CA L’ARENAS. DARRERES NOVETATS

El temps i les exposicions segueixen el seu curs sense pena ni glòria, en aquesta primera temporada de Ca l’Arenas. Ara en temps d’acaballes Marina Núñez i Marta Petit ens mostren la intranscendència de les seves realitzacions.

La palentina Marina Núñez ens ofereix un vídeo de 1’50” a l’estil d’un mostroari d’efectes especials, en que se’ns mostra la mutació d’un rostre femení. Un treball més de cara visual que no pas reflexiva, del que és difícil comprendre la motivació de l’autora explicitada en el catàleg .

“La pell no és una carcassa, més aviat és una fràgil membrana mòbil, foradada , permeable, tangent amb la resta de mon”. Una reflexió que mereix una molt millor solució visual que no pas la presentada en aquesta ocasió.

La mataronina Marta Petit de la que darrerament hem pogut veure alguns treballs prou interessants , decep de manera total amb la seva animació en dvd (loop), amb els personatge que ofereix com única obra de la sala que li pertany.
Fora de la poca motivació que produeix el concepte , aquest és absolutament no visible per qualsevol desitjós d’intentar fer-me ullada.
El DVD és projecta a l’exterior, a la Finestra de Ca l’Arenas. Facin abstracció:
Vorera estreta en la que amb prou feines passen dues persones. Aparcament de cotxes que impossibilita un pas enrera. Vidre reflectant que permet veure millor el reflex del carrer que no pas l’obra de la creador.

I aqui no val el discurs de que justament això és un fet intencionat ja que permet interaccionar el diàleg de l’art com element creatiu, amb el diàleg natural del carrer, La realitat i l’artifici, el creat i el que sorgeix espontani de la vida...

Com veieu fer reflexions contemporànies , moltes vegades és molt fàcil. Justament ho és quan no existeix aquesta reflxió i sí les paraules buides. Tan buides com els treballs d’aquestes autores que ocupen aquests dies els moltes vegades malaguanyats espais de Ca l'Arenas.

CA L’ARENAS, BALANÇ

D’aquí quatre dies es celebrarà el primer aniversari del que havia de ser emblemàtic edifici per l’art i els artistes de Mataró, i ha esdevingut amb el pas del temps un centre en que esporadicament es presenten (moltes vegades sense cap mena d’acte inaugural) exposicions en forma de petits tastets de valoració ben variable , de les que ben poques queden en el petit record ben proper .

Enguany amanides amb una pèssima exposició generalista que en aquest any inaugural ha vorejat el concepte de l'impresentable.

Però a més del balança expositiu , caldrà explicar com ha estat possible que tot allò que li havia de donar vida ha quedat en el no res. Ni tan sols un acte s’ha celebrat en el vell casalot.
Tot això per no recordar que de la base dades , el punt d’informació, la zona de cafè...., res de res. Que ni tan sols s’ofereix en l’exterior horari de visites , llistat de les exposicions a visitar ,,, etc,

En resum un fracàs absolut com era fàcil de preveure al caure tot en les mans del Museu de Mataró i el seu director Carlos Marfà , veritable element enquistat en el poder del més acartronat dels Museus i que tant mal ha fet i fa a la cultura mataronina,de la que sembla ser unelement intocable .
Serà Sergi Penedès qui aconseguirà encaminar-lo per la senda del treball i la responsabilitat? . Si és així , ha de saber que tindrà el respecte etern de tots aquells que estimem l’Art i la Cultura de la nostra ciutat.

PACTE

Encara, que tot això de Ca l’Arenas i demés, es mou tot en una nebulosa.
Res en parla el pacte de la legislatura. Com tampoc diu res de Can Xalant, Can Palauet, el taller de Gravat , els locals per a joves artistes i.....
Seria bo tenir-ne una primera aproximació, ja que si entrem en el programa de Cultura d’ERC sí que en parla i ho fa per apuntar que caldria incidir més en aquesta aposta per l’art contemporani duta a terme fins ara per el PMC
Que Déu ens agafi confessats.

Del que tampoc en parla el pacte és de la reforma del PMC , explicitada individualment per els partits signants, un element igualment imprescindible per poder caminar endavant.

Com veuen massa oblits , massa indefinicions, molt poca claredat. En resum , culturalment parlant un molt mal pacte.

Per altra cantó però em diuen que he entès malament el tema del Fons d’Art. Que és cert que està mal escrit, que no queda clar l’explicació però que cal anar al concepte. Que “Art de Mataró” en realitat és fonamenta en part en el Fons "Proposta Mataró", que cal ser positiu , i no filar prim....
Sense filar prim , en aquests dos mesos d’ençà la signatura s’havia d’haver enviat mitjançant el PMC una carta explicativa . degudament consensuada , als signats del Fons d’Art. En saben alguna cosa?. Per què un està per anar a l’oficina d’objectes perduts de l’Ajuntament a veure si allà en tenen notícia.

NOTICIES D’ARTISTES , BONES NOTÍCIES

Mentre el poder discuteix del sexe dels àngels , els artistes treballen.
Demà a la sala Parés s’inauguren dues exposicions: Una col·lectiva de títol “Moments” en la que hi participa Piotr Perski , l’artista polac que exposa actualment a l’Ateneu. L’altre , la important, amb tan sols tres artistes: Eva Llorens, Antoni Mas i el mataroní Alberto Romero Gil. Son les exposicions d’estiu que romandran obertes fins el 3 d’Agost.

Alberto Romero és ja una gran realitat de l’art figuratiu mataroní. No arriba als trenta i cada dos per tres deixem aquí noticia de les seves exitoses exposicions per arreu del país. Ara ja el veuen , a la Parés i amb un cert protagonisme.
Alberto Romero és de Rocafonda. Ha lluitat ben sol per aconseguir el seu espai i mai ha tingut cap ajuda oficial, ja que ni tan sols el conviden a les mostres d’Art Jove , potser amb la por de que guanyés.
Hora és de que algú es faci ressò del seu fer. M’agradari i molt veure la noticia en algun blog important d’aquells que tenen per costum (felicitats i gràcies) parlar dels èxits dels artistes mataronins.

I alhora que algú prengui nota del seu nom per fer una exposició. No tardarà en fer el salt definitiu i serà molt trsit veure en el seu currículum l’absència dels espais emblemàtics mataronins ( això si és que en tenim algun).

SORT
No voldria acabar aquest post sense desitjar molta sort a tots els que avui han començat una nova etapa com a regidors. El desig és per a tots , per els amics i per els que no ho son tant. Per els indiferents i fins hi tot per aquell regidor que la seva presència la noto com un insult a la intel·ligència dels ciutadans mataronins.
Puc assegurar de cor que estaria content del seu èxit. Seria bo per la meva ciutat. i per tant seria bo per a mi.

Sort , però que molta sort per algú que avui en bona part se la jugava. No en sé el resultat . Espero i desitjo de tot cor, que hagi estat bo.
El conec poc , però m’agrada la seva manera de ser , la seva vàlua i li queda un paper molt valuós en aquesta la nostra i la seva ciutat.
Estic convençut que ben aviat li podrem donar una forta abraçada. Ara en la distància , el desig de la sort. De veritat que te la mereixes.