LES JOIES DELS NOSTRES MUSEUS

Fa uns dies la gent del Museu del Càntir varen tenir a bé obsequiar-me amb el llibre de títol el que encapçala aquest post , llibre que és una excel·lent monografia al voltant de l’art en els museus locals de la província de Barcelona.


Tenia coneixement del mateix per boca de Ramon Manent que n’és el signant de quasi tot el munt de fotografies que il·lustren de manera magnífica aquest recomanable treball.

Em deia Ramon Manent que havia estat un treball dur però enormement satisfactori ja que a més dels reptes fotogràfics , - per cert , tots ells magníficament resolts com és habitual en aquest gran mestre -, li havia permès descobrir veritables tresors amagats pel desconeixement , i que omplen de qualitat el magnífic conjunt de museus locals dels que disposa la província barcelonina.

Tot el que em va dir es reflexa perfectament en aquest llibre del que aquest cap de setmana he fruit amb intensitat i sense ganes de deixar-lo de les mans.
Depassant 500 pàgines i amb un nombre superior d’imatges , Francesc Fontbona i Conxita Gil ens van fer repassada dels diferents museus locals fent parada en la seva història i en el resum del seu contingut , el que provoca en el lector afeccionada un desig absolut de passejar-se pels mateixos i anar a descobrir per si mateix , allò que tan magníficament se’ns explicita.

Un treball magnífic que aconsello per a tothom i que com deia serveix de catalitzador perfecte per incitar a la seva visita. Un treball però que en el que pertoca a casa nostra deixa el regust amarg del poc nivell del nostre Museu en comparança a tants d’altres de poblacions molt més petites., alhora que et fa bullir una mica la sang veient les mentides que Carles Marfà i Mireia Blesa , (noms que apareixen en el llistat d’agraïments) devien dir als autors , ja que el que escriuen ells de ca l’Arenas i la realitat no tenen ni un borral de coincidències
.
Però malgrat això vaigi el nostre consell d’apropar-se a aquesta monografia , encara que sols sigui per admirar les “estampes” tan ben fotografiades per aquest mestre de mestres que n’és Ramon Manent.

MATARÓ I EL CINE PORNO

Ja saben vostès que entre les possibilitats de “negoci” que està intentant establir la nostra ciutat , està la de potenciar-la com espai de tota mena de rodatges cinematogràfics amb la creació de l’Oficina de Film Comission, que serveixi per facilitar la recerca d’espais en la diversitat que ofereix la ciutat , una idea que cal aplaudir.

El que no sé si ja s’ha començat a treballar en el tema ja que justament aquesta setmana en el molt anomenat programa de “Cuatro” realitzat per la periodista Samantha Villar i que té com eix el fet de explicar la seva dedicació durant 21 dies al tema que proposa , en aquest darrer programa dedicat al cinema porno,.

Quina no ha estat la nostra sorpresa en veure a la periodista acompanyant a una anomenada actriu porno, fent exercicis gimnàstics a la platja del Callao, fàcilment identificable per l’escola universitària i l’escultura dedicada al Camí del Nord.


Serà que la petja de Nacho Vidal, que tant ha fet per donar a conèixer el nom de Mataró per arreu del món , ha establert escola i sense saber-ho Mataró és lloc de caliu d’artistes dedicats a aquest càlid art?.

Seria qüestió d’esbrinar-ho i si la recerca fos positiva tirar endavant. Cal esperar que així el nom de Mataró “s’enlairarà” formós en aquest entorn tan universal.