NOUS ART



L’altra dia aconsellava visitar 09 09 09 la intervenció organitzada per “ els n9u n9us” aprofitan el conglomerat de nous del dia. Era un consell molt fàcil ja que ni jo, ni crec que ningú, tenia dubte de que l’acte seria un èxit en tots els sentits com així ha estat.

En primer lloc un èxit creatiu i artístic , que és el més important. Els 99 creadors no han defugit el repte i han esmunyit el seu pensament per aconseguir el més variat ventall de possibilitats creatives al voltant d’un element en aparença tan simple i alhora complicat , com és una nou. Una varietat creativa que en molt poque ocasions tenia algun punt de coincidència i que provocava la curiositat personal i artística dels espectadors que quedaven enganxats als magnífics resultat d’una no menys magnifica proposta.

Però a més d’aquesta resposta creativa ( el nucli de la qüestió) hi ha els dos elements que completen l’esquema com son els artistes i el públic dels que cal fer oportuna reflexió.

Per un costat 99 creadors que no és xifra de nyigui-nyogui , dels quals unes tres quartes parts corresponen a artistes plàstics o visuals. A més tot repassant el llistat , qualsevol podria afegir-hi al mateix una altra cinquentena de creadors que no haurien desmerescut en l’aposta , el que vol dir en poques paraules , o millor dit xifres , el gran nombre de creadors interessants que existeixen en la nostra ciutat , fet del que l’oficialitat bé en faria de prendre nota ( encara que estem convençuts que no ho farà).

Per altra part cal considerar l’èxit de públic i el que és més important l’enorme atenció que ha presentat davant la proposta , una atenció engrescadora i motivada , bocabadats davant l’aparició constant de sorpreses i fent realitat allò tan senzill i que alguns no acaben d’entendre mai que davant la qualitat no hi ha mai sorpreses , i que quan parlem de qualitat no importa la manera d’expressar-la sempre que existeixi la clau de tot allò que podem considerar com art , que és ni més ni menys que el sentit de l’emoció.

Una intervenció esdevinguda manifestació artística de primera qualitat i que sols ha de merèixer lloances per a tots els que hi han pres part i que com li deia a Josep Manuel Calleja , veritable ànima màter de tot , lamentablement no mereix un senzill 9 de qualificació. Mereix el 9.9.

Per tant a l'espera de l'exposició ( Caixa laietana del 9 de Novembre al 9 de Desembre ), moltes Felicitats.

(Fotografies manllevades a Jaume Simon i Capgròs.com)

EDUCACIÓ

En els diaris d’avui hi ha un munt de columnes molt interessants però cap com la d’Elvira Lindo a “El País". Com he dit altres vegades em costa quadrar amb el seu pensament però sembla que l’estiu hagi solucionat el nostre desquadrament i si la setmana passada lloava i aprofitava el seu comentari de caire polític , avui he quedat admirat davant la seva columna de títol educació que reprodueixo a continuació. És magnífica i diu unes veritats tan clares i importants que a bon segur sorprendran a més d’un.

No se desaliente: no tenemos la educación pública que quisiéramos (a pesar de la aireada campaña "ni un niño sin ordenador") pero usted puede enseñar a su hijo a no despreciar el conocimiento. No se desanime: es probable que la buena educación le haga sentir a su hijo como un raro en determinados ambientes, pero superados esos desajustes no habrá en el futuro estrés postraumático. No deje para otros lo que puede hacer usted; no tiene por qué esperar, por ejemplo, a que en los colegios se enseñe a comer saludablemente; sienta como una vergüenza personal que en un país mediterráneo como el nuestro haya niños obesos; actúe, no es tan difícil, se trata sólo de enseñarles a comer como Dios. No se acompleje; no pasa nada porque vigile de cerca a su hijo adolescente, se ha hecho toda la vida sin pensar que se atentaba contra ningún derecho fundamental. No tenga miedo a racionar la televisión. No tenga miedo a asomarse a la habitación de su hijo, no se trata de espiar sino de proteger. No quiera ser como su hijo, no se juvenilice, él necesita sentir que está guiado por adultos. No tema decirle que está en contra del botellón y de los encierros, es bueno que él sepa lo que usted los detesta. Y por supuesto, no se apunte a un encierro por acompañar al niño, ahí sí que está usted perdiendo la cabeza y adiestrándole en la brutalidad. Hágale saber que tiene deberes con la sociedad, y si no quiere usar la palabra "sociedad", por ser algo abstracta, hágale saber que tiene deberes con seres concretos. No se deje estafar por esta especie de catastrofismo que nos arroja a pensar que, como todo es un desastre, nosotros, individualmente, no podemos hacer nada. Su desánimo tiene un componente de imperdonable pereza: si ha tenido hijos, sea padre, sea madre. ¡Ejerza! La mejor herencia que podemos dejar en este mundo grosero es la buena educación.