DE TECNOLOGIA , FIRES, ESTATUTS I CARTELLS

Son paraules individuals , sense lligam aparent, - i en aquest cas real -, però que en mans d’un malabarista de les paraules , en podria treure molt de suc.

TECNOLOGIA

El que ahir no pujava , avui sí ( i no valen segones lectures). Imatges de les obres de Berrocal són les que il·lustren avui aquest post , i si es vol filar prim cal fer-ho amb àvoles intencions ( reconec haver buscat en el diccionari la paraula catalana corresponent a “aviesas” , per allò de les intencions).
Espero que el bon amic , que ho és, protagonista d’una escultura pública amb fàcil referència no s’enfadarà. Sempre és bo tenir a mestres com imatge.

FIRA

No és pas d’allò que m’agradi més. No he acabat d’entendre mai l’afecció per ser sacsejat, maltractat per la gravetat , escopit i recollit per les forces centrífugues i centrípetes , ens els diversos instruments de tortura que hi ha a la Fira.

Semblava que els parcs d’atraccions serien la tomba definitiva de les Fires tradicionals però per el poc que vist , i el que m’han dit, la Fira d’atraccions segueix amb vida pròpia.
Sigui com sigui acostar-me a la Fira és viure un món de records. L’anada amb el pare als autos de xoc i a la muntanya russa, les primeres gresques nocturnes quedant-se a sopar pinxitos morunos , i tornant a peu a Argentona ja que no hi havia tramvia a aquelles hores , i òbviament cap dels amics tenia cotxe . I tornar a començar la història amb les filles i els caballitos, acompanyar-les al “látigo” ( per a mi , el màxim ) i donar voltes amb molt de compte en els autos de xoc.
Ara ja sols em queda repetir la història amb el net. Però això ja son figues d’altra paner.

ESTATUT

He tornat a un míting , que no fos per municipals. Era per l’Estatut i el cert és que ha estat magnífic. El parlamentari Labandera ha estat atinat en la seva presentació generalista i J.A.Baron magnífic en la seva visió política.
Ja sé que sobre l’estatut es poden dir moltes coses. Sé també que a mi personalment m’hauria agradat anar un parell de passes més enllà. Igualment no entenc el paper d’una part del PSOE més espanyolista , que sortosament ha callat , pressuposo que per ordres de qui mana.
Sigui com sigui el que cal entendre és que el SÍ ha de ser majoritari i potent. Espero, i desitjo, que les bajanades del trio de la benzina ( Rajoy, Zaplana i Acebes) es girin en contra seva i cridin a votar als més abstencionistes. Com en cap ocasió, tot vot és necessari.
Per cert , m’ha agradat i molt l’elogi de Maragall per part de Baron. Soc fan de Maragall. M’agrada la seva aparent dispersió i penso que és el gran polític del canvi de segle. Veig que alguns es van apuntant a la idea (Joan Salicrú, Baron, i uns quants columnistes).
I un com que no és de cap partit ( no vull afiliar-me per no donar el plaer de que se m’obri expedient d’expulsió al dia següent) puc dir ben clar que entre Maragall i Montilla no hi ha color. A favor del primer, és clar.

CARTELL ( de les Santes)

Espero amb ànsia la presentació demà del cartell de Les Santes d’enguany. Ha estat encomanat a Ita Puig. L’espero amb ànsia , així com espero les explicacions de les noves condicions en que s’ha establert l’encàrrec,- que no s’han fet públiques - , en una postura de Cultura, que ja de vell antuvi es ben discutible.
No vull pronunciar-me sense haver-lo vist , cosa que no he fet, ja que sembla ser el secret més ben guardat del regne. Per no haver-lo vist, ni tan sols en tenen coneixença les altes autoritats, cosa que per altra part em sembla un senyal indecorós per part de Jaume Graupera.
El que si sé és el que fa Ita Puig. Com poden suposar , venint l’encàrrec del PMC , és una artista contemporània. No sé si “militant” d’ACM , però sí del seu entorn. No conec cap treball seu de tipus gràfic , però si manté la seva estructura creacional queda clar que enguany també n’hi haurà per sucar-hi pa amb el tema del cartell.
El que em preocupa però no és això i sí la dictadura ( han llegit be, dictadura) del PMC envers afavorir en tot a un grup i una tendència. Tot el treball d’arts del PMC està dedicat quasi en exclusiva a l’art contemporani ( Can Xalant, sales de Can Palauet , sala del Foment ). I el que és més preocupant no és això i sí l’existència d’una tendència que be es podria considerar com
“recolzem el que creiem i a la resta , ni aigua", i a ser possible ja que no la podem aniquiliar la ningunejem.
I si algú vol discutir ja ho sap. Fa quinze mesos que vàrem començar amb el Fons d’Art de la Casa Arenas. El més calent segueix a l’aigüera , malgrat el paper del Sr. Alcalde. Un paper que de seguir així serà d’estrassa. Cosa que em doldrà, i molt.

06.06.06

I si hi algú a qui no li agrada el que està escrit, ja ho sap. Avui és el Dia del Diable, i ben prop meu en tinc un de ben banyut , amb un magnífic davantal que porta “Les calderes d’en Pere Pascual Botero”, o sigui que deu ser cosa d’ell.
( Que bona ets Nefer , amb figures d’aquest tipus ).