UN NOU AIRE

L’anyal mostra del Sant Lluc serveix per moltes coses però per a mi la més valuosa és la possibilitat de trobar-hi sorpreses que un no espera. Generalment son sorpreses en forma de noms desconeguts que apareixen amb una mostra que et provoca un cert interès , però de vegades el fet va més enllà i el que et sorprèn és un nom conegut amb un positiu avenç en el seu treball. Enguany va succeir així amb el cas de Cesc López.

Cesc López és un artista amb forces anys de treball creatiu a les seves esquenes que s’ha mogut en la cara amable de la pintura. Especialista en el camp de l’aquarel·la però sense fer-li fàstic al treball en oli, acrílic i demés , sempre s’havia mogut en el camp de l’art explicatiu , i jo estic per dir que massa explicatiu. Com si fos posseïdor d’un horror vacui les seves obres quedaven sotmeses a la tirania del detall fins l’enfarfegament , a la necessitat de puntualitzar l’anècdota , a fer del tot un garbuix dens en el que difícil era respirar. Ara a l’espai Capgròs, en canvi accentua aquella sorpresa que ens deixava intuir en el Sant Lluc.

Com si la seva variació personal, que li dona molt més temps per pintar , hagués capgirat tots els seus conceptes , Cesc López ha entès que aquell camí sols el portava a la repetició, la vulgaritat i fins hi to l’avorriment. Que sí, que era cert , que mantenia un públic fidel al qui li era plaent aquella estètica , però que certament era el moment d’avançar. I ho ha fet sense por i sense recança.

Ara Cesc López aposta per una obra essencialment lliure. És el gest , el ritme , el color , els que marquen les noves directrius de la seva pintura que pretén insinuar més que definir , mostrar més que remarcar i que esencialment vol establir una aposta per la llibertat.
Certament el camí encara no està aconseguit i fins hi tot caldrà encara lluitar per dominar uns certs atavismes que a vegades treuen el nas en el rerafons del treball , però penso que l’èxit aconseguit i el convenciment que el mateix provoca li ha de marcar la impossibilitat d’un tornar enrera.

Cesc López ens ofereix dons una clara aposta de futur en una aquarel·la en llibertat en la que ha de poder dir moltes coses
Nosaltres ansiosos l’esperarem.


CONTRADICCIONS

Parlava ahir del que jo entenc com a contradicció , en el fet de que el PSC , partit en el que no milito però al que voto i al que considero dels meus , exerciti un antidemocràtic vet a la meva persona en actes ben específics de la meva tasca periodística i alhora en canvi m’ompli de missatges demanant la meva participació en actes que no corresponen a la meva especialitat.
Avui s’ha repetit el fet. Missatge al mòbil i trucada personalitzada al domicili particular per convidar-me a assistir a una conferència amb la LEC com a tema.

En veritat que agraeixo que em considerin persona a qui pot interessar-me l’acte , - que m’interessa -, i que per tant insisteixin en convidar-me al mateix. Però segueixo sense entendre com essent crític d’art la Barbie de torn és capaç de vedar la meva presència , amb l’aquiescència d’Alcaldia que era el coorganitzador de l’acte , en un acte del meu ofici i en canvi sí sembla que puc servir per lluir com a claca en altre acte que res té a veure amb la meva especialitat.

És per això que desconeixent de quina manera puc eliminar aquests missatges i aquestes trucades no desitjades , i sabedor en canvi que els que remenen les cireres del PSC sovintegen en aquest blog , vull demanar que deturin aquestes comunicacions o evidentment haurem de prendre les mesures que em permet la llei de protecció de dades.

El que no pot ser és seguir en la contradicció. O s’aposta per aplaudir la rebequeria d’una immadura amb càrrec que li va gros per tots costats i que aquesta marqui invitacions o no, com si de república bananera es tractés , o esdevenim seriosos i fem les coses com cal.

Que per donar i rebre disculpes, sempre s’ha d’estar a temps.