NOTÍCIES AMB RERAFONS MATARONINES

L’allau de notícies polítiques d’aquests dies , encapçalades amb l’elecció d’Obama i tot el que la mateixa significa poden haver fet passar desapercebudes dues bones notícies d caire cultural i que tenen en certa manera una relació amb Mataró, agafada per la part que els hi pertoca als seus protagonistes. Son aquestes notícies l’aparició d’un llibre amb fotografies de temàtica barcelonina amb la signatura de Català Roca , i per l’altra la restauració de la casa Amatller.

CASA AMATLLER

La Casa Amatller , així anomenada ja que fou la residència de l’industrial xocolater Antoni Amatller , va ser construïda per Josep Puig i Cadafalch en el 1900 . Edificada sobre una altra anterior i amb tan sols un any conforma juntament amb la casa Batlló ( Gaudí) i Lleó Morera ( Domènech i Montaner) les tres grans estrelles de l’anomenada illa de la discòrdia (Passeig de Gràcia entre Aragó i Diputació).

Fins ara sols era visitable la part baixa on es trobava una sala d’exposicions , un centre d’informacions sobre el modernisme i alguns records turístics i de la pròpia marca de xocolates que en segueix essent la propietària. En el pis existia la magnífica biblioteca de l’Institut Amatller d’art Hispànic ( 26000 títols i 350000 negatius) que dirigeix el professor Santiago Alcolea.

Ara , i amb la col·laboració de Generalitat, Ajuntament i Caja Madrid , es procedirà a restaurar tot el pis, retornant-lo al seu aspecte original de començaments del segle XX , ja que sortosament al ser Amatller un gran afeccionat a la fotografia es disposen d’imatges de tots els espais , el que permetrà una posta a punt quasi perfecte.

Així dintre d’un parell d’anys es convertirà el pis en visitable, en un entorn no agressiu en quant al nombre de visites que ens permetrà recuperar amb tota la força de la naturalitat tots els detalls que Puig i Cadafalch va distribuir en un dels seus treballs més aconseguits, amb la singular barreja del gòtic català amb una lectura del gòtic dels palaus urbans dels Països Baixos , tot amanit amb detalls d’esplendor modernistes i arrodonit amb una façana de clara semblança amb una tauleta de xocolata , en honor a l’ofici del patró.

Una visita que no haurem de perdre per seguir coneixent el treball de Puig i Cadfalch encara massa desconegut entre nosaltres. I diem desconegut per no dir en certa manera abandonat , malgrat totes les rutes que puguem fer , com ho demostra l’estat de la seva casa d’estiueig a la Pça de Vendre d’Argentona.

LA BARCELONA DE CATALÀ ROCA

Editat per La Magrana , amb 400 planes , textos de Ruiz Zafón , - que va escollir una foto de Català Roca per la portada de “La sombra del viento” -, i de Daniel Giralt Miracle i amb un preu de 48 euros , s’acaba de publicar el llibre “La Barcelona de Català Roca” que aplega 400 imatges en blanc i negre que expliciten la relació passional del fotògraf amb la seva ciutat.

Distribuït mitjançant capítol temàtics s’ofereixen cinc dècades de paisatges , retrats i tota mena de sentiments vitals analitzats i immortalitzats en el moment exacte per la qualitat fora de mides del fotògraf, que com ha dit algú tenia el do de posar l’ull per aconseguir l’eternitat de l’instant.

Un llibre que he fullejat i que corprèn en la força absoluta que desprèn cada imatge que quasi respon per si mateixa a una mirada real, sociològica , filosòfica ... d’aquesta Barcelona amb la que va establir nexes tan forts i íntims de comunicació.

Un llibre que pot ser un magnífic regal per aquestes properes festes , tot anat fent lloc en la biblioteca per el llibre sobre New York , - l’altra ciutat que el va seduir -, i que per desig de l’autor no serà publicat fins el 2020 , a més amb tota la nuesa i sense cap mena de suport literari.

Un llibre que alhora ens farà maldir per haver perdut la possibilitat de disposar aquí a Mataró del Fons Català Roca , en aquella proposta final del mandat de Graupera amb l’aquiescència dels seus fills i hereters i que hauria tingut en la Nau Gaudí un magnífic acomodament.

Però ara tenim una Nau Gaudí desaprofitada i no tenim arxiu , malgrat les paraules de Penedès que deien que potser una part ,o....
És a dir , si Penedès dixit, vol dir que res de res. Quina llàstima.