ORGULL

Potser aquesta és una paraula perillosa. Qui té orgull és orgullós. Però a vegades cal sentir-se orgullós de fer algunes coses, encara que sols sigui com a contrapunt d’altres.
Avui em sento molt orgullós de que la meva signatura aparegui al costat de tantes d’altres de bons amics, al Maresme Report que acaba de néixer. No hi ha dubte que és una revista que hom pot ensenyar amb orgull. Ben feta, ben dissenyada, amb qualitat de paper, amb reportatges atractius, amb... I al costat de tants periodistes, la signatura i l’escrit d’un no acaba de desentonar.

Per això, i encara que sols per una vegada, deixeu que un estigui molt content d’haver-se conegut i pugui lluir amb gent aliena a tot això , tot dient que ell n’és un més d’aquesta glamourosa revista.

Felicitats Cap Gros. Felicitats Mateu, Quico, Pilar, ..........
Felicitats a tots i gràcies per deixar-me ser un més.

POC QUE TE CREC PAS

Avui manllevo , encara que sigui sols per el paral·lelisme, el titular d’un dels darrers post de l’Alcalde.

Avui en nota pública s’ha explicitat que el PMC ha externalitzat els serveis exterior de suport de Ca l’Arenas a Antequem S.L. , una societat mataronina de nova creació que s’ha fet amb els serveis d’atenció, acollida i informació dels usuaris, així com del manteniment i assistència tècnica de l’equipament , per valor de 100.978 euros.

Divendres vaig assistir a la inauguració de la mostra de Puiggalí i com sempre ni vaig tenir ni atenció , ni acollida ni informació . El cert és que fa uns dies amb Eduard Novellas hi va haver copa de cava i amb Puiggalí ni un bona nit, però això ja son coses que passen, o potser ja son coses de l’externalització.

Bromes a part , no deixa de ser estrany que a tres mesos de la inauguració , es realitzi un concurs d’aquest tipus, que a diferència del de l’Aula de Teatre , no ha tingut una publicitació expressa , i el seu resultat hagi estat sorprenent per a quasi tots , i més quan es parla d’una empresa desconeguda, creada quasi expressament per a l’ocasió.
Dit d’altra manera, que tot està fosc, fa molta pudor, i més quan algun periodista especialitzat ( Vern Bueno. Cap gros ) pregunta a PMC, a la responsable amb la premsa Laia Gelonch, o a Carles Marfà, responsable de Ca l’Arenas, hom fuig d’estudi i ningú vol dir ni una paraula d’aquesta fantasmagòrica “Antequem”.

Dons que voleu que us digui, Que poc que te crec pas.

I això que un està acostumat a moltes coses. A una trucada el 14 per dir que en quatre dies està ja tot a punt, i que demà , pont amunt o pont avall, ja en farà un mes.
Son les qüestions inqüestionables del PMC, l’únic ens en el mon que és capaç de repetir pressupost en despeses com llum, aigua, telèfon....
Seria de servei públic ensenyar com ho fa.

Jo , que voleu que us digui.

Que poc que te crec pas.

TANCAT

Malgrat els horaris establerts avui la mostra d’artistes joves que organitza el Sant Lluc estava tancada.

És mala senyal. Els horaris estan per acomplir-se , encara que la mostra pinta malament ja abans d’inaugurar.
Dos artistes de la mateixa , comparteixen exposició. Eduard Novellas amb Ca l’Arenas i Ivanjot inaugura ben aviat al Museu del Càntir. Son fets que indiquen una manca d’ètica perillosa i una organització com el Sant Lluc caldria tenir cura d’això.

Com deia la meva iaia, sabiduria del Montseny, de bones intencions l’infern n’està ple.