FUNDACIÓ SUÑOL

Ahir va obrir les portes al públic la fundació Suñol, situada a Passeig de Gràcia, just al costat de Vinçon.
En el moment que es va presentar públicament ja em vàrem fer l’oportú comentari, tot dient que la col·lecció que presentava era una veritable delícia i que caldria veure amb amplitud aquesta primera selecció e Sergi Aguilar qui n’és el comissari de la Fundació. Avui la noticia surt a tots els diaris amb comentaris a quin més elogiós.

No cal ni que dir que estem ansiosos per veure aquesta primera mostra , i més quan el seu espai físic es troba tan a prop del nostre lloc de treball.
De moment però vagi aquesta magnífic retrat de Mao , de la mà de Warhol per anar fent boca

CAN XALANT

Potser la gent de Can Xalant no està tan ansiosa com nosaltres per veure aquesta primera mostra de la Col·lecció, però ara que en l’entorn del festival Loop’07 tenen presència a La Virreina , en el seu espai 4, be podrien aprofitar-ho i veure bon art que sempre es convenient.

Juntament amb el turc Ergun , és la mataronina Casas Brullet l’encarregada d’ocupar l’espai, però llastimosament ho fa amb un vídeo de 2001 i un de 2005.
Molt currat, dons com així que no es veu la cosa.

Però qui gosa a discutir a Can Xalant, sota anatema d’antiqualla vivent?.

CULTURA POPULAR

Problemes d’organització domèstica em varen impedir assistir ahir a la presentació del programa de Cultura Popular per part del PSC. Ho lamento , i més quan m’he assabentat de que es va parlar també de la cultura en genèric.

El tema de la Cultura Popular crec que és un tema molt important, especialment en com i de quina manera ubicar-la. Juntament amb el tema del PMC han de ser els dos elements més a discutir en l’entorn del futur de Cultura a Mataró.
No hi ha dubte que és un tema espinós i que fereix sensibilitats. Però igualment cal agafar el toro per les banyes i actuar en conseqüència . I per davant de tot , cal mullar-se .

Ja fa temps vaig escoltar un animat debat a la ràdio del que em vaig quedar amb un concepte amb el que combrego. El ponent, del que no recordo el nom, explicitava un exemple ben proper. Deia: “El flamenc i els castells formen part de la cultura popular , però a Andalusia i a algunes comarques de Tarragona. La Feria d’Abril de Barcelona i els Capgrossos de Mataró , poden ser cultura , però no son cultura popular”.
Com veieu , un bon aperitiu per a la discussió, en uns termes amb els que fonamentalment estic d’acord.

Cultura , cultura popular , tradició, folklore ...., molts elements sobre els que caldria establir unes bases fermes de col·laboració, sabent però el terreny en que ens movem

.
Jo defenso una postura semblant a la que enguany ha dut a terme la Generalitat amb la feria d’Abril barcelonina. Col·laboració únicament amb els fets culturals , en aquest cas concerts , en la resta res de res. Ha estat la Diputació i l’Ajuntament barceloní els que han cobert aquest paper.
Un fet semblant reivindico per Mataró. Cultura a cobrir les activitats culturals estrictes , la resta cal fer-ho per altres indrets.

Per això defenso que Associacions de Veïns, Cases regionals , Confraries i tot allò d’aquest caire que vostès vulguin imaginar, han d’estar sota el control de Participació Ciutadana.

I molta cura especial en el camp de les Festes de Barri. Us puc ben assegurar que en el que pertoca al meu ( Molins / Torner ) , la festa popular no tan sols no és una manifestació cultural, ans caldria dir el contrari. Subvencionar i finançar activitats com aquestes sota un sucursalisme mal entès, és un greu error en el que no s’hauria de caure en la propera legislatura.