DIGNITAT I QUEIXA

Dons sí. He fet pont. I s’agraeix. Per raons de feina no tinc moltes oportunitats d’aquesta meravella que n’és enganxar uns dies per aquí i allargar la festa en uns límits raonables.
Han estat quatre dies no del tot de descans , ja se sap que en aquestes dates hi ha compromisos de compres i preparació del Nadal, però dinars familiars i d’amics han fet que carregui piles per aquesta darrera quinzena final de l’any.

Avui tarda , aprofitant que segueixo empiocat amb aquest refredat que sembla no acabar de marxar mai, repasso noticies , blogs , llegeixo diaris i evidentment he de començar per explicitar alguns punts al voltant d’una noticia que s’ha fet pública en aquests dies.
És al voltant de l’arxiu de Francesc Miralles. En relació al mateix fa uns quants dies ho explicàvem tot en un post que coincideix plenament amb les noticies publicades a posteriori en la premsa. Però ara es remarca que el va entusiasmar més a l’Alcalde va ser la possibilitat de crear un arxiu artístic local.

Davant aquest “entusiasme” crec que cal fer unes oportunes precisions.
Actualment Mataró no disposa d’aquest arxiu , no sols per que a bon segur qui hauria d’haver-lo encapçalat (Museu) ha manifestat un menyspreu permanent per l’art local , ans també per que el Govern de la Ciutat no ha fet cap actuació per exigir que fos realitat, i per tant marcant el camí per executar aquells instruments que l’haurien d’haver dut a terme.

Per tant, cal concretar, i fer-ho amb la fredor que sempre marquen els fets.
Així:

Punt 1.- En el pla d’usos de Ca l’Arenas , realitzat per el Museu de Mataró i aprovat per el PMC, consta l’existència d’un punt d’informació per atendre les consultes al voltant del fons de la casa , del Museu, dels artistes .. ,amb la creació d’un web i amb terminals informàtics per efectuar les consultes.
És a dir, que quan s’inaugurà Ca l’Arenas aquest arxiu al voltant d’artistes locals havia d’estar en funcionament. No va ser així

Punt 2.- Que ha passat un any i mig d’ençà la inauguració de Ca l’Arenas , el punt d’informació és inexistent, no existeix cap base de dades i no hi ha cap noticia de que s’hagi fet cap pas per que sigui una realitat. Al menys , no conec a cap artista al que s’hagi demanat la informació precisa per dur-la a terme.

Punt 3.- Que el responsable d’aquest incompliment és el Director del Museu i de Ca l’Arenas , Sr . Carles Marfà, al que curiosament ara s’encarrega a dur a bon port tot el tema de l’Arxiu Miralles i afegitons.
Un paper, que en el cas dels artistes locals, ja hauria d’haver realitzat fa anys i del que no hi ha realitzat ni un borrall.

Punt 4.- Que Proposta Mataró, Fons d’Art d’artistes locals, que malgrat compromís signat per part de l’Ajuntament de Mataró no s’ha dut a terme , implicava una doble cessió: la d’obra d’art significativa i la de documentació artística de cada participant.
És a dir, que si la Ciutat hagués mantingut el seu compromís de materialitzar “Proposta Mataró” avui disposaria d’aquest arxiu documental dels artistes locals , avui per avui inexistent per la seva negligència i per l’incompliment dels seus compromisos.

I amb aquestes paraules acabo aquest tema que espero no tornar a tocar i ho faig amb unes paraules de Miguel Delibes que llegia avui mateix a EPS i que em van com anell al dit:“¿Que me alivia?, el deseo de anteponer la dignidad a la pura queja”.

Definitori.