APUNTS PER UN CARTELL ENCARA NO ENCETAT

La noticia del nomenament de Marc Prat com a signant del cartell de Les Santes 2007 ha iniciat la polèmica anyal. No vull prendre part en la mateixa, i aquestes son les meves darreres paraules fins que em pertoqui fer el corresponent comentari crític.

Repeteixo el que ja he dit mil vegades. Cal essencialment clarificar el què, com , quan i de quina manera. Així esborrarem de cop i volta totes les nebuloses del cartell. Qui el tria, com, en raó a què, quan es fa públic, qui pot fer el cartell...?, i mil preguntes més.

Personalment un ja està fart de l’obscurantisme de la decisió, que ningú faci públic el jurat i les causes de la seva decisió, i principalment d’aquest secretisme que converteix als participants en la decisió en una mena de tombes ambulants que no poden trencar el seu silenci sota pena d’excomunió.
Per això pregono que caldria molta més transparència en tot l’embolic.

És per això que defenso: Jurat públic i decisió pública. No al concurs i que cada any en el moment de presentar el cartell ( fet per un artista) es faci públic el protagonista del següent any. No al pagament amb diners i sí mitjançant una bona exposició a Can Palauet , a celebrar just a l’estiu en que el cartell i el seu autor en son protagonistes.


Unes idees que caldrà deixar per la propera legislatura. Com ho hem fet ,- i van... -, amb la vella idea d’identificar les escultures públiques amb una placa explicativa.
Que sí, que ja ho sé, que tots , -alcaldes incluits -, vàreu dir que cap problema. Que això en un tres i no res està fet, que parlo amb el de manteniment i amb el d’obres i... , que ja pots preparar-te un dia que en quinze tot està ja enllestit...
El que no vaig acabar d’entendre si quinze eren dies o legislatures. El cert és que ja n’ha passat una més, i de nou hom ha quedat amb el cul a l’aire, ja que tots vàreu dir que a la propera reunió s’aprova , i que.... , en tres mesos a tot estirar... . Dons be, res de res, i això que d’escultures darrerament se'n ha inaugurat un munt, estiguin o no acabades .

I ja que parlem d’escultures, la meva felicitació per dedicar-ne una a l’alcalde Abril. Del tot merescuda. Ara, si pot ser, que no sigui l’enganyifa d’una placa d’acer corten , amb preu brut de 29 mil i escaig euros. La decència d’Abril no sé si ho podria resistir.