CAN PALAUET. CARA I CREU

CARA. MATARÓH !

Teníem coneixement del llibre autoeditat per el dissenyador i artista multidisciplinar Soler Balcells al voltant de la seva /nostra ciutat. L’havíem pogut veure a Robafaves , però ara que l’hem pogut analitzar en profunditat a Can Palauet hem de cantar sense embuts les excel·lències del seu treball.



De llibres de/ amb fotografies de Mataró n’hi ha molts i sembla difícil poder donar-li la volta , dons bé aquest repte ha estat assumit de manera exitosa per aquest jove creador que ha sabut treure petroli d’allà on no semblava hi havia , amb un treball impecable, digne de tot reconeixement.
Soler Balcells s’ha enfrontat a la ciutat en la recerca d’una nova visió. Ha cercat llocs coneguts i emblemàtics cercant l’angle oblidat . Ha donat gir personal a la mirada per veure allò que quotidianament tenim davant dels ulls i no sabem veure. Ha cercat el camí original davant la mirada freda i habitual.
Amb tot això ha confegit un ampla conjunt de mirades , quasi totes elles amb tanta qualitat com calidesa , per donar la volta a la truita en la mirada tradicional a la ciutat.

A més, Soler Balcells ha sabut presentar la seva proposta. Si el llibre , sols per pocs escollits, es presenta magnífic en la qualitat i el disseny, qualificació parella val en la seva presència a Can Palauet on al costat del llibre i la visió de les seves fotografies ha apostat per una magnífica enramada fotogràfica , seductora i candent, que demostra aquesta qualitat multidisciplinar de Soler Balcells al que cal felicitar efusivament per la seva tasca.
Una enramada temptadora, en la que un pot cercar/trobar mil i un detalls amagats en la proximitat més propera i no és joc de paraules.

Mataróh! No sols és un gran llibre ,ans també una bona exposició. I Soler Balcells és a partir d’ara un nom per tenir molt en compte i no oblidar.

CREU.- ALBERT IBANYEZ

Albert Ibañez és la gran esperança de les arts visuals oficialistes de Mataró. Després d’un pas ben prometedor per el batxillerat artístic ha estat apadrinat fortament per Can Xalant i el PMC el que fa que malgrat la seva joventut sigui l’únic artista que pugui presumir d’haver exposat a Ca l’Arenes i a Can Palauet .
És dons, segons diuen, la carta amagada , l’artista que portarà el nom de Mataró, - encara que nascut i resident a Vilassar de Mar-, per arreu i col·locarà definitivament a la ciutat en el mapa. I a fe que és possible ja que Albert Ibanyez te aquell sentit individualista , creatiu i de treball que el pot fer triomfar , però de moment caldria situar-lo en standby.

Sempre he defensat que la joventut té el dret i el deure d’equivocar-se. Però ho ha de fer, tenint consciència d’aquest error per així poder millorar. Albert Ibañez ha errat i molt en les seves darreres presències públiques, però em sembla que no tan sols no n’ha pres nota , ans al contrari ,n’ha fet riota.

Ibanyez va guanyar immerescudament l’Art Jove 2007. La decisió del jurat era prevista a priori i en va sortir escaldat ja que en l’exposició pública quedava clar , no tan sols que Ibañez era un immerescut guanyador ans també que era del més fluix del que s’havia presentat.
Ibañez va ser escollit , ves a saber en raó a què, per exposar la passada temporada a Ca l’Arenas. La seva juguesca amb habitació demodée no era tan sols inadequada , era artísticament patètica.

Ara Ibañez, que ves a saber si per estudiar a Elisava i a la vegada a l’Universitat de Southampton , és creu un ser superior , ha tapiat la sala de Can Palauet amagant (?) vuit obres de tècniques i formats diferents . Amb el mur impedeix la visió dels seus treballs que sols poden ser visionats si s’adquireixen.

Segons ell mateix explica en el catàleg de la mostra , que sols amb sort s’aconsegueix , que la seva experiència serveix per molt. Que els cent metres quadrats desaprofitats de l’espai expositiu qüestionen la utilització dels centre , demostren el desinterès local respecte de l’art, l’ús del concepte i la forma en comptes de l’expressió i l’hermetització dels processos artístics. Així com la seva difusió i comunicació.

Amb aquestes , les seves paraules, crec que està tot dit. Ibanyez és l’evident símbol d’una frustració intel·lectual, adquirida en el culte d’un futur esplendorós, quan la realitat marca unes beceroles que condemnen per avui al fracàs real. Altra cosa serà la virtualitat oficial on les arts visuals segueixen essent les mimades , encara que els resultats siguin patètics , en aquesta imperdonable aposta actual del PMC.

Per això em reafirmo en el dit ahir. Aquesta mostra és la de un “niñato” , i valgui l’expressió castellana de difícil traducció I per evitar equívocs aquí repeteixo la definició del RAE : “Dicho de un joven sin experiencia. Igualmente dicho de un jovenzuelo petulante y presuntuoso”.
Certament més que un qualificatiu, un epítet.

Albert Ibanyez , un home que pot ser futur, però que ara per ara és un presumptuós i pobre creador que reflecteix l’escassa capacitat creativa d’una generació que de no canviar està definitivament perduda.