POLÍTICA CULTURAL

Dijous passat Baron va fer presentació del seu projecte cultural. Ho va fer acompanyat dels bons amics Novellas i Llucià. Perecoll, que estava anunciat no va assistir ja que tenia altres obligacions. Mai s’havia compromès amb l’acte i havia anunciat amb temps de la seva absència ( són paraules que ell mateix m’ha transmès), amb el que premsa del PSC afegeix un senyal més en el seu cúmul de despropòsits.
Per cert , finalment i després de les meves queixes vaig ser convidat a l’acte. Va ser mitjançant un mail a misses dites, i del que com no, vaig assabentar-me en arribar a casa a mitja tarda. És allò de pensar com és possible que a vegades et truquen per qualsevol bajanada i en canvi quan cal... O potser serà, com m’explicita més d’un , que si critiques..., dons ja sap el que toca.

Però l’important està en l’acte i en que tots els errors en la convocatòria de premsa, han estat solucionats, i el resultat final és correcte. Alegrem-nos. És clar que jo també vaig fer una errada. Parlava de que no existia cap mural dedicat a Machado per part de Novellas. És cert , no existeix, però de sota mà hi ha un compromís amb l’autor per que en faci un. Desconeixia aquest encàrrec “in pectore” . Deu ser un d’aquests acords amb “consens” (?) amb els artistes mataronins.
Això del consens m’agrada , i molt, però us puc dir que havent parlat amb més d’una dotzena d’aquells creadors que sonen , cap sap de que va l’assumpte.

Però tornem al quid de la qüestió. La presentació de Baron té un element positiu , o millor dit, en té molts. Ja vàrem comentar en el seu dia que l’esborrany del programa cultural socialista era molt bo. El que ara ha explicitat l’alcalde ho demostra , amb alguns detalls molt importants.

M’agrada ja que s’han apuntat a una idea que he repetit constantment en totes les converses que he tingut amb ells, que no han estat ni una , ni dues ,ni tres. Cal ser realistes. No es pot enganyar a la gent ni amb focs d’encenalls ni amb focs d’artifici. Cal prometre el que es pot complir. Així sembla que s’està fent i jo ovaciono la sinceritat.

M’agrada que finalment hi hagi l’aposta per un nou teatre. A una legislatura vista, però començant a treballar ja. És fonamental. No pot ser que Mataró no disposes d’aquest element tan important. És una aposta de futur en la que caldrà ser valent i agosarat. Dos elements que haurien de ser sant i senya de la cultura mataronina.

I m’agrada com no, aquesta aposta per l’art viu , al carrer, encara que no voldria caure en un localisme mal entès, i crec que s’ha de potenciar la qualitat i en ella si de cas, fer discriminació positiva per la creativitat local.

Però al costat d’aquesta de calç apareixen un parell de palades de sorra que no m’agraden gens. En primer lloc la indefinició al respecte del PMC. “Caldrà estudiar....” Trenta anys en el govern i encara ens cal estudiar el que es cou en el PMC?. Si és així cal fer-ho ràpid, ja que calen decisions ràpides i decidides. Si cal mullar-se fem-ho tranquil·lament. Per la meva part no tinc dubtes. La desaparició del Patronat com està actualment és el primer pas per fer una cultura com cal. Estructurar Cultura fonamentada en consells assessors, i que tot el tema de Festes ( Santes i Festes de Barri), Associacions i altres “andròmines” que es troben sota el paraigües cultural quan es tracta d’altra cosa, quedin sota la tutela de Participació Ciutadana, quedant cultura només per allò que en realitat te referència amb el seu nom.

L’altre punt que no m’ha agradat gens és la frase “el programa del PSC és per governar la cultura de la ciutat , no per presidir el PMC”. És una frase trampa. Penso, i ho faig molt sincerament , que el PSC ha d’agafar el toro per les banyes i agafar per una vegada la regiduria de Cultura i no canviar-la per cap plat de mongetes. Que quant tantes vegades posem èmfasi en la importància de la Cultura, cal posar igual èmfasi per aconseguir dirigir-la.

Crec sincerament que ja toca. A més, en aquesta ocasió son molts els agents culturals que han demanat per activa i per passiva, amb crits i amb silenci, donar un gir definitiu a l’activitat cultural de Mataró.
Tota aquesta gent entre la que m’hi trobo, no entendríem que el PSC donés la callada per resposta. Una repetició de Graupera seria un insult per a quasi tothom, i lliurar-la amb safata de plata a Panadés seria com una traïció difícil de pair.

És per això que a Baron se li ha oblidat dir el més important i allò que tots volíem sentir: ”El PSC vol Cultura i lluitarà per aconseguir-ho”. En realitat quasi ha dit el contrari. I mantenir aquest dubte , no deixa de ser una mala noticia per tots aquells que pensem que la Cultura ha de ser sempre un dels eixos motrius d’una ciutat que vol ser considerada com a tal, i per a tant, del seu govern.

JOAN ANTONI BARON

Son diverses les persones que em pregunten per què em manifesto públicament per Baron, quan alhora critico llista ,actituds , programa... , semblant més que sigui oposició que no pas del mateix costat, o donant armes a l’enemic , com m’ha arribat a dir algun regidor, actual i espero que futur.
En primer lloc crec que cal mullar-se sempre. No m’agraden aquells que sempre es mouen guardant les aigües. Vaig mullar-me fa anys i sempre que ha calgut he repetit. Ho faig ara, ja que estic convençut que Baron és el millor alcalde per Mataró.

Ho dic apostant per la seva honestedat, capacitat de treball i sensibilitat. Tres qualitats que sempre he admirat i en les que he volgut emmirallar-me. Baron gaudeix de les tres i el converteixen en el millor potencial que podem tenir a Mataró per governar la ciutat.
A més disposa d’un bon programa que supera en molt als dels seus adversaris que , només en ocasions puntuals, ofereixen aquell detall engrescador que caldria escoltar. En la resta hi ha la buidor del perdedor, no en el sentit de no guanyar i sí en la incapacitat de generar uns aires millors a la realitat de l’avui mateix.

Però pensar que Baron és el millor no ha d’obviar la crítica, i més quan el monolitisme de l’aparell del partit el converteix en un element intocable , més enllà del bé i del mal, quan no és ni ha de ser mai així. Per això cal una crítica més dura encara, ja que es fa en afany de millorar i no pas de desgastar el seu projecte.

Criticar a la llista és natural. I enguany encara més. La llista , l’equip que es presenta ,és molt fluix, inacceptable en alguns casos i molt espacialment amb alguns noms que fan mal a la vista.
Diuen que el bo de la democràcia és que qualsevol pot arribar a un lloc de poder , escollit per la resta. El dolent és quan el que arriba és un qualsevol , en el sentit més pejoratiu de la paraula, com succeirà en les properes eleccions.

Amb aquestes eines serà difícil, però que molt difícil fer un entramat eficaç, si no es disposa d’estris fora de govern que siguin capaços d’aguantar estructuralment les mancances de qui disposarà de galons. A bon segur aquesta serà la clau d’un bon govern en la propera legislatura.

Però cal criticar els desgavells que afloren. Cal oferir una nova mirada a l’urbanisme, a l’habitatge, apostar per una policia de proximitat per un costat i una altra més generalista convertint-la en una de les millors del país, i no com ara , desacreditada per arreu i per mèrits propis. Apostar per la transparència informativa quan succeeixen fets que van més enllà dels habituals ( Can Fàbregas , cas grua,...) ,actuant amb solvència i diligència, uns qualificatius massa difícil d’emprar en l’entorn municipal.

Per això estarem sempre amb el recolzament i amb la crítica, Dos elements fonamentals per el bon funcionament de la ciutat.

Per els aplaudiments fàcils, per fer la claca., no patim, ja n’hi ha d’altres.
Però que voleu que us digui .Em quedo amb la crítica i la dignitat. Esperit que evidentment no poden defensar alguns que llueixen numero en la llista , i els palmeros que l’aplaudeixen a ritmo de sevillanes , a bon segur pagades per la Diputació.