Segueix Ca l’Arenas amb la seva insulsa temporada oferint-nos ara en una nova entrega d’aquesta temàtica d’Art i Guerra , eix de la mateixa , en la que al costat d’una nova mirada al treball dels germans Arenas , en aquest cas fent referència al servei militar d’ambdós, ens presenta també un seguit de dibuixos del gran artista reusenc Marià Fortuny, que pertanyen al fons del Museu d’Art i Història de la seva ciutat nadiua.

MARIÀ FORTUNY
CRÒNICA DE LA GUERRA D’ÀFRICA( 1860 )

Parlar d’una exposició de Marià Fortuny al lloc que sigui, seria parlar obligatòriament d’una gran exposició ja que el nivell i vàlua de l’artista i la seva obra impedeix qualsevol altra valoració.
Però una cosa es una exposició a qualsevol població que tingui un mínim respecte a l’art i als artistes i altra cosa és una exposició en un indret tan “malparit” com és Ca l’Arenas en la seva actual disposició expositiva , i en mans de gent com la del Museu que semblen més enemics de l’art que no pas defensors i protectors del mateix.

En aquests dies , la sala 1 de Ca l’Arenas presenta un petit recull de quinze dibuixos de l’artista que pertanyen al grup de treballs que realitzà en viu a la Guerra d’Àfrica a on es va desplaçar quan la Diputació de Barcelona li va encarregar ser cronista gràfic del conflicte armat , per a tal de poder immortalitzar les gestes del General Prim , reusenc com ell.

Son aquestes obres un seguit d’apunts , esborranys , esbossos, estudis previs que com a tals tenien una finalitat única que ren servir de fonament a les veritables “obres” que s’havien de construir amb ells. És per això que la presència de les prèvies però no del resultat final, desnaturalitza el concepte i redueix la mostra a un exercici de domini tècnic certament aclaparador , com no podia ser d’altra manera tractant-se d’un gran academiciste com Fortuny , però sense aquell alè de sentir-les veritables obres d’art. Son obres , volgudament menors , en la intencionalitat de l’artista.

Ens hem de quedar dons sols amb l’apartat formal i tècnic en el que el mestratge és evident i la perfecció s’ensuma darrera cada un dels detalls perfectament plasmats d’espais, conceptes i protagonistes. Lamentablement però, i com és norma i costum en el cas del Museu de Mataró, la il•luminació és tan deficient que impossibilita l’acurada visió de les peces , i més encara tenint en compte les seves lògiques petites dimensions ( eren treballs de camp ) i no diem si el que es pretén és examinar els detalls amb els que Fortuny farceix les seves obres.

Tots sabem la cura lumínica que precisen certes obres , però si els mitjans dels que es disposa no son els adequats , millor no presentar les peces que no fer-ho amb les insuperables deficiències que en aquesta ocasió impedeixen del tot el gaudi dels treballs d’aquest gran artista que n’és Fortuny.

Malgrat tots aquests inconvenients be val la pena anar disposats a esforçar-se per examinar amb detall la perfecció de l’artista , palesa en la individualitat dels seus apunts i en l’equilibri de conjunt de la peça més espectacular , com ho és “Voluntaris catalans a la batalla de Wad-Ras” , que és la que vesteix aquest post.

Ca l’Arenas. Sala 1
MARIÀ FORTUNY . CRÒNICA DE LA GUERRA D’ÀFRICA (1860)
Del 26 de març al 4 de juliol de 2010

GERMANS ARENAS . EL LLARG SERVEI MILITAR

És del tot impossible, artísticament parlant, anar lligant la temàtica anyal de Ca l’Arenas amb les obres dels dos germans. Hi ha vegades en que la amplitud i poca concreció del tema , afavoreix la mirada i permet la màniga ampla i que tot més o menys lligui , però en ocasions com la d’aquest any anar vestint les diverses exposicions és un exercici del que és difícil sortir-ne guanyador.

Ara toca el temps del servei militar i òbviament el resultat queda del tot esgarrat ja que el poti-poti que es presenta és una mescla que no lliga de cap manera. Per un costat tenim uns paisatges ( dels dos germans) que corresponen a Vitòria i Armentia que son uns paisatges estrictes, sense cap mena de referència militar , mentre que per l’altra hi ha algun retrat de cap militar i altres autoretrats que de militar tenen l’anècdota , però que en res respiren el concepte que es pretén.

Ens trobem dons de nou amb un conjunt forçat sense ni la força ni l’ànima que es pretén en l’enunciat , potser fen parella amb el cas de Fortuny, obres menors de reconeguda solvència tècnica però sense el nivell que caldria exigir en una mostra d’aquest caire.

Ca l’Arenas.- El menjador
Germans Arenas. El llarg servei militar
Del 26 de març al 4 de juliol de 2010