FRANCIS BACON



A partir del proper cap de setmana , tots els mitjans informatius aniran curulls de Bacon i la seva obra . Una informació a la que s’ha avançat el País Semanal d’aquest diumenge. amb un magnífic reportatge que us recomano, de títol “Viaje póstumo de Bacon a Madrid” , amb el que identifica justament la raó i la causa de que l’abassegadora obra de l’artista irlandès ens pugui dominar de tots els costats de la informació cultural.

Es tracta de la millor mostra organitzada mai al voltant del treball de Bacon que omplirà les ales d’exposicions temporals de “El Prado” a partir del 3 de febrer i fins a mitjans d’Abril. És una exposició auspiciada per la Tate Britain de Londres i el Metropolitan de New York i permetrà endinsar-nos en el complex món personal i pictòric de l’artista irlandès ( Dublin 1909) i que justament va morir a la Clínica Ruber de .Madrid on estava ingressat per una pneumònia que havia agreujat el seu delicat estat de salut. Era el 28 d’abril de 1992 .

Va ser incinerat dos dies després , sense testimonis de cap mena , ni tan sols el del seu amic / amant José, que era qui motivava les seves estades a Espanya amb quasi tanta importància com les obres de Velázquez que van ser sempre un eix interior del seu treball.

L’obra de Bacon estarà dons front a front amb les de Velázquez , artista al que resseguí interiorment fins al moll de l’os . Sempre havia dit que qui no era capaç d’entendre “La Venus del mirall” de Velázquez , estava incapacitat per entendre la seva pintura. Una pintura intensa , gestual, turmentada , plena de signes no sempre fàcils de discernir.

La seva pintura d’impossible identificació amb cap isme , es mou entre el racionalisme , el surrealisme i l’expressionisme , i jo m’apunto a aquells que tot considerant-lo post-picassià , en realitat el considerent en si mateix un isme, que ha creat una certa tendència estilística al seu darrera.

Una exposició que caldrà visitar i que de nou portarà a la més rabiosa actualitat a l’artista que a bon segur ´s el preferit de la majoria de creadors dels darrers quaranta anys.

BACON / EL PRADO

En Pere Màrtir Brasó es queixa , i amb una bona dosi de raó, del fet d’haver d’anar a Madrid a veure aquesta exposició. Una raó que jo li dono més en el to general , que jo intueixo, de la queixa que no pas en el particular.

Certament El Prado és el millor lloc per aquesta exposició per totes les circumstàncies de relació, encara que hauria estat del tot bé que Barcelona hagués apostat per aquesta mostra , cosa que no ha fet , com tampoc ha va fer fa uns anys quan va ser l’IVAM valencià el que en realitzà una altra igualment interessant.

I aquí rau potser el quid de la qüestió. El problema esta en l’escàs interés que el Govern català esmerça per la cultura artística que no té directa relació amb el país. L'aposta expositiva catalana en general , i barcelonina en particular, s’estructura massa vegades en una autocomplaença que ja ens fa perdre mostres d’exposicions d’artistes vius , tant del propi estat com de l’estranger , ofegats per l’eterna roda dels Picasso, Miró, Tàoies , Ràfols, Dalí, Hernádez, Guinovart......, com perdre potència en les importants exposicions d’artistes que ja podem considerar com “històrics”.

A Madrid hi ha millors exposicions que a Barcelona , però també hi ha més interès i més obertura de mires , i exemples com el consolidat ARCO i la batussa anyal per la possibilitat d’una fira d’art a Barcelona en son exemple fefaent.

Certament caldria una major igualtat , però jo en considero més culpable al Govern català que no pas a l’estatal , i més amb el traspàs de competències.
Però com pot funcionar bé el tema si la pròpia Caixa presenta abans les seves millors exposicions al Caixafòrum de Madrid que no pas al de Barcelona, amb un últim exemple en el cas de la recent mostra d’Alphons Mucha?

Una pregunta , de molt difícil resposta.



EL COLÓS

I ja que parlem de El Prado be val la pena fer-se ressò del dictamen que ha decidit que l’obra “El Colós” que fins ara constva com que Goya n’era el seu autor , ha estat atribuïda definitivament a la seva escola individualitzada en el nom d’A.Julià.

Amb aquest acte s’obre la reflexió que ja vàrem encetar quan començà aquesta discussió. I ara , què ?. mentre dèiem que l’autor era Goya tot eren flors i violes, “magnífica obra” en resum. Ara que diem el contrari, com actuarà El Prado?. La retirarà? , seguirà donant-li la importància d’ahir mateix ?.

Una pregunta de difícil resposta.




59

Avui Pepe Novellas compleix 59 anys. Ho fa en un magnífic estat de recuperació i content , il·lusionat i esperançat en un futur que tots desitjem magnífic.

I el que és més important. 59 anys complerts treballant, i amb exposicions en cartera. La primera d'ellas, just entre febrer i març a la sala del Col·legi d'Aparelladors. Una mostra que m'ha convidat a presentar.

No ho dubtin que ho faré amb tota la il·lusió del mon

Felicitats Pepe !!!!!