BON NADAL



Jaume Arenas. 1968.
Tinta acolorida

ALFRED OPISSO

Com heu pogut observar porto un temps d’infidelitat total amb el meu blog. Algun apunt a trascantó però cap mena de periodicitat i això que hi ha hagut coses a comentar i per discutir , però el cert és que porto unes setmanes que podríem dir he estat dedicat en cos i ànima al projecte expositiu , en forma de mostra retrospectiva de caire antològic , dedicada a Alfredo Opisso que s’inaugura demà a dos quarts de vuit del vespre a la Sala d’Exposicions de la Caixa Laietana , a la Plaça de Sta Anna, acte i exposició a la que tots esteu convidats.


Cent obres ompliran la sala a vessar ( potser hauria estat convenient fer una petita selecció però hem cregut necessari primar la qualitat a l’atapeïment) , mostrant l’ample ventall de capacitats i sensacions de l’Alfred Opisso.
Cent obres que pertanyen a les més diverses col·leccions particulars , d’entre elles la familiar , i que aproximadament en un vuitanta per cent , no han estat mai exposades.

És dons una exposició per trobar i retrobar a aquest gran artista.
Per trobar-lo ja que tenint en compte que fora del petit apunt expositiu celebrat fa quatre anys a l’Espai Capgròs, la darrera exposició important fou "Mataró recorda Alfred Opisso” , celebrada ara fa justament vint-i-cinc anys, és aquest lapsus de temps prou important com per entendre que cap persona menor de quaranta cinc anys, difícilment en tindrà visió del seu fer , fora d’apunts puntuals.

Per retrobar-lo ja que hom que el coneix té una imatge d’ell decantada vers una estilística clàssica especial, quan en realitat Opisso era un artista polièdric , amb algunes cares que van quedar absolutament amagades de quasi tothom i que ara sortiran a la llum , amb el que de sorpresa a bon segur provocarà.

Una exposició a més que ve acompanyada d’un catàleg llibre amb el recull fotogràfic de tota l’exposició , amb la signatura de Ramon Manent , i els corresponents comentaris biogràfics i estilístics .

Una exposició que m’agrada pensar important , i que més m’agradaria pensar pugui esdevenir en el primer projecte seriós al voltant de l’obra d’Alfred Opisso, per aconseguir situar a aquest gran artista en la justa mida de la seva vàlua , que és , sense partidisme de cap mena , prou important com per ocupar espai rellevant en l’art català del seu temps.