CA L’ARENAS.

Magnífic treball de Vern Bueno , juntament amb els companys de Cap Gros fent atinada mirada a Ca l’Arenas quan ja fa més de mig any que s’inaugurà.
Les opinions explicitades son prou definitories . Defineixen i es defineixen. Parlen per si soles. Lamentablement hi manquen les de Carles Marfà director del Museu i per tant de la casa , que com sempre s’escapoleix defugint una vegada més de la seva responsabilitat amb els ciutadans , en tan com a Director del Museu.

El resultat de tot quedava molt clar: Ca l’Arenas no funciona. I fora de les opinions personals , - les explicitades o d’altres -, hi ha uns fets irrefutables , com ho son la manca de públic, la manca d’activitats i l’incompliment formal en el que respecte a espais i serveis que quedaven marcats per el pla d’usos , que potser dit amb sornegueria caldria dir, pla d’abusos . Un pla que va quedar clar en el moment en que es presentà que no servia per l’indret , alhora que traïa tot el sentiment de Jordi Arenas en fer la donació de la casa, a tots els artistes de Mataró . I estic per escriure-ho amb majúscules per que se n’assabenti tothom, marmessors inclosos.

El nombre de públic que ha passat per la casa és ridícul. Si obviem la data inaugural , la xifra de sis mesos està molt per sota d’una sola exposició habitual de l’Ateneu. Per ex. la recent mostra d’Albert Alís amb poc més d’un mes d’exposició va depassar amplament els quatre mil visitants.
És inconcebible que en aquest període no s’hagi programat cap acte alternatiu. Si una cosa estava clar per tothom era que en el bon temps calia que els ciutadans fessin seu aquell espai, i per tant era obligat un degoteig constant d’actes de tot tipus. El resultat el sabem tothom , zero , és a dir, cap.
Ni tan sols un acte tan escaient com la presentació del llibre de F.Masriera al voltant de la vida i obra de Jordi Arenas va ser presentat en l’indret., en un fer que deixo a judici de qui això llegeixi.

Igualment , i això que fa més d’un any que s’aprovà el pla d’usos, hi ha dos punts que segueixen “desapareguts” com és el cas de l’office cafè-bar , i molt especialment el punt d’informació. Cap d’ells ni està en ús, ni tan sols es preveu la seva posta en marxa.

Només per això no entenc com algú pot qualificar de positiva l’activitat d’aquests mesos.

Però és que evidentment hi ha moltes coses més. El molt fluix nivell de les exposicions presentades, la manca absoluta d’informació de les activitats de la Casa de tal manera que en l’exterior no consta ni horaris, ni programació, ni activitats. La més que deficient publicitació de les exposicions i de les inauguracions ( així s’entén que en la darrera inauguració de retrats dels germans Arenas sols una quinzena de persones fossin presents a l’acte).

Cal dir que la resposta als Tallers ( iniciats aquest gener) ha esta bona. No faltaria més , ja que és de les poques activitats plàstiques a les que les escoles poden afegir-se . Però és obvi que cal molt més i avui per avui Ca l’Arenas i els seus responsables ni poden , ni volen anar més enllà.

Això per no entrar en el cas de “Proposta Mataró” , ja ho saben el fons d’Art que un centenar d’artistes cedien generosament a la ciutat. Res de res. Malgrat les promeses d’actuació, fetes davant del poder més important de la ciutat, l’Alcalde , tot ha quedat en paper mullat.

Per sort queden menys de quatre mesos per que això faci un tomb. Vull pensar que el Govern te clar que Cultura ha de caure en altres mans. Llavors tot pot ser diferent. És una font d’esperança. Perquè pensar amb quatre anys del mateix incita a l’exili, interior o exterior, tant se val .
Però no em passa pel cap que una ciutat com Mataró mereixi tal càstig cultural com al que ens ha sotmès un regidor en qui teníem posades moltes esperances , i un director de Patronat que ben aviat va quedar clar que venia a viure de la cultura d’una ciutat i no a viure la cultura d’una ciutat, per peculiar i cap grossa que sigui.