DE TRIPARTITS I EXPOSICIONS

Tot el que ahir s’ensumava, avui sembla ben lligat. M’agrada el fet i m’agrada la manera en que sembla ser s’escenificarà ( segons TV3). Que voleu que us digui , a un l’estètica sempre el perdrà. Ara sols em queda la incògnita de qui remenarà les cireres a Cultura, que queda en el plat d’ERC. Ara és qüestió de veure i jutjar ,encara que sigui tan sols a priori.
Sigui com sigui , i pensant que la negociació seria molt més llarga, havia pensat en un seguit d’exposicions que be podien ajudar. Son algunes del munt que he visitat en aquests deu darrers dies ( passen de la dotzena ). Moltes d’elles, - de les que parlaré en aquest i propers dies -, son del tot aconsellables.

GUERRA CIVIL A CATALUNYA

Amb raons didàctiques, treball de recerca de la meva filla, m’apropo a l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat on es presenta una exposició sobre la Guerra Civil a Catalunya.
És d’aquelles exposicions com les que normalment ofereix el Museu de Mataró, però en bo i amb una gran dosis d’interès. Estructurada en cinc capítols: La segona república. El 19 de Juliol. Polítiques i institucions. Vida quotidiana en un país en guerra i revolució. El conflicte militar. La mostra ens ofereix amb uns acuradíssims plafons, uns treballats vídeos, una oportuna, curiosa i atractiva documentació del desenvolupament dels diferents capítols, sota un àmbit historiogràfic, llunyà al papanatisme de qualsevol color , que permet tenir una visió més que valuosa del conflicte històric.

Una exposició magnífica que cal recomanar ( visites al ANC de Sant Cugat fins el 29 de desembre de 10 a 19 hores els dies laborables i de 10a 14 h. els dissabtes).
Una mostra que molt ens agradaria veure a casa. Acostumat està el Museu a demanar itineràncies sense solta ni volta. Be estaria que per una vegada l’encertés i fes les gestions per si es possible exposar aquesta mostra de molt agraïda visita.

GARGALLO

La Pedrera ens ofereix fins el 28 de gener la millor de les antològiques possibles de Pablo Gargallo, aquest incontestable artista nascut a Maella el 1881 i mot prematurament a Reus el 1934.
Gargallo és a bon segur un dels noms que hom té in mente en el moment de parlar de creadors transcendentals del segles passat. Encavalcat entre tots els conceptes possibles, el seny i la rauxa, el classicisme i les avantguardes, Gargallo desenvolupa un treball eclèctic en que cada cosa té el seu moment i el seu estil, però mostrant alhora la capacitat de compaginar creences, explicitant la comptabilitat de les mateixes demostrant que classicisme i avantguarda son les cares d’una sola moneda, quan la mateixa hi porta encunyada el nivell de qualitat.
Una exposició de la que caldrà parlar-ne amb calma, - temps hi haurà- , però a la que tot bon afeccionat ha de fer ja forat en la seva agenda. Una mostra imprescindible per a tot amant de l’art.


ALBERT ALÍS

Hi ha exposicions que per les raons que siguin, son un quelcom més, Son aquelles que depasen l’invisible marge de l’habitual per fer un pas més enllà. És quan un artista se’n dona compte que ha depassat una frontera invisible que no ofereix el pas enrera. És quan un , d’una manera imperceptible, adquireix la virtut tan tènue i alhora tan preuada, com és la de la maduresa artística. aquella que el converteix de pintor a artista amb tots els ets i uts. Ni més ni menys és que succeeix amb l’exposició d’Albert Alís a l’Ateneu Laietana.
Alís ha apostat fort amb “Procés” la mostra que ens presenta a l’Ateneu però ho fet amb la carta marcada de l’encert segur.
Acostumat a guanyar amb la carta de la complicitat, ara Alís aposta per la nuesa, seva i la de les seves obres. Amb una petita concessió al que podríem dir element turístic, Alis s’allunya de referències properes per enfrontar-se a espais deserts on la figura humana és més referència de temps que no pas essència de ser.
És la immensitat de l’estació, la proximitat de Can Marfà, l’abrupte concepte de la mina, on podem observar la pèrfida juguesca del creador, aparellant elements dispersos i n’aparença contradictoris, per oferir-nos l’elemental corol·lari de la bellesa interior. Res en realitat és res, i tot flueix segons la bellesa interior, aquella de la que sols poden gaudir els escollits.
Una magnífica exposició que enalteix a l’artista i que convida a una lectura més enllà dels límits de l’aparença.
Felicitats Albert

VENTURA AMETLLER

El que ahir deia en el paper avui ho he pogut fer en viu i en directe. Per casualitat m’he trobat a n’en Ventura al bell mig del carrer Sant Josep. Ens hem fet una encaixada / abraçada d’aquelles que supuren apreci. La seva filla li havia fet a mans les quatre ratlles aparegudes en el post d’ahir, cosa que de nou em causa sorpresa en veure la gent que de manera periòdica però constant s’acosten a aquestes més que simples reflexions.
Parlem de la seva emoció i de l’alegria que li ha causat l’homenatge, però també recordem el passat i el seu immens amor a l’art. Son pocs minuts però intensos , amb un intel·lectual al que igualment caldria recordar aquí i ara.

COMUNICAR

Gràcies al Capgros.com m’assabento de que el passat divendres es va presentar un recull artístic-arquitectònic de les “meravellas” de les que gaudim a la ciutat, de la mà de l’IMPEM.
M’emprenyo i molt. Hi ha qui es capaç de trucar al mòbil per convidar-te a un míting, demanar-te una col·laboració política en un moment determinat, o t’intenta convèncer que Montilla és el no va más. Però quan de cop i volta es fa una presentació d’una cosa en la que hi estàs abocat de fa anys, llavors , res de res, i sort que n’ets xafarder i entres a Internet....
Dons bé. Avui, aquesta tarda m’he apropat al magnífic lloc d’informació als baixos de l’Ajuntament. Espero més de cinc minuts que la recepcionista acabi d’explicar el cap de setmana i no se que d’uns mails a una interlocutora desconeguda.
Després, en castellà per cert, i davant de la meva pregunta de on puc aconseguir el llibre / opuscle, quin és el seu preu i demés consideracions, la seva resposta és res de res. O millor dit menteixo, que el puc aconseguir a “La Salle” . Una mirada ferotge que quasi ho diu tot , em referencia al Robafaves amb l’avís previ de que passi d’aquí uns dies per què segur que no el tenen. De soto voce m’afegeix , jo ni tan sols l’he vist, i em vaig assabentar quasi en el moment es que es celebrava l’acte.
Premi a la comunicació. Per no dir més coses, vist l’apunt d’en Josep Puig Pla.
Però anem al gra. Sabedor que gent del Govern llegeix de tant en tant aquest post. Algú tindria la gentilesa de dir-me on puc aconseguir aquest opuscle i que he de fer per poder-me assabentar de presentacions semblants.
Sàpiga que el meu agraïment de vell antuvi.