtCCNwglGVS0ifnyyTFIO2hK_SCwTQXuBuYEnTz2JR-pCQ6GiVIIRHCYaOMUe92erRHqvO5vG94wGOMIcUXsZYx-95egwGj8V_8E6ehgQny9xCPdn3_WyGKTTVpYYTasDqT8/s3680/guirao203.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2245" data-original-width="3680" height="390" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKmJ1qZShpP-MsiH8nD69ew5WGGYovRBhxljk_pj9g02gwwXTvTtCCNwglGVS0ifnyyTFIO2hK_SCwTQXuBuYEnTz2JR-pCQ6GiVIIRHCYaOMUe92erRHqvO5vG94wGOMIcUXsZYx-95egwGj8V_8E6ehgQny9xCPdn3_WyGKTTVpYYTasDqT8/w640-h390/guirao203.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Adeu Diego. Per sort els artistes no moren mai i ens
acompanyen sempre amb les seves obres, com serà també en el teu cas. Que els
camins de l’infinit et siguin suaus i des d’on estiguis empenyis amb la força
de la teva creació, l’ànima d’aquells que seguim pensant que l’art és
indispensable per a una vida feliç. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Un petó ben fort. I fins a sempre.</span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><br /></p><br /><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-55103548416157776422024-01-03T18:51:00.002+01:002024-01-03T19:09:27.400+01:00RECULL HISTÒRIC DE L'ART MATARONÍ .1976 (IV)<p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAZqMDEuFoxeqZDsON2B1ldftwaKo2moW_ooCo-GkGmm8IqkaEVx0AmZFl0eR_26XGVHKZSeGe7gg1XbBRDqCuiNmnZXkw56cIt9g828kJyxvPwAsURsPgjwPKdPyERPatKSBkzHK-6r6ncX3OO8c8zcIZ7YcRo8RdnguoDqTi1iCzqf0BNKdn/s960/Capella%20dolors.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAZqMDEuFoxeqZDsON2B1ldftwaKo2moW_ooCo-GkGmm8IqkaEVx0AmZFl0eR_26XGVHKZSeGe7gg1XbBRDqCuiNmnZXkw56cIt9g828kJyxvPwAsURsPgjwPKdPyERPatKSBkzHK-6r6ncX3OO8c8zcIZ7YcRo8RdnguoDqTi1iCzqf0BNKdn/w400-h225/Capella%20dolors.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Capella dels Dolors</td></tr></tbody></table><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size: medium;">Si el nivell expositiu individual va ser poderós , no va ser
menys interessant l’apartat col·lectiu. Així durant els mesos d’abril/ maig es
celebraren les </span><b><span style="color: red; font-size: large;">Jornades de les Arts Catalanes </span></b><span style="font-size: medium;">amb un seguit d’exposicions
i actes complementaris d’alt nivell:</span><i style="font-size: large;"><o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Art sacre</b> ( Capella dels Dolors)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Poesia Visual catalana</b> ( Llibreria Robafaves)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Ceràmica Països catalanes</b> ( Òmnium)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Titelles i capgrossos</b> ( Foment Mataroní)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Ferros forjats, aram i armes</b> ( Col·legi Cor de Maria)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Vidre a Catalunya</b> (Foment Mataroní)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Arts Gràfiques a Catalunya</b> (Museu Municipal)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Terrissa tradicional</b> (pati de les Caputxines)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Art Català No Figuratiu</b> ( sala de la Biblioteca
Popular)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Masies del Maresme</b> ( local A.A.A. Sta Anna)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Exposicions totes elles d’excel·lent vàlua, amb èxit total d’un
públic tan nombrós com interessat. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp815bn0I6-mVQpUUs4d9kAmVEeY5-ebU25OnkdoGHdY3UF2OUdDqJt2nl8ALpAc69byBBsxtQyUna8YPPqYafwiNRj4bY7_6IaVg5FGDVyb4laRvwnIWLnmHGp-MNxGgwscKZ2FFyqwXwaloovBu4nSdOEc-A71UZQd_Ph4JSBv71jQ5BbYMF/s3624/76.1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3624" data-original-width="2631" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp815bn0I6-mVQpUUs4d9kAmVEeY5-ebU25OnkdoGHdY3UF2OUdDqJt2nl8ALpAc69byBBsxtQyUna8YPPqYafwiNRj4bY7_6IaVg5FGDVyb4laRvwnIWLnmHGp-MNxGgwscKZ2FFyqwXwaloovBu4nSdOEc-A71UZQd_Ph4JSBv71jQ5BbYMF/w290-h400/76.1.jpg" width="290" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cactàleg de l'exposició</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrN0mNHLT-FzX93Ge4V3cKm1NA_sH-Gt35kbyIWRagonWKhQB-VpCHbOouuvTs3DGrh5iE7ZjPG3j2buBjkuOaaJuoKXvsCZ8nE23mMRW-a9vjJT_GzDtfRGfJSAZLFuZRSRpMVVDbFFb7iYVAiQLw2UeFy2CRUAYyvbSljMKX1ZANZN6ytZep/s3921/76.2.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2709" data-original-width="3921" height="442" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrN0mNHLT-FzX93Ge4V3cKm1NA_sH-Gt35kbyIWRagonWKhQB-VpCHbOouuvTs3DGrh5iE7ZjPG3j2buBjkuOaaJuoKXvsCZ8nE23mMRW-a9vjJT_GzDtfRGfJSAZLFuZRSRpMVVDbFFb7iYVAiQLw2UeFy2CRUAYyvbSljMKX1ZANZN6ytZep/w640-h442/76.2.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Reproducció de le sobres de Tàpies i Tharrats dintre del catàleg</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Al respecte de la d’art no figuratiu, a bon segur
l’exposició de més alt nivell, la crítica va dir: <i><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">“¿ Para qué citar nombres?... Y aquí están, no con
sus mejores obras, sino con su “estilo”. Y que no se me diga a estas alturas
“jo també en sabria de pintar així”... Todo esto es ya historia del Arte. Y con
una tremenda importancia que no han superado ni superarán estas mediocridades
“domingueras” que aún hoy se empeñan en “describir” estados exteriores cuando
lo importante en la vida es <b>la plasmación de lo interior”.</b></span></i><b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></b></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><i><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"></span></i></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4b3NfPuVeDLnucWdj0jXe8nsedtol_9hxMnjZGo7QBnX5ogrx_ccHAYOcpKZM-JiXWi72toZU2Q03fOfIHwzaY66TSWLsgv6Yz3UWpoZdqT1tTReYKO1zDH6M8aQsZP79BCVKxkzTqZvJOCzIv_aY-gnyiNEvJ7tK6ed6OlwEIXzVk88L_Qvd/s4032/ab1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2045" data-original-width="4032" height="203" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4b3NfPuVeDLnucWdj0jXe8nsedtol_9hxMnjZGo7QBnX5ogrx_ccHAYOcpKZM-JiXWi72toZU2Q03fOfIHwzaY66TSWLsgv6Yz3UWpoZdqT1tTReYKO1zDH6M8aQsZP79BCVKxkzTqZvJOCzIv_aY-gnyiNEvJ7tK6ed6OlwEIXzVk88L_Qvd/w400-h203/ab1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">imatge de l'arxiu de "per Matar-ho ". Centre d'Art reina Sofia</td></tr></tbody></table><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><i><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /><br /></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5Eucp6XSImM5wrGm-2t2otOXDBLbD8I3yEMgSPzG1JR9Juew91n0_h9ydTrT9MU3hfJFJWzBL3XqWPqwhNWuADWqbLXaLU_Eh7wHiRhNEVdWP9SBKIEc43rC2BCwJtYiZ-8R35AmNiTolPMV3VUkfpLnTUrYo6FFmSHWCEryQkegOkketfoAh/s3455/per%20matar-ho.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3455" data-original-width="1765" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5Eucp6XSImM5wrGm-2t2otOXDBLbD8I3yEMgSPzG1JR9Juew91n0_h9ydTrT9MU3hfJFJWzBL3XqWPqwhNWuADWqbLXaLU_Eh7wHiRhNEVdWP9SBKIEc43rC2BCwJtYiZ-8R35AmNiTolPMV3VUkfpLnTUrYo6FFmSHWCEryQkegOkketfoAh/w326-h640/per%20matar-ho.jpg" width="326" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">cartell / programa de "Per Matar-ho"</td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></i></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size: medium;">Altre gran manifestació artística de caire col·lectiu va ser
</span><b><span style="color: red; font-size: large;">“ Per Matar-ho” </span></b><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: medium;">un seguit d’accions conceptuals que tingueren
lloc al Foment Mataroní i al Museu de Mataró. L’eix central era l’exposició
documental </span><b style="font-size: large;"><span style="color: red;">“Art en nous mitjans”</span> </b><span style="font-size: medium;">que es trobava al Museu Municipal i que
es va completar amb l’acció de </span><b style="font-size: large;"><span style="color: red;">Fina Miralles</span></b><span style="font-size: medium;"><span style="color: red;"> </span>( “El triangle com a
simbologia de poder i mort” ) i la de </span><b style="font-size: large;"><span style="color: red;">Ferràn García Sevilla</span></b><span style="font-size: medium;"> ( “El far
del poder” ) celebrades al Foment mataroní. Per acabar amb l’acció de </span><b style="font-size: large;"><span style="color: red;">Jordi
Benito</span></b><span style="font-size: medium;"><span style="color: red;"> </span>(“Destrucció de la pròpia imatge”) i una cloenda amb la documentació
i amb col·loqui al Museu Municipal. Acció</span><span style="font-size: large;">
</span><span style="font-size: medium;">que per a qui interessi especialment, està amplament documentada en
l’article de </span><b style="font-size: large;"><span style="color: red;">Marta Pol R</span></b></span><b style="font-family: verdana; font-size: large;"><span style="color: red;">igau</span></b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> en el catàleg “</span><b style="font-family: verdana; font-size: large;">Art a Mataró 1959-1983”
Anys de resistència i ruptura,</b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> editat per Ca L’Arenas.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Mantenia l’èxit el <b><span style="color: red;">Concurs de Pintura Ràpida</span></b>,
organitzat per Caixa Laietana en dies de Fires.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>En la present edició hi van participar 267 autors, d’ells 47 eren de
Mataró i una trentena de la comarca. El jurat format per <span style="color: red;"><b>Rafel Buscà, Manuel
Cuyàs, E. Alcoy, J. Mach i T.Mayol</b>,</span> va<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>considerar com a guanyador l’artista <b><span style="color: red;">Pau Rodriguez</span>,</b> mentre que el
premi local era per a <b><span style="color: red;">Conxa Sellers</span></b>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’èxit constant del concurs va incitar a la <b>U.R.Laru </b>a
convocar-ne un altre que es celebrà pels volts del Pilar amb <b><span style="color: red;">J.Parés de
Mataró, Jordi Arenas, P.Mañé i els crítics PIC i PIC II</span> </b>com jurats. El
concurs que tingué nodrida participació va ser guanyat per <b><span style="color: red;">Jaume Mariné</span></b>
mentre que el premi local era per <b><span style="color: red;">E.López</span>.</b> El concurs tingué l’anècdota
de l’intent d’agressió greu d’un alteradísim Pablo Mañé cap a Jordi Arenas, al
bell mig de les deliberacions del jurat per un tema de si s’havia de permetre
que els membres del jurat que exercien de mestres votessin als seus propis alumnes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En començar la tardor a<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>la Biblioteca Popular es realitzà una exposició subhasta en benefici del
Patronat de Subnormals ( tal i com es coneixia en l’època). El nombre d’obres
va superar el centenar i es recaptaren més d’un milió de pessetes.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm7uixYMsYVS8C-cFQ6hMPTeS7aMgfnQdj2LVCBkisrRXtP8YC8T6wfLhzWBqoYZrVKxAsvPg1Vf5dogCxZFtnh0yVTbWPXlv63yaJ-F4GGC2SNFyvzrtj21vQwfEEMB94DFKbxnsmN_n6ABXLE4WgcORnOh6yQ0F4zJAHnnp2O79Xa-DIKLkk/s3688/76.3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3688" data-original-width="2599" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm7uixYMsYVS8C-cFQ6hMPTeS7aMgfnQdj2LVCBkisrRXtP8YC8T6wfLhzWBqoYZrVKxAsvPg1Vf5dogCxZFtnh0yVTbWPXlv63yaJ-F4GGC2SNFyvzrtj21vQwfEEMB94DFKbxnsmN_n6ABXLE4WgcORnOh6yQ0F4zJAHnnp2O79Xa-DIKLkk/w453-h640/76.3.jpg" width="453" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portada del catàleg de la Sant Lluc. Autor Guerau Calabia</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size: medium;">La col·lectiva d’artistes de Cirera celebrava una nova
edició i a la </span><b><span style="color: red; font-size: large;">Col·lectiva de Sant Lluc</span></b><span style="font-size: medium;"> hi prenien part 70 autors
presentant 100 obres. Per primera vegada s’observen absències entre els
artistes més consagrats. Així no acudeixen a la crida ni<span style="color: red;"> </span></span><span style="color: red;"><b style="font-size: large;">E. Alcoy</b><span style="font-size: medium;">, ni </span><b style="font-size: large;">Rovira
Brull</b><span style="font-size: medium;">, ni </span><b style="font-size: large;">Pablo Mañé</b></span><span style="font-size: medium;">. La crítica , que per primera vegada es
realitza de forma individualitzada , artista per artista, destaca a </span><b style="font-size: large;"><span style="color: red;">Opisso,
Novellas, Jordà, Estrany, Cusachs i Boix</span></b><span style="font-size: medium;"> entre els reconeguts; marca les
confirmacions de </span><b style="font-size: large;"><span style="color: red;">Casas Peña i Jordi Cuyàs</span></b><span style="font-size: medium;"> i s’il·lusiona amb les
revelacions de </span><b style="font-size: large;"><span style="color: red;">Pal, Teresa Boix i Elisenda Terri</span></b><span style="font-size: medium;">. Un Sant Lluc que ja marcava
línia al respecte del futur de la pròpia col·lectiva.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La post exposició va tenir polèmica ja que una entrevista
realitzada a <b><span style="color: red;">Guerau Calabia</span></b> al diari de Mataró, es retopada per <b><span style="color: red;">Jaume
Arenas</span></b> en una carta al director . En ella tot explicant que els fundadors
de la Sant Lluc varen ser els <span style="color: red;"><b>germans Arenas, M.Cuyàs, M. Ribas i M.Zaragoza</b>
i que <b>Rafael Estrany</b> </span>no tan sols no hi va tenir res a veure, com era vox
populi local, ans no hi va participar mai, fa esment de la filosofia inicial de
la col·lectiva:<br />
<i><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">“Estaba abierta a todo el mundo pero
se impuso después y de forma escalonada, una selectividad imprescindible para
lograr unas exposiciones de nivel medio aceptable. Fue lamentable que esta
finalidad no fuese comprendida ni aceptada por muchos, no obstante los organizadores
fuimos conscientes de haber hecho algo muy positivo para el arte de nuestra
ciudad”.</span></i><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"> Alhora que
remarca que d’ella van sorgir noms com els de <span style="color: red;">Villèlia, Cusachs, Pratginé,
S.Estrany, Noé , Terri i </span>altres autors de prestigi. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Com es pot observar la discussió al respecte de qualitat i
selecció , i de la problemàtica de les absències i presències, ben viva a
l’actualitat, ha existit quasi des dels inicis.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En aquesta edició s’homenatjà al crític <b><span style="color: red;">Pere Pascual
Clopés PIC</span></b> per la seva trajectòria professional i se l’obsequià amb una
placa i un retrat caricaturesc on constava el lema “ De la crítica patada es
pot fer gran remuntada”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La crítica també va tenir lloc destacat en aquest any 1976
ja que l’augment d’exposicions y de les seves corresponents crítiques va portar
al diari Mataró a reservar setmanalment tota una plana del diari. Així naixia
passat l’estiu <b><span style="color: red;">“Página de Arte”</span></b> que agrupava crítiques, comentaris notícies.
Crítiques que alhora tindrien una valoració numèrica per visualitzar la seva
vàlua.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT3_zPJiwWbR0VOzfyG20wz262DQcZK3syWvi-oJWK9abdQPUMjwuj9PPYaja5APX5QnqOxca0FDppM0u7iGXJadt0eTlq32GICUf4wESxhN9rDPe1j_ncf8tl1LSvdBfKJfEcYQQcwsnDGlJrC2z4nVbxBUN-TWgPAD5MriAuNFnbPanG6qnW/s3792/pic.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2750" data-original-width="3792" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT3_zPJiwWbR0VOzfyG20wz262DQcZK3syWvi-oJWK9abdQPUMjwuj9PPYaja5APX5QnqOxca0FDppM0u7iGXJadt0eTlq32GICUf4wESxhN9rDPe1j_ncf8tl1LSvdBfKJfEcYQQcwsnDGlJrC2z4nVbxBUN-TWgPAD5MriAuNFnbPanG6qnW/w400-h290/pic.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Premi PIc. Autor : Terri</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Amb la seva estrena es crearen alhora els <b>PREMIS PIC , </b>premis
que s’atorgaven a les millors exposicions de la temporada, a opinió de la
pròpia crítica . En aquesta primera edició, els premis van ser tan sols
virtuals ja que no es materialitzarien fins la temporada vinent. Els guanyadors
varen ser:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Millor exposició : <span style="color: red;"><b>Tharrats</b> </span>(Tertre) i <b><span style="color: red;">Rovira
Brull</span> </b>(Tertre)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Millor exposició d’artista local: <b><span style="color: red;">Ricard Jordà</span></b>
(Tertre)<br />
Millor exposició d’arts no pictòriques : <b><span style="color: red;">Moisés Villèlia</span></b> ( B.Popular)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Millor artista jove: <b><span style="color: red;">Ramón Casas Peña</span></b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Millor galeria d’art: <b><span style="color: red;">Tertre</span></b><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b></b></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVAU1iGFUFcQmNR36m6nkWJ2j2jo82jd-i2O5Y-ZOeAG9L1PK6Y9JYyrcxx1cg0nztNFoJXtZYCIvlyrf0rFu7Dl5nNEAWbGaz82d8iODEyFBxT1vZQF2ZdxDnjYbRYVvwfTfKbL1y4IY6bJp2hY60784g2qDELwlyDPclOF2hQsWiF-b0qZWN/s743/1976%20(1).jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="743" data-original-width="530" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVAU1iGFUFcQmNR36m6nkWJ2j2jo82jd-i2O5Y-ZOeAG9L1PK6Y9JYyrcxx1cg0nztNFoJXtZYCIvlyrf0rFu7Dl5nNEAWbGaz82d8iODEyFBxT1vZQF2ZdxDnjYbRYVvwfTfKbL1y4IY6bJp2hY60784g2qDELwlyDPclOF2hQsWiF-b0qZWN/w456-h640/1976%20(1).jpg" width="456" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Autor Jordi Egea</td></tr></tbody></table><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><br /><span style="color: red;"><br /></span></b></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Cal recordar també que en aquest 1976 el cartell de la Fira
va ser una realització de <b><span style="color: red;">Pedro López Chico</span></b> i el de Les Santes va ser
una fotografia de <b><span style="color: red;">Jordi Egea</span> , </b>alhora que cal remarcar la dimissió del
Ponent de Cultura Àngel Fàbregas Blanch que va ser substituït per <b><span style="color: red;">Federico
Herrero Vidal. </span><o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Igualment és important remarcar<b> </b>que per sant Jordi es
va dur a terme el primer llibre gegant de contes de la ciutat en el que
s’agermanen la literatura infantil, creada per els propis nens, amb l’adequada
i acurada il·lustració plàstica de la història per part d’artistes i
il·lustradors locals. Costum que sortosament encara es manté. També cal
esmentar el regal que l’escultor <b><span style="color: red;">Guerau Calabia</span></b> realitzà a la ciutat amb
l’escultura “L’emigrant”. Una peça que mai ha estat exhibida i que suposem dorm
el somni dels justos formant part de la col·lecció pública municipal ,
col·lecció de la que no hi ha manera de que els ciutadans puguem saber-ne les
peces que la conformen. <b><o:p></o:p></b></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhocaI6do4-JAykcB_GFz_WfgIfyklHbfvKr1XTNeyXmsk6ZwlFWISZL5FSLMmmosJ3IfFlO-I-M3AtFV5UQyKjr3z7Q-ZSiJkUTkxS8N0Lmkq94jVBQjULyA_L_w5xvgtsW2MHa9f5ra8ZEA0VYNpa5Nmpp1h46QlWHuRF4dRclGRHQ08U8gkC/s220/artexpo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="214" data-original-width="220" height="389" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhocaI6do4-JAykcB_GFz_WfgIfyklHbfvKr1XTNeyXmsk6ZwlFWISZL5FSLMmmosJ3IfFlO-I-M3AtFV5UQyKjr3z7Q-ZSiJkUTkxS8N0Lmkq94jVBQjULyA_L_w5xvgtsW2MHa9f5ra8ZEA0VYNpa5Nmpp1h46QlWHuRF4dRclGRHQ08U8gkC/w400-h389/artexpo.jpg" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: verdana;">També cal fer esment de les nombroses exposicions d’artistes
mataronins arreu del país i amb força èxit, així com de la participació de </span><span style="color: red; font-family: verdana;">Tertre
</span><span style="font-family: verdana;">a la fira </span><b style="font-family: verdana;"><span style="color: red;">artexpo76</span></b><span style="font-family: verdana;"> i a la </span><span style="color: red; font-family: verdana;">fira del dibuix de Barcelona</span><span style="font-family: verdana;"> el que demostra
l’alt nivell assolit amb tan sols un any de vida de la galeria.</span></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En el que pertoca a altres àmbits, la petició <b><span style="color: red;">d’Escola
d’Arts i Oficis</span></b> no tan sols no havia tingut resposta positiva si no que davant
el silenci la seva homònima de Badalona, predecessora de la Pau Gargallo, y que
estava dirigida per el mataroní <b><span style="color: red;">Jordi Puiggalí</span>, </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va fer una crida a visitar-la per conèixer els
seus serveis , oferint deu matrícules gratuïtes per a artistes mataronins que volguessin
seguir els seus estudis en la mateixa.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLw1iEaYS0zJw9l6BbY2wM-2tutAd6F9C39ezykG85LgySADF_-cd8DuyVVSZMVLFUPn9PE6PxcmB8fzbnvnRAeSmD-I8K7pd1eRe29a98qkihEJ8tsECh6b8ZuHXP_H9M_Cd_xwH8KcFGaEgUjUhDJP56Zn-aeFNLTT3fF5A5AaBap0pFM57i/s632/casa%20punxes.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="357" data-original-width="632" height="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLw1iEaYS0zJw9l6BbY2wM-2tutAd6F9C39ezykG85LgySADF_-cd8DuyVVSZMVLFUPn9PE6PxcmB8fzbnvnRAeSmD-I8K7pd1eRe29a98qkihEJ8tsECh6b8ZuHXP_H9M_Cd_xwH8KcFGaEgUjUhDJP56Zn-aeFNLTT3fF5A5AaBap0pFM57i/w640-h362/casa%20punxes.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Casa de les Punxes de J. Puig i Cadafalch</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Patrimonialment parlant l’any havia començat bé amb la
inclusió de 6 edificis de <b><span style="color: red;">Puig i Cadafalch</span></b> en el catàleg d’edificis
declarats Monumento Nacional, com eren:<span style="color: red;"> <b>Casa Ametller; Casa Baró de Quadres;
Palau Macaya; Edifici dels 4 Gats; Casa de les Punxes i Fàbrica Casarramona</b>.</span>
Igualment en el decurs del mes de Maig van passar a formar part dels edificis
protegits en el Catàleg de Monuments Històric -Artístics de la província de Barcelona
: <b><span style="color: red;">La casa Coll i Regàs i l’edifici de l’antiga beneficència Municipal del
carrer Sant Josep; la casa Sisternes i el colmado Palomé</span>, </b>més conegut com<b>
“La Confianza”,</b> totes ells obres també de l’insigne arquitecte. Igualment a
l’estiu la <b><span style="color: red;">Torre de can Palauet</span></b> a Cerdanyola passa a ser Monument
Històric Artístic d’interès local.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Per altre part tot l’enrenou del <b><span style="color: red;">Museu Municipal</span></b> es
desenroca amb l’aprovació del reglament del mateix (mes de maig) en el que
consta l’inventari de les existències “reals” del Museu i el llistat d’objectes
que estant presents en anteriors inventaris , no han estat localitzats. Dimiteix
com a vocal<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el Sr. E. Martí Coll que es
substituït per <span style="color: red;">Joan Bonamusa. </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En el que pertoca a fins pràctics es decideix adequar la
sala d’exposicions, nomenant a<span style="color: red;"> Santi Estrany</span> com a responsable de la mateixa,
alhora que s’indica s’iniciaran<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les
obres d’ampliació de l’edifici del Museu, el que comportarà la limitació
d’activitats a l’activitat expositiva. En espera de les reglamentaries
aprovacions definitives es nomena provisionalment com gerent del Museu al Sr. <o:p></o:p></span><span style="font-family: verdana;"><span><span style="color: red; font-size: medium;">Jesús
Illa París</span><span style="color: red; font-size: large;"><b>.</b></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Amb aquests vímets es va confegir la història d’un any , el <b><span style="color: red; line-height: 150%;">1976</span></b>, a bon
segur dels més , si no el que més, prolífic i actiu en la petita història
artística de Mataró.</span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><b><o:p> </o:p></b></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-51151811073261844732023-12-29T21:53:00.002+01:002023-12-30T00:06:41.542+01:00RECULL HISTÒRIC DE L'ART MATARONÍ .1976 (III)<p> </p><p class="MsoNormal"><span><span style="font-size: medium;">Al costat d’aquests grans noms de l’art del moment, la
temporada va servir també per gaudir d’unes bones exposicions d’artistes locals:<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgXHwvC6UeL7QIrxRe4Bx6Wodd872_USI-ikgLgmRgWJtrppcuaaM3auN5NzKRK8g_MNY56eOtuZ7zAaWPIhTZLqy_YmxcHbZzDjQCkmT5_C8xAoryy0ncKdqN4OquBACZglXqCTl6jABL3vXneYJ1VmHbJzDY6dCgiYyl6E9DnJDJ4_5kS1wOw" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgXHwvC6UeL7QIrxRe4Bx6Wodd872_USI-ikgLgmRgWJtrppcuaaM3auN5NzKRK8g_MNY56eOtuZ7zAaWPIhTZLqy_YmxcHbZzDjQCkmT5_C8xAoryy0ncKdqN4OquBACZglXqCTl6jABL3vXneYJ1VmHbJzDY6dCgiYyl6E9DnJDJ4_5kS1wOw=w480-h640" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Segador". Autor Amador</td></tr></tbody></table><span style="font-size: medium;"><br /><br /></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTYrHqh7wburHrONEbzi0G2ENZj-2btHrX-tHe8QjE-VJCTElYG1bsdoFF9D41COcg_kgyogOhqvXKUK23w4Bq2cLvHd2whM-HKCwXPiUAbDtWumomcoISymhyphenhyphenZVMIz-u33ipw_vlj0SG5Zt9HbSwhle89Ztt3H_X9P90mZpE0AbcULXtucDg0/s4608/E%20DE%20TORRES1.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTYrHqh7wburHrONEbzi0G2ENZj-2btHrX-tHe8QjE-VJCTElYG1bsdoFF9D41COcg_kgyogOhqvXKUK23w4Bq2cLvHd2whM-HKCwXPiUAbDtWumomcoISymhyphenhyphenZVMIz-u33ipw_vlj0SG5Zt9HbSwhle89Ztt3H_X9P90mZpE0AbcULXtucDg0/w640-h480/E%20DE%20TORRES1.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bodegó. Emília de Torres</td></tr></tbody></table><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><span style="color: red;"><b>Amador</b></span><span> , l’artista mataroní /argentoní que vivia a
terres de Segovia amb Josep Tur, explotava a la Biblioteca Popular amb una
exposició d’intensa i dura bellesa tant dels seus paisatges com del seu
personatges. Austeritat castellana sota una llum destrament creada</span><b>. </b><span style="color: red;"><b><span>Emília
de Torres</span><span> </span></b></span><span>a Studium 48 encisava amb les seves ceres en les que bodegons,
flors i figures femenines competien en qualitat. </span><b><span style="color: red;">Terri</span></b><span> també captivava
al Nàutic amb els seus quadres de </span><i>cromets</i><span> que assolien l’excel·lència
sensitiva.</span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: large;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhb2e0927cF6YcrjC3QwiyjRCZEBFe6YiQgg3CfW4LPVqsJaVXGDZZT1LLj8KvURbwh1-lIh_-PQITMKPjPL2NmYj1-w1RWTMHEYyxeA89a9FkXTe3M7O95pKTOrkTzReFpBhmZpVphX1y6JY-U1HZZMkmsGRAd8VJtmr0O0y4E6yHeWV1--JVZ" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img data-original-height="286" data-original-width="256" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhb2e0927cF6YcrjC3QwiyjRCZEBFe6YiQgg3CfW4LPVqsJaVXGDZZT1LLj8KvURbwh1-lIh_-PQITMKPjPL2NmYj1-w1RWTMHEYyxeA89a9FkXTe3M7O95pKTOrkTzReFpBhmZpVphX1y6JY-U1HZZMkmsGRAd8VJtmr0O0y4E6yHeWV1--JVZ=w573-h640" width="573" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Autoretrat de Jordi Arenas</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /><br /></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3LzxDqC_wb1MRGAvuv8BlYNJlsGqKFoxj79gYFGIwPYvsg9rkYR8UfCUPMj6bd3NzeA2fEzp5AaLPipftC7ROMS1OV_WM-ht7Snbv5SptTcvpDKHZsiegDy9Y44oi3ac1tiErIj1Z_3bqjqRnMj2jFnlMqFjee0PFy_S05_0CFUeqV-NNl_k1/s925/jordi%20Arenas.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="631" data-original-width="925" height="436" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3LzxDqC_wb1MRGAvuv8BlYNJlsGqKFoxj79gYFGIwPYvsg9rkYR8UfCUPMj6bd3NzeA2fEzp5AaLPipftC7ROMS1OV_WM-ht7Snbv5SptTcvpDKHZsiegDy9Y44oi3ac1tiErIj1Z_3bqjqRnMj2jFnlMqFjee0PFy_S05_0CFUeqV-NNl_k1/w640-h436/jordi%20Arenas.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Safareig". Sant Jaume de Traià. Argentona.1976</td></tr></tbody></table><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: red; font-size: large;"><b>Jordi Arenas</b></span><span style="font-size: medium;"> presentà una gran exposició en el Club Nàutic,
rebent una dura crítica per part de Pic II, el </span><span style="font-size: medium;"><span> </span><span>que va provocar molts comentaris. El crític
deia de l’exposició: </span><span><span lang="ES"><i>“De entrada
diré que la obra que me ha parecido fuera de serie en esta exposición está
firmada nada menos que en 1942, línea que continua con un tema de azules
fechados en 1969... A Jordi Arenas se le debe pedir que esté en ese camino de
las dos obras apuntadas y no en el de esas obras demasiado correctas que si
bien complacen a cierto sector del público, merman las facultades del pintor
por eso mismo...Jordi Arenas ha querido siempre que imperase la armonía quasi
bachiana, pero yo prefiero a Strawinsky”. </i>Una crítica que li va doldre mol <i>i </i>que el va fer que no va vlre xposar durant molts anys a la ciutat<i>.</i></span></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: large;"><span lang="ES"></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiryQhyphenhyphensdzremLmMODArL12yLjBADP1XIVlfpiBaGP4hfMV45Rk6GOvTzPluIvxfQBzPrcEL_Dvs8YZ3AkZJtbQ8PQY76Z8EXXHwu12lNQuSlvJEsWG4XlEN5GIfZRwrDbADnBT7ApPbsjwFuI3MA6nMzd7VhgvyuEJZXR_lLmnzh78CSJW7xbX/s1207/rbrull.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1010" data-original-width="1207" height="536" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiryQhyphenhyphensdzremLmMODArL12yLjBADP1XIVlfpiBaGP4hfMV45Rk6GOvTzPluIvxfQBzPrcEL_Dvs8YZ3AkZJtbQ8PQY76Z8EXXHwu12lNQuSlvJEsWG4XlEN5GIfZRwrDbADnBT7ApPbsjwFuI3MA6nMzd7VhgvyuEJZXR_lLmnzh78CSJW7xbX/w640-h536/rbrull.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les mans mecànique. J. M: Rovira Brull 1976</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><span lang="ES"><br /></span></span><span style="font-size: medium;">Igualment </span><b><span style="color: red; font-size: large;">J</span><span style="color: red; font-size: large;">osep Mª Rovira Brull</span></b><span style="font-size: medium;"> exposava, després d’un llarg
parèntesi, a la galeria Tertre. Son moments d’evolució i canvi. Encara que
manté el seu peculiar i tenebrós neo simbolisme social comença a aflorar la
reflexió al voltant de l’expressió més quotidiana de l’existència. Un pas de
l’art social cap al filosòfic, en l’exposició que marca el pas cap a la seva
maduresa.<o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Tertre és també el lloc on fan la seva explosió definitiva i
el seu pas a la veritable professionalitat els joves artistes locals </span><b><span style="color: red; font-size: large;">Ricard
Jordà i Josep Novellas.</span></b> <span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><b><br /><br /><span style="color: red; font-size: large;"><br /></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeUr4Fjf4Tq86Lyr_mdnNytnp47_Ti5-NRGoexVcJ6gPRTV1kkG4amyi4_rZiMQfL056yHTWJVkXvZ7H671CyE4bdRQc1FJH1JrU_XZnd8VqFuOSv3M5dokAhHBiPndHQHbI9r6shcCV986JFHswSg1opAglfpZDndgPWYSqQbm8rWApSBX49S/s3311/rjorda15.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3311" data-original-width="2143" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeUr4Fjf4Tq86Lyr_mdnNytnp47_Ti5-NRGoexVcJ6gPRTV1kkG4amyi4_rZiMQfL056yHTWJVkXvZ7H671CyE4bdRQc1FJH1JrU_XZnd8VqFuOSv3M5dokAhHBiPndHQHbI9r6shcCV986JFHswSg1opAglfpZDndgPWYSqQbm8rWApSBX49S/w414-h640/rjorda15.jpg" width="414" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra de R: Jordà</td></tr></tbody></table><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: red; font-size: large;"><b>Jordà</b></span> <span style="font-size: medium;">ho fa amb una duríssima exposició en la que
marca el seu seguidisme pictòric d’Alcoy i Rovira Brull donant cos i
continuació a la que la crítica va batejar com </span><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: medium;">“Escola de Mataró”. Obres fosques en el
cromatisme , que serveixen per intensificar l’accent de la seva crítica social
i política, arrodonides en un aclaparador perfeccionisme tècnic del dibuix que
les estructura. Una exposició que va sorprendre i corprendre i que va marcar
definitivament el seu futur.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkQKH-52BRRUalsZvUq91KvEastLqXOjSpxG_WKaDLKm-DLnubyhIE6FmjDFEba2UotCHUg87gIPwNvOTX0OMqiMaGGq0qJwDUGB177FURLcXhEdLRhcrk84Mjb-bn4HuyoJbe6eaiApkwtjHmQiM3OQ0vyzYT_6FF55r58M3yGgXFA8XWC54q/s2634/pepenov.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2177" data-original-width="2634" height="528" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkQKH-52BRRUalsZvUq91KvEastLqXOjSpxG_WKaDLKm-DLnubyhIE6FmjDFEba2UotCHUg87gIPwNvOTX0OMqiMaGGq0qJwDUGB177FURLcXhEdLRhcrk84Mjb-bn4HuyoJbe6eaiApkwtjHmQiM3OQ0vyzYT_6FF55r58M3yGgXFA8XWC54q/w640-h528/pepenov.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Txiqui". Obra de Pepe Novellas .1975</td></tr></tbody></table><span style="color: red; font-size: large;"><b><br /></b></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="color: red; font-size: large;"><b>Novellas</b></span><b style="font-size: large;"> </b><span style="font-size: medium;">trenca abruptament</span><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: medium;">amb la seva cara amable i costumista per
llençar-se aferrissadament vers una pintura dura i crítica. Practica per un
cantó un realisme màgic, amb una clara influència de Mensa, però s’enganxa a
l’estela més dura i intimista de Rovira Brull, amic i mentor, amb aquests
personatges amb rostres sincopats, fruit de la visió adquirida en el seu servei
militar al metro barceloní. En ella apareixen obres cabdals de la seva
trajectòria com son </span><span style="font-size: medium;">“Vat 69” “La dida” “Txiki” o “Cardenal”</span><span style="font-size: medium;">. Exposició absolutament
històrica.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Però l’any 76 va ser també l’any del descobriment de tres
joves valors que sorprenien per la seva qualitat i que tingueren una
trajectòria i una consolidació ben divergent.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9D-SfiUf-t7yiUxNoh8YFJ4WHnfrdRiI06mmEnkxA3NQY-lrJjypR7XzK-vfQLJ37d0kOwza2xfnxfmQ5ZbhpCoL6wrWlgTLXSRh0xJnH2W5Qu0OE-40VtNKnOMDu7YIFrempIJvaB0Jh-fIPahyphenhyphen8xXzoU-_4GjbHA1_UYZFpounfcb-2t6HX/s3887/COMABELLA1.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3887" data-original-width="3252" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9D-SfiUf-t7yiUxNoh8YFJ4WHnfrdRiI06mmEnkxA3NQY-lrJjypR7XzK-vfQLJ37d0kOwza2xfnxfmQ5ZbhpCoL6wrWlgTLXSRh0xJnH2W5Qu0OE-40VtNKnOMDu7YIFrempIJvaB0Jh-fIPahyphenhyphen8xXzoU-_4GjbHA1_UYZFpounfcb-2t6HX/w536-h640/COMABELLA1.JPG" width="536" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Homenatge a Van Gogh. E. Comabella. 1970</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_8bAvxNUm4zFH5EzGwmUEcZQ6i6WnxRxWL4lsLJbkcEveCNt6I0d7hJ56OweNGjrU7tS1-c1WtVPul2RoknUNEFtXGTMDw8xBzTGJRyCAcjI5v3dTHZtLyc0PAo3X-k5fOU9oQt7r9-uIpslZcFqzgJ8Rfah8e6oyawJRS5KZAywNGz5NK9P8/s692/comabella%2022.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="549" data-original-width="692" height="509" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_8bAvxNUm4zFH5EzGwmUEcZQ6i6WnxRxWL4lsLJbkcEveCNt6I0d7hJ56OweNGjrU7tS1-c1WtVPul2RoknUNEFtXGTMDw8xBzTGJRyCAcjI5v3dTHZtLyc0PAo3X-k5fOU9oQt7r9-uIpslZcFqzgJ8Rfah8e6oyawJRS5KZAywNGz5NK9P8/w640-h509/comabella%2022.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Paisatge del Maresme. E. Comabella. 1975<br /></td></tr></tbody></table><br />
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">A la sala del Banc Mercantil de Manresa debutava </span><span style="color: red; font-size: large;"><b>Eduard
Comabella</b></span><span style="font-size: medium;"> en el moment més àlgid del seu “fauvisme”, presentant un seguit
de paisatges i composicions d’un intens cromatisme però que mantenia en tot
moment l’equilibri pictòric al que ajudava una mirada compositiva fresca i
diferent, apuntant ja envers aquells creuats que marcarien època. Va ser sens
dubtes, una de les sorpreses de la temporada.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg70hsfsfsaVVUr47apajIavEIXTDWMJuvBeoduLA_cuajeYZ5uBFiVJRQKbXaV1JtAbNpPKk7zhlfD7oB-AbRJXpR8gJY-LYDw2jsNchPcFHqFLSW4IJ4a5FpF0YsiYMsRPRQECTcE3i7RQG4rt-9xdIzjLl3bU6BRqxXISzUfo0bym02L_tJK/s2338/casas%20Pe%C3%B1a.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2338" data-original-width="1654" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg70hsfsfsaVVUr47apajIavEIXTDWMJuvBeoduLA_cuajeYZ5uBFiVJRQKbXaV1JtAbNpPKk7zhlfD7oB-AbRJXpR8gJY-LYDw2jsNchPcFHqFLSW4IJ4a5FpF0YsiYMsRPRQECTcE3i7RQG4rt-9xdIzjLl3bU6BRqxXISzUfo0bym02L_tJK/w452-h640/casas%20Pe%C3%B1a.jpg" width="452" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra de R. Casa Peña</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">La Biblioteca Popular ens va sorprendre oferint espai a<b> </b></span><span style="color: red; font-size: large;"><b>Ramón
Casas Peña</b></span><span style="font-size: medium;">, un joveníssim artista provenint de la “camada” Mañé. Ja havia</span><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: medium;">destacat en una exposició anterior en la que
la crítica li augurava un futur potent i que va provocar l’enuig del seu mestre
que es deia incapaç d’esbrinar les possibilitats dels seus deixebles. Greu
error.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">En aquesta ocasió Casas Peña “ <i><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">con este surrealismo tan suyo, tan particular,
aprovechando su dominio técnico y con el esfuerzo de una autorigidez lineal,
empleando sin falsos pudores todos los medios a su alcance, ya sea lápiz, ya
tinta china, ya a través de un collage, ya...va gestando unas obras ante cuyo
resultado uno forzosamente debe quedarse extasiado, buscando y hallando esta
fuerza interior siempre tan difícil de obtener”</span></i><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">. </span>Però malgrat la qualitat que ja
atresorava Casas Peña lamentablement per a ell i per l’art mataroní va tenir
una curta carrera artística i el seu fer es va fondre en el passadís de
l’oblit. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXqZ7OSGm8CLETstS5PJjHyVl7fXKvA8N_16aFKBVJ_2o41Yxs4nah0oT2Ey6Uf_p28ydN1gLbolBKKuc1cHlHQyYnTl8LOQiXyvmMoFvv9fN0i_dTztcbYilBTfEhElge5UI-xnk_VXdVP7Z-PSkm06YvE52I8pNxwUvr1nxXp1n893D2uigF/s640/JORDI%20CUY%C3%80S.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="461" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXqZ7OSGm8CLETstS5PJjHyVl7fXKvA8N_16aFKBVJ_2o41Yxs4nah0oT2Ey6Uf_p28ydN1gLbolBKKuc1cHlHQyYnTl8LOQiXyvmMoFvv9fN0i_dTztcbYilBTfEhElge5UI-xnk_VXdVP7Z-PSkm06YvE52I8pNxwUvr1nxXp1n893D2uigF/w462-h640/JORDI%20CUY%C3%80S.JPG" width="462" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">L’altre gran troballa va ser </span><span style="color: red; font-size: large;"><b>Jordi Cuyàs</b></span><span style="font-size: medium;"> amb una
excel·lent exposició iniciàtica a Studium 48. D’ella la crítica va dir</span><i style="font-size: large;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">:”Cuyàs nos presenta una obra eminentemente
personal. Protagonista de ella es su propio recuerdo flotando en un extraño
mundo rodeado de objetos cotidianos; este salón aterciopelado, este mar y este
cielo, obsesión constante del autor, o este violín, a veces acariciado, a veces
abandonado que aparece de contrapunto, ilógico para muchos, de este mundo particular,
parejo al que a todos nos toca vivir.</span></i></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><i><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Completa la
muestra estas esculturas convulsas, en una concepción compositiva arcaica que
partiendo de una deformación expresionista de la figura logra expresar de forma
total y enormemente efectiva sus emociones”.</span></i><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Però al costat d’aquestes exposicions tan remarcables n´han
coexistit moltes de vulgars i algunes de certament menyspreables , com per
exemple la de </span><span style="color: red; font-size: large;"><b>De Barberà </b></span><span style="font-size: medium;">al banc Mercantil de Manresa, presentant </span><i style="font-size: large;">“les
seves últimes creacions figuratives tridimensionals”</i><span style="font-size: medium;"> .</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">En anunci que publicava el diari “Mataró” , l’autor feia
esment dels seus títols tot anunciant-se com artista resident a Brussel·les, i
condecorat a diverses capitals europees, <i>per l’Associació d’artistes
professionals de Bèlgica, Comendador de la Orden artística belga-hispánica,
Honorario de la Alta Academia artística de Francia, de Artes, Letras y Ciencias
de París; de los circulos de Bellas Artes de Barcelona y Palma de Mallorca</i>.(sic)<i><o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal"></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Mentre que la crítica qualificava així la seva exposició: </span><i><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-size: medium;">“Quizás el epíteto más adecuado a la
muestra que se nos ofrece hoy, debiera ser el de aberrante. El autor se declara
inventor del arte de la tercera dimensión, y como tal entiende al sobreañadido,
a obras de más que deficiente valor artístico, de elementos naturales que
puedan dar vida a las mismas... Por eso deberemos preguntarle porque no
acogerse a un derecho de jubilación que por edad ya tiene merecido y así hacer
un grato favor al arte en sí y a los que amamos esta actividad”.</span><o:p></o:p></span></i></p><span style="font-size: medium;"></span><p></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-50185212902172191162023-12-23T19:39:00.005+01:002023-12-29T17:47:08.763+01:00 RECULL HISTÒRIC DE L'ART MATARONÍ- 1976 (II)<p><br /></p><p>.</p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><b><span style="color: red; line-height: 150%;"><span style="font-size: large;">1976</span></span></b><span style="font-size: medium;"> va ser un any de plena efervescència expositiva,
artística i cultural. La mort del dictador
i l’evolució d’un futur social i polític inconcret va trobar en la
cultura el millor brou de cultiu, alhora
que n’era la millor forma d’expressar uns desitjos de futur obert i en
llibertat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Expositivament l’any va ser d’intensitat fora de mida. Més
de cent exposicions van omplir els espais expositius , entre ells havien causat
baixa La Cripta d’Art, Foment, Tot i la llibreria Cap gròs ,alhora que <b><span style="color: red;">V&A</span></b>, botiga substituta de Tot i que dirigia <span style="color: red;">Vicens Adell</span>, generava un nou espai
que agafava el nom<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de les seves
inicials. A més, el <b><span style="color: red;">Museu Municipal</span></b> recuperava la seva activitat passat
l’estiu, després de les vicissituds de l’any anterior.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpyHVmaO6QvUt1hyphenhyphen81dsIoDMONdrJ8go2U2x_1FsawcRveVCP5qiMpskibpeP7PiezPOWexpxK6Z9CJjitgnoW7NqH8WF3tb6Gmnpv2XQ1-ZGPKCi5vSKJN4o467WlILqLLFvoIy19_e2KpMHP8r7FsLj4cNyHYoo2DDarKHCQxM6MLnw1-Vm7/s259/joan%20miro.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpyHVmaO6QvUt1hyphenhyphen81dsIoDMONdrJ8go2U2x_1FsawcRveVCP5qiMpskibpeP7PiezPOWexpxK6Z9CJjitgnoW7NqH8WF3tb6Gmnpv2XQ1-ZGPKCi5vSKJN4o467WlILqLLFvoIy19_e2KpMHP8r7FsLj4cNyHYoo2DDarKHCQxM6MLnw1-Vm7/w400-h300/joan%20miro.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra de Joan Miró</td></tr></tbody></table><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: verdana;">A la tardor obria portes la sala </span><b style="font-family: verdana;"><span style="color: red;">Fuset</span></b><span style="font-family: verdana;">, a la casa de
la palmera del carrer de Sant Francesc d’Asís, ben a prop de la basílica de
Santa Maria, agafant</span><span style="font-family: verdana; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-family: verdana;">el relleu de la
desapareguda Cripta d’art i dirigida per</span><span style="color: red; font-family: verdana;"> <b>Manuel Casahuga</b></span><span style="font-family: verdana;">. D’ella deia la
crítica: </span><i style="font-family: verdana;">“</i></span><i style="font-family: verdana;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-size: medium;">Aprovechando
hasta el límite las condiciones naturales del local y basándose en una
decoración rústica y con la ayuda de complementos decorativos excelentes ha
conseguido la sala más acogedora de la ciudad. Es una invitación para ver arte
con tranquilidad y parece el lugar ideal para encontrarse con los amigos para
disertar sobre el mismo, tal es el ambiente acogedor conseguido”.</span></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: verdana;">La galeria <b><span style="color: red;">Tantra</span></b></span><span style="font-family: verdana;"><b><span style="color: red;"> </span></b>canviava el seu nom a </span><b style="font-family: verdana;"><span style="color: red;">Tertre</span></b><span style="font-family: verdana;"> per imperatiu legal ja que coincidia amb
una galeria d’Oviedo que tenia el nom registrat. L’elecció del nou nom va ser
curiosa. Nico del Rio era molt generós quan volia, però alhora era força
garrepa. En haver de canviar el nom va voler buscar un altre que mantingués la
“T” inicial per així poder mantenir el logo i alhora volia que fos amb el
mateix nombre de lletres per mantenir les mides i proporcions del cartell. Es
va fer pluja d’idees entre amics i coneguts i va guanyar la proposta feta per
Pepe Novellas de canviar-lo a Tertre , en record de la plaça del mateix nom,
centre del barri de Montmartre</span><span style="font-family: verdana;"> </span><span style="font-family: verdana;">i eix de
la bohèmia pictòrica parisenca.</span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF3vmIm3jUJQdlAxwLg0ybeEKak1OktACoR71EePPDDAZ8a75lCKoE5SlsUtN_Br1_Hzkrq9R9eA14nILUXScQZg7772jl3Jb2ZgdiYsSQr5wjwruEH338vfeYZ_mgR-TstEeOnZnihtXI5cbflhgI8aqKqIVj3pS17sRgDT4wCK_1vbaZey48/s1645/cardona%20torreandell.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1194" data-original-width="1645" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF3vmIm3jUJQdlAxwLg0ybeEKak1OktACoR71EePPDDAZ8a75lCKoE5SlsUtN_Br1_Hzkrq9R9eA14nILUXScQZg7772jl3Jb2ZgdiYsSQr5wjwruEH338vfeYZ_mgR-TstEeOnZnihtXI5cbflhgI8aqKqIVj3pS17sRgDT4wCK_1vbaZey48/w400-h290/cardona%20torreandell.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra de Cardona Torrandell<br /><br /></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: verdana;">D’exposicions n’hi van haver de tota mena , amb un nivell de
qualitat mig, però amb nombrosos artistes importants. Així a Tertre hi van
exposar </span><b style="font-family: verdana;"><span style="color: red;">Cardona Torrandell</span></b><span style="font-family: verdana;"> amb el seu inconfusible estil </span><span style="font-family: verdana; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-family: verdana;">expressionista recolzat en un dibuix
humanístic ben personal</span><b style="font-family: verdana;">;<span style="color: red;"> M. Assumpció Raventós</span></b><span style="color: red; font-family: verdana;"> </span><span style="font-family: verdana;">amb gravats i amb els
seus per un llavors revolucionaris tapissos que varen crear escola al país; </span><b style="font-family: verdana;"><span style="color: red;">Grupo
Quince</span></b><span style="font-family: verdana;"> de Madrid amb l’excels </span><b style="font-family: verdana;"><span style="color: red;">José Hernández</span></b><span style="font-family: verdana;"> al davant, presentant
els seus gravats de la sèrie </span><b style="font-family: verdana;"><span style="color: red;">“Bacanal”</span></b><span style="font-family: verdana;"> acompanyat de noms com </span><b style="font-family: verdana;"><span style="color: red;">Canogar,
Lúcio Muñoz o Saura</span></b><span style="font-family: verdana;">, en una exposició d’inesborrable record per aquells que
la vàrem fruir; o amb </span><b style="font-family: verdana;"><span style="color: red;">Guinovart</span></b><span style="font-family: verdana;"> de qui PIC deia al diari de Mataró </span></span><i style="font-family: verdana;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-size: medium;">“Esa idea de convertir en arte lo que no
lo es, vale por todo cuanto podamos decir. Ante tanta blandenguería imperante
la obra de Guinovart es un revulsivo social i estético”.</span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i style="font-family: verdana; font-size: large;"></i></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijvld7fLg7WHAQzkK1a-dlOZYnzV-0t38EGBt6-Xb-GrTwAsgczvFZ1oXYYPYzwwFrJuEuMDh27XCfWj1Ig9wTUNY2TGm6P0lbWKtyYxno0VOD8RFW2wD6dNez0Q5KvoDSWkTJJNKpls02OJHS6FB7LOR48i7yV_fQ1Pkj5Hd0A42vAX5NmFal/s680/345583478.webp" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="383" data-original-width="680" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijvld7fLg7WHAQzkK1a-dlOZYnzV-0t38EGBt6-Xb-GrTwAsgczvFZ1oXYYPYzwwFrJuEuMDh27XCfWj1Ig9wTUNY2TGm6P0lbWKtyYxno0VOD8RFW2wD6dNez0Q5KvoDSWkTJJNKpls02OJHS6FB7LOR48i7yV_fQ1Pkj5Hd0A42vAX5NmFal/w640-h360/345583478.webp" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra de J. Hernández</td></tr></tbody></table><i style="font-family: verdana; font-size: large;"><br /><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></i><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Al seu costat el <span style="color: red;"><b>Museu Municipal</b> </span>presentava un <b><span style="color: red;">“Homenatge
a Miró”</span></b> amb l’exposició de trenta litografies i gravats amb l’afegitó de
quatre escultures i que tingué com a cloenda una conferència de <span style="color: red;"><b>F.Vicens</b>
</span>, director de la Fundació Miró. Una excepcional exposició que va atreure a gran
quantitat de públic.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">A la Biblioteca Popular i en la tradicional exposició del
dia de l’estalvi, es presentà una espectacular mostra de <b><span style="color: red;">Joan Hernández Pijuan</span></b>
que agrupava obra des de l’any 60 fins al mateix 76, el que permetia veure
l’evolució de l’autor des de “ <i><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">su
gestualismo lírico hasta sus paisajes. Porque, aunque para muchos sea difícil
de entender estas últimas obras que hoy podemos admirar son única y
exclusivamente paisajes. Paisajes que como dice el propio autor son espacios
limitados por unas acotaciones que los convierten en unos espacios reales por que
están limitados, medidos y concretizados..</span>.”</i>, segons explicita la
crítica de PIC II. Una exposició que tingué com a complement una esplèndida
litografia en la que dominava el color verdós, plenament identificador del
moment creatiu de l’artista.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghV9f8M1An3UA8L1eoCLzvLaW39G4E4Ag6Okv-tADzr2t-zhBAGEV_ejpqhu_LbAcbci-M8EgkXotkVGKXY-UfJrMTokx2jzWjd4lwqnpUQcZNnybTO6_vx3gAUktTWh0YP7_2E0Y_b4iidp8beKOQOpu9HqKNRyomt1req4Zud5qfsUOTK5ho/s4896/P1040284.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4896" data-original-width="3672" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghV9f8M1An3UA8L1eoCLzvLaW39G4E4Ag6Okv-tADzr2t-zhBAGEV_ejpqhu_LbAcbci-M8EgkXotkVGKXY-UfJrMTokx2jzWjd4lwqnpUQcZNnybTO6_vx3gAUktTWh0YP7_2E0Y_b4iidp8beKOQOpu9HqKNRyomt1req4Zud5qfsUOTK5ho/w480-h640/P1040284.JPG" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartell de l'xposició d'Hernández Pijuan</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Malgrat la gran qualitat d’aquestes exposicions, la premsa
es va fer ressò de l’escàs nombre de
visitants que tingueren dues mostres de tant alt nivell de qualitat com van ser
les de Guinovart i Hernández Pijuan, dignes
de la millor de les galeries capitalines.
Fet que mostrava, a l’entendre de la crítica , que la postura conservadora i tradicional seguia dominant el
concepte artístic de la ciutat. </span><o:p></o:p></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-87061406386933273912023-12-19T18:04:00.007+01:002023-12-20T17:47:24.747+01:00RECULL HISTÒRIC DE L'ART MATARONÍ. 1976<p> </p><div style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-element: para-border-div; padding: 0cm 0cm 1pt;">
<p class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm;"><b><span style="color: red; line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: x-large;">Mor Mariano Andreu</span></span></b></p><p class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm;"><b><span style="color: red; line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><br /></span></span></b></p></div><p class="MsoNormal"><b><span style="color: red; font-size: 14pt; line-height: 150%;"></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnIoAoviXNRYo22gM_hMXpYd1p8SaxcciMR6LuSEwRbDGi8sD5x_Uax2kzL7b0h0so23MsVplTagkhwY95ECJa7vnyD7QTdwzFHp3mpOSIC7E9TSXZDw3veqaDyBGlT8luASvqxYO8aNYpi0yQOLQEEaMX1ljwQYkfHFx7xGLAEFy3jvh5Gebq/s880/eMA6.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="880" data-original-width="671" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnIoAoviXNRYo22gM_hMXpYd1p8SaxcciMR6LuSEwRbDGi8sD5x_Uax2kzL7b0h0so23MsVplTagkhwY95ECJa7vnyD7QTdwzFHp3mpOSIC7E9TSXZDw3veqaDyBGlT8luASvqxYO8aNYpi0yQOLQEEaMX1ljwQYkfHFx7xGLAEFy3jvh5Gebq/w305-h400/eMA6.jpg" width="305" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'ORB l'esmalt més gran del món</td></tr></tbody></table><b><span style="color: red; font-size: 14pt; line-height: 150%;"><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En els darrers dies del mes de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>març de 1976 moria a Biarritz després d’una
llarga malaltia i als 87 anys d’edat, el que ha estat sens cap mena de dubtes,
l’artista mataroní amb més reconeixement mundial i a bon segur el més
desconegut dels seus convilatans, de qui tan sols en tenen constància viva per
un carrer dedicat al seu honor, situat a la part del darrera de Les
Esmandies , casa pairal de la família Andreu i que havia estat adquirida a la
meitat del segle XIX a la família Vedruna que alhora <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’havia adquirit<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>als propietaris originals, la família del
pintor <b><span style="color: red;">Viladomat</span> </b>i que finalment va retornar a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la ciutat el 1980.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Em permetrà el lector dues llicències. La primera que empri Mariano
en comptes del normatiu Marià, encara que el més adient seria usar Marianu, amb
“u” final que és com ell es reconeixia en el costum en bona part del segle
passat, de la catalanització dels noms acabats en “o” per una rotunda “u”
final. I l’altre llicència és que accepti que aquest va ser el fet artístic de
l’any, quan el cert és que la seva mort va passar molt <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>desapercebuda a la ciutat, amb tan sols un
petit apunt al diari de Mataró, i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un
documentat i sentit obituari en el mateix diari , signat per <b><span style="color: red;">Pere Pascual
Clopés PIC</span>, </b>crític d’art i amic personal de l’artista<b>, </b>que és
publicà el 6 d’abril.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKWXLv89CLoIeHZf-7cRMLiatF-Js8mKWTysndHhyphenhyphen0u6x1HYXUMiNb2yas6ATy-92V5FvhHVfGe9395p9qHrTpCLtIhpwi-rbdn2n3cZ4DYG_R8bfzZGhbqFOQltFiju65b2W4CbIAZZ-0YsU5YvEm1f0eKNtVi72fCH4nXG974UQY8h8ALuh0/s1920/MA1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1294" data-original-width="1920" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKWXLv89CLoIeHZf-7cRMLiatF-Js8mKWTysndHhyphenhyphen0u6x1HYXUMiNb2yas6ATy-92V5FvhHVfGe9395p9qHrTpCLtIhpwi-rbdn2n3cZ4DYG_R8bfzZGhbqFOQltFiju65b2W4CbIAZZ-0YsU5YvEm1f0eKNtVi72fCH4nXG974UQY8h8ALuh0/w400-h270/MA1.jpg" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Valgui aquesta llicència per poder reflexionar en l’habitual
i etern menyspreu amb el que la ciutat de Mataró tracta als seus artistes en
vida i després de la seva mort, intentant cobrir amb la més gran capa de
l’oblit el seu fer i la seva trajectòria per positiva i enaltidora que hagi
estat de i per a la ciutat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">No és possible aquí fer una repàs detallat de la trajectòria
de Mariano Andreu, degut<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la seva
amplitud i varietat, per això convidem als més interessats al bon article que
aparegué als <span style="color: red;"><i>Fulls del museu Arxiu de Santa Maria</i>,</span> signat per <b><span style="color: red;">Santi
Estrany</span></b> i de títol <span style="color: red;"><b>“Marià Andreu i Estany, un mataroní universal”</b>
</span>que es pot trobar digitalitzat a la xarxa, o en cas de ser més gran l’interès ,
acostar-se a l’espectacular llibre <b>“<span style="color: red;"> <i>Mariano Andreu (1888-1976).
Biografia i catàleg raonat</i></span>”</b> escrit per <b><span style="color: red;">Esther García-Portugués</span></b>
la gran experta en l’artista i de la que un bon resum es troba en el web de la
galeria <span style="color: red;">José de la Mano</span>. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5NN78OuaQLESHNp9peCgZnkjPeqn_4h-tviYvLM2OT-rkvYGRCg2qEd1JxHI-zWssmfMGVMp9mSLIdiBuqAUUJSk0comgEOWpuGP3_COeeI3T7Q4PB8W6A-KgfCjNZaZBVoqWrwkr45h8N11tPZkKZTA_LoNH9XIdPWivH0EaIgTQhQpgiBlK/s992/MA2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="992" data-original-width="930" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5NN78OuaQLESHNp9peCgZnkjPeqn_4h-tviYvLM2OT-rkvYGRCg2qEd1JxHI-zWssmfMGVMp9mSLIdiBuqAUUJSk0comgEOWpuGP3_COeeI3T7Q4PB8W6A-KgfCjNZaZBVoqWrwkr45h8N11tPZkKZTA_LoNH9XIdPWivH0EaIgTQhQpgiBlK/w600-h640/MA2.jpg" width="600" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Un bon resum és l’article de <span style="color: red;"><b>Francesc Fontbona</b> </span>publicat
a<i> <span style="color: red;">“El temps de les arts”</span> </i>on explica la seva trajectòria així: <i>“En la
seva primera època tant es dedicà a la pintura, al dibuix i al gravat com a
l’esmalt, i treballà dins un decadentisme molt acusat, fruit de la influència
rebuda a Anglaterra d’<b><span style="color: red;">Aubrey Beardsley</span></b>, estil que curiosament en bona
part encaixà temporalment en les coordenades d’aquell moviment d’entrada
estilísticament imprecís, però de gran pes, que <b><span style="color: red;">Eugeni d’Ors</span> </b>volgué
crear i batejar amb el nom de<b> <span style="color: red;">Noucentisme</span></b>.</i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Andreu formà part d’aquell grup de decadentistes
–amb <span style="color: red;"><b>Ismael Smith</b>, <b>Néstor</b> i <b>Laura Albéniz</b>–
</span>que varen fer una destacada exposició a la galeria Fayans Català de Barcelona
el 1911. Fou col·laborador gràfic ocasional de la revista “Papitu” i més
constant de “Foyer” i “Picarol”. Cap al 1918 el seu art s’asserenà, de manera
que sovint connectava clarament amb aquell “neoclassicisme” que triomfà a
l’Europa de després de la primera onada avantguardista. Poc a poc, però,
s’anaren introduint en la seva obra un perfum cubista, ressons de l’art
de <b><span style="color: red;">De Chirico</span></b> i del Surrealisme, però també de la Nova
Objectivitat alemanya, una petita dosi d’ingenuïsme, i fins i tot de la
personal ironia de <span style="color: red;">Xavier Nogués</span>. El resultat va ser un estil propi,
inconfusible que Andreu escampà pel món.”<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj60Co7FjYyO9gmmWdaFDGNil2DP_3W7So4-Glvm3DG2rDVHxuAp8KV2gPms7BAEV9Eep5-X2a1rsOcntvfXssDNZCZo6R6lHxlZSEKZd3If7P4b2X3yI-s30oK7sIJjK3sD5DV43M9ae6jjJuZzERafu4uJYlboJptw32U-E_0sq0i0XIrpNL9/s1024/MA3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="525" data-original-width="1024" height="328" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj60Co7FjYyO9gmmWdaFDGNil2DP_3W7So4-Glvm3DG2rDVHxuAp8KV2gPms7BAEV9Eep5-X2a1rsOcntvfXssDNZCZo6R6lHxlZSEKZd3If7P4b2X3yI-s30oK7sIJjK3sD5DV43M9ae6jjJuZzERafu4uJYlboJptw32U-E_0sq0i0XIrpNL9/w640-h328/MA3.jpg" width="640" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Els mataronins hauríem
d’envermellir de vergonya per el desconeixement generalitzat d’un convilatà amb
obra a Museus com el <span style="color: red;">MOMA; Art Institut de Chicago; <span style="background: white; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span>American Gallery and
County Museum de Los Angeles; British Museum de Londres (3 obres); Chateau
Mussée de Cagnes sur Mer; Toledo Museum of Art (Ohio); Detroit Museum of Arts
(Michigan);Jeu de Paume de Paris</span> i un bon grapat més. A Espanya tenen obra seva,
l’<span style="color: red;"> Institut del Teatre de Barcelona</span> que disposa d’una bona col·lecció d’obres
referenciades en el seu treball teatral d’escenògraf i que van ser donades per
ell mateix, així com el <span style="color: red;">Museu Cau Ferrat </span>de Sitges i el<span style="color: red;"> Museu d'Arts
Decoratives de Barcelona.</span> Darrerament amb l’obra <i>“Jeunes filles al balcón”</i>
(1924) ha arribat al <span style="color: red;">MNAC</span> que sembla vol revitalitzar la seva imatge i el seu
record trencant l’oblit<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que té en aquest,
el seu país.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjArwnSqghnmA2YysEPHzTJQhP5dpB7FNkdJVbRMGcbmOkYjru_9fk7iKEuHN8G4HD-pEqh-qXK8yxSNWd_lwn3XagWrGTZRDlfJAarwqu5TioVRZ96ZC5G3nM11JFSsobMwX5n32qVaU6LJaMtdOqz3RldXv0-bRHgbY_lk2Mn997v_yzkBmyu/s1450/MA4.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1450" height="530" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjArwnSqghnmA2YysEPHzTJQhP5dpB7FNkdJVbRMGcbmOkYjru_9fk7iKEuHN8G4HD-pEqh-qXK8yxSNWd_lwn3XagWrGTZRDlfJAarwqu5TioVRZ96ZC5G3nM11JFSsobMwX5n32qVaU6LJaMtdOqz3RldXv0-bRHgbY_lk2Mn997v_yzkBmyu/w640-h530/MA4.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Gran revitalitzador del món de l’esmalt, dibuixant
excepcional, gran gravador, pintor sense “ismes” amb una pintura iconoclasta i
personal, il·lustrador de llibres, creador d’objectes i molt especialment
escenògraf d’anomenada mundial, amb treballs per al <span style="color: red;">ballet de Montecarlo, Royal
Opera House de Londres, Künstler Theater de Munich , Ópera Comique de Paris o el
memorial Skakespeare Theatre de Statford upon Avon.</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La vida i el fer de Mariano Andreu és com una novel·la plena
de grans personatges . Amic personal de multitud d’artistes procedents dels més
diversos àmbits, d’<span style="color: red;"><b>Eugeni d’Ors a Alec Guinnes, Jean Louis Barrault, Henry de
Montherland, Olivia de Havilland, Jean Giradoux, Jean Cocteau , André Gide, Luis
Mariano o Picasso</b></span>, entre molts altres.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuHTJB0SBR-5ss3tHsweBqq3twhTOF6gh8jgvZlL6gI-CpIMI9X9sH_AndIYPvnhlFJd9qMHvlhBcWlo8sAv4REPYTDwS4WS6I_nep5Ge1hj3EaavZpVWTqgGCDV_Ry0WH8SNtuYEzO1cGs7BBc5XDoTndDNLzX9exQk2EmoKBNHdPgm5a8QeM/s320/MA7.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="268" data-original-width="320" height="536" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuHTJB0SBR-5ss3tHsweBqq3twhTOF6gh8jgvZlL6gI-CpIMI9X9sH_AndIYPvnhlFJd9qMHvlhBcWlo8sAv4REPYTDwS4WS6I_nep5Ge1hj3EaavZpVWTqgGCDV_Ry0WH8SNtuYEzO1cGs7BBc5XDoTndDNLzX9exQk2EmoKBNHdPgm5a8QeM/w640-h536/MA7.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Amb exposicions a mig mon, en les que compartí espai amb
artistes de primeríssim nivell. Exposicions celebrades en les principals
galeries i museus i sempre amb un èxit considerable, el que han convertit les
seves obres en objecte de desig dels <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>grans col·leccionistes que les atresoren,
sense que acostumin a tornar a sortir al mercat de l’art. Com exemple
paradigmàtic del seu nivell n’és l’exposició celebrada a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les sales de l’Ajuntament de Baiona (1973)
compartint espai amb<span style="color: red;"> <b>Picasso, George Braque, Alberto Giacometti y Joan Miró</b></span>
en l’exposició <span style="color: red;">”<i>Expressions. Rencontre d’artistes contemporaines</i>”</span>.
O essent el representant de França a l’exposició d’homenatge a Velázquez
celebrada a l’ <span style="color: red;">Academia de Bellas Artes de San Fernando</span><b>, </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(Madrid.1970)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Disposa de multitud de guardons d’honor com el de membre de <b><span style="color: red;">’Académie
des Beaux Arts de l’Institut de France”</span>,</b> on ocupà la butaca IX de la
categoria d’Associats Estrangers i que a la seva mort ocuparia Salvador
Dalí i el de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="color: red;"><b>Chevalier de l’Ordre
National de la Légion d’Honneur </b>francesa.</span> També va ser acadèmic de la real <span style="color: red;"><b>Acadèmia
de Belles Arts de Sant Jordi</b>.</span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiajKhjlbb_2oI_SmANffP6_ylJpgWLVTL955Ccci3DfhMKdmlZwdmdJZr7VLvDIwxEe04TgerDsWfIVjPM-HEYytOpFKc9sHJzoj9CkuEQoMOhrNcGXoBUNO543dxzfgOcqIP1pKtCXRNCVpH491Ox_ovWFpeDZOMCOqHYrQ1AtnKLhiXDsNKH/s980/MA8.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="980" data-original-width="735" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiajKhjlbb_2oI_SmANffP6_ylJpgWLVTL955Ccci3DfhMKdmlZwdmdJZr7VLvDIwxEe04TgerDsWfIVjPM-HEYytOpFKc9sHJzoj9CkuEQoMOhrNcGXoBUNO543dxzfgOcqIP1pKtCXRNCVpH491Ox_ovWFpeDZOMCOqHYrQ1AtnKLhiXDsNKH/w480-h640/MA8.jpg" width="480" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /><span style="color: red;"><br /></span></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Davant d’aquest impressionant recull de treballs,
reconeixements i mèrits, ens hem de preguntar com és possible que Mariano
Andreu sigui tan absolutament desconegut a la seva ciutat nadiua de Mataró. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">És, per si de cas, que la seva relació amb Mataró va ser tan
sols circumstancial , com a lloc de naixement?. La resposta és taxativa . No,
ni de bon tros. Encara que havia marxat de jovenet mantenia amb Mataró una
relació que ell mateix havia definit com a tel·lúrica i que va mantenir tota la
vida. Valgui com exemple la seva ajuda constant a les Germanetes dels Pobres <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i a l’antiga llar Cabanelles , ajuda feta a
vegades de forma privada i d’altres de pública, amb exposicions a benefici
exclusiu. Una relació que provenia d’ancestres familiars (el seu pare era el
Dr. Joaquim Andreu i Cabanelles)<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyrMts1EbLuy-6rkOcRj_w860owQ3YgiIh9jIn11_hyphenhyphenO7QF6nPPtV_OGiDb_tMln7lAmGMBIaaIYfZWCcJTosCwLEPfYs9FrHb4wJdmeXOAx1U0Gw-6KMLMuoiWlLjk1GVi4Nc88cCypYH-e7FOQqbghy4dVK_Amo7vKRZkZoTC_oUVIesIBTq/s247/MA9.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="204" data-original-width="247" height="529" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyrMts1EbLuy-6rkOcRj_w860owQ3YgiIh9jIn11_hyphenhyphenO7QF6nPPtV_OGiDb_tMln7lAmGMBIaaIYfZWCcJTosCwLEPfYs9FrHb4wJdmeXOAx1U0Gw-6KMLMuoiWlLjk1GVi4Nc88cCypYH-e7FOQqbghy4dVK_Amo7vKRZkZoTC_oUVIesIBTq/w640-h529/MA9.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Com molt bé explica el crític PIC en el seu obituari. En la
primera visita a al ciutat, després de molt de temps, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>allà finals dels anys 50, i després de visitar
el Museu Municipal amb Jaume Colomer, el sensible regidor de Cultura del
moment, i Alfred Opisso, director del mateix, va prometre regalar a la ciutat
l’esmalt <span style="color: red;">“L’orb”</span>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">És aquest , un esmalt al coure considerat el més gran del
mon i que havia tingut el gran honor de ser portada a tot color de la mítica
revista cultural francesa de “ L’Illustration” en l’edició de Nadal de 1941. Un
peça importantíssima que encara ha agafat més valor quan s’ha descobert que el
treball escultòric de la mateixa va ser realitzat per <b><span style="color: red;">Ismael Smith</span></b>. Una
promesa , la de la donació, que va complir i que va fer que l’orb fos
qui durant molts anys donava la benvinguda als visitants de les exposicions del
Museu des de la seva fornícula situada just a l’entrada de la sala. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">A l’any 1960 va ser nomenat fill predilecte de la ciutat i
se li oferí ser el portador del penó en la processó de Les Santes, acte al que
acompanyaren com a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cordoners Lluis M.
Andreu i Alfred Opisso. En aquella visita va sol·licitar un petit espai al
museu dedicat a la seva obra ja que estava decidit a donar-ne, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i>en quantitat i qualitat</i>. Mai se li va
concedir. I Mataró va perdre l’ocasió de posseir una bona col·lecció del seu
artista més internacional.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzjqvg-vEOVoJ7eNzYLFhztbht3WroGO-4F5qAOhmPp_7gZaWh0523-NTOKFwTiv9HbTXbVVkyRouhtA_1ZiRHUzvjTMvabXr_ZUEphITBx6JzLRxzggfJdlakosMTt6yN7QX9snqsqGLQCY0qb_mo8sBd3pITa5Wp-_eMfASJ7Logfp9pPkU-/s1200/MA10.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="953" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzjqvg-vEOVoJ7eNzYLFhztbht3WroGO-4F5qAOhmPp_7gZaWh0523-NTOKFwTiv9HbTXbVVkyRouhtA_1ZiRHUzvjTMvabXr_ZUEphITBx6JzLRxzggfJdlakosMTt6yN7QX9snqsqGLQCY0qb_mo8sBd3pITa5Wp-_eMfASJ7Logfp9pPkU-/w508-h640/MA10.jpg" width="508" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Explicà també al crític el seu desig de rebre el reconeixement
mataroní de la seva persona , si no<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja
en vida, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al menys <i>post mortem</i> <i>“Quan
jo mori potser Mataró em sabrà comprendre i em sentiré feliç que així sigui. És
clar que jo no ho podré veure”.</i> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Però no ha estat així ans el contrari. L’esmalt ”L’orb” va
ser retirat del seu lloc i ara dorm el son de l’oblit en el magatzems del
Museu, alhora que la seva persona ha estat la protagonista en aquest temps de
dues anècdotes definitòries. L’any 1995 , i en l’únic reconeixement de Mataró
després de la seva mort, es celebrà al Museu de Mataró una magnífica exposició
comissariada per Marti Peran. A falta d’uns pocs dies per a la inauguració, des
del Museu es preguntà a l’organització si a la mateixa hi assistiria l’artista
per a tal de reservar habitació i algun àpat. Bona pregunta tenint en compte
que quasi feia 20 anys de la seva mort.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Finalment , en el 2020 i en motiu de l’adquisició del MNAC i
de l’exaltació de l’artista que el mateix va dur a terme, es va reclamar al
Govern de la ciutat la recuperació de L’orb com a l’ obra d’art emblemàtica que
és. El desconeixement de l’obra i l’artista va ser absolut en la regidorIa de
Cultura.<o:p></o:p></span></p>
<div style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-element: para-border-div; padding: 0cm 0cm 10pt;">
<p class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 10.0pt 0cm; padding: 0cm;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Certament els temors de Mariano
Andreu al respecte del coneixement i reconeixement d’ell i de la seva obra a
Mataró s’han complert en la seva totalitat. </span><i><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span style="color: red;">“Mariano Andreu?... connait
pas”</span></b>.</span><o:p></o:p></i></p>
</div><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16002115.post-37396395860851246272023-12-17T19:52:00.003+01:002023-12-19T11:03:25.348+01:00COL.LECCIÓ BASSAT. GRANS FORMATS. PREMIÀ DE MAR<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV_B3lTMpv4wrpEiGDWx8eAXa8mCTHKFkjfxgk39kX7iVGwesGZWbATnAQ2qpZvsHsPfwXolwOwEAA9fzuLlwGDHsjyaSlOXo8umgu_w5WCE_-Jh4Yo5m9XvvAt_cDOpMNs3dLHgwB8In7uxJH3EqG-_F4dvjwqng1ovrz6Ihpd1vh3oF8sWWS/s2664/bs2.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2648" data-original-width="2664" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV_B3lTMpv4wrpEiGDWx8eAXa8mCTHKFkjfxgk39kX7iVGwesGZWbATnAQ2qpZvsHsPfwXolwOwEAA9fzuLlwGDHsjyaSlOXo8umgu_w5WCE_-Jh4Yo5m9XvvAt_cDOpMNs3dLHgwB8In7uxJH3EqG-_F4dvjwqng1ovrz6Ihpd1vh3oF8sWWS/w400-h398/bs2.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra de manuel Boix</td></tr></tbody></table><br /><p></p><br />
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El <span style="color: red;"><b>Museu de l’Estampació de Premià de Mar</b></span> gaudeix de grans e
interessants espais per a la realització de bones exposicions. Uns espais infrautilitzats
fins ara com si volguessin mantenir el desert expositiu que des de fa molts
anys ha estat la ciutat, un absolut desert artístic cultural en comparança amb
pobles veïns , com Vilassar de Mar o Premià de Dalt, que esperem<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>recuperi el to adient amb accions i exposicions
com la que ara ocupa un petit espai del Mateix.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Per aquesta inauguració de col·laboració del Museu Bassat,
igual que com fa amb el Museu de Llavaneres ( una exposició anyal) o el Museu
del Càntir d’Argentona ( una exposició cada dos anys), el Museu de l’Estampació
de Premià de Mar presenta una petita exposició en el que pertoca a nombre d’obres
( tan sols tretze) però gran en la mida de ls mateixes i en la seva qualitat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKjJ8JzqIeQrj8b8FPtE82aCOs3ja0Iyo_BT_HYmSdYmX5lfuZy7uwFes2fsVlyaB2W-isujr_bd2aAZOO1Uqu_xauy2zxSm8x_lhRq1U30INjfyx0ZmUCbJ_hS3yB17WovC_fPI3ZfjSnIqprOBdTjNcmXPGUOZwL5SNjvxkHfDELZt7aN5CI/s2725/bs3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2725" data-original-width="2645" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKjJ8JzqIeQrj8b8FPtE82aCOs3ja0Iyo_BT_HYmSdYmX5lfuZy7uwFes2fsVlyaB2W-isujr_bd2aAZOO1Uqu_xauy2zxSm8x_lhRq1U30INjfyx0ZmUCbJ_hS3yB17WovC_fPI3ZfjSnIqprOBdTjNcmXPGUOZwL5SNjvxkHfDELZt7aN5CI/w622-h640/bs3.jpg" width="622" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra de J.M. Codina</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><span style="color: red; font-size: large;"><b>“Col·lecció Bassat. Grans formats”</b></span><span style="font-size: medium;"> és el títol de la mateixa
i aplega un variat mostroari de peces , de diversos estils i tendències, que
ens permeten</span><span style="font-size: large; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-size: medium;">gaudir en plenitud de
diverses formes d’expressió plàstica que corresponen exactament a la realitat
creativa d’autors de reconegut prestigi i vàlua, enter els que s’hi troben els
mataronins <span style="color: red;"><b>Perecoll, Josep M. Codina i Marc Prat</b></span></span><span style="font-size: large; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-size: medium;">que presenten cadascun d’ells una obra
clarament representativa del seu saber i bon fer. La sensibilitat extrema de
Josep M: Cosina</span><span style="font-size: large; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-size: medium;">amb al seva gegantina “Illes”
, conjuga ala perfecció amb la “Menina” de Perecoll realitzada a l’entorn del
seu “negre sobre negre”, mentre que Marc Prat arrodoneix la presència
maresmenca amb ”Meditació IX” espectacular treball de confrontació entre
interior i exterior humà, que aclapara per la seva força i intensitat.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiacAmv2ixx0-iffF2hBmHn_c4dvcg5Ayu7yLQn44gtAnSclAl9yu3PMwkC6_EuNtWEr5Y6SddM3rb9Jgb7rStHSsETB8j8tuoK2oNDnwhIyoC2fqrKYNIpeTgSPmzIH7qC5fjlr_JwtvS5BWT9TnbtRho_KD8zx-9KMKtVsuw4YYepsL-n5Skn/s3694/bs4.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2639" data-original-width="3694" height="458" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiacAmv2ixx0-iffF2hBmHn_c4dvcg5Ayu7yLQn44gtAnSclAl9yu3PMwkC6_EuNtWEr5Y6SddM3rb9Jgb7rStHSsETB8j8tuoK2oNDnwhIyoC2fqrKYNIpeTgSPmzIH7qC5fjlr_JwtvS5BWT9TnbtRho_KD8zx-9KMKtVsuw4YYepsL-n5Skn/w640-h458/bs4.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obres de Pep Carrió</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Completen l’exposició quatre obres de la Sèrie Llavis de l’artista
valencià <b><span style="color: red;">Manuel Boix</span></b> que malgrat ser una obra de fa ja cinquanta anys (1973)i
que sorprèn i ens copeja per la seva perfecció tècnica i la qualitat
comunicativa que la converteix en una obra plenament viva i actual. Obres a les
que acompanyen les tres figures<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la
sèrie Anatomies del mallorquí <b><span style="color: red;">Pep Carrió </span></b>que “decora” el cos humà convertint les
seves figures maniquí en uns essers misteriosos i potents que en sedueixen per
la seva intensitat i força, <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="color: red;"><b>Regina Giménez</b></span> ens sedueix amb la seva “En casa de Walter”
on les estructures que dinamitzen l’espai confegeixen un espai màgic en el que
el racionalisme estructural ens cedeix espais a la nostra memòria personal per
acabar l’obra, mentre que <b><span style="color: red;">Samuel Salcedo</span></b> amb els seus caps de fusta , semblants
però més distints que el color que els identifica, en interroga a la recerca de
la nostra única i pura veritat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGjLJTsePgRiaSui0ahUdWI5-1vx09Qflh6ow2czMH25YqD_d3wtk4o0muDSxZDqU_9PUFIuk37PP_FOV6TZmaqZHurlk4NKomp8UCt1Bdb0tNdrppgaaLHNkg_zERIYXZfS76KfqGgXxZZrWzDWON-QUd8K_sk4VcMdwlqVHKBDGKDMBou2s1/s4032/bs1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGjLJTsePgRiaSui0ahUdWI5-1vx09Qflh6ow2czMH25YqD_d3wtk4o0muDSxZDqU_9PUFIuk37PP_FOV6TZmaqZHurlk4NKomp8UCt1Bdb0tNdrppgaaLHNkg_zERIYXZfS76KfqGgXxZZrWzDWON-QUd8K_sk4VcMdwlqVHKBDGKDMBou2s1/w480-h640/bs1.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra de S. Salcedo</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Amb aquestes peces que deixen curta l’exposició que
precisaria d’una continuació en el nu frontal de la sala, es concebeix una exposició prou rodona , en la que el poder de la magnificència de les mides de les obres
exposades, juntament amb l’alta qualitat dels autors que les han concebut i
creat, donen el to d’alta qualitat habitual en les mostres de la col·lecció Bassat
i marquen l’inici d’una col·laboració amb Premià ue ha de ser important per
tornar a posar en valor l’art en la població , generant un nou pol d’atracció expositiva
com ho és en l’actualitat Argentona, Vilassar de mar o Llavaneres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Una exposició de gran qualitat i que evidentment mereix una atenta
i de tallada visita<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Felicitats.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><i>Col·lecció Bassat . Grans formats<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><i>Museu de l’Estampació de Premià de Mar<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><i>Del 3 de decembre de 2023 al 3 de març de 2024</i></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></p><div class="blogger-post-footer"><</div>pere pascual "pic"http://www.blogger.com/profile/06006657073277775911noreply@blogger.com0