ERRORS INJUSTIFICATS

Arribo de la magnífica exposició del bon amic i company a Cap Gros , en Sergi Ruiz, que amb el títol “A prop de Santes” fa la millor ( i amb molta avantatge) de la ja esdevinguda tradicional exposició de Santes que serveix per anar escalfant motors. D’ell en parlaré,ja que s’ho mereix i molt per la seva qualitat. Felicitats Sergio!.

Però arribar a casa i posar-me de mala llet ha estat una.

Obro l’agenda cultural , que m’arriba puntualment ( el millor que ha aconseguit el PMC ) i la portada és la que reprodueixo.
Tots coneixem l’escultura , és la silueta del brau que presideix la Pça Italia. Però si llegim el peu de pàgina , Oh! Sorpresa. L’escultor mataroní Àngel Heredero Bravo que n’és l’autor ha estat substituït per Rosa Martínez i Lluis Gisbert , que si no vaig errat són els arquitectes de la plaça.

Sempre he pensat que una de les tasques del PMC , que no fa mai, ha de ser la de potenciar el treball dels creadors mataronins. I no ho fa ja que els desconeix.

Estic convençut que aquesta agenda ha passat per mil mans i correctors. Tots hauran mirat si els accents eren correctes, però ningú ha buscat l’important , si el correcte era l’autor de l’escultura.
Però el pitjor no està en això i sí en el fet de que segur que hauria passat per alt, per que estic convençut que no hi ha ningú al patronat que sàpiga qui és l’autor d’aquesta escultura.

I que no es trenquin el cap, l’error de tot està a Patrimoni. No fa tant el mateix error succeí al Tot en al seva sèrie d’escultures de la ciutat. La rectificació va ocupar mitja plana.
Hi haurà rectificació al PMC?: L’espero i l’exigeixo.

És clar que potser tot seria més fàcil si en ens llocs en que hi ha escultures públiques , una placa indiqués nom de l’escultura, autor, any i característiques tècniques, tal i com he demanat per activa i per passiva a regidor que es posa a tret.
Algú em farà cas?.

ERROR 2

Per una vegada i sense que serveixi de precedent , en Jaume Graupera em fa a mans el dossier de Ca l’Arenas . El miro de passada i en la mostra de retrats observo una peça fauve que em crida l’atenció, fixo la mirada , i heus aquí que ja l’han cagat.

L’obra , una cara de noi, s’atribueix a Santi Surós. Dons no. No és Santi ( diminutiu de Santiago) i si en canvi Santí , amb accent, que n’és la catalanització de Centino.

Estic per assegurar que aquesta obra va ser donada al Museu com a pagament per una exposició que realitzà en el Museu de Mataró allà a finals dels setanta amb en Santi ( aquest sí, diminutiu de Santiago ) Estrany.
Aquella mostra estava plena de peces que venien de la Biennal de Venècia, entre les que a bon segur estava aquesta.

És trist que s’escapin detalls com aquests , que són exactament fruit del desconeixement. I dic això ja que faig aposta del que vulgueu, que ningú dels qui ha muntat i treballat a aquesta exposició, sap ni qui és , ni que significà en el seu temps, Santí Surós.

( Valgui aquest post com a mostra de col·laboració. Espero que dissabte quan s’inauguri Ca l’Arenas , al menys la cartela estigui correcta.)

FONS D’ART

Veig enorme expectació envers l’assumpte. De moment el nombre de visites al blog ha augmentat espectacularment.
Avui és tard però aquest cap de setmana hi haurà temps per parlar-me amplament.
De moment la meva aposta queda clara. El Fons existirà, organitzat i dirigit per altres molt més acomodaticis .

Els detalls, dons ben aviat, que avui és el sant d’un i està content. Tant que m' ha donat per fer broma amb el regidor Sr. Graupera. Aquest , ben educat m’ha felicitat. Jo li he respost que errava, que no era el meu Sant. Cara de sorpresa. La solució apareix ràpida. Em van batejar com a Pere Apòstol , però després de negociar amb la gent del Patronat, no hi ha dubte: Soc Pere Màrtir.