MADURESA

En Josep Serra , que exposa en aquest mes a l’Ateneu Laietana no és pas una criatura. No ho és per edat , ha depassat els cinquanta, ni per experiència , enguany celebra els seus vint-i-cinc anys d’exposicions , però manté ferma una il·lusió quasi infantil per el que fa , o potser estaria millor dit per seguir trobant camins per fer el que fa , que és ni més ni menys que crear.

Serra va començar , com quasi tots els de la seva generació, en el conreu del realisme. Va seguir avançant per un realisme màgic amb aquell grup amb Sabillón, Bernardino i altres, que s’aprofitaren de l’estela de Rovira, Alcoy, Jordà i demés, però ben aviat va veure que era en la nuesa de l’abstracció on existia el camp més ample per expressar els seus neguits.

Però l’abstracció, en contra dels que molts creuen , no és camí fàcil. Cal establir un bon campament base i a partir del mateix anar deslliurant-se dels mil i un atavismes de la pintura fàcil per arribar al sentiment més estricte de la soledat del creador amb les seves imatges.

Serra , seguint el seu tarannà, ha seguit el camí de manera tranquil·la, però sense pauses. En el camí ha quedat el gest , els materials a l’estil de l’art pòvera , un cert constructivisme abstractiu .... , però ha mantingut aquella essència per el sentiment interior que ha esclatat madur i resplandent en aquest expressionisme abstracte d’arrel americana que és on es troba més a gust i a on pot expressar de manera més definida les seves virtuts , qualitats , i especialment emocions.

Serra no enganya a ningú , no ho vol fer, cosa que en els moments actuals és molt a dir. Simplement vol expressar-se . Ho fa amb riquesa tècnica i cromàtica , amb habilitat en el desenvolupament d’equilibris , espais i colors , però essencialment ho fa amb el pes específic d’aquell que creu simplement en la seva veritat . Sense cap mena de mixtura ni d’embut , vol presentar-la als espectadors, per simplement apropar-se i provocar-li emocions i sensacions desconegudes, tot fent-li sentir que una forma, un color, poden donar sentit al món intern de cada èsser humà , com ell mateix explicita en la seva auto-presentació.

Conec a n’en Josep de fa molt temps. Hem estat veïns de carrer i principalment veïns d'art. De tant en tant ens truquem i la fem petar , cercant sempre unes il·lusions que mai s'asoleixen del tot. Gustosament l’he presentat en diverses exposicions, però mai com en aquesta darrera experiència he tingut tan clar la força i potència del seu fer. Aquell que va més enllà de modes, tendències i intencions. Aquell que té la força de la intimitat més personal en la recerca d’una creació, que com diu ell mateix , ens ajudi a ser éssers humans més lliures, en aquest nou univers d’una nova realitat en un nou futur.

Josep Serra “Abstracte després de Nova York”
Ateneu Caixa Laietana Sala 2
Del 26 d’octubre al 9 de desembre del 2007-11-04

(La foto de l'exposició és una gentiles de Marta Teixidó)

COMPROMISOS QUE NO PROMESES

És aquesta una frase, que encara que incorrecta ( un compromís sols s’adquireix després de fer una promesa) va sonar molt en les passades eleccions.

Fa uns dies vaig estar en una reunió de Cultura d’aquells que manen. Vaig poder veure el PAM i els Pressupostos de l’any vinent. Segons queda molt clar “Proposta Mataró” és simplement una promesa electoral inclosa en el pacte de Govern. És a dir , si es du a terme en els propers quatre anys , segons sembla, ja s’ha complert.
Per això ni consta en el PAM d’enguany , ni té espai expositiu marcat ( que si el tenia i ben explicitat per l’Alcalde en la roda de premsa del dia de la signatura del conveni) ni te cap mena de presència pressupostària.

Llavors em costa quadrar amb un document oficial signat per el propi Alcalde ( conveni per a la creació del Fons d’Art) que en el seu punt IX diu estrictament així:
“El Patronat Municipal de Cultura proposarà en la propera discussió de pressupostos municipals la creació d’una partida específica destinada a l’adquisició d’obres d’art”.

No havent succeït res de tot això , davant de que ens trobem : d’un incompliment d’un compromís , o l’incompliment d’una promesa?.
Sigui com sigui davant d'un incompliment que caldria aclarir.


RECORD

Vagi aquesta imatge dels pinacles del Duomo de Milà , dedicada a aquells “envejosos” del gust que vaig tenir aquest estiu i que van voler comprovar-ho amb els seus propis ulls en aquest pont de Novembre, i de pas varen rebotar-me l’enveja , amb un missatge just des d’allà dalt.

Amb l’afecte personal i l’agraïment per la seva permanent lectura d'aquestes ratlles.

POST

Penjo el post per acompanyar la mare a la Residència i em trobo amb un carrer desert, com és el de casa a les cinc i poc d'una tarda de tardor, i a dos guripes inflant-se de multar a tort i dret.

No es gens habitual la presència de guripilles municipals per el barri. El cert és que sols els he reclamat una vegada i ni es van acostar malgrat les repetides trucades per unes bretolades d'uns joves. Però avui sí. Cal fer calaix.

És cert que els cotxes estaven mal aparcats ja que ocupaven la vorera del mur del convent. Igualment cert que no entorpeixen a ningú. Tant cert com que portem deu dies al barri sense aparcament ja que el Triàngle està ocupat per el circ. Tant cert com que l'aparcament del carrer Terrassa havia d'estar acabat per el mes de juliol i un , que ha decidit adquirir-ne una plaça, el trucaran el proper 12 de novembre , és a dir un mes més tard de que en va signar-ne compromís . Tant cert com que no s'ha fet cap mena de publicitat del mateix aparcament.

Però mentre , multando que es gerundio. Casualment mai veig aquests mateixos guripilles multant al reguitzells de cotxes, amb molta gamma alta , que invadeixen voreres i espai central de la Pca Joaquim Blume cada dia, tot esperant que la canalla surti d'entrenar del Municipal de Fútbol. Allà si molesten a peatons i trànsit en general.

Però que hi farem. Si hi ha un cos policial que mereixi una repulsa general és el de la Poli Municipal . Malgrat li pesi a n'el bon amic Ramon Bassas.

I això ho diu un que dona voltes i voltes , com ha fet avui, per trobar un espai abans d'aparcar en lloc prohibit.