PUBLICITAT

No puc negar que m’interessa la publicitat. Tinc una clara tendència a mirar-la a la manera del curiós, tant en el que pertoca a la pública , la gràfica escrita o la televisiva.
No és que un es quedi com un estaquirot quan fan els anuncis a la tele i no faci el que pertoca en aquells moments com és recollir la taula o anar a fer pipí, però sí és cert que em crida l’atenció , i molt, la creativitat d certs anunciants.

Ara, en aquestes èpoques nadalenques , s’ens ofereix un bon ventall d’anuncis d’aquells de creativitat ben especial., que pugen el nivell i que de retop semblen amagar tot aquell seguit d’espots especialment “marujils” , si és permet l’expressió, fets com si tots fóssim capdisminuits , però de segura eficàcia vista la seva pervivència amb el pas del temps.

Em quedo fascinat front els spots de perfums i colònies que no ens donen cap mena d’idea de quina pot ser la seva fragància, però que en encisen i sedueixen en el visual.
Els ulls em fan pampallugues davant els anuncis d’automòbils, ja siguin aquells ens presenten llargues , revirades , netes i buides carreteres en la que pot desenvolupar totes les seves prestacions , com ens els casos de creativitat excelsa en que l’objecte ( automòbil) ni tan sols està present , o amb la magnífica publicitat “espiritual” tipus BMW , Mercedes, Wolkswagen ...

Ja sé que tota la publicitat , es per definició si més no , sospitosa de ser enganyosa. Ho accepto d’entrada però em repugnen aquelles que fan de l’engany, i a més un engany intel·ligent, l’eix del seu missatge.
Actualment hi ha un anunci que em produeix especial indignació. És aquell en que unes sabates poden ser fugir de la pobresa, un assecador l’eina per començar un petit negoci.... és a dir un anunci del típics i tòpics de qualsevol ONG. Però no ho és . És de La Caixa , aquella que és quasi el símbol del país , la que et cobra per donar-te els bons dies i et colla amb el seu immens entrellat d’empreses , totes elles imprescindibles per a la vida quotidiana. Que justament ella, vulgui ser exemple d’Acció Social, que per més que sigui sempre és menys del que caldria vistos els seus ingents beneficis, em sembla indignant i em treu de polleguera.

La caixa, una ONG?. Quins nassos. O millor dit, quins nassos que no actuï com a tal i dediqui , com ho fa ara , els seus guanys a l’acció especulativa i no pas a la social, que hauria de ser causa , raó i finalitat.

VENTURA AMETLLER

No vull estar de felicitar al bon amic i sempre admirat Ventura Ametller per fer realitat el somni de veure publicat el llibre “Resta kaòtica” , alhora que es recupera “Summa kaòtica” , veritable lliçó d’esplendorosa literatura.

Encara que tenia noticies de que el camí estava encetat , la presentació pública del projecte m’omple de joia , no sols per la valuosa peça literària que podrem llegir, ans també a Ventura Ametller que és mereix com pocs aquesta alegria.

Avui a bon segur que és un dia ben feliç per ell, però alhora ho és per la cultura mataronina que tan mancada està dels reconeixements públics als seus creadors.

Felicitats.