FER POLÍTICA I POLÍTICS

Vaig tenir ben clar al començar aquest blog que no parlaria de política, o millor dit, de la gran política. Sols la política local pel que té d’acció directa em podria motivar, com així ha estat avui.
La noticia però és d’àmbit general. El Congrés aprova tramitar una llei subscrita per tots els grups , en que es dictamina que regidors i sindicalistes amb dedicació exclusiva tindran dret a cobrar l’atur.

De tots els comentaris que he llegit i/o sentit em quedo amb l’editorial del País que signaria amb gust. La llei no sols és un acte de justícia , ans també i per primera vegada obra la porta a ciutadans abastament capaços que mai s’havien pogut dedicar a la política , ja que no disposaven del coixí econòmic d’una professió lliberal o del coixí de treball d’una plaça de funcionari.

El passat dijous en conversa informal amb el Sr. Alcalde , i en la demanda per la meva part de que atorgués un número preeminent en les llistes ( el 6 ó el 7) , a una persona de vàlua per ocupar-se de la regiduria de Cultura en el proper mandat , em contesta ben seriós : “ Si em portes algú d’aquestes característiques, el lloc és seu” . I afegia dirigint-se als que estàvem amb ell , “ i sí algú de vosaltres vol...”. Estava clar que cap dels que l’envoltàvem estava en disposició de deixar el seu treball per quatre anys i quedar-se amb el cul a l’aire al passar el temps.

Una bona notícia dons que m’agradaria pensar ha de servir per que una nova saba de ciutadans ben preparats envaeixen la política, i per què no dir-ho , ajudin a la seva comprensió i regeneració, millorant el nivell.

Es clar que com a reflexió final m’apunto a la columna de l’Elvira Lindo al mateix “El Pais” , Amb títol “La Política” acaba així: “ Y si bien no seria acertado ni justo decir que todos los políticos són iguales hay mucha gente que los observa, los escucha a diario y se pregunta: ¿ si no fueran políticos para que servirían?.