SEGLE XXI ?

Avui m’ha tocat matinar, i dic matinar, tenint en compte que estic de vacances. Generalment no és per a mi un problema ja que és el que faig cada dia, però sempre quan em costa més és al final de les vacances.

Avui tocava matinar ja que la meva filla petita s’havia de fer el DNI. O sigui que ja ho sabem, és qüestió d’estar per allà les vuit a la poli, fer cua fins que reparteixen els números i matar el temps llegint el diari o de la millor manera possible. Tenim sort (?) i som tan sols el cinquanta i ens toca a partir de les deu.
Una hora més per pensar i per maleir aquest prehistòric sistema de funcionar per aconseguir un document obligatori. Com és possible que amb els mitjans que hi ha ara, encara seguim funcionant com quan un es va fer el primer DNI, i d’això en fa unes quantes renovacions.

Però pitjor està en els passaports. La noia que estava davant meu , - a les vuit ja estava fent cua -, ja no li ha tocat número. De passaports a Mataró en fan vuit l’hora i tan sols durant tres hores . Vint-i-cinc passaports diaris , a cinc dies la setmana, per tota la població d’un comarca tan densament poblada com la nostra. A on s’ha vist?.
De tant en tant apareix alguna queixa , algun polític fa declaració d’intencions al respecte en alguna promesa electoral , però tot segueix com sempre. I fins quan?.

M’agradaria que algun polític local és mullés i en fes oportú comentari. Ja sabem que no és qüestió seva , que certament els documents a l’Ajuntament s’aconsegueixen generalment de manera ràpida, però una qüestió com aquesta que afecta a tots els ciutadans hauria d’obligar als polítics locals i comarcals a establir la suficient pressió com per millorar el tràmit. Internet, hores convingudes, ampliació d’horari i personal, gestions prèvies als propis ajuntaments.

Sigui el que sigui però no hi ha dret que en ple segle vint-i-un un hagi de perdre el seu temps de treball, o de lleure , ambdós son prou valuosos , per fer una cua que ens retorna al tems dels grisos , i potser de manera vana ja que ha tingut la mala sort de ser el vint i pocs , i s’ha quedat sense aquell passaport que precisa.

I després diem que estem a Europa.