BONES NOTÍCIES

Encara que per el país avui no és pas un bon dia amb la sentència del Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut de Catalunya , i tot el que comporta , en el que pertoca a l’art de Mataró avui segueix el ritme positiu que començava el passat cap de setmana. Un grapat de Bones Notícies ens pemeten enlairar l’ànim i pensar en un futur més positiu que no pas la realitat d’avui.
No deixa de ser curiós que quan s’acosta la fi de la temporada , si és que no hi estem ja , de cop i volta es van succeint els fets i l’horitzó de futur sembla molt més brillant.

Avui per exemple s’ha constituït el Consorci del Museu d’Art Contemporani de Mataró, és a dir del Museu Bassat. S’ha realitzat aquest matí a la sala dels Lleons i té una clara transcendència ja que és l’oficialització veritable del mateix que permet establir, com ja s’ha fet , un Consell general, un comitè executiu, anomenar director del Consorci i establir els corresponents pressupostos i pla d’actuacions per aquesta temporada.

El signat avui , a més de la importància jurídica i funcional, porta el bon senyal d’un equilibri entre Ajuntament i Bassat , però marcant un clar avantatge del camp artístic. Per l’Ajuntament estan Baron I Penedès com a polítics. El primer ha fet l’impossible per portar el Basast , el segon quasi el contrari , però justament ara es troba en el seu moment de màxima debilitat després de les greus ensopegades artístiques amb el Sant Pere més Alt i l’homenatge a Rovira Brull. Els pals li cauen de per arreu i ara toca ser condescendent.

A ells acompanyen Rosa Codina-Esteva i Perecoll , juntament amb el buròcrata de torn com ho és el cap d’àrea Josep Serrano, que no acaba d’entendre del tot el tema cultural com és va veure en el cas Tres Roques del que n’és un dels màxims responsables.
Per la part Bassat , es troba el mateix Lluís com a cap visible de la família amb les seves filles Yolanda i Anna, acompanyat de Núria Poch ,- que ha estat anomenada directora del Museu -, i de la sempre fidel Carme Orellana .
Un conjunt equilibrat amb una veu potent , la de Núria Poch , que permet albirar les millors notícies per aquest projecte.

Un projecte que retarda al setembre la seva primera exposició, cosa que em sembla magnífic , si no existien del tot les garanties de l’èxit i que ocuparà de moment la Nau Gaudí , tot esperant que amb un millor rendiment del que es preveu amb aquests plafons auto- il•luminats , que maleeixen tots els artistes , sense que pugui haver trobat cap defensor.
Sigui com sigui , una bona notícia que celebrem amb goig.

Com igualment ho fem amb el conveni establert entre el Sant Lluc i la Caixa Laietana al voltant de la Biennal Torres García. L’entitat , que ja havia col•laborat en les anterior edicions de la Biennal tant amb la cessió de l’espai expositiu com amb altres elements logístics , ara certifica públicament el seu recolzament amb l’aportació de 25000 euros que sens dubte donen ampla tranquil•litat a l’organització en uns moments tan difícils per a trobar sponsors que permetin que aquesta biennal, ja del tot arrelada a la ciutat , pugui mantenir el seu nivell i fins i tot augmentar-lo.

I que dir de la Nau Minguell que s’inaugura divendres. De dir potser moltes coses , i d’elles principalment que no s’ha respectat en res el projecte de recolzament de les arts plàstiques , i que les gestions a darrera hora potser han servit per rentar la cara a algú, però que deixen ben clar que el plantejament ha estat falsejat del tot amb una direccionalitat total vers l’aspecte industrial i el menysteniment envers l’apartat creatiu. I a la realitat ens remetem.

No he estat convidat als actes inaugurals, però no fa falta ja que no hi penso assistir-hi. En les darrers setmanes he mantingut converses personals i telefòniques amb Alícia Romero i Pilar González , a fi de comptes les responsables de tot això. Crec que he estat molt sincer i el cert és que alguna de les meves opinions ha estat escoltada , però amb les dues va quedar clar el compromís de que hi hauria abans de res, una jornada de portes obertes per a la gent de l’art , a la que s’explicaria el projecte , es presentarien opcions possibles d’ús , tarifes i es crearia el caldo de cultiu necessari per convertir a Can Minguell com un punt de creació artística.

Veig que ha passat el temps , la convocatòria no s’ha realitzat , i l’única participació dels artistes estarà en un conveni arreglat ( i del tot injust i discriminatori per a la resta d’artistes) amb la gent del Sant Lluc i del Llimoner , que disposaran d’uns avantatjosos espais d’us més associatiu que no pas creatiu.

Amb tot això queda clar , que en el que pertoca a l’apartat creatiu de can Minguell , la cosa queda coixa i s’han acomplert les nostres més negres perspectives. Certament queda temps per a rectificar abans de començar l’ús pròpiament dit , allà el setembre. Però el que no em queda gens clar és l’existència de voluntat política , per bones siguin les paraules que en aquestes setmanes m’han regalat a les orelles.

I per acabar , estic en condicions de dir que segons sembla els que manen a l’IMAC estan tan tocats al respecte de la plàstica que fins i tot tenen compromesa una reunió un dia d’aquestos ( potser aquest mateix dimarts ) amb algun nouvingut al camp artístic / galerístic mataroní, i a més , amb desplaçament a domicili.

No dubtin que ens alegraríem , i molt, de que fos veritat, cosa que encara dubtem . Seria senyal de que les coses mica en mica es normalitzen i potser , si algun dia ens expliquen de forma oficial el tema del fons d’art ( cosa que ni Baron ni Penedès ha fet mai ) , fins i tot deixaríem en suspens la nostra crida diària. Però com que de moment no hi ha cap raó, nosaltres seguim....

PENEDÈS, DESTITUCIÓ
PERA , DIMISSÓ
VOLEM TRANSPARÈNCIA A L’IMAC