“ BASSATS DAY “ ( i 3 )

Tot començant amb la més gran de les felicitacions per a tots els Joans , encapçalats per aquells que en son habituals lectors d’aquest blog com son , Joan A. Baron , Joan Salicrú, Joan Safont , Joana Torres ... , valgui la pena fer una darrera mirada a la conversa pública amb Lluis Bassat del passat divendres a l’Ateneu Laietana . Una mirada en la que cal reflexionar sobre les presències i com no les absències. Una mirada en la que cal anar més enllà de la simple realitat o aparença.

Fora de la excel·lent presència de públic ( més de 200 persones ) ,cal destacar en primer lloc la presència del Conseller Tresserres.
No és normal que un Conseller estigui present en un acte d’aniversari d’una revista gratuïta , per més valor afegit i importància que aquesta tingui. En un acte així , acostuma a assistir un secretari , el delegat comarcal o simplement ningú i s’adreça un burocràtic escrit. Per això l’única lectura de la presència del Conseller està en Lluís Bassat i el seu pol d’atracció. Una lectura a la que cal fer-hi els afegitons que hom vulgui, que en aquest cas , i al meu entendre , presenta el suport institucional al projecte , ja que ningú s’enganyi , Bassat va acceptar la conversa amb un únic objectiu , presentar i vendre el “seu” Museu, que sortosament serà també el de la ciutat , i el nostre.

En el que pertoca a l’Ajuntament , l’obligada presència de Baron i Penedès ( aquest cop sí ) i d’Alicia Romero ,entre els membres del Govern, xifra superada amplament per els regidors de l’oposició ( tant de CiU com del PPC ) amb els seus respetius cap de llista ( Mora i Mojedano ) al capdavant, i amb la gens habitual presència del regidor Safont Tria.

Com es pot observar cal remarcar l’absència de gent de IC i la de Carlos Fernández que justament és el regidor que té cura de la comunicació. La seva absència en aquest acte , i en la resta dels organitzats en aquest aniversari de Capgròs, es políticament inacceptable , i més quan hom sap que la seva elecció va ser acudir a la festa del seu barri, espai on tenia molts altres moments per assistir.
Certament no cal fer-se mala sang , ni quan un recorda la seva absència en la mostra pictòrica “25 Mirades” , i en canvi si va acudir , a títol personal, a la següent exposició , fet que l’honora com amic però alhora el desacredita com a polític. Encara que tots sabem que hi ha vegades que una absència és el millor elogi.

Cal remarcar també la presència d’importants protagonistes de la “vida cultural” catalana , que varen voler compartir aquest acte , amb el que de suport implícit significa. Càrrecs importants del grup Godó , ex-directora del museu Picasso , galeristes barcelonins , pesos pesats d’algunes entitats financeres , col·leccionistes d’art ..., son alguns dels personatges que varen voler escoltar de primera mà el projecte del Museu.

Curiosa i llastimosament , el contrapès local va ser molt minsa. No hi era Esther Merino , la nova Directora de l’IMAC , perdent així una immillorable ocasió de presentar-se en públic i al mon de la cultura local. No hi havia la gent del Museu ( impresentables com sempre ). Tampoc ningú de Can Xalant, ni...., però el més lamentable va ser la molt escassa presencia d’artistes locals.

Ja fa dies que em queixo, i crec que amb tota raó , d’aquesta invisibilitat dels artistes de casa. Curiosament és un col·lectiu que està constantment queixós i plorós , - amb la seva part de raó - , per com son tractats , però en canvi deserten en tot el que pertoca a la força de la seva presència en el moment de recolzar fets artístics importants , per no dir transcendents , amb un sentit borni de la mirada llunyana , en no pensar que tot allò que activi la vida artística i cultural de la ciutat , de retop els afavorirà de manera evident.

Mal comptats varen ser els artistes en l’acte de la Torres Garcia, i pocs més en aquest. Això sí , els de primera línia , els que entenen que el protagonisme creatiu ha d’anar acompanyat d’un cert protagonisme personal , d’aquests hi eren quasi tots. Però l’absència de la resta és de nou la certificació que així, amb aquesta postura , amb aquesta estretor de mires , és molt difícil, per ano dir impossible , arribar a enlloc d’un cert nivell.