LUIS MELÉNDEZ




Gran i grata sorpresa la que vaig sentir al trobar-me a “El País” d’ahir un magnífic article de Félix de Azúa ( “Una mirada desafiante” ) lloant la magnificència d’un artista tan desconegut del públic en general i d’un bon nombre d’afeccionats, però alhora tan magnífic que n’és obligada ja la qualificació entre els grans mestres de l’art espanyol, com ho és Luis Meléndez ( 1715 – 1780 ).

Vaig descobrir ja fa uns anys a Luis Meléndez tot passejant per El Prado intentant fugir de les multituds que envoltaven Grecos, Velázquez i altres noms ben coneguts. No he de negar que el tema de la natura morta , del bodegó , mai havia estat estimulant per a mi. L’havia considerat simplement com un treball escolàstic, com un exercici d’habilitat compositiva , sense cap mena de transcendència, però l’atenta mirada a la seva obra em va deixar bocabadat per la seva perfecció , fruit d’una obsessió , com molt bé explica el columnista en l’esmentat article.

Em va interessar de tal manera la pintura de Meléndez que vaig cercar la corresponent informació en la que a més de trobar una vida de pel·lícula , vaig poder conèixer que les seves obres no eren composicions a l’ús i si en canvi era un veritable puzzle en el que l’autor col·locava i pintava individualment cada peça , per col·locar-la en l’espai que creia adient , sense una visió del resultat final del conjunt, el que accentuà el meu interès. Un interès que va quedar del tot satisfet amb la mostra de caire antològica que li dedicà El Prado al 2004.

Sempre que algú em demana consell per una visita ràpida a El Prado , al costat dels imprescindibles Velázquez , El Greco i Goya , afegeixo els noms de El Bosco, Zurbarán , Ribera i Meléndez. El resultat és espectacular , quasi tots queden sorpresos per la qualitat d’aquest autor desconegut per a ells.

Avui l’atenta lectura de l’impagable article de Féliz de Azúa me l’ha retornat amb tota vigència i m’he quedat de nou corprès amb les seves obres , aquelles que bé es podrien qualificar com les del Mondrian dels segle XVIII.