DESPRÉS DEL "PLEC" ,
CALDRIA PLEGAR

Era per allà el Novembre quan l’IMAC feia públic el resultat d’un estudi de la Diputació de Barcelona en relació a les necessitats d’equipaments culturals de Mataró que indicava que el que era més precís i urgent era un nou teatre. L’estudi, que havia costat uns quants milers d’euros , va provocar un bon aldarull, per un costat per l’important dispendi que significà quan el resultat final era obvi per a qualsevol habitual de la cultura mataronina. I per l’altra pel secretisme envers les persones consultades ja que tant des el cantó artístic com per altres , especialment la gent del cinema , no és tenia coneixement de cap participant en el debat.

Va ser aquets mes de Març quan Penedès va tornar al tema explicitant tot el referent a les necessitats i possibilitats d’un nou teatre a Mataró. Aquest impasse era natural ja que acabava de rebre ( finals de febrer ) l’informe definitiu realitzat per l’empresa A-Portada , responsable del mateix.
Va ser tan sols un apunt , però el cert és que l’informe no es va fer públic de manera total, o al menys un, ni se’n va assabentar ni en va saber trobar cap notícia del mateix.

El cert és que en la reunió del Consell Rector de l’IMAC del passat 29 d’abril , va ser presentat el mateix als seus membres , però en aquesta ocasió tampoc ha existit transcendència pública i la veritat és que és una llàstima ja que si bé el desenvolupament del mateix sembla ben professional i correcte , en el punt de partida existeixen tantes errades que a un li entren ganes de riure , si no fos per el fet de que la realitat és per plorar.

Deixant de costat l’anècdota de que quan es situen en els mapes els diferents equipaments culturals, en la fotografia de la sala d’exposicions de la Caixa Laietana hi surt el que això signa en el decurs d’un col•loqui que es celebrà en temps de l’expo del “casament”, en el tema de dades hi ha elements prou sucosos que en el camp artístic son del nivell de:

Fer constar com a data d’inauguració de Can Palauet , l’any 2003 quan s’inaugurà el 19 de juliol de 1996

Considerar com “desconegut” l’espai expositiu de l’Associació Sant Lluc. Cal que suposar que aquest desconeixement és el que fa que ningú de l’IMAC s’acosti a les seves exposicions.

No fer constar els espais expositius “espai capgròs” ni el de la sala del Col•legi d’Aparelladors.
No parlar del futur projecte del Museu Bassat quan si s’empra el futurible en relació al Museu de Mataró.

Un camp aquest l’artístic municipal que és criticat amplament en l’opinió emesa per les entitats culturals de la ciutat que d’entre els equipaments que creuen cal revisar en citen cinc i d’ells quatre son del món artístic : Ca l’Arenas, Can Xalant , Clos Arqueològic i espai f.

Quan l’enquesta es mou en el camp dels responsables d’equipaments , son el Clos Arqueològic, Can Xalant i Ca l’Arenas que es manten en aquesta revisió i si afageix el Museu. Es considera que l’espai f és un equipament que cal enfortir i curiosament es considera Can Palauet com un equipament d’èxit.

Finalment per el Consell Rector el que cal revisar seria Can Xalant i el Museu Comarcal.

En l’anàlisi global entre les debilitats consta:
Que Ca l’Arenas hauria d’agafar una línea més clara d’actuació
Que el Museu no té espai. Que el clos arqueològic està desaprofitat i ma conservat.
Que Can Xalant es veu massa elitista i amb poca transparència.
Que l’espai f no té identitat i té una activitat fluixa.

El 65 per cent de les debilitats culturals de la ciutat es troben en el camp de l’art i els Museus.
El curiós del cas és que entre les 56 persones entrevistades no hi va haver ningú relacionada amb el camp de l’art fora de les pròpies municipals com eren Gisel Noè i Gemma Tro per l’IMAC , Pep Dardanyà per Can Xalant i Carles Marfà i Àngels Soler per el Museu.
No va ser entrevistatni el teòric vocal de l’àmbit artístic Ferran Rodriguez, ni ningú del Sant Lluc, del Llimoner ni cap creador important, mentre si que ho eren membres de centres cívics, associacions de veïns , associacions regionalistes , armats o algú de la revista “lepotage”( ?).

És a dir, que si la gent que no és propera a l’art veu tan clarament el pèssim estat d’aquets apartat en la vesant municipal, que es podria dir sí hi haguessin pres part especialistes en el tema ?.

I ho dic ara i ben fort , en primer lloc per que s’actuï com cal. És va fer un estudi al que si va destinar prou diners com per ara oblidar-lo. Cal exigir que aquest estudi sigui públic per a tothom i que es prenguin les mesures per actuar allà on queda clar que cal fer-ho.
I en segon lloc ja que aquest dijous , el taller de l’Albert Alís al carrer d’Argüelles acollirà la xerrada d’en Ferran Mascarell al voltant de les propostes de futur en l’entorn cultural local, tot mirant ja el 2020, i per mirar al 2020 amb il•lusió ens cal un fonament ferm del que ni disposem , ni pel vist existeix cap mena de ganes d’aconseguir-lo.

És dons obligació del Govern de la ciutat instar a l’IMAC a que realitzi les actuacions precises per corregir el grapat de desgavells que explicita l’informe. I actuar amb fermesa en l’exigència i amb igual fermesa en el seguiment de les mesures a prendre.
Una obligació que esperem compleixi de manera escrupulosa.
Mentre , i vist el vist , la nostra cantarella avui ha de seguit igual, o potser encara amb més força

PENEDÈS DESTITUCIÓ
PERA DIMISSIÓ
VOLEM TRANSPARÈNCIA A L’IMAC

----------

No vull estar-me una vegada més de convidar a la gent de cultura a la conferència de Ferran Mascarell ( a les 19 hores ) ja que crec que serà de gran interès. I un fa la convidada encara que personalment no l’ha rebuda i això que no essent militant del PSC , sí col•laboro en la sectorial de Cultura i en el cas que ens ocupa alguna que altra gestió he fet.

Em fa riure que sí estigui convidat oficialment a les sessions que aquest divendres tindran lloc a la Fundació Tàpies amb el títol “Per una nova política cultural de progrés a la unió europea” organitzada pel Grup de l’Aliança Progressista de Socialites & Demòcrates del Parlament Europeu, jornada d’alt interès i a la que per raons de treball no podré assistir, i en canvi no rebi convidada a la meva ciutat , tal i com també passà amb la Nau Minguell.

Son aquells càstigs estúpids que rebem els “nens” dolents que no ens portem bé i critiquem a segons qui. I així anem.

I anem tan bé que justament l'IMAC ha convocat al Consell Rectoren dia i hora de la conferència de Mascarell. Potser és un intent de Penedès per aconseguir que cap d'aquells que tindrien de ditrigir amb ell a la cultura mataronina , pugui rebre una idea positiva per a la mateixa.