dimarts, d’octubre 09, 2007

VINT-I-SIS EUROS AMB QUARANTA DOS CÈNTIMS , I TRES CÈNTIMS DE PROPINA


Aquesta és la quantitat que he pagat per disposar dels quatre catàlegs que ha editat Ca l’Arenas com anuari de la passada temporada . Com tot ciutadà que els vulgui tenir, diran vostès , i bona part de raó els assisteix , i en aquest sentit he comprat i he pagat .

Però és cert també que aquests catàlegs institucionals tenen més que res un efecte curricular en els participants i propagandístic en les Institucions . Justament per això son enviats a crítics , Museus, Institucions, Universitats i demés en un afany en que es barregen informació i auto-promoció.
De catàlegs dels més diversos espais, museus , institucions i demés en rebo uns quants. Si m’identifico n’aconsegueixo uns quants altres . De l’únic lloc on per norma he de gratar-me la butxaca és en les exposicions organitzades per l’Ajuntament de Mataró.

Soc posseïdor, i ho dic amb orgull, d’un crec que magnífic arxiu de catàlegs de les exposicions realitzades a Mataró i rodalies en els darrers trenta anys. Me’n manquen alguns, - la majoria de les mostres organitzades per el PMC- , ja que no m’ha passat pels dellonsis fer-ne pagament.
Sincerament crec que coneixent tothom que la meva tasca de crític ha esta sempre amb guany econòmic zero , és de menyspreu mantenir aquesta constant negativa. I a més , fer malèvoles acusacions des de Beneficència dient que no era veritat.

Aquí estan els rebuts. Espero que els tres cèntims de propina constin en l’estat de comptes, per què , ho ben juro, que els comptes de Ca l’Arenas de 2007, els miraré amb lupa.

ANÈCDOTA

Moment de pagar :” 26.42 euros”, Bitllet de 50 a la mà. Mirada perduda del sempre amable , i cal remarcar-ho, encarregat de la casa i una explicació: Ho sento , però encara que ho hem demanat no ens deixen tenir una caixeta amb canvi.

Amb bona voluntat tenim 45 cèntims , però a on trobem canvi un diumenge al matí al voltant de Ca l’Arenas? .

En veritat, una pagina d’auca.

VERGONYA

Fullejo els catàlegs. S’ha de dir que estan molt acurats . ben editats , dissenyats , amb un to agradable, etc.
Em deturo a “Mirades contra el temps” l’exposició mare i nucli. Cerco una obra i evidentment baixen tots els sants del cel.

M’explicaré. En aquesta mostra es presentava l’obra “Cara de noi” de Santí Surós. Sí, Santí amb accent , que en castellà vol dir Centino, i no Santi que és diminutiu de Santiago.

Vaig detectar l’errada abans de que s’inaugurés l’exposició i en vaig fer el pertinent avís. Ho vaig fer en la diada inaugural. Vaig enviar mails al PMC, a Ca l’Arenas. Vaig fer-ne reclamació a tots i cadascun dels diferents “responsables” que he trobat a la porta , que han tramés la nota com ells mateixos m’han indicat. S’imprimeix el catàleg i l’errada continua. En Centino Surós és per a sempre més Santiago Surós.

La contumàcia en l’error no canvia la veritat, sols demostra l’estultícia del que la practica.

DIFERÈNCIA

Quatre son els catàlegs editats. Tres corresponen a la mostra general del pis, el menjador i la sala 1. Els tres estan en català i parlen de mostres organitzades per el Patronat Municipal de Cultura – Museu de Mataró.
Però les coses varien quan ens enfrontem al catàleg de la sala 2: La Finestra / La Galeria , és a dir , les mostres d’art contemporani.

La primera variació està en que el catàleg no tan sols està en català , ans també en castellà i anglès. Per quin set sous aquesta diferència tan qualitativa, ens preguntem?.

La segona està en que el Museu de Mataró desapareix dels crèdits on consta tan sols Patronat Municipal de Cultura. On a demés consta com a Comissariat i Coordinat per Gisel Noè , el que demostra , al meu entendre, una falta de ètica , ja que essent tècnica d’arts visuals del PMC , justament la tasca de dirigir i coordinar és la seva feina . La seva individualització, en evident efecte curricular , és un error que hauria de ser subsanat en els propers catàlegs.

El que succeeix que aquesta diferenciació és absolutament irregular:
En el Pla d’Usos de Ca l’Arenas consta ben clar que : “ ...es defineix com una extensió específica del Museu de Mataró , especialitzada en Art..” igualment indica que el centre “... depèn de l’equip tècnic i directiu del Museu de Mataró...”
Per tant no és de rebut que uns s’apuntin a un carro, ho facin amb avantatges i a més deixin de costat a aquells dels que en realitat depenen.

Però ja sabem tots com les gasten per Beneficència . I si no que m’ho diguin a mi. Però sigui com sigui.:Atenció als tres cèntims. Que constin en el balanç. Per ells aniré a per totes.

PREGUNTES QUE POTSER MEREIXERIEN RESPOSTA ( II )

Quants catàlegs s'han editat i a qui han estat enviats de manera gratuïta, i per quina raó?. Ha cobrat la tècnica del Pat ronatper els seu comissariat i coordinació?. Si ho ha fet en funció del seu càrrec , per què la seva diferenciació personalitzada?.

Ja que els de casa no tenim cap dret , al menys bo estaria saber que es fa amb els nostres diners.

2 comentaris:

  1. però que et creus que ets el centre del món? Si només ets un crític discutible, no tens la veritat absoluta, d'un àmbit petit i reduït d'una ciutat. No més que això. Què creus que ets alguna cosa més?

    ResponElimina
  2. Quin comentari més mesquí, anònim!
    Des de quan per expressar-se cal ser "alguna cosa més"?
    No fotem: si en PIC no es mereix un catàleg de franc, no se'l mereix ningú. Ni que sigui per la seva condició de picapedrer de la crítica local.
    I el terme picapedrer l'úso amb tot el respecte: són els qui permeten que d'un roc en surtin resultats tangibles. Picant i emprenyant, si.
    Fa dos anys que el llegeixo habitualment i només li puc fer un retret seriós: quan es posa sentimental li deixa de funcionar la intuïció. Deu ser humà.

    ResponElimina