SEVILLANES

Avui tinc molt poc temps per escriure ja que estic ocupat navegant per Internet en recerca i captura de poder baixar-me qualsevol mètode visual per aprendre a ballar sevillanes.
Encara que soc negat per ballar espero fer-ho el suficientment be com per que a canvi algú es llenci a aprendre el català.

De pas honoraré al meu pare , amant com pocs d’Andalusia, i que es va quedar amb les ganes de tenir una filla per posar-li de nom Reyes ( patrona de Sevilla) i al ser nen es convertí en Joan Mª dels Reis., i en repetir el sexe el nom escollit va ser Gabriel de la Dolorosa , frare llec, que no sabent llegir, resava a la Verge, ballant flamenc. ( I el que dic és absolutament cert).

PS.- Un bon amic m’assegura que hi ha ganes de seguir molt de prop tot el tema Can Xalant , ja que ha quedat clar que les coses no van pel camí que haurien de seguir, especialment en el tema comunicació.

Lamento però que s’atribueixi més a una falta de rodatge que a una intencionalitat clarament marcada. Un que ha patit i molt la postura batasunera d’IC en el que pertoca a la cultura local ( dic batasunera ja que sempre s’ha caracteritzat per fer la seva i aniquilar a qui no pensa com ell ) , està plenament convençut que de Can Xalant en mamaran els quatre de l’olla i els demés les veurem volar, en un projecte absolutament desfasat , del que quatre s’aprofitaran i molt , i ningú gosarà dir res de res , no fos cas de que diguin que soc carca.

Però és que la cultura no interessa a ningú, i molt menys al partit més votat de la ciutat (PSC) i sí no que algú revisi les actes de la seva sectorial de cultura. De veritable pena i vergonya.