BLANC, NEGRE I MATARÓ

El passat divendres vàrem tenir reunió a la Sala dels Lleons de l’Ajuntament.
Presidia J.A.Barón, Alcalde la ciutat, i a un i altre costat de la taula ( mai tan ben dit) Perecoll, A. Alís , J.Mª Codina i qui això signa en el cantó dels artistes i Jaume Graupera Rafael Milán i Iván Pera en el cantó de l’oficialitat.
Tema, el Fons d’Art. De la reunió en va sortir de tot. Més o menys com representen els artistes participants

BLANC

Com el color que predomina en els darrers treballs de l’Albert Alís.

Blanc ja que sembla que hi ha consens. Existirà el Fons d’Art i serà a Ca l’Arenas.
Ara cal establir el que, com i de quina manera, i per això esperarem a fi de mes per a tal de que la gent del PMC tingui preparat ( si Carnestoltes no espatlla la festa) el document previ a discutir de com ha de ser aquest fons.
Caldrà discutir fil per randa tot allò que anomenen serrells i allò que va més enllà, com periodicitat d’exposició, integració en el conjunt expositiu , criteris a mantenir en l’admissió i en la comissió de seguiment i.... . Punts en els que la lluita serà ferotge, ja que malgrat les paraules, - que sempre son buides si no van acompanyades dels fets -, aquí hi ha una part que vol el Fons d’Art ( Alcaldia i artistes ) i una altra que manté el criteri que deixà clar en el primer moment “ és una pedra a la sabata, però si el sabater diu que hi ha d’estar...”.
Bo però és el consens previ en una exposició itinerant per Catalunya , encara que malament rai si els que tenen que buscar sales son Museu&PMC .
Igualment positiu l’enfoc de la possibilitat d’establir en la incubadora d’empreses alguna solució a la gestió en general per ajudar als creadors en tràmits administratius generals, en transport, concursos, beques , etc...

NEGRE

El color d'en Perecoll i no hi ha dubtes, el color del futur de Ca l’Arenas.

La gent que ha organitzat la patxanga té clar la manera de treballar dels artistes conceptuals / visuals / emergents, fonamentat essencialment en el concepte projectes. Aquests esdevenen realitats quan apareix una mostra que els reclama, un sponsor... Una producció en una paraula.
L’artista plàstic no actua així. La seva obra apareix, individual o en grup, com a fruit d’una reflexió personal i interior. Per això el seu treball podrà coincidir o no amb el monotema de l’any, però serà impossible adaptar-se al mateix en funció d’uns necessitats expositives.
A més, qui actuarà de coordinador del desideratum?. Hom està d’acord que ni PMC ni Museu, per la seva actitud despreciativa envers la plàstica, i el conseqüent desconeixement dels seus protagonistes, pot ser capaç de dur a terme tan difícil tasca.
Un punt, aquest de direcció en el que caldrà incidir de nou, per recuperar allò del que sempre s’havia parlat: Una direcció col·legiada , amb membres de les diferents cares de l’art , per a tal d’aconseguir una temporada plural i de qualitat.


MATARÓ

Com la mirada de tota la vida d’en J.Mª Codina.

Un Mataró que reclama a crits un tomb definitiu en la política cultural. Que d’una vegada i per totes, el PSC es deixi de tonteries i agafi el toro per les banyes i prenent la regidoria de Cultura , es deixi d’aquestes eternes tonteries de que si “... sempre la demana Iniciativa i ja ens va bé...”..
Mataró ha de deixar de ser la ciutat de les pedres per ser la dels ciutadans. En això tothom hi està d’acord. Ara és dons l’hora de la Cultura. I haig de dir, la de la gran cultura.
Ja n’hi ha prou d’aquests petits califes d’associacions veïnals sols preocupats per la subvenció de torn , per fer cultura de tres rals que a res condueix.
Cal la gran cultura, la del teatre / Auditori que tanta falta fa. La del centre Artístic. La de les Escoles de ... . La de....
Una cultura per la ciutat, aquella ciutat que sols serà potents quan alguns deixin d’anar a Mataró. És dir quan Mataró, sigui centre i perifèria, eix i motor, ....
I aquesta cultura sols pot sortir del convenciment del PSC per assolir-la, caigui qui caigui, i peti qui peti.
Tornar a regalar el futur cultural a IC ens haurà de fer pensar a molts, que el govern de la Ciutat segueix pensant allò que tantes veges va pensar en el passat .
Fer-ho seria anar a un precipici que augmentaria la trista solitud intel·lectual que ja té ara el PSC , degut a l’imperdonable oblit d’aquells que han pensat, i segueixen pensat, que la cultura és un quelcom molt llunyà al que es cuina massa vegades en una barris, massa poder i poc contrapunt.

Cal refer el futur. Fer-ho ja, i amb la CULTURA amb majúscules per bandera.