AMADEU CASALS
Demà dijous , a dos quarts de vuit del vespre i a l’Espai Zero de l’Ateneu Caixa Laietana , tindré el gran plaer de presentar l’exposició “Finestra al mar” de l’artista de Vilassar de Dalt , Amadeu Casals, artista al que admiro i considero com un dels millors aquarel·listes no tan sols del país , ans també de l’Estat.
Temps hi haurà per parlar de l’exposició que jo us recomano ja de bell antuvi , però de moment valguin les línies que van dedicades a ell i el seu fer i que serveixen de presentació en el catàleg escrit de la mostra:
LA PASSIONAL AQUAREL·LA D’AMADEU CASALS
El xerricar del pinzell quasi sec en escatar la virginitat del paper, trenca el silenci en l’estudi de l’Amadeu Casals. Un gest potent distribueix la negra pinzellada que delimita espais. Ben aviat en segueixen d’altres llambregades que van confegint un agosarat entramat. Ara li toca al color entrar en la lluita. Espera ansiós en la bigarrada paleta i d’allà en el contacte amb l’aigua s’escampa obedient per ser nexe fidel en l’expressió acurada de les emocions de l’artista. L’Amadeu examina amb la seva mirada neta i tot acaronant-se la seva barba de llop de mar , somriu satisfet.
L’aquarel·la és la gran passió pictòrica d’Amadeu Casals que en les seves mans pren nova i actual volada. Lluny dels greus pecats dels aquarel·listes tradicionals, com ho son el no acceptar esmenes i aquest aspecte tou i acomodatici que tant l’ha devaluada, Casals en capgira conceptes i mitjançant els poders fonamentals de la seva pintura com son força , color i llum , l’enlaira al màxim rigor de la qualitat artística.
Una força impulsada des del gest, donant el ritme i la cadència adequada a cada visió. Un color exercint de mestre de cerimònies, emprat sense cap por i amb l’agosarament d’aquell que se’n sap dominador. Un color vibrant en el contrapunt , però també amorosit quan s’escau per trobar aquella espurna poètica i d’especial sensibilitat. Una llum sempre amb la intensitat adequada en aquesta constant referència mediterrània tan preuada pel creador.
Figuratiu en essència , ha sabut eliminar tot el deix anecdòtic per donar llibertat a unes obres que esdevenen fregadisses a una abstracció sensible i seductora. Però figuratiu o abstracte, o potser expressionista , impressionista , cubista , o.., que tampoc gasta manies en això dels Ismes. Amb aquarel·la, acrílics , col·lage..., Amadeu Casals ens ofereix passionalment tot el seu ventall de mirades exteriors i interiors amb aquella empremta personal que caracteritzant-les les identifica.
Art i passió , elements claus per aconseguir unes vibrants creacions generadores d’emocions per a tot visitant obert de ment i de mirada. Aquell posat que us permetrà gaudir amb tota intensitat del treball d’Amadeu Casals, un artista que es mereix com pocs aquest títol que amb tot convenciment li podem atorgar.
APUNT BEN OPORTÚ
El Pere Màrtir Brasó a més de bon artista és una persona del tot assenyada que fa poques , però puntual i encertades reflexions al voltant de l’art i allò que l’envolta. Ahir ho demostrà un cop més amb el comentari al post del Fons Miralles.
Com molt be deia , fa un any parlàvem d’espais destinats a la creació artística amb tot el tema de la Nau Minguell com a paradigma i ara en canvi parlem dels grans projectes arribats del cel .
Fa un any semblava que la cultura podia ser un element important en aquests anys de govern. Tots ens miràvem cofois en l’acte del Monumental , contents d’haver-nos conegut i de que algú ens fes cas, però.....
Ha passat un any , Cultura està en mans d’Esquerra , i el que és molt pitjor , en mans de Penedès , i del que es va dir , res de res.
És clar que hi ha un PAM , que a hores d’ara està quasi al cent per cent d’incompliment. I en ell Can Minguell.
Tot tenint en compte que ja estem a juny , venen Les Santes i les vacances , i llavors. En resum, que Can Minguell serà un punt del PAM 2009. Apostem?.
I ARA QUE FEM, REGIDOR FERNÁNDEZ ?.
Avui , en el meu forn habitual, Pg Carles Padrós , he agafat el programa resumit de la Festa Popular de Vista Alegre , el barri de Carlos Fernández , regidor quasi plenipotenciari amb poder en àrees tan concretes com “Participació Ciutadana” i “Política Lingüística”.
La festa està organitzada per la Comissió de Festes , dirigida per l’ Associació de Veïns del barri , que va estar dirigida pel mateix Carlos Fernández fins que va ser escollit regidor , i que després d’uns eleccions està dirigida actualment per una junta continuista.
No vaig a parlar del “programa” de festes , que m’omple encara més de raó en el meu pensament del sense sentit d’algunes festes de barri . La seva sola visió és tornar al túnel gris dels anys cinquanta , però...
Tampoc vull entrar gaire en el tema matemàtic , però està clar que si les festes van del 1981 al 2008 , vol dir que en portem 28, i per tant no és la 27 Festa Popular, és a dir que algú n’ha robat una. Però si la festa final es per acomiadar la XVII Fiesta Popular , vol dir que en el camí n’hem perdut deu mes.... O sigui que no cal entrar en xifres.
El que si cal entrar és en lletres. Tot el programa està escrit en castellà, això sí, amb un munt de catalanismes inserits que fa fredar .
Però és clar que en aquests actes col·labora , i força , l’Ajuntament de Mataró, i bona part dels actes , quan no la majoria se celebren en llocs públics. Tenint igualment en compte que l’Ajuntament de Mataró manté una normativa al respecte de l’ús del català en aquells fets i actes en els que hi participa.
Considerant que fa ben poc ( per Sant Jordi) va ser retirada per part de Presidència , una publicitat d’actes organitzada per el casal d’Avis del Parc pel fet de trencar el protocol degut a portar una estelada , crec que davant l’incompliment flagrant de la normativa en referència a la Política Lingüística de l’Ajuntament , el Sr. Carlos Fernández com a regidor responsable d’ambdues àrees ha d’obligar a retirar els programes de la Festa Popular de Vista Alegre per incomplir la normativa lingüística o en cas contrari retirar la col·laboració de l’Ajuntament en la mateixa.
Molt m’agradaria veure’n el resultat.
I també escoltar la resposta del regidor.
Pere, t'estàs superant en agudesa (clar que, sese treure't mèrits, també s'ha de dir que hi ha qui facilita la tasca). A mi també m'agradaria saber-ne la resposta tot i que no hi confio(bé, potser algun palmero es deixa caure per aquí i et dóna una lliçò en pro de l'amiguisme desinteressat).
ResponElimina