diumenge, de febrer 01, 2009

GOOD VIBRATIONS

Josep Mª Jodar ens ofereix a l’espai Capgròs la seva primera presència expositiva a la seva ciutat , i ho fa amb l’aval d’haver estat seleccionat el passat estiu per una estada amb Antonio López , un aval important que comporta un cert nivell d’exigència , assolida tan sols en part en una mostra que permet ensumar futurs però que no acaba de concretar presents.

Jodar no és pas un nouvingut en això de l’art. No anàvem errats quan recordàvem unes anteriors experiències de caire més contemporani , arraconades ara en el bagul dels records. Ara Jodar ha trobat el camí en el paisatgista fred d’escola americana. Un realisme estricte , al que fàcil es afegir-hi l’adjectiu d’hiper , és el punt que mou tot el seu treball. Ho fa acuradament , amb habilitat compositiva , un bon gust en el color, i una temàtica dominada per l’ambient marí que tant li agrada i en el que tan a gust es troba.

Així l’artista que comparteix la passió per l’art amb la del surf , està en la recerca de la seva gran ona artística que busca en els seus paisatges de mirada profunda, que tan se val siguin propers o llunyans, volen transmetre un caire vital diferent al paisatgisme més habitual de les nostres contrades.
És per això que en essència la mostra presenta un atractiu cridaner , però també cal remarcar que l’autor ha errat en elements fonamentals en el que és una primera presa de contacte. El petit nombre de peces presentades , el fet de que algunes d’elles siguin de temporades passades amb el que d’asincronia tenen per l’espectador , i especialment el fet de presentar peces petites quan per forma i manera queda del tot clar que serà en les peces de mida més gran on Jodar assolirà els seus millors resultats , fan de la seva exposició un sí però no. Un pensar que hi ha fusta , però que cal demostrar-ho d’una manera molt més intensa.

Potser per això el títol del nostre comentari. Jodar , enamorat del surf , de Malibú i de les costes més anomenades , és sens dubte allò que en diríem un “beach boy” , cosa que per aquells que ja portem un bon sac d’anys a les esquenes ens porta indefectiblement a unes “Good Vibrations”, les que es noten en aquesta exposició i que be faria Jodar de concretar-les el més aviat possible.

MATARÓ BUS

Soc un gran defensor del transport públic , del que en faig ús cada dia.
Penso que en l’aposta per el seu desenvolupament hi ha el futur sostenible d’una mobilitat que cada vegada és més gran i concentrada.
Faig ús diari de l’Empresa Casas , de la xarxa urbana de Barcelona , i sempre cau algun que altra viatge en Metro o amb la nostra estimada Renfe. He de confessar però que la xarxa del Mataró Bus no la uso quasi mai, ja que dintre de la ciutat la gran majoria dels meus desplaçaments son a peu, ja que aixñi ho permeten les distàncies de la nostra ciutat.

No uso el Mataró Bus ja que alguna vegada que ho havia fet , havia quasi perdut els nervis ja que en comptes de ser un servei lògic, més aviat semblava una ruta turística. Per anar de l’Estació a casa , que en el plano estan quasi en línia recta ,un feia un recorregut que semblava establert per Turisme de Mataró, amb un circuit d'aquells d'amunt / avall , esquerra / dreta , que qiasi semblava el mític ball de la "yenka".

Aquest cap de setmana s’han inaugurat les noves línies de la xarxa del Bus. He mirat amb atenció els nous recorreguts i crec que el salt qualitatiu és molt important. Aprofitar uns elements tan essencials i importants com els circuits de Muralles i els de Rondes , que estaven ben oblidats , poden donar una agilitat important al circuit , i més si el públic entén que no es pot arribar arreu d¡un sol pas i que el bitllet integrat afavoreix el transbordament de vehicles , una eina fins ara mai usada i que ara ha de ser decisiva per aquest nou projecte.

Amb totes les observacions particulars que es puguin fer que seran moltes ( jo tinc a la filla emprenyada ja que li han variat la línia que usava per anar a entrenar ) l’ideari d’aquest projecte és prou interessant com per merèixer confiança.

I com que sembla que sempre estiguem estomacant al Govern, no està de més aplaudir quan les coses es fan bé. O sigui que vagi la nostra felicitació per l’Oriol Batista que és a qui tocaran les patacades.
El projecte és bo i encara que a bon segur caldrà algun que altra petit retoc , és aquesta la primera vegada que el Mataró Bus té un circuit amb cara i ulls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada