2008

Quan encara ens queda en el record l’esporuguiment de l’efecte 2000 , que semblava que ens deixaria a tots en calçotets en molts punts de la tecnologia habitual. Quan el 2001 ja sols és una gran pel·lícula que de tant en tant remirem. Quan l’euro ja s’ha afegit a la nostra vida , encara que qui més qui menys encara anem , mig d’amagatotis , amb les pessetes en el cap per fer més d’un compte. Quan..., i ja estem al 2008. Dons , benvingut sigui i que sigui el millor possible per a tots.

L’hem estrenat amb normalitat , hem menjat, begut, xerrat amb els amics, hem seguit comprant els darrers regals que queden per el dia de Reis , i hem vist que més o menys tot segueix igual.
No hi ha hagut temps encara , ens direm , és per això que ens agrada somiar en que serà un any més pacífic , menys tens, en el que el diàleg dominarà i que , en el possible, les coses aniran millor, és a dir , que de nou guanyarem les eleccions i aquesta vegada encara amb més marge.

Fora de generalitats , no soc pas home de fer balanços a fi d’any. El brogit general m’ho impedeix. Soc més de resum de temporada , jaient sota el presseguer , a la fresca de l’Aragó del Jiloca , quan cau la tarda de finals d’agost. Però malgrat això , si que hi ha una certa mirada al futur, i en aquest somio en que el projecte "a contrallum", que ara tan sols està embastat , aquest sí que es durà a terme i em servirà per treure’m l’espina del que tots sabem , que ja fa nou mesos de silenci, el que indica que la gestació definitivament no ha estat duta a terme.

Però s’acosten els Reis i com que no vull sentir-me de nou decebut , els hi demanaré, tal i com ens feia fer el meu pare: “Als Reis es demanen sols tres coses , i després cal afegir , i el que ses majestat vulguin...”.
Espavilat que és un , em permeto la llicència de fer dues cartes. La personal, que queda així en l’àmbit del privat, i la professional de la que aquí van les tres coses, que per promeses i repetides , potser comença a ser hora que es materialitzin.

La primera , que algú es digni col·locar d’una (punyetera) vegada , unes plaques indicatives en les escultures públiques, indicant nom de la peça, autor, material , any de col·locació , etc... Essent el deu o dotze any consecutiu que ho demano , el cert és que ja he perdut el compte , i essent també una petició que crec considerada , no estaria de més que algú en fes recordatori a qui calgui.

La segona , que els espais artístics estiguin també indicats en els indicadors de caire turístic de la ciutat. Que en els decoratius indicadors , amb imatge inclosa, apareguin també indrets com Ca l’Arenas etc.
Vist que la regidora responsable ( Alícia Romero) em va dir ara fa un any que era cosa de un no res, potser ses majestats li poden portar cues de pansa que es remei eficaç per la manca de memòria.

Que algú pensi que les coses s’han fet malament i que morta ja per inanició una proposta per disposar d’uns fons d’art d’artistes locals, faci el possible per engegar una iniciativa que serveixi per omplir aquest evident buit cultural de la ciutat.

Aquestes tres peticions , a ser possible poden anar ben embolicades amb paper lluent amb paraules com “compromisos” (que no promeses) o “fets” (que no paraules) , que donguin cos a tan minses demandes.

Fora d’això , i en l’apartat ” el que vos majestats vulguin” , podeu posar-hi de tot : El Museu Bassat , la Nau Gaudí, l’arxiu Miralles , el canvi definitiu de Director del Museu , bones exposicions a dojo enduent-vos mitjançant la vostra màgia la programació preparada per aquest any. I com no, sort, èxits i molta inspiració per els artistes de casa.

Com veieu , una mica de tot. Per això per encapçalar el primer post de l’any , he escollit una obra de Hartung. La força i el ritme de la seva pinzellada permet establir un ordre , dinàmicament equilibrat , en un caos aparent. Potser els elements precisos per que el 2008 sigui un bon any artísticament parlant , a la nostra ciutat.