SATISFACCIÓ

L’exposició d’Alfred Opisso m’ha donat moltes satisfaccions de les que obligatòriament hauré de parlar tot just s’acabi , però potser ja valgui la pena apuntar que entre les més satisfactòries es troben aquelles que han tingut a les escoles com a protagonistes, i de totes elles la relació establerta amb el 3er curs de Primària de l’escola Àngela Bransuela.

Joiosament aquest curs va decidir que el seu projecte escolar d’enguany giraria al voltant de l’art i més específicament de la pintura en general i els pintors locals en particular. La mostra d’Opisso ha estat catalitzador per establir els contactes suficients com per confegir un petit programa de visites a exposicions , tallers , visites d’artistes a la classe etc. que a bon segur donarà els suficients fruits que com a mínim significarà que per cap dels alumnes del curs l’art , els artistes i el seu concepte els hi sigui alié.

Avui hi ha hagut el primer capítol d’aquesta col·laboració amb la visita a l’expo de Pere M. Brasó ( espai capgròs) ,que gentilment s’ha prestat a exercir la seva docència en un acte gratificant per a tots.
Una satisfacció que a mi m’arriba ben a fons , ja que potser aquesta és la cara més dolça i alhora escassa de la sempre controvertida tasca de crític d’art.

SANTS

Avui en el quiosc on compro habitualment el diari he quedat sorprès per la col·lecció de fascicles més inesperada , això que n’hi ha de les més impensables , que si didals, que si fer el titànic a raó d’una peça a la setmana , que si casa de nines andalusa , que..... , però el que no esperava mai era un col·leccionable de “ Vírgenes y santos” .

La col·lecció està formada per un mínim de 70 lliuraments , al mòdic preu de 9.99 euros , composats d’un escrit amb la vida i miracles del sant i una imatge d’uns 15 cm. Regirant per Salvat , que és qui realitza la col·lecció, em sorprenc encara més ja que actualment hi ha una oferta de llançament que amb la compra dels tres primers fascicles et regalen una espelma decorativa , una creu banyada en plata i un Nen Jesús.
Increïble.

No sé però si aquesta col·lecció arribarà a temps d’afegir vida , miracles i figura del Dr. Samsó, beatificat com tots sabem el passat cap de setmana. No havia parlat de l’acte i potser és hora de fer-ho. Per evolució soc descregut , i un xic anticlerical, encara que tinc el màxim de respecte per tot aquell que té unes creences religioses.

No havia parlat de l’acte de dissabte ja que vaig poder observar que de manera ben encertada el fet s’havia intentat limitar a l’àmbit religiós i no al ciutadà en general. Fora del nucli antic no existien cap referències de l’acte i estic convençut que poc més dels MTV eren coneixedors de l’esdeveniment ( ?).
Pel demés el fet de que Mataró sigui noticia positiva , encara que sigui d’aquest tipus , sempre és bo i fins i tot ens va fer gràcia sentir al Papa parlant català i dient el nom de la ciutat. I en el que es refereix a la parafernàlia litúrgica , dons si fa no fa, parella a la de quan guanya el Barça, la que realitzen els partits en temps d’eleccions , o si encara existeix , les cerimònies de canvi de grau en els boy-scouts.


De tot però hi ha dos punts que per a mi son elements de discrepància. En primer lloc la presència de polítics. Entenc la presència de l’alcalde Baron , en representació de la ciutat que donava la benvinguda als arribats de fora , però no puc entendre de cap manera , sabedor de que ens trobem en un estat aconfesional, la presència de Montilla a la presidència , i a la de tants altres polítics i regidors , que estan en el seu dret d’assitir a nivell particular, i per tant entre el poble, i mai haurien d’estar en lloc de privilegi ja que aquest no s’escau en tal ocasió.

L’altra punt de discrepància està en aquest missatge de reconciliació que se li ha volgut donar a l’acte. Crec que la beatificació de Samsó , com la de tants sacerdots i religiosos morts a la Guerra civil, és una dissecció clara de separar de nou “els bons” i els “dolents” , i més quan es manté una clara separació en la definició de “màrtirs” segons si s’era d’un o altra cantó, com és el cas dels capellans afusellats per les tropes de Franco.

Encara que aquests actes tinguin un significat religiós , per a mi tenen una lectura “civil” separadora , que en res afavoreix a la necessària reconciliació, que principalment ha tingut en l’església una gran enemiga , com s’observa veient les múltiples plaques de “caidos” ( d’un costat tan sols , com no) que aguanten incòlumes temps i lleis.

Però potser a meva mirada en aquest cas és mes apaivagada. El nom de Samsó l’havia escoltat moltes vegades per boca del pare , i d’entre la seva herència tinc el llibre de la seva guia per catequistes , que il·lustra aquest comentari.
Un llibre que editat per "Gràfica Fides. Mataró", el 23 d'Abril de 1936 , per tant a menys de 3 mesos de la seva mort, ves a saber si s'ha convertit en una petita peça de simbòlic valor històric i sentimental.