ART I MÉS ART

El poc que sé d’art el vaig aprendre del meu pare , i el menys que sé de crítica d’art té en ell totes les fonts. En una de les seves magistrals lliçons em parlava de com calia enfocar el judici que hauríem de fer d’una exposició presentada. Segons ell, i estic absolutament d’acord , calia fer un doble paràmetre: Absolut i relatiu.

Una bona exposició seria aquella que en si mateixa ( sentit absolut) manifestava aquella capacitat creativa , estètica i artística que demostrava la seva capacitat i vàlua. Però també calia qualificar com a positiva aquella mostra que no assolint aquests nivells de qualitat , si mostrava un progrés adequat a anteriors exposicions. I el mateix en l’apartat negatiu. Ara en aquesta setmana hem pogut gaudir de totes les cares d’aquella opinió, que segueixo pensant, del tot encertada.

MAGNÍFICA EN L’ABSOLUT


El Musée d’art moderne de Ceret , presenta fins el proper 25 de maig una exposició d’obligada visita per a qualsevol amant de l’art en general i de la ceràmica en especial. Amb el títol de “La terre est si lumineuse, Chagall et la ceràmique” , s’aprofundeix encara més en un artista tan conegut com és Marc Chagall.

Malgrat la seva llarga vida , va morir als noranta vuit anys , Chagall és un dels artistes del segle passat més estudiats. La seva vida , les seves arrels nadiues ( nascut a Bielorusia i educat a Sant Petesburg ) , les seves arrels religioses ( era jueu ) , les seves arrels pictòriques ( participant de tots els plats de les avantguardes però mantenint sempre una identitat pròpia ) ha estat un element perfecte com comparança, contrapunt o reflexió als grans mestres que varen compartir amb ell , el complex segle XX fins 1985 quan va morir.

La seva gran producció creativa i la dispersió dels seus treballs que es troben per arreu , l’ha convertit en un artista abastament conegut de professionals i afeccionats , però quedava un apartat en certa manera reservat per a la intimitat , que ara resalta de manera meravellosa en aquesta exposició que ens mostra un llarg centenar de ceràmiques de l’autor , moltes d’elles exposades per primera vegada i que pertanyen tant a la col·lecció familiar , com a col·leccions particulars i d’importants Museus.
Visitar aquesta exposició és un absolut plaer , tant en el sentit històric, com en l’estètic i el tècnic.

Històricament ja que ens mostra el paral·lelisme de la seva obra pictòrica amb els seus treballa ceràmics. Un pensament i una creació, sigui quina sigui la tècnica emprada. Una tècnica , per cert molt més relacionada amb la gràfica que dominava que no pas amb elements , el fang i/o la porcellana , que llunyans al seu domini li provocaven curiositat i alhora una certa basarda.

Però tot queda dominat per el sentit artístic general del gran artista . Ja sigui en la sensibilitat suprema de la vaixella dedicada a la seva filla per el dia del casament , fins a la repetició dels seus mites , iconografies , elements i personatges , que en la ceràmica agafen encara més protagonisme , el resultat és tan magnífic que a un li costa abandonar el magníficat i acurat acull el Musée de Ceret, sabedor del tot que ha assistit a una exposició magnífica , difícilment repetible, i que ha de merèixer l’atenció de tot bon afeccionat.

A fi de comptes , Ceret està tan sols a poc més d’hora i mitja, i passejar-se pels seus carrers i placetes segueix essent un dels bons plaers d’aquest més que atrafegat mon.

PROGRESSEN ADEQUADAMENT

En aquest mirar , a vegades compulsiu d’exposicions diverses , vull fer-ne parada a la mostra que la gent del Sant Lluc presenten en la seva sala d’exposicions amb el treball de Trini Gómez i Cesc López.

Ambdós son d’aquells creadors anomenats afeccionats. Son així considerats ja que no han aconseguit entrar en un cert circuit i la seva obra surt més del desig que no pas d’una acurada dedicació, però el resultat , al menys per el vist en aquesta ocasió, presenta els suficients punts positius com per emprar aquells frase que tant coneixem els pares amb criatures en edat escolar , de “ progressen adequadament”.

Cesc López sembla haver-se oblidat del cert acartonament que domina moltes de les seves creacions , degut especialment a voler mantenir un domini realista de la seva obra . Si ser realista és sempre difícil, ser-ho en l’aquarel·la precisa d’un domini superior, estadi en el que no es troba el nostre protagonista. Ens sorprèn així amb un treball àgil, rascat ,de pintura seca , amb un ritme a l’Amadeu Casals que s’agraeix , donant prestància i qualitat al presentat que s’allunya en general de la seva tendència més adotzenada i a la que no hauria de tornar.

Situació semblant ens trobarem amb Trini Gómez. Més lliure , agosarada , sense pors, el seu treball molt més lliure que de costum , aposta per aquest progrés que caldrà en lloc i mides molt més favorables que les actuals, en la sempre agraïda però limitada , sala del Casal.

PER PRENDRE NOTA


Aquest dijous , és a dir demà per a una gran majoria de lectors d’aquest blog , l’Ateneu Caixa Laietana acull una vetllada artística que us recomano amb tot plaer.
De la mà del Capgròs , la mateixa Caixa Laietana , i la col·laboració d’Uñó i Krea , es confegirà una vetllada en la que sota el ritme del jazz intentarem diseccionar l’obra de Josep Mª Codina de la mà d’ell mateix i amb la col·laboració de Raquel Medina , historiadora i crítica d’art i del que això escriu que en serà moderador i part.

Una nova aventura , que fa un parell d’anys va tenir amb Perecoll el primer protagonista i que ara ens pot permetre esbrinar i descobrir la realitat artística de Josep Mª Codina , un artista que ja ha assolit nivells de privilegi en el nirvana creatiu de la nostra ciutat.

Una vetllada que es preveu interessant i amb sorpreses . amb possibilitat de conèixer de primera mà no tan sols la realitat artística d’un gran artista , ans també esbrinar presents i futurs.
Una vetllada que us recomano amb tot plaer i que tindrà lloc aquest dijous a partir de dos quarts de vuit a l’Ateneu Caixa Laietana.

Ni tan sols cal dir que esteu tots convidats , tot pensant que certament pagarà la pena assistir-hi.