PER SANT JOAN , ESPETEC DE COLORS


Si el fet artístic fos com el de la moda , i per tant per a cada temporada estacional correspongués un tipus determinat de concepte artístic , és evident que en la temporada estiuenca , i més encara , en aquets dies de solstici , l’esclat de color en la seva màxima intensitat en gaudiria de màxim protagonisme. El cert és que en aquests dies exposen en les nostres contrades dos artistes que tenen en el color un dels seus punts de màxima atracció. Es tracta de l’alemanya Elke Daemmrich que exposa al Museu del Càntir d’ Argentona i de l’Anselm Cester que ho fa a la sala del Casal.

Elke és una alemanya del nord ( nascuda a Dresden en el 1964 ) que de fa temps manté residència a la costa mediterrània francesa i que del col•lapse entre dos móns creatius i cromàtics que es troben a les antípodes ha aparegut un esclat de força i color descomunal, encetant un concepte que un definiria com a pop – mediterrani ( que per cert li va semblar molt escaient a la protagonista ) , en el que desenvolupa de manera orgiàstica tot el seu concepte plàstic en el que sense embuts aboca pel broc gros la força i el contrast més agressiu d’uns cromatismes intensos que tot ho dominen.

I el cert és que el color és el punt que frapa en una primera mirada. I estic per dir que frapa amb excés de tal manera que inclòs provoca un cert distanciament. Però si superem el shock i ens endinsem , - en el cas de l’exposició argentonina , ens capbussem -, en el que Elke ens ofereix, ens trobarem envoltats d’un paisatge que en les seves mans adquireix un concepte màgic , potent i abassegador , a bon segur ja que ha de ser l’espai que ha d’aixoplugar tot el conjunt de les seves mirades a l’interior del nostre entorn més preuat , - el Mediterrani -, tot convertint en protagonistes els seus habitants que en les seves mans adquireixen forces augmentades que copsen però que captiven , tot seduint en aquest joc de formes i colors que ens porten més enllà de la mirada habitual.

Acostar-se a la pintura d’Elke Daemmrich ens obliga a una suspensió dels paràmetres pictòrics habituals per anar per uns camins que alguns consideraran potser de caire indigenista per la seva referència a un folklorisme primari , però que al meu entendre tenen molt més a veure amb una raó tangencial amb l’essència d’un pop , que en aquest cas agafa un flaire clarament mediterrani i paisatgista.

Una exposició, aquesta de l’Elke Daemmrich que recomano amb tot de gust per la seva gosadia i per aquest concepte trencador que s’emmarca en el seu treball. Una exposició que amb temes més grans lluiria del tot en l’espai de la Caixa Laietana amb la que sembla ,i de fa temps, manté converses. Si la meva opinió pot servir d’alguna cosa , he de dir clarament que jo donaria un sí amb el convenciment de l’atractiu d’una pintura que aposta pel tradicional sota un angle de visió diferent i contradictori però amb la marca d’una qualitat que sens dubte posseeix aquesta alemanya de naixement però que ara ja és mediterrània de tot cor.

Altre cosa és la mostra “Somnis” que amb la signatura d’Anselm Cester ocupa en aquest mes la sala del Casal.

Cester ens presenta la un seguit d’obres de caire il•lustratiu en el que barreja conceptes fantàstics , onírics.. , amb la creació d’unes imatges amb personatges que semblen sortits d’un compte infantil però al que afegeix una dosi de misteri , crítica o simbologia que l’eleven a un nou estrat.

Son obres seductores en l’aparença, amb unes certes i evidents mancances tècniques ja que l’estructura de pintura plana no acaba de ser resolta de manera correcta en moltes ocasions, però que en el seu conjunt piquen l’ullet a l’espectador que se sent atret per aquestes segones lectures i per l’habilitat compositiva d’un creador que sembla haver trobat en aquest , un excel•lent camí per progressar en la seva carrera artística.

Ara sols li queda perfeccionar-se en les mancances , desenvolupar una depuració del concepte per accentuar el punt màgic i simbolista d’alguns dels seus treballs i per damunt del tot, tocar de peus a terra i saber qui és i en quin nivell es troba ja que els preus marcats per aquesta exposició son tan fora de mides que ja de per se el desqualifiquen .

Però com que el que importa és el concepte interior i pel vist , Anselm Cester n’és prou ric en aquet camp, tot esperant les correccions pertinents , no estarà de més apuntar aquest nom per a properes ocasions.

PS.- I avui , dia de Sant Joan , valgui la meva felicitació per tots aquells que avui tenen festa personal. A n'en Joan Antoni Baron, l'Ivan Pera , en Joan Safont , en Joan Salicrú, en Joan Catà, la Joana Torres , l'Ivan Jordà... i tants d'altres.

A tots , Felicitats!.