IMPLICAR-SE

Ahir vaig assistir a una convocatòria de la que feia molts anys defugia. En Quico Verjano , company de transport públic matiner i diari, em va convèncer per assistir a la reunió de la sectorial de Cultura del PSC. Deia que jo podia aportar coses al projecte cultural de la ciutat, i més en la vessant critica.

Fa molts anys en vaig assistir a un parell , va ser penós. Molt manual de programa , molta teoria sobre la taula i cap mena, ni de pragmatisme ni de visió de la realitat. Vaig veure tan oficialisme monolític que vaig fugir com gat escaldat, de crides semblants.

L’experiència actual ha estat millor, encara que també bastant desencisadora al respecte del veritable coneixement de la realitat cultural que tenen aquells que sobre el paper , han de marcar les pautes de la cultura oficial de la ciutat.

Existeix un concepte cultural de to baix que penso no és el que mereix la ciutat de Mataró vista el seu paper de cap de comarca i el seu nivell d’habitants. Convertida la cultura popular de l’associacionisme i dels barris com a pal de paller de l’estructura, la resta es dilueix com elements complementaris més per fer bonic que per res més. I penso que això no és bo.
En primer lloc per què és obligat ser valent i fer profunda reflexió sobre el paper dels barris en l’entorn cultural de la ciutat i replantejar-se profundament les seves festes. Soc veí de Molins-Torner-1er de Maig i les seves festes són decadents, fan olor a rescomit, i ens porten més a la mirada trista dels anys cinquanta que no pas a mirar amb il·lusió el segle XXI.

Cal al meu entendre apostar per un Mataró ben fort culturalment amb una activitat variada, atractiva, eclèctica i de qualitat. I per poder-ho fet s’ha d’estar viu i actiu. Em sorprèn el desconeixement de temes sobre Can Xalant, la bòbila, Sta Maria, Casa Arenas... ,. Per aconseguir-ho cal implicar-se , ser crític, jugar fort i no mirar-se les coses des de l’altre costat de la barrera. I aquesta implicació serveix sigui el punt de mira, el sentit o el grup, que un cregui convenient.

Potser cal retornar a les velles barricades de fa trenta anys.
Per el que pugui ser , jo tornaré a la següent reunió. El futur s’ho val.