CONSORCI MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE MATARÓ

Com hem anat dient en els darrers post , en el ple del passat dijous es va aprovar el Consorci del Museu d’Art Contemporani de Mataró , més conegut per tots com a Museu Bassat i que suposo ben aviat coneixerem com a M.A.C.M.A., acròstic del que quasi caldria pagar royalties a Jaume Simon que de fa temps l’està emprant per a les seves composicions artístic-fotogràfiques.
He intentat trobarel document en el weeb municipal sense resultat , el que no vol dir que no hi sigui, ja que en el que pertoca a documentació oficial és dolent a parir i un es perd en el guirigall de conceptes burocràtics administratius , inintel·ligibles per a un profà de l’administració pública.

Sortosament però, sempre hi ha un bon amic, o en aquest cas un lector habitual del blog , que via mail m’ha fet arribar el reglament , que més aviat sembla un esborrany fet a corre-cuita , amb el tallar i enganxar , copiant les actuacions administratives d’altres convenis semblants i deixant molts , però que molts, punts sense concretar , alguns de tanta importància com ho son la manera d’escollir els membres dels Consell General o de la Comissió executiva. Uns estatuts que poden servir com a punt de partida però que precisen de concrecions per poder ser útils en el el del dia a dia.

Uns estatuts de poc més de vuit planes , amb 6 capítols , 26 articles i dos disposicions adicionals , que son com dic molt oberts, el que pots ser per a bé o pot ser un absolut desastre.Com que existeixen parts proporcionals un confia cegament en els noms que presentarà la Fundació Bassat però no confia gens en els representants municipals ja que òbviament tots els partits polítics voldran tenir el seu representant i llavors sí que tot semblarà Can Pixa. Per una vegada crec que els polítics haurien de reflexionar , i si els hi pertoca membres en el Consell, delegar en gent del mon de l’art i de la Cultura.

El que si està clar és que en el punt 2.2.9g diu que el nomenament del director/a – gerent serà a proposta de la Fundació Carme i Lluís Bassat , el que ja posa damunt la taula el nom de Núria Poch , gran professional i excel·lent persona, que té la personalitat més adient per saber portar a terme els sempre difícils començaments. Una elecció indiscutible que nosaltres celebrarem amb tot el goig.

Uns estatuts que caldrà millorar , i molt , per evitar caure en el parany d’un poder municipal que no tingui el contrapès adequat en el camp artístic i cultural, ja que no hem d’obviar el fet de que massa coses cauran en l’òrbita de Penedès i l’IMAC , i això és senyal inequívoca d’un mal funcionament i d’un pitjor mal rotllo.

Però esperem que els serrells refilin el propòsit que com dèiem al començament sembla fet a tota presa, no fos cas ( i ara aposto cap a casa) que el proper divendres a Bassat no se li escalfés massa la llengua o no es sentis massa pressionat i l’Ajuntament en sortís un xic , tan sols un xic , malparat.

Però be, serà divendres quan quasi tot surti a la llum. Per la nostra part intentarem treure del personatge tot el suc i tota la informació possible del futur d’aquest Museu i així esbrinar per on i en quins camins navegarà aquest temptador projecte que tants desitjem amb tota intensitat.

PASSAT

Si el Museu Bassat és el futur , aquest foto que vaig trobar aquest cap de setmana és d’un enyorat passat.


Es tracta d’una foto d'uns magnífics campionats de Scalextric que organitzavem amb uns amics a la sala d’exposicions de la Caixa Laietana a Argentona. Uns campionats que tenien un impressionant èxit de participació i públic que venia a participar de diferents pobles de la comarca.

La imatge té prop de quaranta anys i encara llueix en el circuit i la seva ambientació. En ella m’hi trobo de ben jovenet i també s’hi troba l’stone , més stone de tots els stones , és a dir el periodista Jordi Tardà ( Museu del Rock i de “Tarda Tardà”) que és el jove de camisa fosca i cigarreta a la mà.

Quins temps aquells.