CAFÈ A SEIXANTA CÈNTIMS

Arribo d’una petita escapada i em trobo amb l’anunci d’aquest enfrontament televisiu de Rajoy amb la gent de carrer. Igualment en aquest dies he llegit que Montilla farà el mateix en arribar setembre.
No vaig veure a Zapatero en aquell programa, però sí vaig llegir molts comentaris posteriors. Fora de l’anàlisi més profund quedava per a tothom clar que la frase de la nit havia estat la del cafè a 80 cèntims. A partir de la mateixa es va desfermar tota la teoria econòmica al voltant de saber en quin món vivia el President, i quin era o hauria de ser el cost del cafè.

Acabo d’arribar de Lisboa. Hom sap que el cafè portuguès és bo. N’he pres forces i a diversos indrets. Potser el més saborós a “Café a Brasileira” , una institució d’ençà el segle XVIII. Situat a “Largo de Chiado” , és un mític cafè parell en la memòria al Zurich barceloní, i conegut per tothom per l’estauta de Pessoa , client habitual, al que s’ha entronitzat en el seu lloc de sempre a la terrassa exterior. En aquest mític i turístic indret el seu preu és de 60 cèntims a la barra , 90 a taula interior, i 1.10 a terrassa. Si el que vols és un capuccino , la cosa puja 50 cèntims més.

Quin ha de ser dons el preu del cafè. Tant pugen els impostos, sous , despeses etc?. O potser si serà veritat que el cafè hauria de costar 80 cèntims?. El que si us puc assegurar que el de 60 cèntims a “Café a Brasileira” era magnífic.

Tant com les magnífiques pastes que serveixen , però del preu de les pastes ja en parlarem un altre dia , ja que tampoc està gens malament el preu que per aquí et cobren del tortell del diumenge, per no dir el dels croissants o ensaïmades. O el del pa, d’un trenta a un cinquanta per cent més car que a la resta de l’estat. Un tema , el dels preus prohibitius, al que hi estem tan acostumats que ni tan sols ocupen un petit espai en el camp electoral general.

RIBES DE FRESSER

Pensava jo que era una població que qui més qui menys coneixia ja que cal fer-ne parada per anar a Núria, o per haver dinat als “Caçadors”, o...., però no podia imaginar que fos lloc de preferència de tanta gent.

Fa un temps ja vaig descobrir que per en Jòse Spà era mític espai de records de joventut. Avui llegeixo que per la Joana és un lloc de record i bellesa preminent. Veurem qui més s’hi apunta , fet que m’alegrarà ja que per a mi és un lloc privilegiat en la memòria.

El meu avi matern és de Ribes. Allà hi tinc encara cosins amb els que ens veiem molt de tant en tant. Allà hi vaig passar tots els estius de la meva infantesa , en aquells temps de vacances de Sant Joan fins la Mercè. Molts , però que molts, son els records que encara suren cada vegada que m’hi acosto.
Un lloc magnífic , per mirar el sol petant al Taga mentre la fressa del Freser , el Rigat i el Segadell ens donen entorn voltant per el Passeig, o anant a la Catarineta i la Margarideta.

Ribes de Fresser , un bon lloc, per trobar-se a un mateix.

Per cert, no sé si encara és l’alcalde, però en Pere Vigo , junt amb el seu germà van estar interns als Salesians. Un punt més de connexió.