ESCÀNDOLS

Obrir el diari és submergir-se en un mar d’escàndols de tota mena que et deixen descol·locat i pensant en allò de ... però en quin món vivim.

En les planes d’informació espanyola apareix el cas Gürtel , amb informació actualitzada cada dia amb novetats inesperades , com si fos un fulletó d’aquells per fascicles. L’entramat corrupte de la corrupció del PP és evident però hom “niega la mayor” , mira cap un altre costat , la culpa la té Zapatero, això és un estat policial. I a més jo la tinc més llarga i tu encara ets més corrupte que jo. Davant d’això els escarafalls de rigor per part de la resta de partits polítics però sense aixecar molt la veu , que tots tenim cadàvers a l’armari i no fos cas .

Seguim a planes de nacional i el mateix del mateix ara amb Millet com a protagonista. Se somouen els ciments del país davant un atac a les essències més profundes , i a més fet per un dels nostres. De cada tapadora que s’aixeca en surt un ferum més fort , i heus aquí tots corrent a abrigar-se amb la bandera del desconeixement i el “ qui ho hauria d’haver dit” d’un Senyor com aquest. Alhora , més d’un , de dos i de tres , fent pregàries a la Moreneta per demanar que la cosa queda així.

Anem a esports i Laporta espiant companys per poder fer el xantatge corresponent i col·locar al de les jaquetes que curiosament té negocis amb el gordo que manava a TV3 i ara està al Barça. Un argument digne d’un telefilm de sèrie B , d’aquells que passen a les cadenes marginals allà les quatre de la matinada. Per amanir-ho tot sols cal fer les pertinents declaracions napoleòniques tot dient que “ ens tenen ganes , i a mi més...” , i acabar xiulant el tema de la Pantera Rosa a l’autobús de premsa. Demencial.

En les planes de societat veiem que avui comença a dispensar-se a les farmàcies la píndola post-coital, però no sé si a les catalanes també, ja que alguns farmacèutics volen fer-se objectors de consciència. A veure si succeirà com fa molts anys en que hi havia farmàcies que no venien preservatius , com per ex. les de Berga en mans de gent del Opus , el que va provocar en tota la rodalia la fama de folladors de la gent de Berga ja que anaven a les poblacions veïnes a comprar-los i ho feien de cinc en cinc, per a tal de tenir reserves.

Igualment es parla de la nova regulació de l’avortament , aquella en la que el Poder Judicial va ser incapaç de valorar degut a que el President es va abstenir a causa de la seva religiositat.
Però si sorprenent és el munt d’irregularitats , pitjor és veure que quan els causants volen explicar-les el que fan es tractar-nos a la gent del carrer com a disminuïts mentals, tot remarcant que en cap cas ningú està disposat a plegar sota cap concepte.

Que tots sabem que la financiació dels partits és cosa bruta i que caldria una nova llei que regularitzes tota la disbauxa que empren tots per a poder cobrir les seves despeses. Com sabem que ningú diu res , ja que el que estigui lliure de pecat.... I així anem i demà seran altres eleccions que la memòria és dèbil
Que s’ens posen els pels de punta de pensar que ningú dels prohoms que van seure al costat de Millet en qualsevol dels seus càrrec i tripijocs, va notar res . Algú ho pot creure?. Però tots a seguir agafats a la mamella dels múltiples càrrecs, i ben fort.
O l’auditoria de seguretat d’un espionatge barroer ?, però sempre sense dimitir , és clar que el sacrifici és per a bé del Barça..
O quedar-se tan panxo en els seus llocs de treball , negant-se a vendre el que permet la llei ( farmacèutics) sense deixar l’oficina i dedicar-se a altra branca de la professió que no els “neguitegés” tant l’ànima.?
O seguir presidint el Poder Judicial sense dictaminar legalment davant d’un projecte de llei, quan justament aquesta és la feina del càrrec?

Amb tot això el ciutadà de a peu , aquell que quan conta milers d’euros en arribar a dos ja s’ha descomptat. Aquell que segueix somiant en un país i un estat en els que manen siguin al menys una mica millors que ell , sols li queda el dret de cridar ben fort:
Aneu tots a fangar.

I si és possible , no torneu.

TÈCNIC DE CULTURA ( VISUAL ) A L’ IMAC.

Fa uns dies comentaven la malifeta de l’IMAC en presentar oposicions per aquest càrrec en ple mes d’Agost ( presentació del 7 al 26 d’Agost) ,ara podem observar que el concurs segueix en una zona ben obscura.

Les bases del concurs deien textualment:
“ ...el President de l'Institut Municipal d'Acció Cultural, o la persona en qui hagi delegat, dictarà resolució en el termini màxim d'un mes, declarant aprovada la llista provisional d'admesos i exclosos, i indicant el lloc, data i hora de començament de la primera fase. Aquesta resolució es publicarà al Butlletí Oficial de la Província (BOP), s'anunciarà en el tauler d'anuncis de l'Institut Municipal d'Acció Cultural (els aspirants també podran consultar aquesta informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Mataró – http://www.mataro.cat)
No obstant això, la publicació de la llista provisional d'admesos i exclosos podrà ser substituïda per qualsevol dels sistemes de notificació o comunicació que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 26 de novembre”

Ha passat ja aquest mes de coll i el weeb municipal apareixen els resultats d’un munt de convocatòries però no d’aquesta. Que ha succeït dons?.

Pot ser que de tanta feina com tenen a l’IMAC no hagin tingut temps , fet que pot portar a impugnacions , o pot ser que sí que hagi aparegut la llista però que s’ha substituït la seva comunicació per mitjans habituals per altres de desconeguts aprofitant l’esquerda que permet la Llei , el que seria un fet d’obscurantisme absolut que no correspon amb la transparència amb la que l’Ajuntament publica els resultats dels seus concursos i encara ens portaria més a sospitar que aquesta plaça està predestinada i que es vol adjudicar d’amagatotis.

Un embolic , aquest el de la plaça de responsable d’arts visuals, que a petit nivell és un escàndol que no s’hauria de permetre de cap de les maneres.

ACLARIMENT

En el post del passat dia 16 de Setembre ( “ Reflexions Paral·leles “) , parlava de la gent de les JSC , col·locats tots ells en la menjadora de la que difícilment en podran sortir pel seu desconeixement de la vida real i en especial de la laboral.

Citava diversos cognoms i d’entre ells el de Mas , en referència a Eulàlia Mas que començà amb Montilla al Ministeri d’Indústria i continuà a la Generalitat amb càrrec important a la Secretaria de Joventut en el govern Maragall, i actualment segueix la seva carrera professional en la Generalitat en el Gabinet de Relacions Institucionals del departament d’Economia.

A bon segur que per precipitació vaig errar del tot el tret en col·locar en el mateix sac a aquestes persones que tenien el comú de les JSC. Però mentre en els altres son evidents els “mèrits” per ocupar els seus càrrecs , en el cas d’Eulàlia Mas cal significar que és Llicenciada en Polítiques i a més els càrrecs actuals els ha aconseguit per oposició , amb tot el que això significa.

És per això que no era de justícia l’equiparació amb la resta i per tant valguin aquestes línies com necessari i just aclariment .