SORT

A vegades la sort no és del que la mereix. Fa molt poc que m’ha quedat la cara trista veient el desencís de la meva filla. Li queden molts anys per tornar-ho a intentar.
Em dol per ella, per en Jose Spà, per en Pep Comas, en Martí Ramoneda, en Cullet , en Paco que ens havia promés cava demà per dinar , en....
Per més culé que sigui, volia que avui fos el dia de l’Espanyol.
Que hi farem....

DEBATS



La campanya electoral va d’un avorrit que fa pena. Cap partit provoca trempera i tot sembla anar cremant dies fins arribar al moment definitiu. El que succeeix que amb aquest tarannà l’abstenció guanya i per tant perden els partits majoritaris i en surten afavorits aquelles agrupacions testimonials que poden arribar a l’Ajuntament.

La raó, ves a saber, però a bon segur està en la manca de discussió del programa electoral, que sembla el gran amagat de tots els partits , per entrar en aquesta absurda dinàmica de debat diari, sense solta ni volta.
Que si dos debats de TVM, el de Capgròs i Mataró Ràdio, el de la Federació d’Associacions de Veïns, el dels empresaris, el del barri de l’Havana....
Debats a mil amb el temps just per dir hola, adéu i poca cosa més. Resum del passat , desitjos de futur , i bona nit i tapat.

Enyoro , de veritat ,els debats sectorials d’altres temps. Eren diversos debats ( cultura , esport , joves , habitatge , seguretat...) que tenien com a final el debat general dels caps de llista.
Eren debats en els que per els partits hi anaven els teòrics responsables del tema. Entre el públic, gent interessada en l’especificitat. Propostes i debat , amb preguntes del públic. El resultat ,magnífic. Ara , res de res. El poble, com sempre el gran perjudicat.

Per això avui us porto la banderola del debat municipal de “Política Cultural”. Era l’any 87. Observeu els noms , observeu els partits. I si em permeteu l’orgull, observeu el moderador.
Eren temps difícils. L’Ajuntament estava en la barrabassada ( que va acabar duent a terme) de carregar-se l’edifici de “La Peixateria” per convertir-lo en un restaurant, que després de la seva desfeta ha esdevingut en el que veiem ara.

Hi va haver una campanya ciutadana , a l’estil can Fàbregas, que no va servir de res. Amb l’Alcoy , en Pepe Novellas, en Perecoll es va fer neteja de l’espai, i recordo un enorme mural de Novellas marcant “El Racó d’en Migio” , a imatge del famós restaurant argentoní “El Racó d’en Binu” que llavors lluïa estrella Michelín.
En aquell espai és va fer aquest debat electoral. Ple de gom a gom , tant l’espai de la Peixateria, com de la plaça que l’envolta. Quina enveja.
Era una manera , bona , d’entendre la democràcia.

Ara, tot queda entre periodistes, weeb, blog, internet, i casi res queda del contacte directe. Llavors es demana participació, i els partits no entenen que la gent faci botifarra , que és ni més ni menys el que es mereixen.

Em queda molt clar que els que decideixen l’han errada. Tants debats que no serveixen per res, i en canvi es carreguen aquells que si valien. A bon segur, maneres de protegir els líders.
Maneres que porten al no res. Esperava l’arribada del candidat al meu barri. Ja que els partits en fant oïdes sordes a la participació directa i específica ,esperava en viu les seves respostes. No hi seran. El PSC ha programat acte el diumenge a les dotze del migdia. Aneu a dida , i de pas us emporteu per davant a aquell que ha dirigit la campanya.

Tres actes a la Romeria del Rocío , en bona hora , com no. Al meu barri , a les dotze del migdia de diumenge, i en lloc tancat. De veritat hi ha seny a la campanya?. Que voleu que us digui.

De cor: Aneu a dida.