APROPAR L'ART
Dos dies absent d’aquest blog i per dos fets dels que en certa part n’he estat protagonista. Dos actes ben diferenciats en l’aparença, quasi en les antípodes un de l’altra, però que mantenien entre si el lligam d’un eix comú que en la gran diferència els feia paral·lels. Un acte ha estat la vetllada artística al voltant de l’obra de Josep M. Codina que vàrem celebrar aquest dijous a l’Ateneu. L’altra la presentació d’una petita mostra d’exquisits treballs de Francesc Oliver que servia per inaugurar un petit espai de diferenciació artística que en David Vergés ha volgut obrir a “marcArt” al carrer Iluro 29.
Dos fets que mantenen lligam ja que ambdós han estat pensat i executats per apropar l’art al públic en general i al bon afeccionat en particular. En el primer cas era qüestió d’apropar el significar de l’obra de Codina , en l’altra apropar a la gent a l concepte comercial de l’art , això sí, mantenint uns exigents criteris de qualitat i preu. Dit d’altra manera , creant confiança per general un nou gruix de compradors que puguin arribar a tenir en l’art la seva gran passió.
VETLLADA ARTÍSTICA
VETLLADA ARTÍSTICA
Difícil és parlar de manera objectiva d’un acte com el que es celebrà el passat dijous al vespre a la Sala del Ateneu i en el que vàrem aprofundir en el passat , present i futur de l’obra de Josep M. Codina.
En l’anàlisi personal que intento fer de tots els meus actes he de dir que vaig quedar satisfet de com es va desenvolupar l’acte en general i del meu paper en particular. Un pensament que per tots els comentaris que he rebut fins ara veig que és força general , ja que la valoració és abastament positiva tant del concepte general com del desenvolupament de l’acte.
Josep M. Codina , sempre curós de la seva intimitat i mesurador just de les seves paraules va ser-ne un vital protagonista que ens va saber desvetllar modus i maneres , tant del seu caminar artístic com del vital, que en aquest cas com en pocs van tan íntimament lligats.
Raquel Medina va fer avinent la seva saviesa històrica i crítica , situant perfectament a l’artista i la seva obra i diseccionant la creació de l’autor lligant-lo a les seves vivències personals i als fets vitals i artístics que li ha tocat viure.
Per la meva part vaig intentar repartir les cartes de la millor manera possible, aprofundint en aspectes més personals i oblidats que podien donar joc en el contrapunt , tot tancant el cercle de la descoberta personal i artística del creador.
Un acte magníficament organitzat per Capgròs , amb detalls de veritable qualitat tant en el magnífic apartat musical, la delicadesa de l’aposta axocolatada d’Uñó , i la creació ambiental de l’espai per part de Krea ,confegint un tot que va fer de la vetllada un acte important en la vessant artística i cultural i ben valuós en un àmbit més social , donant to a una vetllada en la que la presència de Lluís Bassat fent-ne cinc cèntims del projecte museístic que s’intenta tingui la seva seu a Mataró en va ser una ben agradable cirereta , de la que com no n’haurem de parlar en els propers dies.
marcArt / FRANCESC OLIVER
En David Vergés és un excel·lent emmarcador. Encara que sembli ofici fàcil cal tenir un sentit estètic , plàstic i un gust ben remarcable per poder triar o aconsellar aquella motllura escaient , ja que ningú s’enganyi , un bon emmarcat pot millor molt una obra , i un mal emmarcat pot convertir en vulgar una peça de prou potència artística. En David , a més a més , é un excel·lent artista amb treballs , especialment en el camp del gravat , de gran riquesa creativa i sensibilitat artística.
Ha estat ajuntar dons aquestes dues parts per que aparegui fàcilment la possibilitat de destinar de part del espai de l’atenció al públic de la seva botiga per convertir-lo en indret expositiu en la que compartiran períodes , reculls seleccionats de peces d’autors eclècticament escollits però en les que el marge de qualitat serà estricte i important.
Per iniciar l’aventura , marcArt presenta una vintena de dibuixos, aquarel·les, anilines ...del calellenc ja desaparegut Francesc Oliver , autor ben conegut en les nostres contrades on exposa repetides vegades , amb l’afegitó de ser Lolett Comas qui acollí la seva darrera exposició abans de morir.
Ara ens trobem amb un recull especial , amb peces escollides que tot marcant el camí del seu fer habitual, defuig en bona part de l’habitual per endinsar-se per divertimentos , per apostes conceptuals que mantenen plena vigència malgrat el temps que ha passat , i molt especialment indicant aquest sentit absolut de la comunicació que quedava clar en les seves obres comercial, i que ara veiem està igualment present en aquestes peces que algú qualificaria de menors però que en molts casos son veritables delícies per els bons afeccionats.
Un bon començament que estem convençuts tindrà també una excel·lent continuació. Aquest és el nostre desig .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada