LA VIDA SIGUE IGUAL

Si hi ha una paraula que defineix l’art , sigui quin sigui el tipus de manifestació artística que es tracti, és la de “ comunicació”. La seva presència o absència és el límit definitori que permet a aquella manifestació poder-hi afegir el qualificatiu encertat d’artístic.
A Ca l’Arenas , i en especial en els espais interiors ( Sala 2 / la finestra / la galeria ) , espais dedicats de manera abassegadora a la gent de Can Xalant , el fantasma de la comunicació plana permanentment. I dic fantasma i permanentment ja que sembla que es vulgui manifestar alguna cosa , però mai s’acaba de materialitzar.
Succeeix de nou amb la nova tongada d’exposicions i el protagonisme de Domènec i el vídeo del seu projecte “Here / Nowhere” i Maurici Torner i el seu “Turista terrorista”.

DOMÈNEC. NI AQUÍ NI ENLLOC

No puc negar que enyoro profundament aquells començaments de Domènec que van ser un revulsiu absolut en el per llavors ben adormit panorama local d’art jove. Igualment interessant son forces de les seves propostes expositives en les que juga amb elements més volumètrics i de xoc per explicitar les seves postures i reflexions.

En canvi no m’interessen gens ni mica el seguit d’actuacions en forma de projectes , intervencions etc, en aquest tour endogàmic en el que participa junt amb un bon grapat de creadors d’arreu del món , que quasi sempre amb diner públic ( Can Xalant n’és un acurat exemple) fan la viu viu, aprofitant la por de moltes institucions que temen ser titllades d’antiquades si no entren en el joc d’una contemporeneitat que res aporta i res comunica.

En el cas que avui ens ocupa es tracta d’un vídeo de cinc minuts de durada que resumeix l’experiència realitzada a Baltimore (Irlanda) durant cinc mesos del 2005, en els que es va col·locar en dos ferris que la comuniquen amb illes properes , uns rètols que en un deia Here ( aquí) i en l’altre “Nowhere” ( enlloc).

Deixant de costat la filosofia que pugui emmarcar l’experiència , que és més que dubtosa , la mirada del vídeo deixa del tot indiferent. Provoca més una mirada de documental que no pas una mirada transcendent amb l’experiència. Una transcendència que si va existir , que crec sincerament que no, va estar en la reflexió que podrien haver fet els usuaris del ferry davant la paraula que un dia de cop i volta va començar a presidir el seu viatge.

Però això no interessa. Seria humanitzar l’acció i ja sabem que la intel·lectualitat sols va dirigida a l’esperit i a la ment. I principalment cerca l’elitisme.
Potser per això, nosaltres vulgars amants de l’art , simplement arrufem el nas i pensem que no és això companys , no és això. Que “parides” d’aquesta mena , ni aquí ni enlloc.

Domènec . Here / Nowhere
Ca l’Arenas. La Galeria
Del 21 de desembre de 2007 al 27 de gener de 2008

MAURICI TORNER.- TERRORISME DE MOLT BAIXA INTENSITAT

Diverses son les vegades que hem pogut veure a Mataró a Maurici Torner i el cert és que en cap d’elles ens ha merescut cap mena d’atenció , en especial en la desaprofitada mostra individual a la que tenia dret per haver aconseguit la Mostra d’Art Jove del 2005. Ara , amb la seva proposta “El turista terrorista” succeeix exactament igual, la indiferència més absoluta és el sentiment davant la nul·la força exterior i interior del presentat.

El principi teòric , - el turista com a ser sospitós -, podria prometre , però la intervenció és de tan pa sucat amb oli , és tan infantiloide i desenganxada de la realitat que no provoca cap mena de reacció en els espectadors , com a bon segur tampoc la va provocar en aquells que accidentalment veien executar la pantomima d’una provocació que no arriba ni a la petita broma de parvulari.

En resum un terrorisme de molt, però que molt baixa intensitat. Això si és que hi arriba.

Maurici Torner . Turista terrorista
Ca l’Arenas. Sala 2 / La finestra
Del 21 de desembre del 2007 al 27 de gener de 2008-01-05

Com veuen ha començat un any nou , però Ca l’Arenas segueix com sempre. En el vell casalot , la vida segueix igual

(Fotografia gentilesa de Marta Teixidó)