EMOCIÓ

I molta , la que vaig sentir el passat dissabte en l’acte de descoberta de la placa dedicada a Pere Màrtir Viada ( Artista Pintor) , en la plaça que ara ja porta el seu nom , en l’acabament del carrer Sant Pere Més Alt, just al costat de la restaurada muralla.

Un munt de sentiments es varen ajuntar. No tothom sap que Pere Viada i jo érem parents, cosins segons exactament. El meu pare , a qui en Pere sempre tractava de tiet , el va ajudar en el que va poder, inclòs aconseguint que en la seva bona estada a Paris, tingués aixopluc a casa de la Titit Puig, neta de Puig I Cadafalch, i professora de la Sorbona. En Pere sempre fent broma , quan li recordava el fet , em deia que va pagar en espècies escrupolosament i mai va rebre una queixa de la propietària.
A més existia altra emoció particular ,ja que aquells terrenys eren propietat de la Família Pascual , un família burgesa , de la que per raons justament de fets familiars , dignes d’un culebrot amb tots els ets i uts , res m’ha arribat mai a les mans. Però m’agrada que terres dels meus avantpassats ara estiguin sota la protecció d’un molt estimat artista.
Com no però, l’emoció més important estava en el fet del reconeixement al personatge de Pere Màrtir Viada. Al personatge i a l’artista , dues facetes que varen quedar ben al descobert en l’amigable taula rodona que es celebrà a posteriori.

Tot entranyable en un Sant Pere Més Alt que malgrat tot ha anat perdent el to. Crec que els amics del Llimoner i del Sant Lluc be farien d’intentar recuperar als de l’Arcàdia com co-organitzadors de l’acte.

APLAUDIMENT

A L’Eduard Gonzalo Ramirez.

És el jove mataroní que ha corregut el Tour. Vaig assabentar-me del fet per una noticia del cg.com. Sempre m’ha agradat el ciclisme i el Tour sempre el segueixo escrupolosament. Pressuposo que és conseqüència d’aquelles tardes d’estiu, quan un era estudiant, en que després de dinar tocava tour a la tele i seguia aferrissadament totes les etapes.
Al poc temps, vaig saber que aquest ciclista era cosí d’una de les millors amigues de la meva filla petita i d’ençà llavors, cada tarda entrava en la pàgina oficial del Tour per veure la classificació.
Ha aconseguit arribar a Paris , en el lloc 119 . La meva més sincera felicitació per aconseguir un dels somnis que un tenia de petit, tot veient en blanc i negre els esforços de Merckx , Ocaña i companyia. Participar en el Tour i arribar a Paris. Sort que els somnis sols son somnis.

XIULETS

A L’Ajuntament, al PMC i a qui pertoqui , per haver penjat malament quasi tots els cartells de Les Santes.

Com queda clar en el cartell del programa, la peça és apaïsada , amb el nom de Les Santes en vertical , i la data i logotip en la part inferior. Dons be, la majoria de cartells estan penjats en vertical , amb Les Santes en la part superior, i la resta de grafia en zona vertical de difícil lectura.
És cert que l’autora va dir que la peça es mantenia en ambdues posicions , però la realitat està en un treball apaïsat , amb la tipografia vertical. I així hauria d’estar penjat , encara que fos tan sols per complir la llei de propietat intelectual que obliga a que les obres siguin reproduïdes de la manera que van ser creades.

Ja sé que és una anècdota , però no és sols en les parets de la ciutat on el cartell està penjat malament , és en la pròpia casa de la ciutat i en el Teatre Monumental , responsabilitat directa del PMC.
Capgirar el treball d’un artista no tan sols és il·legítim i il·legal ,ans també es demostració d’una manca de sensibilitat artística.

I que ningú digui que busco tres peus al gat. M’agradaria molt veure que tant a la Casa Gran com a les seves dependències ( Monumental, etc...) el cartell està ben penjat. Seria que les coses no estan tan malament com aparenten.