EDUCACIÓ I CULTURA

“Tot això es soluciona amb més educació i cultura”. Aquesta frase, que ja és frase feta l’hem dit i sentit mil i una vegades , i malgrat el seu ús repetit atresora tanta veritat que segueix essent allò d’una veritat com un temple.

D’educació alguna cosa es parla en aquest moments electorals, Diverses propostes , marcant diferències entre els conceptes dominants d’escola pública o privada, però unes propostes en una majoria convincents per la seva necessitat i de les que penso que les del PSC són les millors amb difeència. Encara que espero i desitjo tinguin una plasmació en la realitat d’una manera més ben estructurada que la necessària sisena hores que tan maldecaps ha comportat.

Però la cultura en canvi ha augmentat el seu paper de “maria” sense transcendència. Ni tan sols s’apunta en els mitings electorals, fora d’algun apunt personalitzat segons l’indret on es realitzi , i ni un borrall en declaracions, debats i discussions entre les propostes.

Que jo sàpiga a Mataró hi ha hagut dos presentacions en l’àmbit cultural, i les dues diria jo que han estat de forma quasi clandestina. De la d’IC en tinc coneixement per el resum del capgros.com , i la pressuposo en forma de roda de premsa , sense intervenció dels agents culturals.

De la del PSC en tinc coneixement per un mail quan ja feia estona que funcionava. Cert és que era un mail del diumenge, i un no va obrir el correu fins dilluns al vespre ( raons obvies de lleure un dia i de treball l’altra) , però penso que hauria calgut més anticipació en el comunicat particular i molt especialment una publicitació general que obris el coneixement a tothom, que a bon segur és del que es tracta: Mostrar propostes per convèncer a aquells que dubten en el PSC com opció definitiva.

No tinc noticia de com va anar, fora del blog de l’alcalde en el que en parla molt positivament i en el que trobo enllaç amb el programa de cultura del PSC que evidentment desconeixia. El llegiré mica en mica, que com si no res es tracta de més de cent planes que somio sucoses.
Però en la citació hi ha alguns punts que em fan fregadís .

La cultura , i ho he dit i ho repetiré tantes vegades com faci falta i a qui faci falta , és a Mataró la gran assignatura pendent del PSC. Per un costat no ha existit ni un veritable interès en ser posseïdor de la regiduria , i per l’altra no s’ha potenciat ni la seva sectorial ni s’ha fet presència en el òrgans de govern del PMC amb persones amb pes cultural i que fossin conegudes del teixit cultural de la ciutat, deixant-se el poder en mans del dirigisme veïnal, massa vegades inclinat a la cultureta del record de les festes de barri , absolutament obsoletes i sense sentit fora d’alguna remarcable excepció , i obviant no ja la gran cultura ( obligatòria en una ciutat que vol tenir pes capital) , ans també la realitat cultural global que ha fet que el PSC no tingués cap mena de pes en decisions transcendentals com puguin ser els affairs Monumental, Can Xalant, Ca l’Arenas, Mostra de Cinema, Companyia Trànsit, Sta Maria , Proposta Mataró , Carnestoltes .... , temes en els que sols l’actuació personalitzada de l’alcaldia ha pogut redreçar , quan amb una presència més activa en el si de Cultura podrien haver tingut uns molt millors resultats.

Per això els noms de Ferran Bello, Cultura Popular i Casa d’Andalusia com a lloc de celebració, segueixen marcant aquest dirigisme i pes específic de l’associacionisme veïnal en el camí a seguir en la cultura del PSC , que com queda palès en el resum dels darrers anys , no ha estat per tirar coets, ans el contrari , dons precisa una profunda reflexió i autocrítica per donar a la cultura ( la gran i la petita) el pes, la força i el dinamisme que la ciutat precisa i que un partit com el PSC ha d’oferir a la ciutadania.

Unes reflexions que a partir del seu programa de cultura , que llegiré amb tota intensitat , ha de permetre estructurar un programa cultural, potent i engrescador, per a les properes eleccions municipals. Per això cal apostar decididament i fer-ho amb criteri i coherència . No seguir en la inèrcia actual que no porta enlloc, i eliminant el que calgui ( que és molt) , portar de nou la il·lusió al món cultural mataroní, adormit, sedat i fastiguejat per quatre anys de direccionisme enlloc i de pèrdua constant de qualitat en el conjunt de les activitats.

I per damunt de tot recordar que es tracta del PSC . Socialisme i Catalunya han de ser els fonaments, eixos i bastides, per donar força a aquesta Cultura que tan malalta està en la nostra ciutat.