Passen deu minuts de les sis, queden per tant menys de dues hores per que comenci a saber-se la veritat, i malgrat ser sempre molt optimista comença a rodar per mi un run- run. Estic esperant el resultat de participació de les sis , per què el vist el de les dues, fa fredar, i de seguir així aquells que tenen responsabilitats en els partits , en tots , haurien de fer-s’ho mirar.
Però segueixo esperant uns resultats ben positius que poden donar-nos la força suficient per fer el veritable Mataró que tots volem.
Mentre ,avui dia tranquil amb lectura de diaris, dinar amb la mare , cafè amb el fill i amb la Lorena , la seva parella, que així es presentada “oficialment” , començant a ser una maresmenca més , i tot esperant els resultats definitius.
Mentre queden dos apunts:
TERRES DE L’ARAGÓ
El País Semanal parla del Cid. En el seguit de fotografies, dues que ara presento que corresponen a unes terres ben estimades. L’inferior correspon a un lloc ben conegut com és Santa Maria de Albarracín. Una fotografia magnífica en la penombra boirosa de l’hivern castellà-aragonés.
L’altra de El Poyo del Cid. Diu el Cantar. “...legaron a un poyo que está sobre Monreal...”. Un Monreal que és el poble de la dona , al que estimo profundament i en el que passo cada estiu algunes de les millors hores de les vacances.
FEINA PER L’IVAN PERA
Estic 
del tot convençut que l’Ivan Pera serà el nou regidor de Cultura en la propera legislatura. Potser per això, i no fos cas que davant un cartipàs buit de necessitats immediates (?) , el bon amic Iván no sabes en que passar les hores mortes , avui li llenço el primer repte.
“El País”. (Catalunya. Pàg 50). “Estius de pintura i absenta”. Article al voltant de la presència de Santiago Rusiñol a Arbúcies.
Després d’explicar les raons i causes d’aquesta presència i de les discussions amb la veïna Sant Hilari , tota discussió s’acaba ja que tot està documentat per les fotografies del fotògraf Santiago Carreras ( els hi diu alguna cosa aquest nom).
Dons be , un conjunt de fotografies de l’avi Carreras s’exposen en el Museu Etnològic del Montseny a Arbúcies, en el marc del 75 aniversari de la mort de Rusiñol.
Tenint en compte que aquestes fotografies deuen formar part del Fons Carreras , que en el Museu de Mataró hi ha uns quants Russiñol, que és any de celebració i que a Mataró fora del detall de la sala Cabanyes i de considerar una pintura seva com destacada en l’entorn del dia dels Museus , dons res de res....
Per això vagi ja la primera feina per l’Ivan. Rusiñol, la seva obra i les fotos de Carreras.
Per després queda el centenari d’Alfred Opisso.
I seguirem....
Hola Pere,
ResponEliminaEnhorabona per la victòria del PSC!!, doncs tot i que haurà de pactar, ha guanyat clarissimament les eleccions. És de suposar que els mateixos regidors ocuparan regidories diferents, per allò del pacte tri-partit, que s'haurà de mantenir costi el que costi. Però seran els mateixos. Falta renovació, però de moment, tenen la cadira, i el lloc de treball assegurat, que ja és molt.
En quan a lo de cultura, mira, que sigui qui vulgui, però des d'aquest espai, clamo per la teva candidatura a la direcció del PMC, o la seva presidència. No té per qué ser un regidor, pot ser un de fora, no?. I crec que el teu recolzament incondicional, mereix la consideració d'un càrrec dins el PMC, que sempre he considerat que no respon a les necessitats reals del desig de cultura de la ciutadania, que amb la baixa participació, ha dit clarissimamente el "ja ho s'ho fareu!!", que jo tinc que pagar la hipoteca i el col·legi dels nens, i mantenir el lloc de treball, i no estic per polítiques, que sempre feu lo que us dona la gana".
És trist, però és així.
Reitero l'enhorabona per la part que et toca, i voto per Pere Pasqual a la direcció del PMC. Al menys un que hi entèn amb art, i no un "vulgaris funcionari".
Marta
ResponEliminaGràcies per la teva felicitació , encara que només sigui per allò tan català de “la part que em toca” , que en aquest cas és , com en el teu, la d’un senzill simpatitzant que públicament ha mostrat les seves preferències . Una felicitació que m’agradaria pensar és per a tots ja que crec que en Joan Antoni Baron serà un bon alcalde per a la ciutat.
En el que pertoca a les teves simpaties ja has pogut veure que creia en un resultat millor. No ha estat així, però és de justícia remarcar la bona campanya duta a terme per Pau Mojedano.
En el que pertoca a mi i el PMC, com acudit te la seva gràcia. Els que venim de lluny en això de la lluita cultural sabem que mai he tingut cap afany de cadira, diguin el que diguin alguns .
Més que pensar qui hauria de ser qui remenarà les cireres , potser caldria pensar de quin tipus ha de ser el cove. Cap partit s’ha pres de manera seriosa el futur del Patronat. I dic seriosa ja que per a mi apostar per una Fundació Privada no ho és molt.
Penso que vistes les mancances evidents és possible arribar a un cert consens entre tots , per decidir el que , com i de quina manera. I pensar com s’ha de dirigir el resultat final. Llavors hauria de ser el moment de decidir la persona , amb uns trets ben clars: Professionalitat, honestedat, rigor i especialment sensibilitat tant en el que pertoca al públic com als creadors.