REFLEXIONS DIVERSES

La magnífica exposició itinerant del MACBA que ara ha aterrat a can Palauet , obliga no tan sols a la reflexió contemplativa , artística i comunicativa corresponent , ans també obliga a unes reflexions més generals tan ten el que pertoca a creadors i visitants,

És reflexió obligada per a tot afeccionat , el deturar-se en l’alt grau de desconeixement que tenim d’aquesta generació , quasi absolutament absent de la museística del país.



El fet de que l’antic Museu d’Art Modern , que d’ençà 2004 es troba ja englobat en el MNAC , arribés tan sols a l’estudi de les avantguardes dels anys 20 , i que el MACBA comencés el seu caminar en èpoques ja més avançades , i encara sols entrant en el tema de determinats artistes que podien servir de predecessors de la contemporaneïtat , deixava en els llimbs a dos generacions d’artistes tan importants com ho puguin ser els informalistes amb noms com Alcoy, Argimón , Vilacasas , Planell, Español Viñas, August Puig, Cardona Torrandell, Amèlia Riera , Planasdurà i altres. Als que es podien afegir als de l’altra cantó , el de la figuració, amb la gent del grup del Passeig de Gràcia , els de la Punyalada , els de la Parés i els que anaven per lliure com per ex. Abelló. Noms tots ells prou importants que serien lloats i omplirien Museus en altres indrets ( d’Europa i de l’estat espanyol) i que aquí son menystinguts , alhora que desconeguts per una gran majoria.

Per això és bona aquesta recuperació , que a més prové del mateix MACBA el que podria indicar un gir en el seu concepte bàsic de la contemporaneïtat . Una recuperació que sols hauria de ser el primer pas per recuperar una generació de gran qualitat que no mereix aquest silenci.


Igualment aquesta mostra hauria de servir de profunda reflexió per aquells artistes que es diuen emergents o que s’apunten al fet contemporani , com imatge de marca.
Aquest grapat d’incipients creadors , amants en general d’oblidar la història , tot creient que ells en son quasi els iniciadors , be farien en fer-ne deturada visita i observar així que molts dels camins en els que es mouen i molts dels conceptes que tan “revolucionaris” creuen, no son més que mimetismes passats pel sedàs del temps i de les noves tecnologies.

Igualment no estaria de més una reflexió envers el compromís i principalment la gosadia de ser trencadors en uns moments en que l’ajut oficial era lògicament inexistent i obligava a fer mans i mànigues per poder dur a terme qualsevol projecte.
Acostumats com estan les noves generacions a disposar d’un camí amb molts ajuts i sense gaire més entrebancs que la seva ineptitud , bo seria fer-ne reflexió que a més podria ser ben productiva davant l’immediat tancament de l’aixeta de la subvenció , que a bon segur servirà per deixar a bona part d’aquests “creadors mentiders” fora de tot circuit.

(Les obres fotografiades corresponen a Romà Vallés i a Cardona Torrandell )

4000

En la presentació de la nova temporada de Ca l’Arenas es va donar la xifra de 4000 visitants que han passat pel centre del Carrer d’Argentona en la passada temporada. Una xifra que va ser valorada positivament considerant un èxit el nombre d’assistents , el que segons Penedès certifica l’encert del criteri unitari de cada temporada.



He llegit la notícia al capgròs,com i com que sé el rigor d’en Vern Bueno que és qui signa la mateixa , sé perfectament que les paraules varen ser dites en to d’estar-ne orgullós i sense cap mena d’ironia i cinisme que a bon segur seria el que pertocaria davant xifres tan esfereïdorament negatives , tan si s’examinen en termes absolutus com en termes relatius.

Si ho fem en termes absoluts , parlar de 4000 visitants / any , el que equival a 75.9 visitants / setmana , és una xifra molt baixa i que parla per si sola si tenim en compte que exposicions d’artistes locals amb cert nivell , celebrades en espais de la Laietana , s’acosten a aquesta xifra global de visitants en tan sols un mes i escaig.

Però a més cal considerar que un bon gruix de visitants de ca l’Arenas som repetidors , és a dir que assisteixen a totes o a quasi totes les exposicions que s’hi presenten , el que comporta un bon nombre de visites / individu. Si a més afegim el nombre de visitants als actes programats per els Amics de Ca l’Arenas o les persones afectes a un creador i que s’acosten el dia de la inauguració responent a la convidada , fa reduir la xifra absoluta a una xifra real de visitants individuals tan baixa que no cal ni quantificar.

Aquestes xifres , que responen a la buidor general en que tots ens trobem quan anem a veure les exposicions , indiquen ben clarament el fracàs del concepte que es du a terme a Ca l’Arenas i que el centre no ha aconseguit ser considerat per la ciutadania com un lloc en el que se li ofereixi una oferta atractiva.
Unes xifres de les que considerar-les positives diu molt , i malament, dels que maneguen la programació , i que serien causa de destitució , cessament i /o acomiadament dels responsables si el sentit de la responsabilitat fos present en el concepte global de ciutat i de govern de la ciutat, i del sentit de la importància que el fet artístic i cultural ha de tenir en la mateixa.
Però això és sens dubte un somni impossible , al menya amb el Govern que mana actualment.

PS.- Volia haver parlat de la programació de la nova temporada però la desconec. En el weeb de Ca l’Arenas encara es publicita la temporada anterior , i en el que pertoca al weeb general de Cultura ni un borrall ni tan sols de les exposicions que s’inauguren aquest dijous, encara que no és d’estranyar. En l’agenda de la plana principal i de manera remarcada s’anuncien actes del mes de juny amb la mostra d’art jove com estrella important !!!

Espero que aquestes també siguin unes dades que Penedès , Marfà i Noè valorin positivament i puguin dir ben alt que l’han encertat.